El caçador de les tenebres (VII)

Anterior

Capítol 7

El primer cop va arribar a Darsha per l'esquena, mig noquejant-la i fent-la caure de genolls. Una bota va xocar contra el costat, deixant-la sense alè. Mig encegada pel dolor, va recórrer a la Força mentre els raptors s'acostaven més encara, i va sentir com el seu poder l'embolicava, envoltant-la com si fos un escut invisible. Es va incorporar, allargant un braç en gest de protecció, i va sentir que les reverberants ones fluïen cap a fora, tirant cap enrere als seus sorpresos atacants. Es van apartar per un breu instant, i va usar aquest instant per agafar i activar el sabre làser. La fulla d'energia groga va brollar del projector del pom, estenent-se en tota la seva longitud.

–És una Jedi! –va cridar un dels raptors, un trandoshà. Semblaria sorprès, però no especialment espantat o impressionat.

–Segueix podent donar-se per morta –va dir Pèl Verd, però cap membre de la seva banda semblava especialment ansiós per ser el primer a posar-se a l'abast del sabre làser.

–Hauríeu d’escoltar-me –va dir Darsha, movent-se lentament fins a tenir l'esquena contra el saltador–. No vull fer-li mal a ningú. Podeu anar-vos mentre encara pugueu.

Va veure que Pèl Verd i el trandoshà intercanviaven una mirada. Tot just va ser un parpelleig, però va ser suficient per prevenir-la. A més, per si no n'hi hagués prou amb això, ja havia notat darrere d'ella una pertorbació en la Força. Darsha va fer mitja volta i va alçar la fulla en un moviment defensiu just a temps d'interceptar a un robust gotal que li atacava pujat a la nau, amb una fulla vibratòria. El sabre làser va tallar sense esforç el canell del gotal, enviant cap enrere el ganivet, encara aferrat per la mà tallada, en un arc que acabava en el vehicle buit. El gotal va llançar un xiscle i va caure al paviment fet una desferra, agafant-se el monyó cauteritzat.

A continuació, va regnar un instant d'absoluta quietud, trencat només pels gemecs del gotal. Darsha sabia que el que passés a continuació penjava d'un fil. L’atacarien en grup per venjar al seu camarada, o fugirien espantats?

Va ser Pèl Verd qui va decidir el camí a seguir: va donar mitja volta i va arrencar a córrer carrer amunt. Els altres membres de la banda es van afanyar a seguir el seu exemple, dos d'ells arrossegant al gotal ferit. El carrer va quedar completament desert en qüestió de segons, a excepció de la Darsha i d’Oolth el fondorià.

Darsha es va acostar ràpidament al seu protegit, que estava estirat d'esquena, gemegant i encara agitant dèbilment la cama en el seu esforç de desfer-se de la rata blindada. L'aspirant a Jedi va tocar el coll de la rata amb la punta del sabre làser, just a la part tova on s'ajunten les plaques del cap i del cos, i aquesta va deixar anar la seva presa, sortint disparada cap a les ombres.

–Anem-nos-en, abans que tornin amb reforços –va dir, desactivant el sabre làser i posant en peu al seu protegit.

–Per què has trigat tant? Aquesta maleïda rata gairebé m’arrenca la cama d'una mossegada!

Llàstima que no fos el teu cap, va pensar ella.

–Limita’t a sentir-te agraït perquè hagi pogut allunyar-los. I ara, marxem d'aquí.

El va ajudar a pujar al seient del passatger del saltador, asseient-se a continuació davant els comandaments.

I es va adonar que no anirien enlloc.

–Vinga, a què estàs esperant? Enlaira’t!

–No puc –va respondre, assenyalant a la consola, on estava la fulla vibratòria, clavada fins al pom, encara activada i agafada per la mà tallada del gotal. Encara treia fum i saltaven espurnes, i va poder sentir el feble brunzit de l'oscil·lació d'alta freqüència de l’arma–. Ha tallat els controls de les aspes estabilitzadores. Si intentem volar amb això, girarem com un llevataps.

Oolth va mirar al ganivet, i després a ella.

–No m'ho puc creure. Quin Jedi estàs fet! Te les has arreglat per inutilitzar la teva pròpia nau!

Darsha es va empassar totes les respostes punxants que van acudir a la seva ment, dient en el seu lloc:

–Només és un contratemps. Encara tinc el meu comunicador. Trucaré al Temple per...

Va deixar la frase sense acabar, ja que mentre parlava s'havia portat la mà a la túnica per agafar el seu comunicador. Quant els seus dits el van tocar es va adonar que també havia quedat inutilitzat. La carcassa de plakelita estava trencada, sens dubte per la puntada propinada per un dels raptors. Segurament li havia evitat una costella trencada, però, donada la situació, en aquest moment hauria preferit tenir aquesta lesió.

Abans que pogués explicar a Oolth aquest últim infortuni, el parabrisa que tenia davant va esclatar formant el dibuix d'una estrella. Alhora va escoltar l’esmorteït tret d'una arma de projectils. Algú els disparava, segurament un dels raptors.

Darsha va prendre una decisió ràpida. Haurien d'abandonar el saltador. Havien d'arribar el més aviat possible als nivells superiors. Va mirar al seu voltant adonant-se que era més fàcil dir que fer-ho. La majoria dels edificis estaven encegats per sobre dels nivells deu o dotze; els habitants dels pisos superiors no volien ni reconèixer l'existència dels pisos inferiors. Però tampoc podien quedar-s'hi. Un tret del franctirador ocult xiulà al costat del seu sentit com subratllant aquest fet. I no podien ni córrer el risc d'intentar tornar al pis franc.

Ja s'esvaïen les últimes llums del dia i en poc temps seria negra nit.

–Fora de la nau, pressa! –va dir, saltant mentre treia la pistola d'ascensió de les cartutxeres del cinturó. Va disparar el ganxo cap amunt, fins a la seva màxima longitud, esperant poder arribar a una biga o una cornisa per sobre de la capa de boira.

El parabrisa va ser aconseguit per un altre tret. Oolth va xisclar de por i va sortir del saltador.

–Què estàs fent? Hem de sortir d'aquí!

–Això és just el que estem fent –va dir Darsha, sentint que una vibració baixava pel cable, senyal que el ganxo havia trobat un blanc–. Agafa't a mi!

Va envoltar per la cintura al fondorià i va prémer el mecanisme de rebobinat. La reserva de cable donava per a un màxim de dos-cents metres, i el cable de monofilament aguantaria fàcilment el pes dels dos. Darsha sabia que si aconseguien arribar al primer estrat de trànsit, a l'altura del nivell vint, podrien trobar un aerotaxi i arribar al Temple, o almenys trobar una estació de comunicacions des de la qual sol·licitar ajuda.

Un altre tret va rebotar a la paret, sota d'ells, just quan ascendien ràpidament superant el primer nivell, i quan eren al segon nivell, i en el tercer. Darsha sentia que el braç se li desencaixava. Va mirar cap amunt i va calcular que la capa de boira surava a l'altura del desè nivell. Estarien fora de perill del franctirador un cop arribessin a ella.

Una ombra enorme la va cobrir per un instant, seguida de diverses més. Al principi, i a la decreixent llum, no va estar segura del que eren. Llavors va veure amb claredat a un dels éssers, i va sentir que un calfred de por li recorria el cos.

Eren falcopenats.

Mai havia vist un de tan de prop. Els seus ous es consideraven exquisits i els havia pres més d'una vegada en el menjar matinal del Temple. Normalment no es considerava perillosos als falcopenats, però havia sentit històries de persones atacades per bandades d'aquestes criatures. Resultava evident que eren molt territorials, i que qui s'aventurés a prop dels seus vivers corria perill.

Cosa que, segons semblava, havien fet.

Tot d'una, es van veure embolicats en un aletejant i grinyolant malson d'ales, pics i urpes. Darsha va ocultar com va poder la cara a l'espatlla per protegir-se els ulls. Va intentar invocar la Força per usar-la d'escut contra aquestes criatures, però els ferotges cops de les seves ales li impedia concentrar-se en una altra cosa que no fos subjectar-se a la pistola d'ascensió.

Va mantenir el polze prement el control de rebobinat; la seva millor esperança radicava en deixar enrere el territori dels falcopenats.

Oolth es va estrènyer amb més força al pit d'ella, fins que aquesta va sentir que l’asfixiava. Va cridar amb por i dolor quan les fúries alades van carregar contra els dos. Les urpes i les vores de les seves ales de cuir estripaven les robes de la Darsha; l'únic que veia aquesta eren pics i furiosos ulls vermells.

Oolth va tornar a cridar, aquest cop amb més força. Ella va mirar cap avall per veure a un dels falcopenats posat a l'espatlla del seu protegit, picotejant-li salvatgement la cara. El bec li va arrencar la galta, dibuixant una línia de sang fosca en la seva pell.

Darsha va sentir que Oolth afluixava la seva abraçada. Va veure com un altre falcopenat s'agafava al braç d'ell, atacant la mà amb el bec.

–Aguanta! –va exclamar ella–. Ja gairebé hem arribat!

Oolth va tornar a cridar, aquest cop amb més força que abans. L'aspirant a Jedi va tornar a mirar cap avall, veient que una de les criatures havia enfonsat el cruel pic en el seu ull dret. Embogit pel dolor, el fondorià es va deixar anar, alçant les dues mans per apartar al seu turment alat.

–No! –girà Darsha, intentant agafar-lo amb la mà lliure.

Però l'home pesava massa i la seva túnica es va esquinçar, deixant un tros de tela en les mans d'ella, i va caure en la foscor seguit pel seu propi crit.

Darsha sabia que no tenia sentit anar darrere seu, fins i tot en cas de tenir alguna manera de fer-ho; ja havia ascendit set o vuit nivells, i estava segura que la caiguda havia estat fatal. Un instant després, entrava en la boira, però els falcopenats no donaven senyals de disminuir en el seu atac. Tenia la pell tallada i esquinçada per nombrosos llocs i en aquest ritme no viuria per arribar als nivells superiors.

Només hi havia una forma d'actuar amb alguna possibilitat d'èxit. Cada nivell superat tenia una filera de finestres fosques. Va deixar anar el botó de rebobinat i va treure el sabre làser. Quan l'ascens es va alentir fins a aturar-se, va usar la fulla d'energia per fondre un gran forat en l'acer transparent de la finestra més propera. Va posar un peu a l'ampit i va entrar trontollant, deixant anar la pistola d'ascensió al caure en la foscor de l'interior de l'edifici.

En caure, va rodar de costat, mantenint el sabre làser lluny del seu cos per evitar fer-se alguna ferida, tal com li havien ensenyat. Quan es va aixecar, ho va fer amb l'arma a punt per a defensar-se dels falcopenats.

Però semblava no ser necessari; no li havia perseguit cap fins a l'interior de l'edifici. Darsha va abandonar lentament la posició defensiva, mirant al seu voltant per situar-se.

Fora ja era fosc; la finestra trencada no era més que un pegat d'una foscor menys densa. La llum compacta del sabre làser no li servia de molta il·luminació. Va escoltar tant amb les orelles com amb la Força. No va sentir cap so i no va captar sensacions de perill. Semblava estar fora de perill, de moment.

Per descomptat, això depèn de la definició que tingui cadascun d'estar fora de perill. Estava atrapada en els nivells inferiors abandonats d'un edifici del famós Corredor Carmesí. No tenia comunicador i ni transport. I, el que era pitjor encara, havia fracassat en la seva missió. Li havien enviat a salvar un home que jeia mort al carrer.

Si això era "estar fora de perill", va pensar amb tristesa Darsha, igual hauria de plantejar-se altre tipus de treball.

Sempre que sortís amb vida.

Següent