El caçador de les tenebres (XXXI)

Anterior

Capítol 31

Darth Maul es va sentir lleugerament decebut en adonar-se que la Jedi no era tan poderosa com li havia semblat al principi. La seva presència en la Força era impressionant, però la seva metodologia no estava a l'altura. Els dos sabien que només era qüestió de temps. Va concentrar els seus atacs, obligant-la a fer servir una defensa més basada en la tècnica.

Ella va saltar de la passarel·la a terra, i ell la va seguir. Va sentir que una pressió motivada per la Força es desplaçava cap a ell i la va desviar, sentint que diversos tancs i contenidors queien al seu voltant. La padawan s'estava debilitant. Un atac d'aquest tipus era signe de desesperació. Aviat acabaria tot.

Va saltar cap endavant, rodant per situar-se al seu costat, bloquejant de pas l'atac d'ella. Una altra ona invisible de pressió va colpejar les màquines situades darrere d'ell.

Llastimós.

Maul va intentar enfilar-la amb la fulla i es va topar amb la d'ella, que va frustrar momentàniament el seu atac. Ella no havia explotat el punt feble que havia deixat expressament al descobert, i va tornar a perdre encara més respecte per ella.

Era una pena, però ja hi hauria altres missions, altres reptes més dignes de la seva habilitat. Algun dia, el Temple Jedi estaria en ruïnes, i ell es trobaria allà per veure-ho, després d'haver matat personalment a molts Jedi. Però ja era hora d'acabar amb aquest assumpte.

Es va disposar a propinar el cop final.

* * *

Darsha va llançar una segona onada de la Força, enderrocant un altre tanc de combustible. Se les havia arreglat per fer caure diversos cilindres de soldar i tancs d'oli i amuntegar-los. Ara estaven tots situats, formant una càrrega accidental però extremadament explosiva que esperava a fer-se realitat.

Què apropiat resultava utilitzar el sacrifici del Mestre Bondara com a exemple, va pensar.

Darsha es va permetre pensar en Lorn per un moment. Esperava que el robot hagués vist la fugida potencial que representava la unitat congeladora de carboni. De no ser així, el seu sacrifici seria en va.

Havia vist la cara d’en Lorn a la finestreta, la seva expressió plena de preocupació i desesperació, no per ell mateix, sinó per ella. Per descomptat no era l'expressió d'algú que l'odiava, o que fos indiferent al seu destí.

Havia estat una llàstima, va pensar ella. Si haguessin tingut més temps... Si haguessin pogut portar les seves intencions a terme i arribar junts al Temple Jedi...

Però això no era el que estava destinat a ser.

No hi ha passió; hi ha serenitat.

Va carregar contra el Sith, amb el sabre làser brunzint, i es va col·locar en una posició millor. Havia de fer-ho amb precisió, que no semblés una cosa deliberada.

Va baixar la guàrdia. El seu enemic va aprofitar immediatament aquesta circumstància.

La seva arma li va travessar el costat, produint-li un dolor tan ardent que li va fer cridar.

Darsha Assant va deixar anar el sabre làser, usant la Força per llançar-lo cap endavant, encara connectat, i travessar amb ell un dels cilindres de gas.

Encara va tenir temps per un últim pensament.

No hi ha mort; hi ha la Força.

Sabia que era veritat.

* * *

Darth Maul es va donar compte en l'últim moment dels plans de la seva contrincant i del que planejava fer. Va saltar, emprant la Força per propulsar-se cap a una de les finestres de dalt. La va travessar fàcilment i va aterrar en un aeropasseig proper, en l'instant en què detonaven els contenidors explosius.

Per fortuna, l'explosió va quedar continguda per les sòlides parets de l'edifici. La padawan havia estat hàbil fins al final; el Sith es va adonar que havia preparat el parany amb els seus febles atacs amb la Força. Havia estat una oponent més digne del que havia suposat.

Els seus actes li havien costat el plaer de matar el seu principal objectiu. Va somriure a la memòria de la noia. No tots podien lluitar tan bé; era una cosa que havia d’honrar.

Ja començava a formar-se una multitud de curiosos. Havia d’assegurar-se que la seva missió estava completada, i ho havia de fer com més aviat millor. Va saltar de tornada a la finestra que havia travessat i per la qual ara s'escapava el fum, dificultant la visió de l'infern que era aquella sala. Va usar la Força per dissipar momentàniament els núvols i veure la unitat contenidora on s'havia amagat el seu objectiu. L'ona expansiva l'havia partit en dos, deixant al descobert l'equip i la maquinària trencada del seu interior.

Res podia haver sobreviscut a això. Tampoc en la Força va veure cap rastre dels cossos de la padawan o d’en Lorn Pavan; l'explosió els havia vaporitzat.

Per fi havia completat la seva missió.

Però, tot i així, havia d'estar completament segur. Al capdavall, Pavan havia demostrat ser extraordinàriament difícil de matar, sobrevivint fins i tot a una explosió anterior. Havia d’assegurar-se.

Va recórrer al Costat Fosc, sondejant la sala amb les seves vibracions, buscant qualsevol signe de vida.

No en va trobar cap.

Excel·lent.

Va tornar al passeig d'un salt. Sense prestar atenció als curiosos que s'amuntegaven, es va tirar la caputxa sobre el rostre i es va allunyar de l'edifici en flames.

Ja era hora d'informar al seu Mestre de l'èxit de la seva missió. Per fi.

Següent