CAPÍTOL 9
Ànakin
va córrer pel bosc. Va aconseguir allunyar-se d’en Gondry, però ara Sebulba
estava darrere del seu rastre. Havia vist a l'astut dug només un moment abans.
Ànakin
va córrer cap a un matoll i després va córrer al costat d'una paret de pedra.
Es va sentir arraconat i volia allunyar-se. Sospitava que Sebulba li estava
portant en aquesta direcció, tractant de forçar-lo contra la paret.
Una cosa
per davant feia pudor. Horriblement.
Va
arribar a un petit clar. Hi havia una canonada de desguàs sortint de la roca,
una canonada de desguàs que gotejava un fluid fosc en un enorme tanc.
El tanc
s'assentava sobre rodes i semblava algun tipus de droide bast.
La pudor
era horrible.
Però li
va donar una idea.
Era una
màquina molt simple. La seva marca deia que era un Myrkr DAR-23. Myrkr era el
planeta en el qual havia estat construït. DAR probablement era per ser un
Dispersor d'Aigües Residuals. 23 era el nombre del model.
Ànakin
va mirar als controls exteriors del tanc. La mànega estava fixa per dispersar
les aigües residuals en un ampli patró. Ànakin va canviar la configuració a
raig estret.
La
velocitat d'ejecció estava posada en mitja baixa. Ànakin la va posar al màxim.
Ara la
màquina no era només un dispersor d'aigües residuals. Era un canó d'aigües
residuals.
Era una
cosa bona, també, perquè només llavors Sebulba va irrompre a través de
l'arbust.
Ànakin
va apuntar el dispersor d'aigües residuals i va encendre la seva energia.
Un riu
de brutícia marró va esclatar cap a fora.
La
porqueria va colpejar el pit d’en Sebulba amb tanta força que va caure
d'esquena i va aterrar amb un cop sec. La matèria nauseabunda plovia sobre ell.
Ànakin
va cridar:
–Oooh.
Fa olor com si haguessis tingut un accident. –Va córrer per cobrir–se. Tenia
molta sort de portar una disfressa. Si Sebulba esbrinava alguna vegada que era
ell, estaria en grans problemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada