CAPÍTOL 17
Sebulba
i Djas Puhr van envoltar als nens ghostlings i els van fer marxar a través del
jardí.
De camí,
Sebulba va cridar a Khiss, però el bosc estava estranyament en silenci.
Hi havia
perills en aquests boscos, sabia Sebulba, perills molt pitjors que les aigües
residuals amb les que li havien disparat.
Van
aconseguir arribar a la vora del camp, i Sebulba va veure a Gondry al mig,
pacientment fent tornar a créixer el seu ull.
–Perdre només
a un home aquí va ser un preu petit a pagar per la visita, –va dir Djas Puhr
mentre marxaven de tornada cap a Gondry–. Podria haver estat pitjor.
–Tens
raó, va dir Sebulba–. Hauríem de mirar el costat bo.
–Hi ha
un costat bo? –va preguntar Djas Puhr.
–Demà és
el dia del pagament, –va dir Sebulba–. I no hauré de pagar a Khiss per tot el
seu treball durant l'última setmana.
El dug
va riure com si hagués fet la millor broma del món.
Continuarà...
SEGÜENT
AVENTURA: PROBLEMES A TATOOINE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada