Capítol 30
Darth
Maul es va aturar al llindar i va contemplar la seva presa, sentint que la
sorpresa i l'horror de les dues persones que tenia davant seu omplien tota la
sala. Estaven atrapades. Ell ho sabia i elles també, i això feia més gloriós
encara aquest moment. Va somriure amb calma.
Havia
arribat amb rapidesa a la part inferior del conducte, usant els llums de la motojet
policial per obrir-se pas entre el trànsit. Els havia perdut, és clar, però un
ràpid reconeixement del conducte li va revelar l'únic destí lògic del grup. I
durant tot aquest temps havia actuat amb la menor connexió possible de la
Força, ocultant-se a la seva abraçada. Hi havia viscut per tant de temps dins
de les poderoses fronteres del Costat Fosc que deixar de fer-ho havia fet que
se sentís nu i cec, però havia estat necessari per no delatar-se davant
l'aprenenta Jedi que ajudava a la seva presa. Hi havia volat circumdant
l'edifici, veient en ell només unes poques finestres d'acer transparent i una
única porta a l'interior. Ni intentant-lo podria haver concebut un parany
millor.
Encara
més apartat de la Força de com ho havia estat en anys, va allargar cap a la
porta que conduïa a l'interior de l'edifici el tentacle de consciència més
petit que va poder crear. I allà s'havia quedat, esperant la confirmació que la
seva presa arribava al seu últim destí.
I, quan
per fi va arribar, ell va tornar a envoltar-se de la Força, gaudint de la
sensació mentre el Costat Fosc li embolicava. Va notar immediatament la reacció
de la padawan, i llavors va obrir la porta.
Darth
Maul va avançar un pas, encenent les dues fulles del seu sabre làser. Havia
estat un moment perfecte, però com tots els que són així, havia estat fugaç,
quedant enrere. Era moment de crear un altre molt més satisfactori: el del
triomf per completar la seva missió.
* * *
Darsha
es va sentir paralitzada per la sorpresa durant uns batecs del cor
increïblement llargs, i derrotada per les seves pròpies emocions. La por, la
desesperació i la desesperança van clavar les urpes en ella, deixant-la sense
voluntat. S'enfrontava a l'enemic últim: a un Sith que era molt més poderós en
la Força que ella. Hi havia matat al Mestre Bondara, un dels millors lluitadors
dels Jedi.
Rendeix-te, li xiuxiuejava insistent una veu al
seu cap. Deixa anar l'arma. Rendeix-te...
Però
quan el Sith va activar les fulles bessones del seu sabre làser, es van
despertar en ella els anys d'entrenament que gairebé s'havien convertit en un
instint. El consell desesperat que havia sentit en el seu cap va ser fet
callar.
Va
abraçar a la Força.
No hi ha emoció; hi ha pau.
La seva
por es va evaporar, sent reemplaçada per la calma. Seguia sent molt conscient
que el Sith era molt capaç de matar-la, però era una preocupació molt llunyana.
Si la mort era inevitable, llavors només importava la manera d'enfrontar-s'hi.
No hi ha ignorància; hi ha saviesa.
Aquest
mateix any havia assistit a una classe sobre tècniques de combat impartida pel
Mestre Yoda, i el record de la mateixa va acudir a la padawan.
Yoda
s'havia plantat davant els estudiants allà reunits i els havia parlat amb
aquesta veu fina que d'alguna manera arribava a tots els racons de la sala de
conferències sense necessitat d'amplificadors.
–Millor que
l'entrenament, la Força és. Més que experiència o agilitat proporciona.
I havia
fet una demostració. Tres membres del Consell –Plo Koon, Saesee Tiin i Depa
Billaba, tots excel·lents lluitadors– van avançar per atacar-lo. El Mestre Yoda
no anava armat, i no va semblar moure’s més d'un metre amb el seu pas lent i
mesurat. Tot i així, cap dels tres va poder posar-li un sol dit sobre. La lliçó
li havia arribat fins el més profund: el coneixement de la Força era
infinitament millor que la tècnica.
Així que
Darsha es va submergir en la Força, sense intentar mantenir cap control sobre
ella, deixant que s'apoderés de la seva persona, tal com havia fet en enfrontar-se
al taozin i els raptors. Quantes vegades li havia dit el Mestre Bondara que es
relaxés, que es limités a deixar-se portar? I així ho va fer en aquell moment, sentint
que connectava amb la Força d'una manera més profunda que mai abans. No va
saber dir com ho sabia, només que era així. Va sentir que els seus sentits s’agusaven
fins a arribar al tall del diamant, i tots els detalls, visibles o invisibles,
de l'abandonada planta d'energia van ressaltar als seus ulls. Coneixia cada
paret, porta i peça de maquinària, cada partícula de pols.
I va
saber el que havia de fer.
I tot
això en menys d'un segon.
Fent un
petit gest amb la mà, Darsha va empènyer telequinèticament a Lorn i I-5 cap
enrere, enviant-los a diverses dotzenes de metres de distància, fins a la sala
d'emmagatzematge que sabia dissenyada per ser prou forta com per contenir
deixalles perilloses i volàtils. El Sith no podria arribar de seguida fins a
ells, així que això els hi donaria més temps. Amb un pensament, va espatllar el
mecanisme del pany perquè la porta no pogués obrir-se i va encendre el sabre
làser. La seva brillantor daurada va resplendir en la penombra de la vella
estació generadora.
Les fulles
robí del sabre làser del Sith van girar quan ell va saltar, i ella va avançar
per rebre’l.
* * *
Lorn va
colpejar la porta de la cambra de residus, però aquesta no es va obrir.
–Darsha!
Obre la porta!
Va tirar
frenèticament de la maneta, però el tancament estava espatllat. En l'escotilla
hi havia un petit espiell d'acer transparent esgrogueït, i per ell va poder
veure la Darsha combatent al Sith, les fulles d'energia entrexocant en una
pluja d'espurnes.
Era una
bogeria! Què havia fet aquesta noia? Havia de saber que no tenia cap
oportunitat contra el dimoni que havia matat al seu Mestre. Potser els tres
junts haurien tingut alguna oportunitat, amb la seva pistola i amb els dits
làser d'I-5. Però de cap manera podria ella fer res estant sola.
Anava a
morir.
I, amb
tota probabilitat, ell la seguiria, però no va pensar en això. L'única cosa que
li importava era obrir aquesta escotilla per arribar fins a ella i ajudar-la d'alguna
manera.
Va
treure la fulla vibratòria d'una butxaca i ho va provar amb pany. Res.
–I-5,
treu–nos d'aquí! –va cridar.
Quan
l'androide no li va respondre, es va tornar per veure per què.
Estava
encenent la unitat congeladora de carboni. Un núvol de fum, de vapor de carbonita,
omplia la petita càmera.
–Què estàs
fent? Ella va a morir!
–Sí.
Així és.
* * *
Darth
Maul va sentir un canvi en la Força quan la dona va avançar cap a ell. Interessant;
era més poderosa del que ell havia suposat. No importava, és clar. Ell, que
s'havia entrenat tota la vida per matar els Jedi, no podia fallar en acabar amb
una simple padawan. Però si era una contrincant de més vàlua empraria més temps
a matar-la. És clar que no hi havia una altra sortida de l'edifici; i el seu
objectiu i l'androide no anirien enlloc.
Bé podia
gaudir amb això.
Girà les
fulles bessones en un ampli arc per sobre del seu cap, el més indicat per
separar la part superior del cos de la inferior.
I ella
va bloquejar el cop amb la seva arma de plasma groc, desviant la primera fulla,
i lliscant per la segona per anar més enllà d'ella.
El Sith
va canviar de direcció, carregant cap a endavant, en la forma coneguda com
"Sarlacc a l'atac", per travessar-li el cor.
El seu
envit va ser desviat per ella amb un cop descendent, alhora que elevava la
punta per esbudellar-lo.
Però ell
ja no era al mateix lloc, ja que havia fet una tombarella cap enrere, aterrant
en una posició defensiva.
Darth
Maul li va ensenyar les dents. Era una digna contrincant per ser padawan. No
coneixia cap Mestre Jedi que visqués en la Força amb més intensitat que ella en
aquest moment.
Però
acabaria per matar-la. Ho sabia tant com ho sabia ella.
Va
llançar un atac simultani, usant la Força per llançar contra ella una clau
energètica rovellada i una galleda plena de tancaments vells que hi havia sobre
una taula, alhora que ell mateix saltava cap endavant, movent el sabre làser en
una variant de la "Onada de la mort" del teräs käsi.
Era un
entreteniment que ja durava massa. Ja era hora de matar-la i d’ocupar-se del seu
principal objectiu.
* * *
No hi ha passió; hi ha serenitat.
Era cert.
Cada acte efectuat era conscienciós i ben definit, però no estava precedit de
cap emoció o pensament conscient. La Força la guiava, ajudant-la a realitzar
els llampeguejants moviments necessaris per desviar els del Sith, i fins i tot
contraatacar.
Però no
n'hi havia prou amb això. El Sith era el millor lluitador que havia vist
Darsha. Els seus moviments eren precisos, el seu control de la Força el d'un
músic tocant un intricat sol. La qual cosa feia més urgent que la informació
sobre ell arribés fins al Temple.
Va
emprar la Força per desviar l'eina i la galleda amb peces que li havia llançat.
Però algunes d'aquestes li van colpejar en cames i tors quan va saltar cinc
metres fins a una passarel·la que recorria tota la longitud de la sala. Aterrant,
va captar un indici de la cara d’en Lorn, emmarcat en l'espiell de l'escotilla
de la unitat de contenció. Tot just va tenir temps per recobrar l'alè abans que
el Sith tornés a estar davant ella. Tenia uns ulls hipnòtics, d'un to daurat
que contrastaven sinistrament amb els tatuatges negres i vermell sang que li
cobrien la cara. No li van impedir bloquejar els seus cops quan va redoblar els
seus atacs, fent girar les dues fulles amb tal rapidesa que semblaven fondre’s
per formar un escut carmesí.
Quan va interposar
la fulla entre les d'ell es va sentir un xiuxiueig, i va saltar una fogonada
d'espurnes quan es van separar, ella per desviar un cop, ell per atacar amb la
fulla contrària.
Darsha
va tallar a l'inrevés, notant un punt feble en la defensa del seu enemic.
Era un
parany acuradament disposat, i ell va girar la seva arma per interrompre el
moviment de la padawan, i al mateix temps encertar-la de ple.
Però
ella ja no hi era, en haver-se propulsat lateralment cap a una nova posició
situada a un metre de distància, amb el sabre làser apuntant al pit del seu
rival.
I el
Sith va atacar, colpejant a esquerra–dreta–esquerra en una sèrie de moviments
que la van deixar esgotada, malgrat estar ajudada per la Força. Va desviar els
cops, forçant a la seva ment a no seguir la tàctica del seu contrincant, a
relaxar-se i mantenir la seva profunda connexió amb la Força. Els pensaments
eren un risc.
Notava
que el seu enemic no compartia aquesta debilitat. Tenia un major control
conscient del poder, i això li donava avantatge. Si ella intentava augmentar el
seu control de la Força, reduiria la seva capacitat per reaccionar, però si no
ho feia així, només podria defensar-se.
El
dilema reverberà en ella mentre mantenia la seva connexió amb el que
l'envoltava, explorant amb els seus sentits, buscant alguna solució amb la
ment.
Quan en va
trobar una, la va examinar i es va adonar que era la seva única possibilitat.
* * *
Lorn va
agafar a l'androide pels braços i va intentar apartar-lo dels controls de la
unitat. Va ser com intentar apartar un satèl·lit de la seva òrbita.
–Què estàs
fent?
–Procurar
que el seu sacrifici no sigui en va –Va contestar sense deixar de manipular els
controls.
–No ho
serà, si dispares contra aquesta maleïda porta i l'obres!
–Ni tan
sols les meves reaccions són tan ràpides com les del Sith –va seguir dient I-5,
amb veu embogidorament calmada–. I jo sóc molt més ràpid que tu i que la
padawan Assant. Està fent per nosaltres el que el seu Mestre va fer per ella...
guanyar temps.
–I de
què servirà això? Estem tancats en aquest lloc...
–Amb una
unitat congeladora de carboni que pot adaptar-se perquè ens posi en
crioestasis.
La
sorpresa va impedir per un moment que Lorn seguís protestant.
–És teòricament
possible que un ésser vivent sigui congelat en un bloc de carbonita i que
després se’l revisqui –va continuar dient l’androide–. Vaig llegir un
interessant tractat sobre això en un nombre d’Scientific Galàctica...
Lorn es
va tornar amb un rugit pugnant per sortir de la seva gola i va apuntar la
pistola làser contra el pany de l'escotilla. Arribaria fins a ella d'una manera
o altre.
–Atura’t!
-li va ordenar I-5–. Aquest lloc està segellat magnèticament. El rebot acabaria
per matar-nos a tots dos.
El corellià
va girar i va apuntar a I-5.
–Acosta't
en aquesta porta i obre-la –va dir, amb una veu que ni remotament semblava la
seva–, o et convertiré en un munt de ferralla.
I-5 va
girar el cap i va mirar-lo un instant, abans d'allargar la mà i treure-li la
pistola sense que l'humà tingués temps de prémer el gallet.
–I ara
escolta’m –va dir, mentre tornava al seu treball–. Tenim una possibilitat de
sobreviure-hi, i no és molt bona. En canvi, la padawan no té cap possibilitat,
i ella ho sap. –Va ficar una última dada en el panell de control de la unitat–.
Entra a la unitat.
Lorn se’l
va quedar mirant, tornant-se després per mirar a través de l'escotilla. No
podia veure la Darsha o al Sith, però sí les seves ombres movent-se pel terra,
projectades per la llum de les finestres. Es va adonar que havien portat la
batalla a una de les passarel·les de dalt.
Està fent per nosaltres el que el seu Mestre
va fer per ella... guanyar temps.
Tot just
feia quaranta-vuit hores que la coneixia i ja havia passat d’odiar-la a ella i
a tot el que representava... en això. Aquest dolor frenètic, aquesta
frustració, i aquestes emocions que feia anys que no es permetia sentir. No
s'havia enamorat d'ella; no havia tingut prou temps per això. Però sí que havia
arribat a sentir afecte per ella, a respectar-la i admirar-la profundament. Si tots els Jedi eren com ella...
No volia
acabar el pensament. Es va forçar a fer-ho.
Si tots els Jedi són com ella, llavors el que
li va passar a Jax va ser el millor que va podria haver-li passat.
–De pressa
–va dir I-5–. La unitat té un temporitzador. Tenim menys d'un minut.
Lorn va enganxar
la cara contra l'acer transparent, buscant una última imatge d'ella. No la va
aconseguir. Podia sentir entrexocar i brunzir els sabres làser a la llunyania,
podia veure els esclats i les cascades d'espurnes quan les fulles xocaven o
tallaven el metall com si fos flinsiplast. Però no podia veure-la a ella.
L'androide
el va apartar de l'escotilla amb suavitat i fermesa, agafant-lo per les
espatlles. Lorn va deixar que l'androide li portés fins a la unitat congeladora
de carboni. No sentia por en entrar-hi. La temptació era no sentir res i quedar-se
atordit.
No, es va dir. Ja havia viscut massa temps
així. Si aquests anaven a ser els seus últims instants de vida, que molt bé
podien ser-ho, donades les poques possibilitats d'èxit que tenia el pla de
l'androide, no els viuria sumit en un buit emocional.
Era el
mínim que podia fer en reconeixement al sacrifici d'ella.
Va
entrar en el cilindre obert de la màquina. I-5 va entrar amb ell. Tot just hi havia
lloc suficient per als dos.
Va mirar
a l'androide.
–Si surto
d'aquesta amb vida, mataré aquest Sith.
I-5 no
va replicar res; no hi havia temps. Lorn va sentir que l'envoltava un vapor
gèlid, la seva visió es va enfosquir per una boirina que es va tornar foscor.
Una foscor tan profunda i completa com la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada