El caçador de les tenebres (XXVI)

Anterior

Capítol 26

Obi-Wan Kenobi va empènyer amb l'espatlla per travessar les portes de l'Oasi Tusken i per uns segons va tenir la impressió d'haver tornat als nivells superiors. El club estava pròdigament decorat i cuidat. Estàtues d'animals de diverses mitologies galàctiques es barrejaven en un elegant fris que cobria tota la paret i recorria la gran sala, llums de cristall fotònic brillaven amb llums multicolors repel·lint la foscor generalitzada. El color predominant del moment era el blau, però mentre el padawan hi era, va pujar en l'espectre fins a arribar al violeta. En una cantonada hi havia un quartet de músics bith tocant alguna cosa alegre, agitant els grans i bulbosos caps al ritme de la melodia marcada per l’omnicaixa del seu líder.

Només en fixar-se detingudament en els clients del club va veure indicis que seguia en els nivells inferiors del Corredor Carmesí. Guardaespatlles gamorreans armats amb pistoles es barrejaven amb els clients jugadors, havent-hi molts d'aquests que portaven armes pròpies en no tenir protecció pagada. A la sala hi havia suficient potència de foc com per iniciar una petita revolució.

Va deixar que els seus sentits fluïssin amb els corrents de la Força i s’expandissin pel club, sentint el pols del lloc, notant així que alguna cosa no anava bé, que hi havia una seqüència desincronitzada. Estava clar que no feia molt que hi havia passat alguna cosa. Va localitzar al costat de la banda el lekku d'un twi'lek agitant-se sobre els caps dels clients, i per un moment va creure haver trobat a Anoon Bondara, però una mirada més atenta li va revelar que no era el Jedi que buscava.

Es va dirigir cap a la gran barra de bar situada al fons de la sala i va notar que l’observaven. Diversos rodians de la barra li van seguir amb la seva mirada fosca i sense trets, agitant el musell. Vestien versions retallades d'armadures Assetjador, i ben bé podien portar-hi estampades les paraules Pertanyent al Sol Negre. Quan es va acostar, un kubaz que menjava insectes encara vius d'un bol, va alçar la mirada, fixant-se en la figura encaputxada que s'aproximava, i va saltar precipitadament del seu tamboret, dirigint-se cap una de les sortides.

El bàrman pertanyia a una espècie que Obi-Wan no va aconseguir reconèixer. El seu cap blau fosc no tenia coll i apuntava suaument d'unes amples espatlles de les que brollaven sis musculosos braços semblants a serps. Cada braç acabava en dos dits. Tenia dos braços barrejant una beguda mentre un altre teclejava informació en una llibreta de dades. El padawan es va acostar a ell, adonant-se que els tres braços restants desapareixien sota el nivell de la barra.

No necessitava tenir l'habilitat d'algú com Yoda per endevinar que hi tenia una arma amagada. Semblava que qui li va assenyalar l'establiment del hutt ho havia fet amb raó. Es va aturar davant el bàrman i va alçar lentament les mans per fer-se enrere la caputxa que li cobria la cara. El bàrman el va mirar amb una expressió que, en un rostre humà, podria definir-se com desdeny.

–Què vols? –raucà en un bàsic amb fort accent.

–Busco una mica d'informació.

–No en tenim –va rugir el bàrman, lliscant furtivament el quart braç sota la barra per unir-se als altres tres. Obi-Wan va notar com augmentava la tensió.

Viu el moment; sigues conscient només del present.

Havia sentit tantes vegades aquesta amonestació del Mestre Qui-Gon que gairebé li semblava tenir-lo al seu costat. El padawan sabia que la seva tendència a mirar el futur a vegades li encegava al present. En la seva situació, va sentir que el més prudent era acceptar el consell del seu Mestre.

Obi-Wan va buscar amb la ment i va sentir el que no podia veure. El bàrman estava a punt d'activar sota la barra una pistola làser que apuntava directament a l'abdomen del padawan. Els dos rodians s'havien separat, posant-se a banda i banda, fora de l'abast d'un sabre làser. També va poder sentir com agafaven les seves armes.

A què estarien esperant?

Llavors va notar que els quatre ulls del bàrman miraven a un parell de petits cristalls inserits en la superfície de la barra, situats al costat del quadern de dades i que semblaven ser part del disseny del moble. Un estava encès amb un llum vermell. L'altre era un vidre verd, apagat. Mentre mirava, el vidre vermell va parpellejar i es va apagar, encenent-se el verd.

Obi-Wan Kenobi va buscar simultàniament la Força i el sabre làser i els esdeveniments es van alentir alhora que augmentava la seva percepció de les coses. Es va llançar a terra en l'instant en què el bàrman disparava la seva arma, fent esclatar la bella barra de fusta tallada i llançant una pluja d'estelles sobre l'aprenent. Va connectar el sabre làser i va traçar un ampli arc amb ell. La seva fulla ultracalenta va tallar sense resistència al taulell del bar i la pistola que s'amagava darrere, sense tocar de pas dels prènsils membres del bàrman. Es va posar ràpidament dret, gairebé levitant amb l'ajuda de la Força, continuant l'arc de la seva arma, retorçant-se en l'aire per enfrontar-se als rodians que ja havien tret les seves pistoles. Va fer un gest i una de les armes va saltar de les mans del seu sorprès amo per perdre’s a l'altre costat de la sala. El seu company va disparar, i el raig de partícules va brollar del seu canó per a ser desviat per la fulla d'energia color cobalt i perdre’s en alguna part del sostre. Obi-Wan va tornar a gesticular, i l'arma de l'altre rodià va volar per aterrar als seus peus.

Al seu voltant, els habituals del club van interrompre el seu joc per mirar-lo, molts d'ells assumint instintivament una posició defensiva, aprestant les armes o amagant-se darrere dels seus guardaespatlles. En sentir que ja havia passat el perill immediat, van tornar a concentrar-se en les seves partides de sàbbac, dejarik i altres jocs.

Obi-Wan va fer mitja volta per tornar a mirar el bàrman, amb el sabre làser ja desactivat.

–Com ja vaig dir, només vull una mica d'informació. No problemes.

Tot i que no podia llegir el rostre d'aquest ser, Obi-Wan va notar que el color del seu cap s'havia alterat per adquirir un to blau clar i que semblava tenir problemes amb la seva respiració. Va sentir moviment darrere: els rodians tornaven a l'atac. Va fer mitja volta per enfrontar-s'hi.

–Prou ja, nois –va dir algú–. El nostre convidat Jedi no ha vingut a causar problemes. Oi, amic...?

–Kenobi. Obi-Wan Kenobi. I, com ja li vaig dir al teu bàrman, només busco informació –va dir el padawan, tornant-se per mirar al nouvingut, que era un humà baix i musculós, que arrossegava una llarga trena de cabells. Li envoltava un aire de fortalesa. No estava relacionada amb la Força; era pura prepotència animal.

–Jo també busco informació, Jedi Kenobi –va dir l'home–. Igual podem ajudar-nos mútuament. Em dic Darl Perhi.

* * *

Perhi va guiar a Obi-Wan per un curt tram d'escales i al llarg d'un passadís, disculpant-se mentre caminaven.

–Em sap greu la batussa, però havíem d’assegurar-nos que eres de veritat un Jedi. El fet que no hagis volgut fer mal als nostres nois parla per si sol. Després de tot, els Jedi són coneguts per valorar la vida.

En la seva veu hi havia alguna cosa més que un toc de sarcasme. El padawan va somriure amb tibantor.

–No és el cas del Sol Negre. Es donarà compte de què en aquestes hores ja estaria mort de no haver estat un Jedi.

–Com he dit, era una simple precaució –va assentir el gàngster–. D'aquí a un moment veuràs per què. Només és part del negoci, Jedi Kenobi.

–Em porta a veure a Yanth el hutt?

–Bona conjectura –va respondre el gàngster, mirant al noi.

Van arribar al final del passadís i van creuar unes portes bessones que semblaven foses en el seu centre. Entrant a la sala, Obi-Wan va notar de seguida que hi havia diversos guàrdies gamorreans a terra. No era un especialista forense, però donaven la impressió d'haver mort per trets làser. Va sortejar una pica de força trencada i va seguir a Perhi cap a una gran forma caiguda a terra.

Es va agenollar i va examinar la ferida que havia matat al hutt. Semblava haver estat causada per un sabre làser. Però això no era possible, és clar. Havia de ser la cremada d'una pistola làser.

Va alçar la mirada per clavar-la en la del representant del Sol Negre. No seria que l'organització passava per una de les seves periòdiques baralles intestines? Es preparava algun altre succés?

–Esperava que pogués donar una mica de llum sobre tot això, Jedi Kenobi. No hi ha cap... –va comentar Perhi, fent un gest vague– forma mística d'endevinar qui ha fet això?

Què interessants resulten les mitologies que desperten les organitzacions, va pensar Obi-Wan. Entre els Jedi havia d'haver persones que es preguntarien coses del misteriós Sol Negre, exagerant el seu abast, les seves connexions, la seva perillositat. I també era cert el contrari. Era evident que Perhi suposava que el seu convidat Jedi tindria alguna forma cabalística de descobrir el que havia passat allà.

–Doni'm un moment –va dir Obi-Wan.

El gàngster va assentir i va retrocedir un pas.

El padawan es va agenollar i va deixar que els seus sentits s’expandissin, meditant en el que semblava haver succeït. El sentiment de corrupció que havia notat al carrer va tornar a ell amb la mateixa força que la torbació causada per molts éssers. Però tot estava massa barrejat. Hi havia passat massa temps, havia entrat i sortit massa gent. Potser un Mestre com Mace Windu pogués extreure alguna conclusió amb sentit, però ell no era un Mestre. Ni tan sols era encara un Cavaller Jedi.

Va negar amb el cap.

-Ho sento. Potser d'haver vingut abans...

–No té la culpa. Gràcies de totes maneres –va dir el gàngster, negant amb el cap.

Obi-Wan va sentir la seva decepció, encara que sabia dissimular-la bé. Per la seva banda, es va sorprendre en descobrir que sentia cert alleujament. Al capdavall, descobrir que el causant d'aquesta carnisseria havia estat Darsha o el Mestre Bondara... Però amb tota probabilitat no havia estat així.

Però, qui va poder ser?

–Ningú va veure el que va fer això?

–No. Qualsevol diria que hauria d'haver almenys un testimoni, però tothom diu que no ho va poder veure bé, i això que va passar corrent pel seu costat.

Obi-Wan va fer que sí. Això podia ser degut a la natural reticència a involucrar-se habitual en la gent que estava a l'altre costat de la llei... o per por de les represàlies.

Es va dirigir a la sortida, seguit d’en Perhi.

–Jedi Kenobi?

–Sí?

–Fins avui no havia tingut el plaer de veure actuar a un dels vostres. El que va fer al bar... Tots els Jedi són així de bons?

–No, no ho són –va contestar, detenint-se per mirar al seu interlocutor.

El gàngster va semblar relaxar-se una mica, però la seva expressió va canviar quan Obi-Wan va seguir parlant.

–Jo només sóc un aprenent. Encara he de passar les proves per a ser un Jedi. El meu Mestre és molt més hàbil que jo. Em temo que, com a estudiant, sóc una decepció per a ell. Pel que a combat es refereix, he de ser un dels pitjors lluitadors Jedi.

El padawan va tenir la satisfacció de veure com el gàngster empal·lidia lleugerament. A continuació, es va girar i va deixar l'oficina subterrània de Yanth i l'Oasi Tusken. Amb una mica de sort, hauria proporcionat a Darl Perhi alguna cosa en el que pensar.

* * *

Mentre tornava al carrer, va repassar mentalment el que havia esbrinat. Malauradament, no era molt. Va pensar en tornar per informar al Consell, però va preferir esperar a tenir alguna cosa més que rumors i suposicions. Fins a aquest moment, l'únic del que estava segur era que Darsha Assant havia perdut l'informador que li van encomanar protegir. Que el seu saltador havia estat saquejat per una banda de carrer i que l’aerocotxe del seu Mestre havia quedat destruït després d'una suposada baralla amb una figura encaputxada. Havia vist els vehicles, però no el cos de l'informador, ni el de Darsha ni el del seu Mestre.

En això podia afegir-se que una figura encaputxada havia assassinat a Yanth el hutt, un cap del Sol Negre. I que una sensació de corrupció envaïa el lloc, una sensació semblant a la que havia notat en el lloc on es va estavellar l’aerocotxe d’en Bondara.

Només se li acudien dues teories, que per desgràcia eren mútuament contradictòries. Primera teoria: Darsha va perdre al seu informador a mans del Sol Negre i els va seguir fins a l’Oasi Tusken, on va ser atacada i on va vèncer a tota una sala plena de guàrdies matant de pas a Yanth. Va demanar ajuda al seu Mestre i aquest va anar al rescat. Van fugir i... van desaparèixer.

En la teoria hi havia forats tan grans com per colar un dreadnought per ells. Darsha era bona en combat, però si fos així de bona, mai no hauria perdut l'informador. A més, això tampoc explicava la fosca sensació que traspuava el lloc de les morts i on es va estavellar l'aerocotxe.

La segona teoria implicava l'existència i intervenció d'algun altre ésser, probablement relacionat amb el Sol Negre, que havia matat a Yanth i als seus guardaespatlles. Hi havia diverses raons per preferir la segona teoria, la menor de les quals no era la seva negativa a creure que un Jedi pogués arribar a ser capaç de cometre els crims que estava investigant. Però cap de les teories explicava on estaven Darsha i el seu Mestre, o per què havia transcorregut tant de temps sense notícies seves.

Obi-Wan va llançar un sospir. Encara no havia acabat amb totes les pistes. Encara li quedava investigar el bloc de cubicles. Va comprovar l'adreça que li havien donat i es va dirigir cap a ella. Amb sort, igual descobria alguna cosa que donés alguna llum sobre aquest rebombori.

* * *

No va tenir aquesta sort.

Al lloc de l'explosió va descobrir noves informacions d'interès, però només servien per enterbolir encara més les aigües. Un membre de la policia local, encarregat de la investigació li va dir que l'inquilí del cubicle destrossat havia estat Hath Monchar, el neimoidià Virrei delegat de la Federació de Comerç, i que també ell havia estat assassinat.

Semblava evident que el Sol Negre estava barrejat d'alguna manera en tot l'assumpte. Però no hi havia cap prova que el càrtel del crim fora company de llit de la Federació de Comerç, encara que era una cosa molt possible.

Hi ha massa preguntes pendents, va pensar Obi-Wan. Massa preguntes, i no les suficients respostes.

Següent