dijous, 6 d’abril del 2017

Infern (XI)

Anterior



CAPÍTOL 11

Caedus sabia ara que el camí que havia escollit, el camí dels Sith, era el correcte. Malgrat el desconcertat rugit de brillantor i llum que espurnejaven més enllà de la seva bombolla d'observació, podia sentir a través de la Força que la batalla estava de tot menys guanyada. Tan aviat com l'almirall Bwua'tu tragués a la Flota Llar hapana del seu amagatall, el destí dels traïdors estaria segellat.
Els corellians estaven portant el pes de la lluita, per descomptat, llançant els seus creuers de batalla i les seves fragates d'assalt contra els destructors estel·lars de la Quarta Flota. Però Jacen podia sentir que els bothans també estaven tenint problemes: les emboscades i els minicamps que seguien trobant els hi estaven fent impossible als seus creuers lleugers i a les seves corbetes flanquejar als defensors de l'Aliança. I els commenorians i els hutt ni tan sols eren factors a tenir en compte. Les poques naus amb què havien pogut contribuir després de la Batalla de Balmorra estaven sent relegades a la defensa de la rereguarda, juntament amb les flotilles dels membres menors de la Confederació.
Així que Caedus no entenia a què estava esperant Bwua'tu, per què no havia sol·licitat encara la Flota Llar hapana. Segur, l'almirall podia veure que tot anava segons el pla. Tot el que necessitava fer era aquesta petició i l'Aliança estaria salvada. Caedus només esperava que no hagués estat un error confiar en el bothan. Havia estat ell qui havia insistit, per recomanació d’en Gavin Darklighter, en què se li donés a Bwua'tu el comandament de la batalla, i no hi havia sentit cap engany quan el vicealmirall li va assegurar que el seu vot de krevi demandava que romangués lleial a l'Aliança.
Però amb els bothans mai se sabia. Pel que Caedus sabia, el krevi podia haver estat una ficció cultural que els bothans mantenien per aprofitar-se de situacions com aquesta.
Caedus es va tornar cap a la petita pantalla tàctica prop de l'entrada de la seva bombolla d'observació, després va fixar la seva mirada en el codi del microxip del Welmo Darb. Tot i que el destructor estel·lar era difícilment el més gran de la Primera Flota, Bwua'tu l’havia seleccionat com la seva nova nau insígnia de manera que tindria l'opció de posar la seva major potència de foc a la línia frontal sense arriscar la seva estructura de comandament. Caedus no sentia que res fos malament a bord del Darb, només una calmada presència bothan ponderant les opcions mentre l’assetjada tripulació de la nau lluitava per defensar-la.
Caedus va tocar un dispositiu al braç de la cadira de meditació.
-Està el Darb informant d'un malfuncionament en els sensors? O problemes amb els enviaments de dades? -va preguntar llavors.
Un moment després, la veu de la tinenta Krova, el seu oficial personal de comunicacions, es va sentir per l'altaveu.
-Informen que tots els sistemes estan operatius, coronel. Podria demanar-los que ho confirmin.
-No -va dir ràpidament Caedus-. No voldria que Bwua'tu pensés que sóc un impacient.
-El vicealmirall és un ésser perceptiu, coronel Solo -va replicar la Krova-. Estic segura que ho sap.
Caedus estava de massa bon humor per irritar-se pel sarcasme d'ella, almenys fins que el seu comunicador va sonar amb un avís especial de dos tons assignada a una de les poques persones per a qui necessitava estar sempre disponible. Va obrir l'aparell i va obrir el canal.
-No hauries d'estar a la sala de preparació?
-Estic al bany -va replicar la Tahiri-. No anem a enlairar-nos aviat. El Mestre Skywalker està de camí per veure't.
-Per què?
La Tahiri va fer una pausa, després va preguntar.
-Quan podem tornar una altra vegada?
-Això depèn de quant tardes a respondre la meva pregunta -va replicar Caedus. Des que van tornar del laboratori de clonació dels voxyn a la Baanu Rass, ja havien caminat en el corrent a dos temps-localitzacions per visitar l’Ànakin, i cada vegada Caedus se les havia manegat per acabar el viatge deixant la Tahiri desesperada per més-. Estic molt ocupat en aquest moment, com estic segur que comprendràs.
-Això no és sa per a mi -va dir la Tahiri, ignorant la seva advertència-. No pots seguir portant-me de tornada abans que estigui preparada.
-Llavors escull el nostre destí més acuradament -va dir en Caedus-. Una cosa que no estigui tan carregada emocionalment per a tu.
-D'acord -va dir la Tahiri-. L’HNE acaba d'informar de l'assassinat de l’Omàs, i el Mestre Skywalker està tan enfadat com un yanskac sobre gel. Serà millor que et preparis.
Les entranyes d’en Caedus es van refredar per la por. Aparentment l'HoloRed havia decidit ignorar la retenció de seguretat que li havia imposat a la història, i només la participació d’en Ben seria suficient per portar al Luke al pont disposat a lluitar amb un rancor. Però no va poder evitar témer que hi havia més en aquella visita. Que el seu oncle havia descobert finalment, d'alguna manera, la identitat de l'assassí de la Mara.
Caedus va tancar el comunicador sense penjar, després va enfocar la seva consciència de la Força al pont de l’Ànakin Solo. La presència d’en Luke ja era a prop, ascendint en un turboascensor proper, i la Força estava girant i rugint amb la seva fúria.
Caedus va tocar de nou el dispositiu de comunicació.
-Informi a la Seguretat del Pont de què el Mestre Skywalker va de camí cap a la meva cabina de dia.
-El Mestre Skywalker? -Krova va guardar silenci per un moment mentre comprovava els monitors de seguretat i després va dir-: Per descomptat. Quines són les seves instruccions?
Caedus va pensar per un moment, considerant la possibilitat d'intentar retardar al Luke mentre ell es preparava, després es va adonar que només semblaria sospitós.
-Digui’ls que es mantinguin lluny del seu camí. -Caedus no es va molestar a demanar un resum dels esdeveniments recents a l'àrea Jedi de l’Ànakin Solo. Fins i tot si Luke no s'havia molestat a desactivar l'equipament de monitoració, l'únic que els oficials de seguretat haurien vist era el que els Jedi voldrien que veiessin-. I miri que no ens molestin. Crec que necessitarem una mica de privadesa.
Per quan Caedus va haver instruït a Doble-X que assegurés la cabina contra escoltes, físiques o d'una altra manera, i havia ocultat al droide fora de perill a la seva cabina de seguretat, Luke va entrar marxant dins de la cabina. Amb les seves botes altes i el seu vestit de vol dels InvisiblesX, s'assemblava a un soldat de la GAG. Almenys fins que va colpejar l'interruptor per tancar la porta i va començar a creuar la sala.
Caedus es va alegrar de veure el sabre làser d’en Luke encara penjant del clip del seu cinturó, però va prendre la precaució de lliscar fins al seu escriptori, on hauria tingut accés a una dotzena d'armes i trampes que havia preparat en anticipació justament per a aquesta classe de confrontació.
Luke va apuntar amb un dit en la direcció d’en Caedus.
-Ara entenc per què has estat evitant-me. –El seu to era tranquil i suau, però no hi havia equivocació possible en la ira de la seva aura en la Força-. I aquesta vegada, finalment t'has passat de la ratlla.
-De què estàs parlant? -va preguntar Caedus, pretenent ignorància. Si les notícies de la mort de l’Omàs acabaven d'aparèixer a la HoloRed, un Jacen innocent lògicament no les hauria sentit a la meitat de la seva meditació de batalla-. Em sap greu no haver estat disponible per consolar-te, oncle Luke, però he estat bastant ocupat intentant salvar l'Aliança.
Luke va estrènyer els seus ulls i es va aturar al centre de la cabina.
-Abans ploraria a l'espatlla d'un hutt que en la teva. Crec que ho saps.
-Suposo que els familiars han de ser honestos els uns amb els altres. -La tristesa en la veu d’en Caedus era genuïna. Sempre havia lamentat perdre el respecte i l'amor del seu oncle. Simplement era un altre dels molts sacrificis que estava fent per portar pau a la galàxia-. Però l'almirall Bwua'tu cridarà aviat a la flota hapana. Podem parlar d'això, sigui el que sigui, després de la batalla.
Luke va negar amb el cap.
-No ho crec.
Caedus va exhalar amb exasperació.
-És per l'acadèmia? -Va dirigir una mirada fugaç cap a la seva bombolla d'observació, on un halo de la llum de la batalla podia veure’s brillant al voltant de la seva cadira, trencat només pel fi pedestal triangular en el qual descansava-. T'ho vaig dir, no deixaré un dels actius més valuosos de l'Aliança desprotegit...
-No et facis l'estúpid -va etzibar-li en Luke-. Això no és sobre l'acadèmia. És sobre Ben.
-Ben? -Caedus es va aturar a la cantonada del seu escriptori, fingint sorpresa-. Li ha passat alguna cosa?
-Digues-m’ho tu -va dir en Luke-. Tu ets qui el va enviar.
-Li vaig enviar on? Tot just he parlat amb ell des del funeral.
A l'instant següent, Caedus es va veure volant a través de la cabina cap a la seva bombolla d'observació.
Luke no havia fet un gest, no s'havia encongit, ni tan sols havia mogut la seva mirada. Simplement havia agafat a Caedus amb la Força i l'havia llançat a cinc metres fins a la seva cadira.
-No menteixis. -Luke va començar a creuar la cabina-. M'estic cansant d'això.
Caedus es va aixecar d'un salt... o ho va intentar. En el seu lloc, va descobrir que estava lluitant amb un pes invisible. Se sentia com si estigués accelerant fins a la velocitat de la llum amb un compensador inercial defectuós.
-Luke, t'has tornat boig. -Caedus va allargar la mà cap als controls al braç de la seva cadira i va descobrir que ni tan sols podia moure’s tant-. No pots fer això. Sé que estàs tenint problemes amb la mort de la Mara, però...
-Això no té res a veure amb la Mara -va dir en Luke-. I tens sort que sigui així. Si ella fos aquí, si hagués sabut per al que estàs utilitzant a Ben, hi hauria trossos de tu repartits al llarg de tota la Via Hydiana.
La ironia de la frase no se li va escapar a Caedus, però estava massa sorprès, i massa espantat, per trobar algun plaer en ella. Encara que era veritat que Luke l’havia agafat per sorpresa, era igualment cert que ho havia fet sense cap esforç visible. I que continuava fent-ho sense esforç aparent.
Plenament conscient que l'única cosa que s'interposava entre ell i una mort ràpida era el molt marcat sentit de la decència d’en Luke Skywalker, Caedus va deixar que una mica de la seva autèntica por es filtrés fins a la Força, just el suficient per semblar pròpiament alarmat.
-Té això alguna cosa a veure amb Cal Omàs? -preguntà-. Digues-me que Ben no va cometre una estupidesa!
Els ulls d’en Luke es van tornar més estrets i freds.
-Digues-me que et fa pensar que podria haver-la comès.
-I tant -va dir Caedus-. Ben va descobrir una conversa que feia semblar com si Omàs tingués alguna cosa a veure amb la mort de la Mara.
-Això és ridícul -va dir en Luke-. El Cap Omàs mai hauria fet alguna cosa com això.
-Mai ho hauria fet? -va repetir Caedus-. Vols dir que Ben... que Omàs és mort?
Luke el va mirar sense respondre.
Caedus hauria negat amb el cap, llevat que encara estava subjecte i immobilitzat amb la Força.
D'haver estat la mort de la Mara en lloc de la de l’Omàs la qual Luke havia descobert, Caedus sabia que ja estaria mort. Un altre recordatori que qualsevol podia ser sorprès.
-Vaig intentar dir-li el mateix a Ben, però està tan ple de ràbia. –Creuà la seva mirada amb la d’en Luke-. Em temo que es convertirà en el seu servent, si un de nosaltres no arriba aviat fins a ell.
Luke va assentir, després es va asseure a la cantonada de l'escriptori d’en Caedus.
-Com va descobrir Ben aquesta conversa?
Caedus es va forçar a no apartar la mirada.
-Tant de bo ho sabés.
-Tu li ho vas dir.
Quan l'expressió d’en Luke no va canviar, Caedus es va adonar que el seu oncle havia estat esperant la mentida, que ja s'havia imaginat les coses per si mateix.
-Era tan convenient per a tu, oi? Deixes que alguna cosa se t’escapi en una conversa innocent i apuntes a Ben com a un míssil.
-Això no va ser el que va passar. -La negació va ser per pura forma. Caedus sabia que Luke no li creuria-. Però fins i tot si fos així, ara no és el moment de discutir-ho. Estem a un pèl d’squib de la victòria. Després que hàgim aixafat la Confederació, jo...
La veu de la Krova va sortir de l'altaveu de comunicació.
-Em sap greu interrompre, coronel Solo, però l'almirall Bwua'tu està llest per als hapans.
Caedus va sentir que un nus dins d'ell es va desfer.
A la fi.
-Digui a l'almirall Bwua'tu que els hapans vindran d'aquí a poc.
Caedus havia retingut el control personal de la Flota Llar hapana, determinat a evitar qualsevol risc per a la Tenel Ka o l’Allana en no utilitzar-la fins que la victòria fos segura. Va esperar fins que la Krova respongués a la seva ordre i va tancar el canal, llavors es va tornar cap al seu oncle.
-T'he dit tot el que sé de la mort de l’Omàs, i necessito transmetre aquesta ordre jo mateix. La Reina Mare va insistir que em responsabilitzés personalment per comprometre la seva flota.
Luke va aixecar una cella.
-Creus que m'estàs acomiadant?
-Sé que ho estic fent.
Caedus va posar un to enfadat en la seva veu. Podia estar atrapat en aquest moment en una posició humiliant, però encara era el líder de l'Aliança Galàctica, i Luke era encara el servent d'aquesta.
-Si vols, obrirem una investigació per la mort de l’Omàs després que hàgim salvat l'Aliança.
Luke va mirar a Caedus durant un llarg moment, després finalment va lliscar fora de l'escriptori.
-És una promesa?
-Ho és.
-Llavors la prendré pel que val -va dir en Luke. Deixant a Caedus atrapat amb la Força a la cadira, es va dirigir a la porta-. Conec el camí.
Caedus sabia que estaria lliure tan aviat com Luke tornés la seva concentració a una altra cosa que no fos atrapar-lo amb la Força. Però això podria portar minuts, i Caedus necessitava enviar la Flota Llar ara. A més, ell era el Cap d'Estat de l'Aliança Galàctica, i no podia permetre que ningú, ni tan sols Luke Skywalker, l’humiliés i simplement marxés. Havia de mostrar alguna classe d'autoritat.
-Luke -li va cridar -. No estàs oblidant alguna cosa?
Luke es va aturar a la porta i va mirar cap enrere, la ràbia de la seva cara ara s'havia suavitzat fins al que semblaven remordiments.
-Tens raó. Hauria d’haver-te advertit que hauràs d’aixafar la Confederació sense InvisiblesX. Els Jedi no poden recolzar-te més.
-Què? -Caedus estava tan sorprès que va intentar aixecar-se... i es va trobar tan incapaç de moure’s com abans-. No pots desertar ara. Podem acabar aquesta guerra!
-Podríem destruir les flotes de la Confederació i matar molts rebels -va admetre en Luke-. Però no crec que puguis acabar aquesta guerra, Jacen. No crec que ni tan sols sàpigues de què va.
-Això és absurd.
Caedus no entenia com un home que havia estat lluitant en guerres durant quaranta anys pogués ser tan ximple.
-Després que les seves flotes siguin destruïdes, Corèllia i Bothawui hauran d'acceptar els nostres termes, i una vegada que ells s'hagin rendit, la resta de la Confederació no els quedarà més elecció que venir corrent a unir-se de nou a l'Aliança.
Luke va negar amb el cap i va allargar una mà per tocar el control al costat de la porta.
-Sempre hi ha elecció, Jacen.
-I si tu continues amb aquesta, et penediràs. -Caedus no podia entendre per què Luke volia abandonar just quan estaven a punt de salvar l'Aliança, però ell sabia com evitar-ho-. Has oblidat l'acadèmia?
La porta es va obrir. En lloc de creuar-la, Luke es va enfrontar a Caedus i va parlar amb una veu calmada.
-Estic segur que no estàs amenaçant als nens.
Va apuntar a la base de la cadira de meditació d’en Jacen i va fer un moviment com per donar un copet amb el dit. El pedestal va deixar anar un fort whumpf, i el seient va caure un quart de metro.
-Perquè realment no vols veure’m enfadat.
Luke va fer el mateix moviment una altra vegada. El pedestal va emetre un xiscle metàl·lic, i el seient va caure un altre quart de metro.
-I crec que ets prou intel·ligent per saber-ho.
Luke va moure el dit una última vegada, i el pedestal es va ensorrar amb un fort Crump, dipositant a Caedus a terra amb els peus estirats davant d'ell com un nen.
-Però si vols provar-me, segueix endavant i fes aquesta amenaça.
Luke va baixar la seva mà, i el pes es va esvair del pit d’en Caedus. Ell podia haver saltat per atacar, si hagués estat prou estúpid, però els Sith no eren esclaus de les seves emocions. Venjar la seva humiliació podia esperar fins que hagués salvat a l'Aliança.
Així que, va romandre a terra on Luke li havia dipositat, i Caedus simplement va tocar el botó del comunicador en el braç de la cadira.
-Tinent, tenim ja un canal obert amb el príncep Isolder?
-En realitat -va replicar una profunda veu hapana-, està parlant amb ell en aquest moment, coronel Solo.
-Les meves disculpes. -Caedus va mirar a través de la cabina de dia fins a creuar la mirada amb Luke-. Està a punt per començar el seu atac?
-Ho estic -va dir l’Isolder.
Luke va abaixar la mirada i va negar amb el cap.
-Llavors, si us plau, procedeixi -va dir en Caedus-. I que la Força us acompanyi.
El canal es va tancar amb un pop.
Movent-se molt a poc a poc perquè el seu oncle no interpretés malament les seves accions com un atac, Caedus es va posar dempeus.
-Et conec massa bé -va dir a Luke-. No abandonaràs l'Aliança.
-No hi ha Aliança. -Luke es va tornar per anar-se’n -. Va morir amb Cal Omàs.
-Per a tu, potser. -Caedus no podia entendre per què el seu oncle estava tan centrat en la mort de l’Omàs. Era una entre milions, i fins i tot si Caedus havia ficat la idea al cap d’en Ben, en realitat ell no havia ordenat l'assassinat-. Però donaràs suport en aquest atac. Estic bastant segur que el Senat desaprovaria el fet de lliurar la seguretat de l'acadèmia Jedi a un Orde de desertors.
La mà d’en Luke va fregar l'empunyadura del seu sabre làser, i Caedus va pensar per un moment que la lluita que havia anticipat des de la mort de la Mara (anticipat, temut i desitjat) anava a arribar finalment.
Es va allunyar un pas de la bombolla d'observació, per aconseguir una mica d'espai per maniobrar en cas que Luke vingués cap a ell en una passada acrobàtica.
Però Luke va semblar adonar-se que atacar a Caedus en el seu propi destructor estel·lar, fins i tot si era prou afortunat per a matar-lo, només col·locaria l'acadèmia i la resta dels seus Jedi en una situació més precària. Va apartar la mà del seu sabre làser i va detenir la porta darrere seu perquè no es tanqués.
-D'acord, Jacen -va dir-. Si així és com vols que fem això, ho farem.
-No es tracta que jo vulgui res -va dir Caedus-. Però si això és el que es necessita per guanyar aquesta guerra, ho faré.
Luke va estudiar a Caedus durant un moment, després va semblar rendir-se a les circumstàncies.
-No sé per què em sorprèn, però ho fa. -La seva veu era cansada i trista-. Sembla que he de tornar al meu InvisibleX.
-Sembla que sí -va estar d'acord Caedus-. I que la Força t'acompanyi allà fora.
Luke va esbufegar, mig de mala gana i mig amb humor.
-Gràcies, crec.
Va creuar la porta i va començar a creuar l'avantsala, amb la seva decepció penjant a la Força tan pesadament com la boira de Dagobah.
-Adéu, Jacen.
A Caedus no se li va escapar que Luke havia marxat sense tornar els tradicionals bons desitjos, però probablement era demanar massa a un home que acabava de ser reprès. Caedus va esperar fins que el seu oncle s'allunyés de la vista, llavors va tancar la porta i es va tornar per trobar a Doble-X dempeus a la seva esquena.
-Això va anar bé -va dir el droide-. Durant un moment, va semblar que hauria de matar-lo també a ell.
Jacen va arrufar les celles.
-També? -No li havia explicat al droide allò de la Mara. No ho havia explicat a ningú-. Què vols dir amb això?
-A més de la seva dona, per descomptat -va explicar Doble-X-. Ha estat deixant que se li escapin secrets en somnis.
Caedus va pensar en la Tenel Ka i es va sentir buit. L'última vegada que va dormir bé va ser en la seva companyia.
-Què dic? -preguntà-. S'entén?
Doble-X es va inclinar cap endavant, empenyent la seva cara esquelètica prop de la de Caedus.
-Així que la va matar. La intenció era que els droides no tenien el to cregut en els seus repertoris d'inflexions de veu, però Doble-X se les hi va arreglar per sonar d'una manera bastant semblant-. No estava segur.
-Què dic? -va cridar en Jacen.
Doble-X va romandre amb la seva cara enganxada al nas d’en Jacen.
-En realitat mai admet res -va dir-. Només parla molt sobre els sacrificis necessaris i convertir la galàxia en un lloc segur per als nens com la seva filla.
-La meva filla. -El cor d’en Caedus es va encongir. Estava posant a l’Allana en perill en els seus somnis-. Alguna vegada la crido pel seu nom?
Doble-X va moure el seu cap als costats, sens dubte enfocant els seus fotomicrómetres a les pupil·les d’en Jacen per poder estimar el grau de sorpresa que causava la seva resposta.
-La crida per molts noms -va dir Doble-X -. Jaina, Danni, Anni, Allaya...
-Ja hi ha prou! -va ordenar Caedus.
Li hauria agradat enviar a droide de tornada a Tendrando perquè li introduïssin una excepció del propietari en la seva programació de prova, però això no era realment una opció. Lando havia deixat clar on estaven les seves lleialtats... en ser còmplice d’en Han i Leia Solo en els seus esforços per evitar la seva captura.
-Torna als teus deures de monitoració. Fes-me saber si els membres de la tripulació comencen a xafardejar dels problemes entre Luke i jo.
Doble-X va apartar la seva cara de la d’en Caedus a desgana.
-Allana?
-Estic a punt de fer que et converteixin en peces de torpede.
-No ha d’amenaçar-me. -Doble-X es va dirigir cap a la seva cabina de seguretat-. No sóc jo qui balbuceja secrets durant els seus apagats.
Caedus va començar a creuar la seva cabina de dia preocupant-se per com de preocupada que havia semblat la Tenel Ka el matí del funeral de la Mara, preguntant-se si ella havia estat sentint coses mentre ell dormia que li havien fet sospitar d'ell com l'assassí.
En aquell moment, ell havia atribuït l'abandonament d'ella a la pena comuna, però ara no podia evitar preguntar-se sobre això. Estava ella fins i tot en aquest moment sospesant si revelar el que havia sentit al Luke i al Consell de Mestres?
Probablement no, va decidir Caedus. D'haver tingut la Tenel Ka alguna cosa incriminatòria, mai hauria semblat preocupada o distant. Hauria tingut gran cura en assegurar-se que semblava perfectament normal, i la primera vegada que ell hauria sabut de les seves sospites hauria estat quan ella enganxés un sabre làser a la seva esquena i comencés a interrogar-lo.
Com a mínim era el que ell esperava.
Per quan va arribar a la bombolla d'observació, la batalla havia explotat en una cortina de llum i flames que s'estenia per tot l'espai. L’Ànakin Solo estava abocant foc a la conflagració des de les seves quatre bateries turbolàser de llarg abast, provocant que les cobertes s’estremissin i la il·luminació es fes més tènue i pampallugués. Cada parell de segons, una fina línia emergiria de la tempesta de foc i s'inflaria fins a esdevenir una ratlla carmesina d'energia en un obrir i tancar d'ulls, llavors esclataria en una bullent paret de mort contra els escuts de la nau.
Qualsevol intent de trobar-li un sentit visual a la tempesta de foc estava condemnat al fracàs, però la vista de tanta energia alliberada omplia a Caedus de temor i orgull. Ell havia ordenat això, havia organitzat el tracte mortal del poder i havia atret a l'enemic al seu camí, i això li feia sentir com un... bé, no exactament com una deïtat, però com un home que estava a la vora de la destinació. Aquesta victòria col·locaria a la galàxia a les seves mans. I una vegada que tingués la galàxia, la pau estaria al seu abast.
La veu de la Krova va sortir del comunicador.
-Els Jedi estan a punt per enlairar-se, coronel.
-Tots ells? -va preguntar Caedus-. El Mestre Skywalker també?
Hi va haver un breu silenci mentre la Krova consultava amb el cap de l'hangar.
-El Mestre Skywalker és qui està fent l'informe -va dir llavors.
-Això ha estat molt ràpid -va dir en Caedus, aixecant una cella-. Estan els hapans en posició?
-Obrint foc ara -va informar la Krova-. Però el pla de l'almirall Bwua'tu no sol·licita que els InvisiblesX ataquin fins que els bothans es tornin per trobar-se amb els hapans. Creu que afegir elements de confusió farà que...
-Sóc conscient del pla de batalla, tinent. -Caedus va concentrar la seva consciència de la Força en el més profund del ventre de l’Ànakin Solo, on va sentir un grunyit en les presències Jedi. Decidint que seria millor tenir-los esquivant míssils i ràfegues de turbolàser que allà asseguts sense fer res i enfurismats per la seva autoritat, va dir-: I el Mestre Skywalker és conscient del pla, també. Deixi que s'enlairin.
Krova va respondre a l'ordre, i un moment després Caedus va sentir als Jedi allunyant-se de l’Ànakin Solo. Donant-se compte de què aviat li arribaria el moment de coordinar-los amb l'almirall Bwua'tu durant l'atac, Caedus va agafar la seva cadira de meditació en la Força i va descobrir que no podia girar-la de nou cap a la batalla. No importava quant s'esforcés, no la mouria pas.
Krova informà que els hapans havien segellat la ruta d'escapament de la Confederació i estaven ara totalment immersos en la lluita.
Caedus va abandonar amb la cadira (de totes maneres no podia veure res útil a través de la bombolla) i es va deixar caure al seient sense mirar la batalla. En lloc de deixar les seves cames estirades enfront d'ell com havia fet abans, va atreure els seus genolls fins al seu pit i no es va sentir menys ximple.
Krova va informar que els bothans s'estaven girant per entrar en combat amb la Flota Llar hapana. La Primera i la Setena flotes van començar a pressionar els flancs, intentant agafar-los en el foc creuat, i la Confederació lluitava desesperadament per mantenir la posició, repartint tanta mort com patien ells. Caedus va tancar els seus ulls i va fer tot el que va poder per comprendre la batalla en tota la seva complexitat, empenyent cap endavant a un comandant aquí, advertint a un capità d'un destructor estel·lar allà, seguint sempre el rastre dels InvisiblesX dels Jedi movent-se amb sigil al llarg de les vores de la lluita cap a la flota bothan.
Finalment, Krova va connectar la greu veu d’en Bwua'tu directament amb Caedus.
-Enhorabona, coronel. Ha arribat l'hora d'acabar aquesta guerra. Envieu als InvisibleX, si us plau.
-Serà un plaer -va replicar Caedus-. I, almirall?
-Sí?
-Gràcies per la seva lleialtat.
-No ha de donar-me les gràcies per res, senyor -va replicar Bwua'tu-. Un krevi no es pot trencar, no importa qui estigui al comandament.
-De totes maneres, m'alegro de tenir-lo al nostre costat.
Mentre Caedus parlava, es va obrir als Jedi, urgint-los a atacar. Ells li van respondre amb una onada de fúria fins i tot més gran que la que hi havia sentit en l'hangar, i les seves presències van començar a tornar-se clarament més febles mentre els seus InvisiblesX acceleraven allunyant-se a tota potència.
Per alarma d’en Caedus, les presències Jedi van continuar tornant-se més febles, superant completament la flota bothan i passant disparats a través de la Flota Llar hapana cap als marges del sistema Kuat. Finalment, es van esvair completament.
Un moment després, la veu d’en Bwua'tu li va arribar pel comunicador.
-On són aquests InvisiblesX, coronel? Si el centre dels bothans no comença a esfondrar-se aviat, això es convertirà en la batalla més llarga i sagnant des que els yuuzhan vong van prendre Coruscant.
Caedus estava massa sorprès, massa enfadat per respondre immediatament. Els Jedi li havien abandonat. Pitjor, li havien traït, deliberadament li havien enganyat sense tenir en compte el que això li faria a l'Aliança.
-Coronel? –demanà Bwua'tu-. No puc pressionar l'atac fins que els Jedi colpegin.
-Què passa si ho fa? -va preguntar Caedus-. Pressionar l'atac sense els Jedi, vull dir.
Bwua'tu va guardar silenci durant només un moment.
-Hem perdut els nostres InvisiblesX?
-La meva pregunta primer, almirall -va dir Caedus tallant-. Podem fer-ho sense ells?
Aquesta vegada, ni tan sols li va portar un moment a Bwua'tu respondre.
-És possible -va dir-. Però no voldria intentar-ho. Hem perdut el nostre gran avantatge. I si perdem aquí, ho perdrem tot.
-Ja veig.
Si Caedus ordenava a Bwua'tu que pressionés l'atac de totes maneres, estaria jugant amb les vides de la Tenel Ka i l’Allana. I havent crescut a casa dels Solo, havia après prou sobre els jocs de grans apostes per saber que només un ximple ho arriscaria tot sense un gran marge.
-Llavors em temo que no podem seguir pressionant l'atac, almirall. -Caedus es va refredar per dins-. Els Jedi ens han traït.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada