CAPÍTOL 11
Caedus
sabia ara que el camí que havia escollit, el camí dels Sith, era el correcte.
Malgrat el desconcertat rugit de brillantor i llum que espurnejaven més enllà
de la seva bombolla d'observació, podia sentir a través de la Força que la
batalla estava de tot menys guanyada. Tan aviat com l'almirall Bwua'tu tragués
a la Flota Llar hapana del seu amagatall, el destí dels traïdors estaria
segellat.
Els
corellians estaven portant el pes de la lluita, per descomptat, llançant els
seus creuers de batalla i les seves fragates d'assalt contra els destructors
estel·lars de la Quarta Flota. Però Jacen podia sentir que els bothans també
estaven tenint problemes: les emboscades i els minicamps que seguien trobant
els hi estaven fent impossible als seus creuers lleugers i a les seves corbetes
flanquejar als defensors de l'Aliança. I els commenorians i els hutt ni tan
sols eren factors a tenir en compte. Les poques naus amb què havien pogut
contribuir després de la Batalla de Balmorra estaven sent relegades a la
defensa de la rereguarda, juntament amb les flotilles dels membres menors de la
Confederació.
Així que
Caedus no entenia a què estava esperant Bwua'tu, per què no havia sol·licitat
encara la Flota Llar hapana. Segur, l'almirall podia veure que tot anava segons
el pla. Tot el que necessitava fer era aquesta petició i l'Aliança estaria
salvada. Caedus només esperava que no hagués estat un error confiar en el
bothan. Havia estat ell qui havia insistit, per recomanació d’en Gavin
Darklighter, en què se li donés a Bwua'tu el comandament de la batalla, i no hi
havia sentit cap engany quan el vicealmirall li va assegurar que el seu vot de
krevi demandava que romangués lleial a l'Aliança.
Però amb
els bothans mai se sabia. Pel que Caedus sabia, el krevi podia haver estat una
ficció cultural que els bothans mantenien per aprofitar-se de situacions com
aquesta.
Caedus
es va tornar cap a la petita pantalla tàctica prop de l'entrada de la seva
bombolla d'observació, després va fixar la seva mirada en el codi del microxip
del Welmo Darb. Tot i que el
destructor estel·lar era difícilment el més gran de la Primera Flota, Bwua'tu l’havia
seleccionat com la seva nova nau insígnia de manera que tindria l'opció de posar
la seva major potència de foc a la línia frontal sense arriscar la seva
estructura de comandament. Caedus no sentia que res fos malament a bord del Darb, només una calmada presència bothan
ponderant les opcions mentre l’assetjada tripulació de la nau lluitava per
defensar-la.
Caedus
va tocar un dispositiu al braç de la cadira de meditació.
-Està el
Darb informant d'un malfuncionament
en els sensors? O problemes amb els enviaments de dades? -va preguntar llavors.
Un
moment després, la veu de la tinenta Krova, el seu oficial personal de
comunicacions, es va sentir per l'altaveu.
-Informen
que tots els sistemes estan operatius, coronel. Podria demanar-los que ho
confirmin.
-No -va dir
ràpidament Caedus-. No voldria que Bwua'tu pensés que sóc un impacient.
-El vicealmirall
és un ésser perceptiu, coronel Solo -va replicar la Krova-. Estic segura que ho
sap.
Caedus
estava de massa bon humor per irritar-se pel sarcasme d'ella, almenys fins que el
seu comunicador va sonar amb un avís especial de dos tons assignada a una de
les poques persones per a qui necessitava estar sempre disponible. Va obrir
l'aparell i va obrir el canal.
-No hauries
d'estar a la sala de preparació?
-Estic al
bany -va replicar la Tahiri-. No anem a enlairar-nos aviat. El Mestre Skywalker
està de camí per veure't.
-Per què?
La Tahiri
va fer una pausa, després va preguntar.
-Quan podem
tornar una altra vegada?
-Això depèn
de quant tardes a respondre la meva pregunta -va replicar Caedus. Des que van
tornar del laboratori de clonació dels voxyn a la Baanu Rass, ja havien caminat en el corrent a dos
temps-localitzacions per visitar l’Ànakin, i cada vegada Caedus se les havia manegat
per acabar el viatge deixant la Tahiri desesperada per més-. Estic molt ocupat
en aquest moment, com estic segur que comprendràs.
-Això no
és sa per a mi -va dir la Tahiri, ignorant la seva advertència-. No pots seguir
portant-me de tornada abans que estigui preparada.
-Llavors
escull el nostre destí més acuradament -va dir en Caedus-. Una cosa que no
estigui tan carregada emocionalment per a tu.
-D'acord
-va dir la Tahiri-. L’HNE acaba d'informar de l'assassinat de l’Omàs, i el
Mestre Skywalker està tan enfadat com un yanskac sobre gel. Serà millor que et
preparis.
Les
entranyes d’en Caedus es van refredar per la por. Aparentment l'HoloRed havia
decidit ignorar la retenció de seguretat que li havia imposat a la història, i
només la participació d’en Ben seria suficient per portar al Luke al pont
disposat a lluitar amb un rancor. Però no va poder evitar témer que hi havia
més en aquella visita. Que el seu oncle havia descobert finalment, d'alguna
manera, la identitat de l'assassí de la Mara.
Caedus
va tancar el comunicador sense penjar, després va enfocar la seva consciència
de la Força al pont de l’Ànakin Solo.
La presència d’en Luke ja era a prop, ascendint en un turboascensor proper, i
la Força estava girant i rugint amb la seva fúria.
Caedus
va tocar de nou el dispositiu de comunicació.
-Informi
a la Seguretat del Pont de què el Mestre Skywalker va de camí cap a la meva
cabina de dia.
-El
Mestre Skywalker? -Krova va guardar silenci per un moment mentre comprovava els
monitors de seguretat i després va dir-: Per descomptat. Quines són les seves
instruccions?
Caedus
va pensar per un moment, considerant la possibilitat d'intentar retardar al
Luke mentre ell es preparava, després es va adonar que només semblaria
sospitós.
-Digui’ls
que es mantinguin lluny del seu camí. -Caedus no es va molestar a demanar un
resum dels esdeveniments recents a l'àrea Jedi de l’Ànakin Solo. Fins i tot si Luke no s'havia molestat a desactivar
l'equipament de monitoració, l'únic que els oficials de seguretat haurien
vist era el que els Jedi voldrien que veiessin-. I miri que no ens molestin. Crec
que necessitarem una mica de privadesa.
Per quan
Caedus va haver instruït a Doble-X que assegurés la cabina contra escoltes,
físiques o d'una altra manera, i havia ocultat al droide fora de perill a la
seva cabina de seguretat, Luke va entrar marxant dins de la cabina. Amb les
seves botes altes i el seu vestit de vol dels InvisiblesX, s'assemblava a un
soldat de la GAG. Almenys fins que va colpejar l'interruptor per tancar la
porta i va començar a creuar la sala.
Caedus
es va alegrar de veure el sabre làser d’en Luke encara penjant del clip del seu
cinturó, però va prendre la precaució de lliscar fins al seu escriptori, on
hauria tingut accés a una dotzena d'armes i trampes que havia preparat en
anticipació justament per a aquesta classe de confrontació.
Luke va
apuntar amb un dit en la direcció d’en Caedus.
-Ara entenc
per què has estat evitant-me. –El seu to era tranquil i suau, però no hi havia
equivocació possible en la ira de la seva aura en la Força-. I aquesta vegada,
finalment t'has passat de la ratlla.
-De què
estàs parlant? -va preguntar Caedus, pretenent ignorància. Si les notícies de
la mort de l’Omàs acabaven d'aparèixer a la HoloRed, un Jacen innocent
lògicament no les hauria sentit a la meitat de la seva meditació de batalla-.
Em sap greu no haver estat disponible per consolar-te, oncle Luke, però he
estat bastant ocupat intentant salvar l'Aliança.
Luke va
estrènyer els seus ulls i es va aturar al centre de la cabina.
-Abans ploraria
a l'espatlla d'un hutt que en la teva. Crec que ho saps.
-Suposo que
els familiars han de ser honestos els uns amb els altres. -La tristesa en la
veu d’en Caedus era genuïna. Sempre havia lamentat perdre el respecte i l'amor
del seu oncle. Simplement era un altre dels molts sacrificis que estava fent
per portar pau a la galàxia-. Però l'almirall Bwua'tu cridarà aviat a la flota
hapana. Podem parlar d'això, sigui el que sigui, després de la batalla.
Luke va
negar amb el cap.
-No ho
crec.
Caedus va
exhalar amb exasperació.
-És per
l'acadèmia? -Va dirigir una mirada fugaç cap a la seva bombolla d'observació,
on un halo de la llum de la batalla podia veure’s brillant al voltant de la
seva cadira, trencat només pel fi pedestal triangular en el qual descansava-.
T'ho vaig dir, no deixaré un dels actius més valuosos de l'Aliança desprotegit...
-No et
facis l'estúpid -va etzibar-li en Luke-. Això no és sobre l'acadèmia. És sobre
Ben.
-Ben?
-Caedus es va aturar a la cantonada del seu escriptori, fingint sorpresa-. Li
ha passat alguna cosa?
-Digues-m’ho
tu -va dir en Luke-. Tu ets qui el va enviar.
-Li vaig
enviar on? Tot just he parlat amb ell des del funeral.
A
l'instant següent, Caedus es va veure volant a través de la cabina cap a la
seva bombolla d'observació.
Luke no
havia fet un gest, no s'havia encongit, ni tan sols havia mogut la seva mirada.
Simplement havia agafat a Caedus amb la Força i l'havia llançat a cinc metres
fins a la seva cadira.
-No menteixis.
-Luke va començar a creuar la cabina-. M'estic cansant d'això.
Caedus
es va aixecar d'un salt... o ho va intentar. En el seu lloc, va descobrir que
estava lluitant amb un pes invisible. Se sentia com si estigués accelerant fins
a la velocitat de la llum amb un compensador inercial defectuós.
-Luke, t'has
tornat boig. -Caedus va allargar la mà cap als controls al braç de la seva
cadira i va descobrir que ni tan sols podia moure’s tant-. No pots fer això. Sé
que estàs tenint problemes amb la mort de la Mara, però...
-Això no
té res a veure amb la Mara -va dir en Luke-. I tens sort que sigui així. Si
ella fos aquí, si hagués sabut per al que estàs utilitzant a Ben, hi hauria
trossos de tu repartits al llarg de tota la Via Hydiana.
La
ironia de la frase no se li va escapar a Caedus, però estava massa sorprès, i
massa espantat, per trobar algun plaer en ella. Encara que era veritat que Luke
l’havia agafat per sorpresa, era igualment cert que ho havia fet sense cap
esforç visible. I que continuava fent-ho sense esforç aparent.
Plenament
conscient que l'única cosa que s'interposava entre ell i una mort ràpida era el
molt marcat sentit de la decència d’en Luke Skywalker, Caedus va deixar que una
mica de la seva autèntica por es filtrés fins a la Força, just el suficient per
semblar pròpiament alarmat.
-Té això
alguna cosa a veure amb Cal Omàs? -preguntà-. Digues-me que Ben no va cometre
una estupidesa!
Els ulls
d’en Luke es van tornar més estrets i freds.
-Digues-me
que et fa pensar que podria haver-la comès.
-I tant
-va dir Caedus-. Ben va descobrir una conversa que feia semblar com si Omàs
tingués alguna cosa a veure amb la mort de la Mara.
-Això és
ridícul -va dir en Luke-. El Cap Omàs mai hauria fet alguna cosa com això.
-Mai ho
hauria fet? -va repetir Caedus-. Vols dir que Ben... que Omàs és mort?
Luke el
va mirar sense respondre.
Caedus
hauria negat amb el cap, llevat que encara estava subjecte i immobilitzat amb
la Força.
D'haver
estat la mort de la Mara en lloc de la de l’Omàs la qual Luke havia descobert,
Caedus sabia que ja estaria mort. Un altre recordatori que qualsevol podia ser
sorprès.
-Vaig intentar
dir-li el mateix a Ben, però està tan ple de ràbia. –Creuà la seva mirada amb
la d’en Luke-. Em temo que es convertirà en el seu servent, si un de nosaltres
no arriba aviat fins a ell.
Luke va
assentir, després es va asseure a la cantonada de l'escriptori d’en Caedus.
-Com va
descobrir Ben aquesta conversa?
Caedus
es va forçar a no apartar la mirada.
-Tant de
bo ho sabés.
-Tu li ho
vas dir.
Quan
l'expressió d’en Luke no va canviar, Caedus es va adonar que el seu oncle havia
estat esperant la mentida, que ja s'havia imaginat les coses per si mateix.
-Era tan
convenient per a tu, oi? Deixes que alguna cosa se t’escapi en una conversa
innocent i apuntes a Ben com a un míssil.
-Això no
va ser el que va passar. -La negació va ser per pura forma. Caedus sabia que
Luke no li creuria-. Però fins i tot si fos així, ara no és el moment de
discutir-ho. Estem a un pèl d’squib de la victòria. Després que hàgim aixafat
la Confederació, jo...
La veu
de la Krova va sortir de l'altaveu de comunicació.
-Em sap
greu interrompre, coronel Solo, però l'almirall Bwua'tu està llest per als
hapans.
Caedus
va sentir que un nus dins d'ell es va desfer.
A la fi.
-Digui a
l'almirall Bwua'tu que els hapans vindran d'aquí a poc.
Caedus
havia retingut el control personal de la Flota Llar hapana, determinat a evitar
qualsevol risc per a la Tenel Ka o l’Allana en no utilitzar-la fins que la
victòria fos segura. Va esperar fins que la Krova respongués a la seva ordre i
va tancar el canal, llavors es va tornar cap al seu oncle.
-T'he dit
tot el que sé de la mort de l’Omàs, i necessito transmetre aquesta ordre jo
mateix. La Reina Mare va insistir que em responsabilitzés personalment per
comprometre la seva flota.
Luke va
aixecar una cella.
-Creus que
m'estàs acomiadant?
-Sé que
ho estic fent.
Caedus
va posar un to enfadat en la seva veu. Podia estar atrapat en aquest moment en
una posició humiliant, però encara era el líder de l'Aliança Galàctica, i Luke
era encara el servent d'aquesta.
-Si vols,
obrirem una investigació per la mort de l’Omàs després que hàgim salvat
l'Aliança.
Luke va
mirar a Caedus durant un llarg moment, després finalment va lliscar fora de
l'escriptori.
-És una
promesa?
-Ho és.
-Llavors
la prendré pel que val -va dir en Luke. Deixant a Caedus atrapat amb la Força a
la cadira, es va dirigir a la porta-. Conec el camí.
Caedus
sabia que estaria lliure tan aviat com Luke tornés la seva concentració a una
altra cosa que no fos atrapar-lo amb la Força. Però això podria portar minuts,
i Caedus necessitava enviar la Flota Llar ara. A més, ell era el Cap d'Estat de
l'Aliança Galàctica, i no podia permetre que ningú, ni tan sols Luke Skywalker,
l’humiliés i simplement marxés. Havia de mostrar alguna classe d'autoritat.
-Luke -li
va cridar -. No estàs oblidant alguna cosa?
Luke es
va aturar a la porta i va mirar cap enrere, la ràbia de la seva cara ara
s'havia suavitzat fins al que semblaven remordiments.
-Tens raó.
Hauria d’haver-te advertit que hauràs d’aixafar la Confederació sense
InvisiblesX. Els Jedi no poden recolzar-te més.
-Què?
-Caedus estava tan sorprès que va intentar aixecar-se... i es va trobar tan
incapaç de moure’s com abans-. No pots desertar ara. Podem acabar aquesta
guerra!
-Podríem
destruir les flotes de la Confederació i matar molts rebels -va admetre en Luke-.
Però no crec que puguis acabar aquesta guerra, Jacen. No crec que ni tan sols
sàpigues de què va.
-Això és
absurd.
Caedus
no entenia com un home que havia estat lluitant en guerres durant quaranta anys
pogués ser tan ximple.
-Després
que les seves flotes siguin destruïdes, Corèllia i Bothawui hauran d'acceptar
els nostres termes, i una vegada que ells s'hagin rendit, la resta de la
Confederació no els quedarà més elecció que venir corrent a unir-se de nou a
l'Aliança.
Luke va
negar amb el cap i va allargar una mà per tocar el control al costat de la
porta.
-Sempre hi
ha elecció, Jacen.
-I si tu
continues amb aquesta, et penediràs. -Caedus no podia entendre per què Luke
volia abandonar just quan estaven a punt de salvar l'Aliança, però ell sabia
com evitar-ho-. Has oblidat l'acadèmia?
La porta
es va obrir. En lloc de creuar-la, Luke es va enfrontar a Caedus i va parlar
amb una veu calmada.
-Estic segur
que no estàs amenaçant als nens.
Va
apuntar a la base de la cadira de meditació d’en Jacen i va fer un moviment com
per donar un copet amb el dit. El pedestal va deixar anar un fort whumpf, i el seient va caure un quart de
metro.
-Perquè realment
no vols veure’m enfadat.
Luke va
fer el mateix moviment una altra vegada. El pedestal va emetre un xiscle
metàl·lic, i el seient va caure un altre quart de metro.
-I crec
que ets prou intel·ligent per saber-ho.
Luke va
moure el dit una última vegada, i el pedestal es va ensorrar amb un fort Crump, dipositant a Caedus a terra amb
els peus estirats davant d'ell com un nen.
-Però si
vols provar-me, segueix endavant i fes aquesta amenaça.
Luke va
baixar la seva mà, i el pes es va esvair del pit d’en Caedus. Ell podia haver
saltat per atacar, si hagués estat prou estúpid, però els Sith no eren esclaus
de les seves emocions. Venjar la seva humiliació podia esperar fins que hagués
salvat a l'Aliança.
Així
que, va romandre a terra on Luke li havia dipositat, i Caedus simplement va
tocar el botó del comunicador en el braç de la cadira.
-Tinent,
tenim ja un canal obert amb el príncep Isolder?
-En realitat
-va replicar una profunda veu hapana-, està parlant amb ell en aquest moment,
coronel Solo.
-Les
meves disculpes. -Caedus va mirar a través de la cabina de dia fins a creuar la
mirada amb Luke-. Està a punt per començar el seu atac?
-Ho estic
-va dir l’Isolder.
Luke va
abaixar la mirada i va negar amb el cap.
-Llavors,
si us plau, procedeixi -va dir en Caedus-. I que la Força us acompanyi.
El canal
es va tancar amb un pop.
Movent-se
molt a poc a poc perquè el seu oncle no interpretés malament les seves accions
com un atac, Caedus es va posar dempeus.
-Et conec
massa bé -va dir a Luke-. No abandonaràs l'Aliança.
-No hi
ha Aliança. -Luke es va tornar per anar-se’n -. Va morir amb Cal Omàs.
-Per a
tu, potser. -Caedus no podia entendre per què el seu oncle estava tan centrat
en la mort de l’Omàs. Era una entre milions, i fins i tot si Caedus havia ficat
la idea al cap d’en Ben, en realitat ell no havia ordenat l'assassinat-. Però
donaràs suport en aquest atac. Estic bastant segur que el Senat desaprovaria el
fet de lliurar la seguretat de l'acadèmia Jedi a un Orde de desertors.
La mà d’en
Luke va fregar l'empunyadura del seu sabre làser, i Caedus va pensar per un
moment que la lluita que havia anticipat des de la mort de la Mara (anticipat,
temut i desitjat) anava a arribar finalment.
Es va
allunyar un pas de la bombolla d'observació, per aconseguir una mica d'espai
per maniobrar en cas que Luke vingués cap a ell en una passada acrobàtica.
Però
Luke va semblar adonar-se que atacar a Caedus en el seu propi destructor
estel·lar, fins i tot si era prou afortunat per a matar-lo, només col·locaria
l'acadèmia i la resta dels seus Jedi en una situació més precària. Va apartar
la mà del seu sabre làser i va detenir la porta darrere seu perquè no es
tanqués.
-D'acord,
Jacen -va dir-. Si així és com vols que fem això, ho farem.
-No es
tracta que jo vulgui res -va dir Caedus-. Però si això és el que es necessita
per guanyar aquesta guerra, ho faré.
Luke va
estudiar a Caedus durant un moment, després va semblar rendir-se a les
circumstàncies.
-No sé
per què em sorprèn, però ho fa. -La seva veu era cansada i trista-. Sembla que
he de tornar al meu InvisibleX.
-Sembla que
sí -va estar d'acord Caedus-. I que la Força t'acompanyi allà fora.
Luke va
esbufegar, mig de mala gana i mig amb humor.
-Gràcies,
crec.
Va
creuar la porta i va començar a creuar l'avantsala, amb la seva decepció
penjant a la Força tan pesadament com la boira de Dagobah.
-Adéu,
Jacen.
A Caedus
no se li va escapar que Luke havia marxat sense tornar els tradicionals bons
desitjos, però probablement era demanar massa a un home que acabava de ser
reprès. Caedus va esperar fins que el seu oncle s'allunyés de la vista, llavors
va tancar la porta i es va tornar per trobar a Doble-X dempeus a la seva
esquena.
-Això va
anar bé -va dir el droide-. Durant un moment, va semblar que hauria de matar-lo
també a ell.
Jacen va
arrufar les celles.
-També?
-No li havia explicat al droide allò de la Mara. No ho havia explicat a ningú-.
Què vols dir amb això?
-A més
de la seva dona, per descomptat -va explicar Doble-X-. Ha estat deixant que se
li escapin secrets en somnis.
Caedus
va pensar en la Tenel Ka i es va sentir buit. L'última vegada que va dormir bé
va ser en la seva companyia.
-Què dic?
-preguntà-. S'entén?
Doble-X
es va inclinar cap endavant, empenyent la seva cara esquelètica prop de la de Caedus.
-Així que
la va matar. La intenció era que els droides no tenien el to cregut en els seus
repertoris d'inflexions de veu, però Doble-X se les hi va arreglar per sonar
d'una manera bastant semblant-. No estava segur.
-Què dic?
-va cridar en Jacen.
Doble-X va
romandre amb la seva cara enganxada al nas d’en Jacen.
-En realitat
mai admet res -va dir-. Només parla molt sobre els sacrificis necessaris i
convertir la galàxia en un lloc segur per als nens com la seva filla.
-La meva
filla. -El cor d’en Caedus es va encongir. Estava posant a l’Allana en perill
en els seus somnis-. Alguna vegada la crido pel seu nom?
Doble-X
va moure el seu cap als costats, sens dubte enfocant els seus fotomicrómetres a
les pupil·les d’en Jacen per poder estimar el grau de sorpresa que causava la
seva resposta.
-La crida
per molts noms -va dir Doble-X -. Jaina, Danni, Anni, Allaya...
-Ja hi
ha prou! -va ordenar Caedus.
Li
hauria agradat enviar a droide de tornada a Tendrando perquè li introduïssin
una excepció del propietari en la seva programació de prova, però això no era
realment una opció. Lando havia deixat clar on estaven les seves lleialtats...
en ser còmplice d’en Han i Leia Solo en els seus esforços per evitar la seva captura.
-Torna als
teus deures de monitoració. Fes-me saber si els membres de la tripulació
comencen a xafardejar dels problemes entre Luke i jo.
Doble-X
va apartar la seva cara de la d’en Caedus a desgana.
-Allana?
-Estic a
punt de fer que et converteixin en peces de torpede.
-No ha d’amenaçar-me.
-Doble-X es va dirigir cap a la seva cabina de seguretat-. No sóc jo qui
balbuceja secrets durant els seus apagats.
Caedus
va començar a creuar la seva cabina de dia preocupant-se per com de preocupada
que havia semblat la Tenel Ka el matí del funeral de la Mara, preguntant-se si
ella havia estat sentint coses mentre ell dormia que li havien fet sospitar
d'ell com l'assassí.
En
aquell moment, ell havia atribuït l'abandonament d'ella a la pena comuna, però
ara no podia evitar preguntar-se sobre això. Estava ella fins i tot en aquest
moment sospesant si revelar el que havia sentit al Luke i al Consell de
Mestres?
Probablement
no, va decidir Caedus. D'haver tingut la Tenel Ka alguna cosa incriminatòria,
mai hauria semblat preocupada o distant. Hauria tingut gran cura en
assegurar-se que semblava perfectament normal, i la primera vegada que ell
hauria sabut de les seves sospites hauria estat quan ella enganxés un sabre
làser a la seva esquena i comencés a interrogar-lo.
Com a
mínim era el que ell esperava.
Per quan
va arribar a la bombolla d'observació, la batalla havia explotat en una cortina
de llum i flames que s'estenia per tot l'espai. L’Ànakin Solo estava abocant foc a la conflagració des de les seves
quatre bateries turbolàser de llarg abast, provocant que les cobertes s’estremissin
i la il·luminació es fes més tènue i pampallugués. Cada parell de segons, una
fina línia emergiria de la tempesta de foc i s'inflaria fins a esdevenir una
ratlla carmesina d'energia en un obrir i tancar d'ulls, llavors esclataria en
una bullent paret de mort contra els escuts de la nau.
Qualsevol
intent de trobar-li un sentit visual a la tempesta de foc estava condemnat al
fracàs, però la vista de tanta energia alliberada omplia a Caedus de temor i orgull.
Ell havia ordenat això, havia organitzat el tracte mortal del poder i havia
atret a l'enemic al seu camí, i això li feia sentir com un... bé, no exactament
com una deïtat, però com un home que estava a la vora de la destinació. Aquesta
victòria col·locaria a la galàxia a les seves mans. I una vegada que tingués la
galàxia, la pau estaria al seu abast.
La veu
de la Krova va sortir del comunicador.
-Els
Jedi estan a punt per enlairar-se, coronel.
-Tots ells?
-va preguntar Caedus-. El Mestre Skywalker també?
Hi va
haver un breu silenci mentre la Krova consultava amb el cap de l'hangar.
-El
Mestre Skywalker és qui està fent l'informe -va dir llavors.
-Això ha
estat molt ràpid -va dir en Caedus, aixecant una cella-. Estan els hapans en
posició?
-Obrint
foc ara -va informar la Krova-. Però el pla de l'almirall Bwua'tu no sol·licita
que els InvisiblesX ataquin fins que els bothans es tornin per trobar-se amb
els hapans. Creu que afegir elements de confusió farà que...
-Sóc conscient
del pla de batalla, tinent. -Caedus va concentrar la seva consciència de la
Força en el més profund del ventre de l’Ànakin
Solo, on va sentir un grunyit en les presències Jedi. Decidint que seria
millor tenir-los esquivant míssils i ràfegues de turbolàser que allà asseguts
sense fer res i enfurismats per la seva autoritat, va dir-: I el Mestre
Skywalker és conscient del pla, també. Deixi que s'enlairin.
Krova va
respondre a l'ordre, i un moment després Caedus va sentir als Jedi allunyant-se
de l’Ànakin Solo. Donant-se compte de
què aviat li arribaria el moment de coordinar-los amb l'almirall Bwua'tu durant
l'atac, Caedus va agafar la seva cadira de meditació en la Força i va descobrir
que no podia girar-la de nou cap a la batalla. No importava quant s'esforcés,
no la mouria pas.
Krova informà
que els hapans havien segellat la ruta d'escapament de la Confederació i
estaven ara totalment immersos en la lluita.
Caedus
va abandonar amb la cadira (de totes maneres no podia veure res útil a través
de la bombolla) i es va deixar caure al seient sense mirar la batalla. En lloc
de deixar les seves cames estirades enfront d'ell com havia fet abans, va
atreure els seus genolls fins al seu pit i no es va sentir menys ximple.
Krova va
informar que els bothans s'estaven girant per entrar en combat amb la Flota
Llar hapana. La Primera i la Setena flotes van començar a pressionar els
flancs, intentant agafar-los en el foc creuat, i la Confederació lluitava
desesperadament per mantenir la posició, repartint tanta mort com patien ells.
Caedus va tancar els seus ulls i va fer tot el que va poder per comprendre la
batalla en tota la seva complexitat, empenyent cap endavant a un comandant
aquí, advertint a un capità d'un destructor estel·lar allà, seguint sempre el
rastre dels InvisiblesX dels Jedi movent-se amb sigil al llarg de les vores de
la lluita cap a la flota bothan.
Finalment,
Krova va connectar la greu veu d’en Bwua'tu directament amb Caedus.
-Enhorabona,
coronel. Ha arribat l'hora d'acabar aquesta guerra. Envieu als InvisibleX, si
us plau.
-Serà un
plaer -va replicar Caedus-. I, almirall?
-Sí?
-Gràcies
per la seva lleialtat.
-No ha
de donar-me les gràcies per res, senyor -va replicar Bwua'tu-. Un krevi no es
pot trencar, no importa qui estigui al comandament.
-De totes
maneres, m'alegro de tenir-lo al nostre costat.
Mentre
Caedus parlava, es va obrir als Jedi, urgint-los a atacar. Ells li van
respondre amb una onada de fúria fins i tot més gran que la que hi havia sentit
en l'hangar, i les seves presències van començar a tornar-se clarament més febles
mentre els seus InvisiblesX acceleraven allunyant-se a tota potència.
Per
alarma d’en Caedus, les presències Jedi van continuar tornant-se més febles,
superant completament la flota bothan i passant disparats a través de la Flota
Llar hapana cap als marges del sistema Kuat. Finalment, es van esvair
completament.
Un
moment després, la veu d’en Bwua'tu li va arribar pel comunicador.
-On són
aquests InvisiblesX, coronel? Si el centre dels bothans no comença a
esfondrar-se aviat, això es convertirà en la batalla més llarga i sagnant des
que els yuuzhan vong van prendre Coruscant.
Caedus
estava massa sorprès, massa enfadat per respondre immediatament. Els Jedi li
havien abandonat. Pitjor, li havien traït, deliberadament li havien enganyat
sense tenir en compte el que això li faria a l'Aliança.
-Coronel?
–demanà Bwua'tu-. No puc pressionar l'atac fins que els Jedi colpegin.
-Què passa
si ho fa? -va preguntar Caedus-. Pressionar l'atac sense els Jedi, vull dir.
Bwua'tu
va guardar silenci durant només un moment.
-Hem perdut
els nostres InvisiblesX?
-La meva
pregunta primer, almirall -va dir Caedus tallant-. Podem fer-ho sense ells?
Aquesta
vegada, ni tan sols li va portar un moment a Bwua'tu respondre.
-És possible
-va dir-. Però no voldria intentar-ho. Hem perdut el nostre gran avantatge. I
si perdem aquí, ho perdrem tot.
-Ja veig.
Si
Caedus ordenava a Bwua'tu que pressionés l'atac de totes maneres, estaria
jugant amb les vides de la Tenel Ka i l’Allana. I havent crescut a casa dels Solo,
havia après prou sobre els jocs de grans apostes per saber que només un ximple
ho arriscaria tot sense un gran marge.
-Llavors
em temo que no podem seguir pressionant l'atac, almirall. -Caedus es va
refredar per dins-. Els Jedi ens han traït.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada