Infern (Pr)

Infern

El llegat de la Força 6

Troy Denning

Luke Skywalker volia unificar l'Orde Jedi i portar la pau a l'univers. En canvi, la seva dona, Mara, jeu morta a mans d'un assassí desconegut, el seu díscol nebot Jacen ha pres el control de l'Aliança Galàctica, i la galàxia ha esclatat en una guerra civil.

Amb Luke consumit pel dolor, Jacen Solo treballa ràpidament per consolidar el seu poder i reactivar el seu pla per fer-se càrrec dels Jedi. Convençut que ell és l'únic que pot salvar la galàxia, Jacen farà el que calgui, fins i tot emboscar als seus propis pares.

Amb la confederació rebel empenyent profundament pel Nucli per atacar Coruscant i els Jedi assetjats, Luke ha de reafirmar la seva posició. Només ell pot fer que els Jedi superin aquesta crisi, però significa resoldre el problema més difícil que Luke mai va haver d’enfrontar. Ha de lluitar al costat del seu nebot Jacen, un tirà que ha pres el control de l'AG o ha d’unir-se als rebels per aixafar l'Aliança Galàctica que ell va ajudar a crear?

PRÒLEG

El xiscle i l'udol del combat va començar a reverberar a través del grashal buit i els filets del fum de la batalla es van materialitzar davant els focus verds de les llums dels seus cascos. Jacen, ara Darth Caedus, es va recordar a si mateix, va continuar entrant en el passat, amb un guant subjectat al braç del vestit de pressió de la Tahiri i l'altre ancorat a la vora d'un recipient de gestació foradat pel foc làser. Les taques marrons a l'exterior del recipient es van tornar humides i vermelles i formes ajupides van començar a manifestar-se en la foscor que els envoltava.

Mentre ell feia servir la Força més pesadament, la llum pàl·lida del liquen lluminós va començar a brillar a través del fum que s'espessia, revelant el laboratori de clonació en què el germà d’en Jacen, Ànakin, havia mort. On moments abans havien estat en el buit, ara bategava una jungla d’enfiladisses blanques de nutrients que pujaven en espiral des dels recipients de gestació que s'alineaven al terra del grashal. Les línies de colors i la foscor brillaven més enllà en les dues direccions, amb l'aire arremolinant per les bestioles navalla i el sòl sacsejant per les detonacions de granades.

-Espero estar llesta per això -va dir la Tahiri. Pel comunicador del vestit, la seva veu sonava fràgil i insegura-. Potser en la primera vegada que camino pel corrent no hauria d'haver anat a meitat d'una batalla.

Jacen sabia que no era la batalla la que posava nerviosa a la Tahiri, però no va veure cap avantatge en forçar-la a admetre-ho.

-Estarem bé -va dir ell-. Aquí som fantasmes. Fins i tot si un yuuzhan vong ens veu, no pot fer-nos mal.

-Que nosaltres fem mal és el que em preocupa -va replicar la Tahiri-. Què passa si canviem alguna cosa que no hauríem, alguna cosa que alteri el present?

-Això és improbable. -En realitat, Jacen hauria d'haver dit impossible. Qualsevol canvi que fessin en el passat seria corregit per la Força i el flux tornaria al seu curs actual. Però no li va explicar això a la Tahiri. Necessitava que ella cregués que estaven aprofitant una oportunitat petita però terrible, arriscant-se a una catàstrofe temporal per a tractar amb la seva pena sense resoldre-. No et deixaré fer res dolent. Només relaxa't.

-Improbable no és molt relaxant -va replicar la Tahiri-. No quan estàs parlant del destí de la galàxia.

-Confia en mi -va dir en Jacen-. He estat caminant en el corrent durant anys i la galàxia encara no s'ha aturat.

-No que nosaltres sapiguem.

Tahiri es va tornar cap al fons del grashal, on Ànakin i la resta del grup d'atac estaven lluitant a través d'una bretxa a la paret. Els seus vestits marrons estaven plens de sang encrostada i fets parracs i les seves cares estaven demacrades per la por i l'extenuació i, però, també eren fermes per la determinació i la resolució.

Aquest havia estat l'objectiu de la seva missió, el laboratori de clonació on els yuuzhan vong van crear als voxyn que havien matat a tants Jedi i no s'anirien fins que estigués destruït.

La Força va començar a brunzir amb la fúria i la tristesa de la Tahiri i la seva mà es va moure cap al seu sabre làser. Jacen podia sentir quant li feia mal a ella no fer més que donar-li a l’Ànakin el petó final que li havia negat en aquell moment, quant havia desitjat encendre la seva arma i evitar d'alguna manera la mort que s'aproximava a ell.

Un trio de granades termals van detonar sobre els seus caps, omplint la cúpula d'una brillantor taronja i escampant metralla calenta en totes direccions.

Enfiladisses de nutrients van caure convertides en cordes de foc i els yuuzhan vong van caure a terra en munts que es retorçaven. Tahiri es va encongir i es va ajupir buscant posar-se a cobert, però Jacen va tirar d'ella. La metralla va volar més enllà d'ells sense arribar a la parella i les flames van llepar els seus vestits de pressió sense fondre res.

-Et vaig dir que no ens poden fer mal aquí -va dir en Jacen.

-També em vas dir que era una coincidència que ens creuéssim el dia de l'aniversari de l'Ànakin -va replicar la Tahiri-. Això no vol dir que et cregui.

Jacen va arrufar les celles darrere del seu visor.

-Creus que ho vaig arreglar per ensopegar amb tu?

-Vinga ja, Jacen -va dir Tahiri-. Sóc una noia llesta.

Jacen va dubtar, preguntant-se quant sabia ella sobre el que ell havia fet una setmana abans, si ella havia relacionat el seu viatge aquí amb l'assassinat de la tia d'ell a Kavan. Era una ximpleria pensar que podia matar l'esposa d’en Luke Skywalker i evitar que el descobrissin indefinidament i no obstant això, havia de fer-ho. Jacen havia previst que la intrepidesa de la Confederació aviat posaria la victòria a l'abast de l'Aliança, però només si els Jedi no interferien amb els seus plans.

-D'acord, diguem que ho vaig arreglar -va dir en Jacen després d'un moment-. Per què vas venir?

-Perquè vaig estar temptada -va respondre la Tahiri-. I volia descobrir què necessites de mi.

-No necessito res -va mentir en Jacen-. Només vaig pensar que això podria ajudar-te a seguir endavant.

-Esperes que m’ho cregui?

-També és per l’Ànakin -va dir en Jacen-. Crec que el meu germà es mereix això... tu no?

Una ona de culpabilitat va estarrufar la Força.

-Això no és just! -va protestar la Tahiri-. I encara no et crec.

Jacen va aixecar les espatlles del seu vestit de pressió en un maldestre encongiment.

-Significa això que no vols seguir endavant?

La Tahiri va sospirar.

-Saps que no és això.

-Llavors has de confiar en les meves instruccions -va dir en Jacen-. No pots reaccionar davant el passat. Mentre més et converteixis en part d'ell, més probable és que et vegin. I més poder té per fer-te mal.

-D'acord, ho entenc. -Pel comunicador del vestit, era difícil dir si el to de la Tahiri era ressentit o avergonyit-. No tornarà a passar.

-Bé.

Jacen es va tornar de nou cap a la batalla, on el silenci momentani que havia seguit a les explosions de les granades s'havia trencat pels cridaners trets làser i el brunzit de les bestioles navalla. En el fons del grashal, Ànakin acabava de posar-se dret mentre el grup d'atac s'aprofitava de la desbandada de l'enemic per envair el laboratori de clonació. Quan Jacen va veure la seva pròpia figura movent-se d'un costat a un altre a través de la batalla, va recordar com de trist que havia estat pel seu germà ferit, que havia semblat que estava malament que la guerra prengués una vida tan noble i jove.

Era com veure en un holo a casa, preguntant-se com podia haver estat alguna vegada tan innocent. Potser, una vegada que unís la galàxia, aquest idealisme ja no semblaria tan ximple.

L'esclat d'un rifle làser de llarg abast es va sentir fora del grashal i llavors un trio de Jedi va entrar corrent. La jove Tahiri, llavors amb només quinze anys, anava al capdavant. El seu pèl ros surava darrere d'ella. Les cicatrius sofertes durant el seu empresonament entre els yuuzhan vong encara estaven vermelles en el seu front.

Ella i els altres amb prou feines havien creuat la bretxa abans que una bola de foc d’un groc ataronjat els seguís dins i explotés.

L'ona expansiva va llançar als tres Jedi en direccions diferents, però van utilitzar la Força ràpidament per controlar les seves trajectòries i baixar de manera segura. La jove Tahiri es va llançar rodant cap endavant i va desaparèixer darrere d'un recipient de gestació i llavors va sortir per l'altre costat tornant a posar-se dreta. Ànakin ja estava corrent cap al seu costat, amb la seva mà lliure sobre el seu abdomen i la seva mandíbula premuda pel dolor de la seva ferida.

La veu de la Tahiri més gran li va arribar pel comunicador del vestit.

-Necessitem apropar-nos.

-D'acord, però queda't en contacte amb mi o el corrent et portarà fora. -Encara subjectant el braç de la Tahiri, Jacen es va dirigir cap al seu germà i la Tahiri més jove-. I facis el que facis, no t’obris el vestit de pressió. Les nostres presències encara estan ancorades en el nostre temps, així que patiràs una descompressió.

-Gràcies per l'advertència -va replicar secament la Tahiri-. Però d'alguna manera ho havia endevinat.

Ànakin i la jove Tahiri estaven ara ajupits junts darrere d'un recipient de gestació. D'haver sobreviscut el seu germà en aquesta batalla, la parella gairebé amb tota certesa s'haurien convertit en amants i després s'haurien casat. De vegades ell es preguntava com podria haver canviat això les coses, si aquest poquet de felicitat i estabilitat extra podria d'alguna manera haver evitat que la galàxia girés tan salvatgement fora de control.

Mentre Jacen obria el camí cap a darrere de la parella, la jove Tahiri de sobte va aixecar el seu braç i va apuntar a l'altra banda del passadís, cap a un recipient cremat i ple de cadàvers yuuzhan vong. Al costat del recipient, la remeiera d'un metre d'alt del grup d'atac, Tekli, estava sobre el crani escatat d’en Tesar Sebatyne. Ella estava ruixant sals pudents sobre la llengua bífida del barabel, intentant portar-lo de tornada des de la inconsciència... i fallant miserablement.

Jacen va continuar apropant-se, movent-se molt lentament i acuradament. Els caminants en el corrent tendien a causar taques al seu voltant, tant visuals com en la Força, i com més a poc a poc es moguessin, menys perceptible seria l'efecte.

Mentre ells s'acostaven, Ànakin va apuntar cap a la Tekli i el barabel ferit.

-Agafa’l... I ves-te’n -li va dir a la jove Tahiri-. Podries necessitar obrir-te camí tallant.

-I tu? -va respondre ella-. No me n’aniré...

-Fes-ho! -va etzibar l’Ànakin.

La cara d'ella es va enfonsar i fins i tot la Tahiri més gran va començar a radiar sorpresa i decepció en la Força.

El to de l'Ànakin es va suavitzar gairebé tan aviat com hi va haver parlat.

-Necessites... Ajudar la Tekli. Jo us seguiré.

Fins i tot a través dels sensors auditius del vestit de pressió, la veu de l'Ànakin va sonar feble i angoixada i estava clar que ell havia sabut fins i tot llavors que estava a punt de morir. Una creixent estretor va començar a formar-se en la gola d’en Jacen i ell es va sorprendre de l'esforç de voluntat que va requerir fer que se n'anés. Jacen havia estimat al seu germà, i aparentment encara l'estimava, però no podia deixar que les seves emocions li arrosseguessin al passat. Tal com havia advertit a la Tahiri, qualsevol reacció faria que fos més fàcil veure'ls i si els altres supervivents de l'equip d'atac de sobte començaven a recordar a un parell d'aparicions borroses i amb vestits de pressió en la batalla, algú podria donar-se compte de què ell havia caminat en el corrent aquí amb la Tahiri. I això faria que ella no tingués cap utilitat per a ell.

Per quan Jacen va haver reprimit les seves emocions, Ànakin s'havia posat dempeus de nou. Estava empenyent suaument a la jove Tahiri pel passadís cap a la Tekli, que estava agenollada a cavall sobre el crani escatat d’en Tesar i intentava bufetejar-lo per despertar-lo. La Força es va fer més pesada amb la pena de la Tahiri més gran, però Jacen no li va dir res sobre els perills de reaccionar al passat. Hi havia sabut tot el temps que ella no seria capaç de controlar les seves emocions en aquest moment (comptava amb això) i simplement hauria de tenir l'esperança que la Tekli i els altres supervivents estiguessin massa ocupats amb la batalla per donar-se compte de les aparicions que caminaven en el corrent.

-Tesar no està responent -va dir la Tekli, mirant a través del passadís-. No puc moure’l i treballar-hi alhora.

La jove Tahiri va baixar les celles pel dubte, sospitant clarament que la chadra-fan estava intentant arrossegar-la lluny de l'Ànakin, però difícilment podia negar-se a ajudar. Parpellejant per allunyar una llàgrima, ella es va alçar per besar a l’Ànakin, llavors es va contenir i va negar amb el cap.

Aquest era el moment en què la jove Tahiri s'havia apartat, dient-li a l’Ànakin que si volia un petó, hauria de tornar a per ell. La Força va semblar llesta per trencar-se amb l'angoixa de la Tahiri més gran, que ràpidament va caminar cap endavant i va empènyer al seu jo més jove als braços de l'Ànakin.

La boca de la jove Tahiri es va obrir, però abans que pogués cridar, Ànakin es va inclinar cap avall i la va silenciar amb un petó. La sorpresa va desaparèixer instantàniament de la postura d'ella i tots dos van romandre junts, un cos pressionat contra l'altre, durant el que va semblar una eternitat, fins i tot per a Jacen, que sovint veia l'eternitat en les seves visions.

Sabent pel pes ombrívol de la Força, i pel seu propi cor trencat, que estaven sent arrossegats més profundament que mai cap al passat, Jacen va tirar de la Tahiri més gran de tornada cap al seu costat. Si encara eren aquí quan el petó acabés, Tekli els veuria amb tota certesa. En tretze anys o així, quan Jacen i Tahiri tornessin al seu propi temps, la chadra-fan començaria a recordar veure'ls aquí en els seus vestits de pressió. Una vegada que informés dels centelleigs del record al Consell, els mestres s'adonarien que Jacen havia portat la Tahiri caminant en el corrent fins a la batalla i començarien a preguntar-se a si mateixos per què i el seu pla s'arruïnaria.

Jacen va començar a portar-los de tornada, deixant anar a poc a poc la seva adherència sobre el passat. El xiscle i els rugits de la batalla van començar a silenciar-se i la llum groguenca dels líquens brillants del grashal va començar a enfosquir-se. Abans que passés molt de temps, tot el que va poder veure van ser dues formes unides en una abraçada eterna, amb les seves presències brillant a través del temps per il·luminar la freda foscor. I llavors fins i tot aquesta llum es va esvair.

Un únic refilo d'un cor trencat es va sentir pel comunicador del vestit i la Tahiri es va agafar al braç del vestit de pressió d’en Jacen.

-Havíem de marxar? -preguntà-. Volia veure’l després, veure si el petó va fer que la seva mort fos una mica... una mica més fàcil.

-Ho sento. No podia deixar que ens veiessin. -Jacen ja no se sentia com Jacen al seu interior.

Estava utilitzant la mort del seu germà per manipular la Tahiri, per corrompre-la, i això el va fer sentir brutal i brut. Però quina elecció tenia?

Els Jedi estaven perseguint a l'assassí de la Mara amb tots els seus recursos i ell necessitava una manera de seguir els seus progressos, de mantenir-los sota control mentre ell salvava l'Aliança.

-Estaves sent atrapada pel passat. Tots dos ho estàvem.

La fortalesa va deixar l'adherència de la Tahiri, però ella va continuar subjectant el braç d'ell.

-Ho sé. Va ser tan... -Ella es va aturar i va tornar el seu visor cap a Jacen, deixant-li a ell mirar el reflex anònim del seu propi casc-. Vaig pensar que el petó seria suficient. Però no ho és, Jacen. Necessito...

-Tahiri, no. -No era Jacen qui parlava ara, sinó el seu nou jo, el que havia creat quan va matar la Mara-. Les teves emocions, les meves emocions, fan que sigui massa arriscat. No podem tornar.

-Ho sé, Jacen. -Tahiri li va girar l'esquena i es va dirigir cap a la sortida-. És només que tant de bo no haguéssim de deixar-ho d'aquesta manera. Tant de bo pogués estar segura que ell sabia quant l’estimava.

Darth Caedus va somriure tristament dins del seu casc.

-Estic segur que ho sabia. -Caedus la va seguir. Això era el que significava ser un Sith: utilitzar als teus amics sense dubtar, sacrificar la família pel destí, viure amb una ànima embrutada -. Vull dir, l'hi vas dir, no?

 Següent