Capítol 23
Lorn va
desitjar tenir una arma.
Davant
d'ell anava I-5, armat amb els seus dits làser i amb uns quants trucs més, i
darrere tenia la Darsha amb el seu sabre.
No és
que sentís algun perill concret en aquell moment, sinó que la possessió d'una
arma, de qualsevol arma, li hauria proporcionat una major sensació que
controlava la seva pròpia seguretat. Si bé era cert que l fet d'anar desarmat
el feia estar alerta, també ho era que això no comptava per a molt anant
acompanyat d'un androide amb multitud de sensors i un Jedi sensible a la Força.
Lorn se sentia gairebé cec anant al costat d'ells.
En no
tenir el pont de passamans, progressaven lentament, i més quan les planxes,
tapadores i altres objectes sobre els quals caminaven no semblaven estar molt ben
subjectats a les cordes de què els hi servien de suport. De fet, tenia la
sensació que les havien afegit després de formar-se el bastidor del pont.
Potser pels xtons? Resultava impossible dir-ho. El pont, va observar Lorn,
tenia una construcció molt estranya. A més dels gruixuts cables de suport que
corrien a cada costat dels peculiars travessers sobre els quals caminaven, cada
pocs metres hi havia cables verticals, alguns procedents del sostre de la
caverna, com era d'esperar, però altres que s'estenien cap avall des dels
suports del pont, perdent-se en les tenebres inferiors.
Per a què podia servir això?
Va fer
la pregunta en veu alta.
–A jutjar
per la profunditat de l'excavació –va dir I-5–, jo postularia que es va poder
utilitzar de punt d'accés als oceans subterranis.
Era possible, va pensar Lorn.
Exceptuant unes poques zones de parc, Coruscant estava edificat sobre massa
terrestre. En algun lloc havia d'haver anat l'aigua.
–Però, per
què construir aquest pont? És una construcció molt primitiva. Per què no buscar
una manera millor de desplaçar-se?
L'androide
va fer una pausa i va mirar de dalt a baix amb els seus brillants
fotoreceptors.
–Potser ho
construïssin els xtons. Per què no et limites a agrair que estigui aquí on i
quan el necessitem? –va dir, continuant amb el seu avanç.
–Qui
s'ha pixat a la teva provisió d'energia? –va murmurar el corellià, alçant una
cella.
Darrere
d'ell va sentir un riure. Genial.
Ridiculitzat pel seu propi androide, i per diversió d'un Jedi.
–He de
preguntar-vos com és que vau acabar treballant junts –va dir la Darsha.
–Estic impressionat.
Has aconseguit treure a la llum un tema de conversa menys interessant fins i
tot que el d'ell –va dir I-5.
–Potser tu
no necessites la distracció –va reposar la padawan–, però a mi em vindria bé
tenir una després del que he passat en les últimes hores.
La dona
tenia raó en això. Per a la seva sorpresa, va ser el mateix Lorn qui va
respondre.
–Vaig adquirí
a I-5 fa uns anys, quan vaig començar a vendre informació. Era un androide de
protocol pertanyent a una família rica que l'hi havia deixat als seus fills.
Els fills estaven malcriats i el feien servir per fer coses com tirar-lo des de
dalt de la teulada per veure fins on rebotava.
El
record li va sorprendre per la seva intensitat. Va recordar l'olor de la botiga
del ferroveller, barreja de fluids hidràulics i l'ozó dels circuits coent. Va
ser un dia humit, i ell estava cansat. Tot just feia uns dies que havia estat
acomiadat del Temple Jedi, encara que ells no ho havien dit així, és clar.
No hi ha emoció; hi ha pau.
Havia
llegit aquestes paraules un miler de vegades quan estudiava als seus enemics, i
combatia el poder que tenien sobre la seva vida i la d’en Jax. Les paraules mai
havien tingut sentit per a ell, i seguien sense tenir-lo.
–Vaig pensar
que potser contenia secrets interessants que podrien ser-me d'utilitat, així
que el vaig comprar i el vaig tornar a connectar.
Lorn
recordava les primeres paraules de l'androide. Li havien colpejat quan estava
completament desesperançat i indefens, recordant-li la seva vida.
–Sóc I-5-YQ, estic programat per al protocol
–va dir, fent una pausa un cop es va activar la seqüència principalment–. Vas a
fer-me mal?
La fúria
va florir en Lorn en sentir aquestes paraules. Ell també havia quedat fet
miques feia poc, salvatgement castigat per aquells que sempre li van dir que li
protegirien.
Els Jedi.
* * *
Darsha
va observar que Lorn callava. Una cosa semblava haver torbat l'home quan
explicava la seva història, quelcom que ella era reticent a sondejar. Va
decidir preguntar a l'androide.
–Així que
et va arreglar, i llavors li vas convèncer per ser el seu soci?
–No feia
molt que Lorn havia estat maltractat pels seus... patrons –va dir I-5 després
d'una pausa–. Va sentir que jo era un esperit afí, o almenys que tenia
potencial per ser–ho. Va fer que un amic seu, molt bo reprogramant androides, m’instal·lés
un mòdul cognitiu IA de primera línia i va desactivar de pas el meu anul·lador
de creativitat. A causa d'això, estic el més a prop que pot estar un androide
de tenir una consciència plena.
–Qui van
ser els seus patrons? –havia de preguntar la Darsha, intrigada.
Abans de
contestar, l'androide va mirar a Lorn.
–Els
Jedi.
Això
havia sospitat la padawan. Explicava que el Mestre Bondara reconegués el nom,
però per què i com havia tractat tan terriblement malament l'Orde a Lorn? Que
ella sabés, sempre s'havia portat amb justícia amb tots els empleats que no
eren Jedi. Això no tenia cap sentit.
–Quant de
temps fa que entrenes en el Temple, padawan Assant?
Resultava
evident que I-5 era, com a mínim, un androide millor que l'assignat a vigilar al
fondorià al pis franc. Aquell no l'havia identificat com a padawan.
–He viscut
en el Temple pràcticament tota la meva vida. Vaig començar el meu entrenament
formal quan tenia quatre anys –va dir ella. I
probablement ha conclòs en el dia d'avui, afegí en silenci.
–Jo porto
cinc anys estàndard treballant amb Lorn Pavan.
Llavors,
l'androide va guardar silenci i va deixar a la Darsha sumida en els seus propis
pensaments. Es va adonar que acabava de proporcionar-li una clau al misteriós
passat d’en Lorn.
Va
retrocedir cinc anys amb el pensament. Per aquell temps va arribar al Temple un
nou estudiant, de dos anys d'edat. Darsha ho recordava pel seu elevat nivell de
midiclorians. Per descomptat, no s'havia assabentat de tots els detalls, però
el Temple era com un petit estany, i les ones de qualsevol discòrdia viatjaven
amb rapidesa per la seva superfície. Semblava ser que el nen era fill d'un
empleat del Temple, acomiadat quant va acceptar que s'entrenés al seu fill a l'Orde,
no sabia per què.
Va
dirigir a Lorn una mirada apreciativa. Si era el pare de l'estudiant, i si
havien apartat al seu fill del seu costat sense el seu consentiment... bé,
llavors no era d'estranyar que odiés als Jedi.
Va
intentar imaginar com se sentiria ella en el seu lloc, però no va poder.
Va
tornar a mirar a Lorn i va saber que les seves sospites eren certes. Per
descomptat explicava la seva actitud cap a ella i el Mestre Bondara. Va sentir
una gran compassió per ell, tanta que va haver d’apartar la mirada perquè ell
no pogués llegir-la en la seva expressió.
Va
tornar a concentrar-se en el que l'envoltava. Seguia molestant-li no haver
sentit als xtons abans que ataquessin, i s'havia jurat no deixar que tornés a
passar una cosa així. Cercar amb la Força formes de vida al seu voltant era una
tasca amb diferents graus de dificultat. Els éssers intel·ligents sensibles a
la Força solien ser fàcils de localitzar, és clar, mentre que les formes
inferiors de vida, com els insectes i els animals, tot just emetien algun
senyal en el seu radar mental. Si bé era cert que el seu domini sobre la Força
estava lluny de ser perfecte, això no era excusa per no esforçar-se al màxim.
El seu Mestre twi'lek li havia explicat una vegada que la sensibilitat i el
control precís s'obtenien amb el temps. "Quan jo era padawan", li
havia dit, "podia moure un penyal amb facilitat, però m'era pràcticament
impossible empènyer unes llavors".
Aquest
pensament li va recordar que ja era hora de comprovar si els seguia algú. Des
de què van entrar en els túnels subterranis havia buscat periòdicament darrere
d'ells algun senyal del Sith. No hi havia sentit la seva proximitat abans de
l'atac dels xtons i seguia esperant que hagués mort amb el Mestre Bondara. Però
no podia arriscar-se a ser tan complaent. Va tancar els ulls, mantenint una
lleugera consciència del seu entorn immediat amb la Força, i va enviar cap a
enrere la seva consciència, al llarg de tot el camí que havien fet pel vell
pont, recorrent la cornisa, tornant al túnel.
Una
freda columna de tenebres es va formar en la seva ment quan la seva consciència
va arribar al túnel. Irradiava poder i energia, com l'electricitat en un núvol
de tempesta.
El tenien just darrere d'ells!
–Lorn, I-5,
tenim al Sith darrere nostre, gairebé al pont!
Cap
d'ells li va respondre. Darsha va obrir els ulls i per un moment es va oblidar
de la imminent amenaça del Sith.
Havien
trobat el motiu pel qual no els havien perseguit els xtons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada