El caçador de les tenebres (XIII)

Anterior

Capítol 13

Darsha Assant tornava a la part baixa de Coruscant massa aviat per al seu gust.

Quan va escapar hores abans d'aquesta mateixa zona, ho havia fet pensant que en aquestes hores del dia ja estaria desposseïda del seu rang i reassignada als cossos agrícoles. S'havia imaginat recollint les seves pertinences i acomiadant-se, però mai tornant a l'escenari de la seva desgràcia acompanyada pel seu mentor.

Però allà estava, al costat d’Anoon Bondara, a l’aerocotxe de quatre places d'aquest, volant cap al Corredor Carmesí i cap a la mònada on havia perdut al fondorià i va estar a punt de perdre també la vida.

Els camins de la Força eren d'allò més impredictibles.

–És aquesta –va dir, assenyalant la torre que s'alçava a la llunyania, retallant-se contra el sol de la tarda–. La d'aquí sota.

El Mestre Bondara no va dir res quan va treure al seu aerocotxe del flux de trànsit. Van passar a una pista de descens vertical i van iniciar la caiguda.

La boira que sempre havia semblat present a l'altura dels cent metres, delimitant els pròspers nivells superiors dels barris pobres, els va embolicar momentàniament per després desaparèixer i donar pas a una vista aèria dels foscos carrers. Encara a dalt seguia havent la llum del sol, els carrers de sota seguien sumits, en el millor dels casos, en una perpètua llum crepuscular.

Va contemplar com la paret de l'edifici passava al costat d'ells, i assenyalà al seu mentor la pistola d'ascensió, encara enganxada a una cornisa. Van seguir el cable fins a les miasmàtiques profunditats.

Quan estaven a deu metres del paviment, el Mestre Bondara va connectar els llums d'aterratge. La part de carrer que tenien sota estava il·luminada. Darsha, mirant als costats, va poder veure en les ombres a unes figures amagant-se; portaven molt temps condicionades a preferir la foscor a la llum.

No hi havia ni rastre del fondorià. El més probable era que els carronyers s'haguessin emportat el seu cadàver. No obstant això, hi havia una taca de sang porpra en el paviment al costat del proper cadàver d'un falcopenat amb el coll trencat per la caiguda. Bondara va dirigir una de les llums fins a ell i el va examinar. El seu lekku es va agitar al mateix temps que les espatlles. Observant al seu Mestre, Darsha es va adonar que, finalment, la seva última esperança de poder salvar la missió estava irrevocablement morta.

–Què Hem de fer ara? -li va preguntar en veu baixa.

–Tornar Al Temple –va dir després de guardar silenci per un moment i llançar un sospir–. Hem d'informar al Consell del que ha passat.

S'ha acabat, va pensar ella. Estranyament, ara que sabia que no hi havia esperances, no va sentir l'aclaparadora pena que havia anticipat. En comptes d'això va sentir una sorprenent sensació d'alleujament. Ja havia passat el pitjor i ara buscaria la manera d’enfrontar-s'hi. Igual que amb una gran quantitat de desastres, la realitat resultava ser gairebé anticlimàtica en comparar-se amb la temuda anticipació.

Fins a aquest moment, la seva preocupació per la missió no li havia deixat espai per a sentir compassió per Oolth el fondorià. Però, en aquest moment, mirant la taca de sang de la vorera, va sentir que la compassió la inundava. Havia estat un pusil·lànime irritant i, segurament, un criminal sense consciència, però poques persones es mereixien una mort tan horrible.

El Mestre Bondara va connectar els repulsors, i l’aerocotxe va començar a elevar-se.

* * *

Lorn va mirar com un dels lacais del hutt lliurava un estoig al seu senyor. Yanth el va obrir i l'humà es va marejar davant la visió de l'interior. Estava ple de crèdits de la República, novets i en quantitats de mil. El hutt girà l'estoig cap a Lorn, exhibint la seva riquesa, i aquest va sentir que els dits li pessigollejaven pel desig d'apoderar-se d'ell. No havia vist tants diners junts en... Mai havia vist tants diners junts reunit en un sol lloc.

–Un milió de crèdits de la República en crèdits no consecutius –va dir Yanth, amb el mateix to casual que s'empra per parlar del temps–. Queda-te’ls, mentre jo em quedo això. –va aixecar l’holocró–. I tots contents.

Lorn ni pensava, ni li importava ningú, però sí que estava segur d'una cosa: ell ara era feliç. Va seguir mirant, encara incapaç de creure que li estigués passant allò, quan I-5 va fer un pas endavant per prendre possessió d'aquests diners que canviaria les seves vides per sempre. Va mirar el crono. Tenien el temps just per arribar a l’espaiport si sortien ja.

I-5 agafava ja l'estoig quan la porta situada darrere d'ells es va obrir de cop. Un guardaespatlles chevin va creuar trontollant cap enrere entrant al santuari d’en Yanth. Els seus dits inerts van deixar anar una pica de força que va rebotar per terra fins aturar-se als peus de la taula. L'ésser de pell corretjosa es va mirar el pit, enmig del qual hi havia un fumejant forat, abans d'esfondrar-se finalment.

A la porta va aparèixer un malson.

Lorn va mirar al·lucinat a l'aparició. L'assassí del chevin mesurava gairebé dos metres d'alt i anava enterament vestit de negre, incloent una capa amb caputxa, unes botes i uns pesats guantellets. Portava un sabre làser com no havia vist mai: no tenia una sinó dues fulles d'energia, les quals brollaven de cada costat del pom. Però, per intimidatòria que fos l'arma, el que més horror va despertar en el cor d’en Lorn va ser el seu rostre. L'assassí es va tirar enrere la caputxa, revelant un semblant amb una sinistra distribució de tatuatges vermells i negres al voltant d'uns brillants ulls grocs i unes dents ennegrides. Del calb cuir cabellut brollaven deu curtes banyes, com si fossin una demoníaca corona. Va mirar ominosament als allà reunits i va parlar amb veu gutural.

–No en sobreviurà cap.

Lorn es va quedar completament congelat on estava, incapaç d'oferir alguna resistència, mentre l'assassí es dirigia cap a ell. Els seus ulls brillaven com sols bessons quan va alçar el sabre làser.

I-5 va agafar a Yanth l'estoig ple de diners i el va llançar entre Lorn i el seu atacant just quan aquest movia el sabre làser en un arc horitzontal que hauria separat el cap del corellià del seu coll. L'estoig va interceptar l'arc, i el tall plasmàtic es va obrir pas per ell, dispersant crèdits en flames per tot arreu. La força del cop era tan forta que probablement encara hauria decapitat a Lorn, però la seva velocitat s'havia alentit prou com perquè l'androide pogués llançar-se cap endavant, apartant al seu amic del perill. Lorn va sentir la calor de la punta incandescent de la fulla obrint-se pas pel seu pèl.

El Sith, ja que en la ment d’en Lorn no hi havia cap dubte que s'enfrontava a un d'aquests llegendaris senyors foscos sortit d'entre les boires del passat, es va recobrar gairebé a l'instant i es va girar per tornar a atacar. Però per llavors, els dos guàrdies gamorreans ja havien tret les seves armes i començat a disparar-li. El Sith va girar davant seu l'arma de doble fulla, desviant les descàrregues de làser de tornada cap als guàrdies. Això va ser tot el que Lorn va tenir temps de veure abans que I-5 el posés dempeus d'una tirada i l’arrossegués cap a la porta.

Van fugir per l'estret passadís que sortia del refugi d’en Yanth, passant al costat de més guàrdies morts i dos munts de metall retorçat i fos que una vegada van ser androides. La caserna general d’en Yanth estava situada sota un club nocturn de la seva propietat anomenat l'Oasi Tusken, i els dos amics van trontollar per un curt tram d'escales fins a arribar a una sala de llums blaus plena de taules de sàbacc, taulers dejarik i dones escassament vestides pertanyents a diferents espècies ballant sobre uns pedestals. Van travessar la sala corrent en direcció a l'entrada del carrer.

–A on anem? –va cridar Lorn quan corrien carrer avall.

–Lluny d'aquí! –va cridar I-5 en resposta.

Lorn va voler protestar i dir que això no marcaria cap diferència, que havia mirat al Sith als ulls i que en ells havia vist el seu destí amb la mateixa claredat amb què veia els tatuats remolins que envoltaven aquests ulls, i que els perseguiria de manera implacable sense que importés la llunyania o com de pressa que correguessin. Però no tenia alè per parlar, com tampoc li quedava per córrer, però la por al que havia vist en aquests ulls li va fer seguir corrent de totes maneres.

* * *

Maul va veure com la seva presa se li escapava, però mentre estigués ocupat amb els dos gamorreans no podia fer res per aturar la seva fugida. Va usar una mà per fer girar el sabre làser en una pauta encegadora que bloquejava els raigs de partícules, mentre amb l'altra feia un gest, tirant de les invisibles línies de la Força i enviant reverberacions que van fer que les pistoles làser abandonessin la mà dels sorpresos guàrdies.

Va donar un pas endavant, abans que aquests poguessin recuperar-se de la sorpresa, travessant primer a un i després a l'altre amb estocades ràpides i letals. Els gamorreans van caure a terra sense vida i Maul va donar mitja volta per ocupar-se ràpidament del hutt.

Malgrat la seva mida, Yanth podia moure’s amb rapidesa quan ho havia de fer. Reptà fora del dosser i va agafar la pica de força que havia deixat anar el chevin. La hi va tirar, Maul la va partir en dos amb un gir de la seva arma. El generador de la pica es va curtcircuitar en una pluja d'espurnes.

Yanth no va esperar a veure el resultat del seu atac. Va moure la seva enorme massa amb rapidesa, lliscant per entre els destrossats i socarrimats fitxes de crèdits que omplien el terra, agafant encara el vidre holocró. Ja gairebé havia arribat a la sortida quan Maul va fer un salt, amb una tombarella cap endavant, que va cobrir tota la longitud de la sala i el va dipositar just davant del hutt.

Abans que Yanth pogués recobrar-se de la sorpresa, el Sith li va enfonsar una de les fulles del sabre làser al pit. La pesta de carn i goma cremada va omplir la sala i Yanth va morir emetent un clapoteig. La massa gèlida del seu cos va caure a terra flàccida i sense ossos.

Maul va desactivar les dues fulles, va allargar la mà lliure i l’holocró va saltar de la mà morta del hutt per volar fins a la seva. Després va guardar-lo en un compartiment del cinturó, es va girar i va sortir corrent de la sala. A la part alta de les escales es va llançar implacable a través de la sala de jocs, apartant a un costat a clients i treballadors amb salvatges gestos carregats de Força.

Va arribar al carrer i es va aturar, buscant la seva presa, mirant primer a un costat i després a l'altre. Pavan i l'androide no estaven a la vista. Maul va fer petar les dents. No permetria que se li tornessin a escapar! Estava decidit a acabar amb aquesta tasca d'una manera o altre. Ja havia durat massa temps.

Va tornar a invocar el Costat Fosc, li va demanar que il·luminés el camí que havia pres la seva presa i va començar a moure’s, obrint-se pas per la malaurada multitud que es premia als carrers.

Encara que el seu aspecte era suficient perquè li evitessin fins i tot els éssers més endurits del carrer, els seus progressos seguien sent massa lents. Ja n'hi ha prou!, va pensar. Va alliberar el Costat Fosc, usant la Força com un ariet contra els que s'interposaven en el seu camí.

Maul es va dirigir al centre de l'estreta avinguda. La seva motojet no estava molt lluny d'allà; podia activar el circuit esclau per control remot i estaria al seu costat en escassos minuts. Però hi havia una forma més ràpida d'atrapar-los. Va invocar la Força per anar a una velocitat cinc vegades superior a la d'un ésser humà corrent. Ja no hi havia manera que se li poguessin escapar.

Pocs moments després albirava la seva presa. Uns segons més i els atraparia, i el sabre làser tornaria a fer la seva feina, tallant carn i metall, i concloent d'una vegada per totes amb aquesta pesada tasca.

Va somriure i va allargar encara més la seva gegantesca gambada, passant al costat de l’ennegrida carcassa d'un lliscant aparcat.

Pavan i l'androide van mirar enrere i el van veure venir.

Va poder veure la por en el rostre de l'humà. Presenciar-la li va resultar molt satisfactori.

Un pas més i els dos caurien en el seu poder.

I llavors, un martell invisible el va colpejar a mig salt, llançant-lo contra el terra.

Què era això? Qui s'havia atrevit a interferir? Va alçar la mirada i va veure un aerocotxe descendint per aparcar al costat d’en Pavan i l'androide. Els raigs repulsors del seu tren d'aterratge li havien colpejat quan el vehicle va passar just per sobre d'ell. L’aerocotxe estava a menys de cinc metres de distància, i va poder veure amb claredat al conductor i al passatger.

Eren dos Jedi.

Següent