dilluns, 10 d’abril del 2017

Capturar a Arawynne (I)



Capturar a Arawynne




Episodi I Aventures 7

Dave Wolverton



Jabba el Hutt està enfadat. La Princesa Arawynne i la resta dels nens ghostlings estan perduts. Han estat amagats, i Jabba vol que els trobin... a qualsevol preu. Mana a quatre dels seus rastrejadors més temibles al jardí de plaer de la fortalesa de la Gardulla la Hutt per capturar els esclaus.
Però Arawynne i els seus amics no van a ser capturats sense lluitar!



CAPÍTOL 1

–Vigila amb el cap–, va dir la Princesa Arawynne. La nena ghostling va saltar lleugerament des d'una roca molsosa a una altra i va assenyalar a un arbre per sobre. Pala va alçar la mirada, tractant de veure la font del perill. Però aquí al jardí de plaer de Gardulla la Hutt, el perill era a tot arreu.
–Què estic buscant? –va preguntar la Pala. Per sobre hi havia un arbre amb fulles seques penjant, igual que en qualsevol altre arbre al jardí. Darrere de l'arbre hi havia una paret de pedra vermella que s'alçava majestuosament, i sobre això penjava el sostre de transpariacer del jardí. Els sols de Tatooine ja gairebé havien caigut, i la nit s'estava assentant al jardí. Pala mai hauria sobreviscut en un lloc tan perillós sense Arawynne i els seus amics per ajudar-la.
–És un arbust de Deneba, –va dir Arawynne–. No és un arbre real. Treu les fulles d'altres arbres i les sosté en els seus espigats dits fins que alguna criatura desprevinguda... com tu... rondi per sota. Llavors deixa caure totes els fulls a la vegada, t'agafa, i bam... vas directa a la seva boca. Gardulla va a divertir-se molt amb aquest.
–Oh, –va dir Pala. El jardí de plaer de la Gardulla estava resultant ser qualsevol cosa menys plaent. Era un dels punts més perillosos de Tatooine, fins al que podia veure la Pala. L'únic motiu pel qual hi era era perquè la Gardulla l'estava caçant, i si la Pala era atrapada... bé, l'arbust deneba probablement li donaria un final més amable que el que li donaria la Gardulla.
Es va aturar un moment i es va quedar en una roca molsosa. Davant d'ella, la Princesa Arawynne va saltar lleugerament fins a l'herba i es va tirar enrere el pèl. La fràgil ghostling no semblava molestar-se per les rodalies perilloses. Semblava perfectament a casa aquí. Però potser simplement estigués actuant així perquè els altres nens ghostlings no tinguessin por.
Una diminuta criatura, vermella i brillant, va alçar el vol fins a l'espatlla de la Pala.
–Vinga, ximpleta, –va riure la criatura–. No voldràs seure molt temps en aquesta part del bosc. –Era una wistie de la lluna boscosa d'Endor. Molta gent els anomenava "gent de foc." Com Pala i Arawynne, havia estat portada aquí com a esclava. Quan Gardulla obrís el seu jardí per a les festes nocturnes, la wistie serviria com a llum nocturna voladora.
–No sembla que sigui segur estar en cap part d'aquests boscos, –va dir la Pala–. Hi ha cucul i llimacs de pantà vivint en els pantans, i arbustos deneba i plantes syren al bosc.
–No t'oblidis del caça-ulls! Mai t'oblidis de caça-ulls, –va advertir-la Arawynne. El caça-ulls del sistema Ottega era un ocell vermell bonic que queia sobre la gent i intentava arrencar-los els ulls, aparentment creient que les boles dels ulls eren ous robats del seu niu.
–Creu-me, no ho faig. –Pala va caminar sota els arbres, va saltar sobre un rierol, i es va aturar a la vora d'un prat. Les estrelles estaven brillant sobre els seus caps, i hi havia un so de tremolor i una resplendor de llums mentre un gran vaixell de càrrega corellià s'enfonsava cap a l’espaiport de Mos Espa.
El jardí de plaer era molt més gran del que la Pala hauria cregut possible. Tenia un bosc, un pantà, cataractes, i un petit llac. Davant hi havia una col·lecció de pedres dretes, gravades per semblar cares serioses.
–Hi ha un petit amfiteatre ocult en aquestes roques, –va dir Arawynne–. Algun dia crec que Gardulla farà que aquí al prat toquin bandes a la nit.
Arawynne i Pala van vacil·lar abans de sortir al prat. Era tard, i l'ocell caça-ulls estaria probablement descansant. Però feia una mica de por caminar cap a una extensió tan àmplia. Seria tan fàcil ser vistes allà, tan fàcil ser localitzades.
–Alguna cosa del que preocupar al prat? –va preguntar la Pala.
–Hi ha un arbre vesuvague a l'extrem sud. Deixarà caure una extremitat al voltant del teu coll i intentarà escanyar-te si no vas amb compte.
Pala va sospirar.
–Hi ha tant a recordar.
–Recordar-ho pot salvar la teva vida en més d'una forma, –va respondre Arawynne–. Només hem estat aquí una estona, però hem descobert això. Les mateixes plantes que et mengen es menjaran a qualsevol que tracti d'atrapar-te. Si un traficant d'esclaus t'està caçant, tot el que has de fer és atreure’l sota l'arbust deneba.
–Conèixer els perills ho fa tot una mica menys terrorífic–, va dir la Pala–. M'alegro que estiguis aquí amb mi.
Arawynne va tornar la mirada cap a la Pala.
–Creus que els teus amics de veritat poden fer-ho? Ens ajudaran a arribar a casa?
–Ho intentaran, –va prometre Pala. Però no podia estar segura. Els seus amics, també esclaus a Tatooine, no tenien els diners que necessitaven, i els caçadors d'esclaus estaven apropant-se a Pala i als ghostlings.
A la vora del prat, va aparèixer una forma alta. Era el jardiner ho'din Oo Wen. Estava portant un petit test amb un brot a la mà. El pacífic jardiner va veure a les tres noies juntes i els hi va fer un gest, deixant-los saber que era segur creuar el clar.
Els ho'din eren amants de la natura. El seu mateix nom significa "flors errants," i mai fan mal a cap criatura. Encara que ell era esclau de la Gardulla, Oo Wen faria qualsevol cosa per protegir les noies.
–Anem, –va dir Arawynne–. Et mostraré on he amagat als nens i t'ensenyaré com controlar el temps aquí al jardí. Oh... i gairebé m'oblido... no tractis d'agafar cap flor al prat. Són eriçons, i et clavaran agulles esmolades.
–Oh, –va respondre Pala amb cansament. Estava començant a témer aquest lloc. Esperava que Ànakin, Kitster, i Dorn trobessin una manera per a escapar aviat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada