Capturar a Arawynne
Episodi I Aventures 7
Dave
Wolverton
Jabba el
Hutt està enfadat. La Princesa Arawynne i la resta dels nens ghostlings estan
perduts. Han estat amagats, i Jabba vol que els trobin... a qualsevol preu.
Mana a quatre dels seus rastrejadors més temibles al jardí de plaer de la
fortalesa de la Gardulla la Hutt per capturar els esclaus.
Però
Arawynne i els seus amics no van a ser capturats sense lluitar!
CAPÍTOL 1
–Vigila
amb el cap–, va dir la Princesa Arawynne. La nena ghostling va saltar
lleugerament des d'una roca molsosa a una altra i va assenyalar a un arbre per
sobre. Pala va alçar la mirada, tractant de veure la font del perill. Però aquí
al jardí de plaer de Gardulla la Hutt, el perill era a tot arreu.
–Què estic
buscant? –va preguntar la Pala. Per sobre hi havia un arbre amb fulles seques
penjant, igual que en qualsevol altre arbre al jardí. Darrere de l'arbre hi
havia una paret de pedra vermella que s'alçava majestuosament, i sobre això penjava
el sostre de transpariacer del jardí. Els sols de Tatooine ja gairebé havien
caigut, i la nit s'estava assentant al jardí. Pala mai hauria sobreviscut en un
lloc tan perillós sense Arawynne i els seus amics per ajudar-la.
–És un
arbust de Deneba, –va dir Arawynne–. No és un arbre real. Treu les fulles
d'altres arbres i les sosté en els seus espigats dits fins que alguna criatura
desprevinguda... com tu... rondi per sota. Llavors deixa caure totes els fulls
a la vegada, t'agafa, i bam... vas directa a la seva boca. Gardulla va a
divertir-se molt amb aquest.
–Oh, –va
dir Pala. El jardí de plaer de la Gardulla estava resultant ser qualsevol cosa
menys plaent. Era un dels punts més perillosos de Tatooine, fins al que podia
veure la Pala. L'únic motiu pel qual hi era era perquè la Gardulla l'estava
caçant, i si la Pala era atrapada... bé, l'arbust deneba probablement li
donaria un final més amable que el que li donaria la Gardulla.
Es va
aturar un moment i es va quedar en una roca molsosa. Davant d'ella, la Princesa
Arawynne va saltar lleugerament fins a l'herba i es va tirar enrere el pèl. La
fràgil ghostling no semblava molestar-se per les rodalies perilloses. Semblava
perfectament a casa aquí. Però potser simplement estigués actuant així perquè
els altres nens ghostlings no tinguessin por.
Una
diminuta criatura, vermella i brillant, va alçar el vol fins a l'espatlla de la
Pala.
–Vinga, ximpleta,
–va riure la criatura–. No voldràs seure molt temps en aquesta part del bosc. –Era
una wistie de la lluna boscosa d'Endor. Molta gent els anomenava "gent de
foc." Com Pala i Arawynne, havia estat portada aquí com a esclava. Quan
Gardulla obrís el seu jardí per a les festes nocturnes, la wistie serviria com
a llum nocturna voladora.
–No sembla
que sigui segur estar en cap part d'aquests boscos, –va dir la Pala–. Hi ha
cucul i llimacs de pantà vivint en els pantans, i arbustos deneba i plantes syren
al bosc.
–No t'oblidis
del caça-ulls! Mai t'oblidis de caça-ulls, –va advertir-la Arawynne. El caça-ulls
del sistema Ottega era un ocell vermell bonic que queia sobre la gent i
intentava arrencar-los els ulls, aparentment creient que les boles dels ulls
eren ous robats del seu niu.
–Creu-me,
no ho faig. –Pala va caminar sota els arbres, va saltar sobre un rierol, i es
va aturar a la vora d'un prat. Les estrelles estaven brillant sobre els seus
caps, i hi havia un so de tremolor i una resplendor de llums mentre un gran
vaixell de càrrega corellià s'enfonsava cap a l’espaiport de Mos Espa.
El jardí
de plaer era molt més gran del que la Pala hauria cregut possible. Tenia un
bosc, un pantà, cataractes, i un petit llac. Davant hi havia una col·lecció de
pedres dretes, gravades per semblar cares serioses.
–Hi ha
un petit amfiteatre ocult en aquestes roques, –va dir Arawynne–. Algun dia crec
que Gardulla farà que aquí al prat toquin bandes a la nit.
Arawynne
i Pala van vacil·lar abans de sortir al prat. Era tard, i l'ocell caça-ulls
estaria probablement descansant. Però feia una mica de por caminar cap a una
extensió tan àmplia. Seria tan fàcil ser vistes allà, tan fàcil ser
localitzades.
–Alguna cosa
del que preocupar al prat? –va preguntar la Pala.
–Hi ha
un arbre vesuvague a l'extrem sud. Deixarà caure una extremitat al voltant del
teu coll i intentarà escanyar-te si no vas amb compte.
Pala va
sospirar.
–Hi ha
tant a recordar.
–Recordar-ho
pot salvar la teva vida en més d'una forma, –va respondre Arawynne–. Només hem
estat aquí una estona, però hem descobert això. Les mateixes plantes que et
mengen es menjaran a qualsevol que tracti d'atrapar-te. Si un traficant
d'esclaus t'està caçant, tot el que has de fer és atreure’l sota l'arbust
deneba.
–Conèixer
els perills ho fa tot una mica menys terrorífic–, va dir la Pala–. M'alegro que
estiguis aquí amb mi.
Arawynne
va tornar la mirada cap a la Pala.
–Creus que
els teus amics de veritat poden fer-ho? Ens ajudaran a arribar a casa?
–Ho intentaran,
–va prometre Pala. Però no podia estar segura. Els seus amics, també esclaus a
Tatooine, no tenien els diners que necessitaven, i els caçadors d'esclaus
estaven apropant-se a Pala i als ghostlings.
A la
vora del prat, va aparèixer una forma alta. Era el jardiner ho'din Oo Wen.
Estava portant un petit test amb un brot a la mà. El pacífic jardiner va veure
a les tres noies juntes i els hi va fer un gest, deixant-los saber que era
segur creuar el clar.
Els
ho'din eren amants de la natura. El seu mateix nom significa "flors
errants," i mai fan mal a cap criatura. Encara que ell era esclau de la Gardulla,
Oo Wen faria qualsevol cosa per protegir les noies.
–Anem, –va
dir Arawynne–. Et mostraré on he amagat als nens i t'ensenyaré com controlar el
temps aquí al jardí. Oh... i gairebé m'oblido... no tractis d'agafar cap flor
al prat. Són eriçons, i et clavaran agulles esmolades.
–Oh, –va
respondre Pala amb cansament. Estava començant a témer aquest lloc. Esperava
que Ànakin, Kitster, i Dorn trobessin una manera per a escapar aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada