El caçador de les tenebres (XXXIV)

Anterior

Capítol 34

Darth Maul es va acomodar al seient del pilot. Va pressionar amb la mà una placa sensora de la consola que tenia davant, i la cabina de control hemisfèrica es va omplir de diversos brunzits, xiulets i vibracions quan l’Infiltrador es va posar en marxa. Una exploració ràpida dels voltants no va revelar res a la zona immediata que pogués interferir amb el seu enlairament. Va somriure satisfet.

Per fi estava a punt d'acabar la seva missió. Aquesta li havia portat més temps del que havia suposat i li havia fet recórrer foscos racons de Coruscant que no sabia ni que existien. Però ja gairebé havia acabat amb el seu treball. Hi havia acabat amb tots aquells amb els quals havia parlat Hath Monchar, i anul·lat totes les filtracions. El pla d’en Darth Sidious per dur a terme un embargament comercial, i destruir posteriorment la República, podia procedir sense problemes.

Va treure l’holocró d'un dels compartiments del cinturó i el va examinar. Un objecte tan petit, però, tanmateix, dipositari de tant poder potencial. El va tornar al seu lloc i va activar els repulsors verticals. En els monitors superiors va observar com la teulada de la mònada s'allunyava de la nau. L'ordinador de navegació va començar a traçar els vectors direccionals i de velocitat que li portarien al punt de trobada especificat pel seu Mestre. Allà lliuraria l’holocró a Darth Sidious, completant així la seva missió.

Pocs minuts després estava per sobre dels núvols, albirant ja la corba del planeta. No necessitaria molt temps per arribar al seu destí; les rutes orbitals que envoltaven Coruscant no estaven tan congestionades com els estrats de trànsit de la superfície. Un cop estigués en òrbita, hauria de desconnectar el camp d'invisibilitat, o li seria molt difícil evitar una col·lisió amb algun de la miríada de satèl·lits, estacions espacials i naus que circumdaven el planeta.

Maul va desconnectar el pilot automàtic i va accelerar una mica el motor d'ions. El pilot automàtic estava més que capacitat per dur-lo a destí, però preferia conduir ell mateix.

Mentre situava l’Infiltrador en una òrbita baixa, fregant tot just els tènues gasos de la ionosfera superior, va pensar en el seu combat amb la padawan Jedi. Per descomptat havia estat molt més intel·ligent i havia tingut més recursos del que ell havia suposat. I igual succeïa amb el seu company. Li havien proporcionat una bona cacera. Els va saludar mentalment. Admirava el valor, l'habilitat i la intel·ligència, fins i tot en un enemic. Per descomptat, havien estat condemnats des d'un principi, però almenys havien lluitat contra el seu destí, en lloc de sotmetre’s dòcilment a ell, com havia fet aquest neimoidià covard que havia començat tota aquesta situació.

Es va preguntar quina seria la següent missió que li encomanaria el seu Mestre. Probablement alguna cosa relacionada amb el bloqueig a Naboo. Esperava que hi hagués algun Jedi implicat. Matar la padawan només li havia obert la gana.

* * *

La nau que Tuden Sal va proporcionar a Lorn i I-5 era una ARE Thixian 7, un creuer de quatre places modificat. La nau havia vist dies millors, va pensar en Lorn quan l’aerocotxe va aparcar al costat d'ella al PortEst, però això era igual. L'única cosa que li importava era que pogués volar i disparar.

Mentre Tuden Sal feia servir el comunicador per confirmar els permisos d'enlairament, Lorn es va tornar cap a I-5.

–Dóna'm la pistola làser.

L'androide li va lliurar l'arma del raptor.

–Mentre no planegis tornar a intentar disparar-me amb ell.

–Mai t'hauria disparat.

El seu amic no va dir res.

–Mira, no espero que vinguis amb mi. De fet, el més lògic és que vagis al temple i li expliquis als Jedi el que ha passat. D'aquesta manera, hi haurà un pla de reserva per si fracasso.

–Oh, si us plau. Penses vèncer tot sol al Sith? Tens tantes possibilitats d'això com una bola de neu de sobreviure a una supernova.

–No és la teva lluita.

–Per fi alguna cosa en el que estem d'acord. Tot i així, no penso deixar que hi vagis sol. Vas a necessitar tota l'ajuda que puguis aconseguir. La qual cosa em recorda una cosa...

L'androide va treure del compartiment del seu pit el que semblava una petita pilota blanca. La hi va lliurar a Lorn, que la va mirar de prop. Era semitransparent, esfèrica, d'un diàmetre de la meitat del seu polze, i semblava feta d'algun material orgànic.

–Què és això?

–Un nòdul de la pell del taozin. Està fet de cèl·lules especialment adaptades per bloquejar la receptivitat de la Força.

Lorn va mirar la bola de reüll. Ara que sabia el que era, es va sentir fastiguejat pel seu tacte.

–Estàs dient que si tinc això, el Sith no podrà fer servir la Força contra mi?

–Estic dient que potser oculti la teva presència prou com per apropar-te a ell sense ser localitzat. No et protegirà dels seus poders telequinètics, i molt menys contra la seva capacitat de combat, però és millor que res. I ara et suggereixo que ens enlairem ja.

Després de dir això, l'androide es va dirigir cap a la rampa del Thixian 7.

Lorn va deixar que s'avancés dos passos, allargant a continuació una mà i desactivant l'interruptor Mestre del clatell d'I-5. Aquest es va ensorrar i el corellià el va agafar, dipositant-lo a terra. Es va tornar cap a Tuden Sal que l'observava desconcertat.

–Una baralla familiar?

–Alguna cosa així. Necessito un altre favor. Porta aquest sac de femelles al Temple Jedi. Té informació que voldran conèixer.

Sal va assentir. Va agafar a I-5 per sota dels braços i el va arrossegar fins al seu aerocotxe. Lorn va observar-lo per uns instants, abans de tornar-se i pujar a la nau.

* * *

Lorn podia afirmar amb tota honestedat que no li espantava la idea d'enfrontar-se sol al Sith. Espantar-se era una paraula massa tova. Estava aterrit, paralitzat, completament descompost pel que pensava fer. Sabia que estava duent a terme una cosa suïcida, i per què? Per alguna noció quixotesca de venjança davant la mort d'una dona a la qual tot just coneixia? Era de bojos. I-5 tenia raó: les seves probabilitats de sobreviure eren tantes que les possibilitats en contra se situaven en el camp dels nombres teòrics.

Quan el Thixian 7 es va enlairar, Lorn estava hiperventilant. Tots els nervis del seu tremolós cos estaven encesos amb adrenalina, totes les cèl·lules cerebrals que seguien funcionant-li després dels seus esclats periòdics d'abús d'alcohol li cridaven que sortís d'aquesta òrbita i seguís endavant. En comptes d'això, va demanar a l'ordinador de navegació que tracés totes les trajectòries hipotètiques que podria prendre una nau provinent de la cel·la de superfície on es trobava la mònada abandonada.

En un instant massa breu, l'ordinador va identificar una nau volant en una òrbita baixa, a trenta-cinc quilòmetres de distància. Lorn la va posar en pantalla, atès que els sensors indicaven que havia desactivat el mecanisme d'invisibilitat. Va contemplar la imatge de la nau Sith. Era una nau esvelta, de morro allargat i ales doblegades, de gairebé trenta metres de llarg; les lectures no indicaven cap armament, però semblava una nau perillosa.

Sota ell, Coruscant semblava un gegantesc tauler de circuits que cobria tota la superfície del planeta. Era una imatge espectacular, però Lorn no estava d'humor per contemplar el paisatge. Es va situar darrere de la nau i en una òrbita inferior. No sabia quanta protecció podria oferir-li el nòdul del taozin, si és que podia brindar-li cap, i no pensava forçar la seva sort. Ja anava a necessitar-ne molta.

Lorn va desitjar tenir al costat al seu amic androide. Era dolorosament conscient que, des de què va començar aquest malson, havien estat Darsha o l'androide que li havien salvat la vida. Quin heroi estic fet, va pensar.

També trobava a faltar la Darsha, encara que no desitjava tenir-la amb ell. Desitjava que estigués viva i molt lluny d'allà, fora de perill en algun planeta amic on no haguessin sentit parlar dels Jedi o dels Sith. Desitjava ser-hi amb ella.

L'ordinador de navegació va emetre un suau xiulet per cridar la seva atenció i va desplegar un vector de posició en un dels monitors. La nau del Sith havia canviat el seu rumb; es dirigia a una gran estació espacial situada en òrbita geosincrònica sobre l'equador.

Amb la boca seca com el paper, el corellià va ordenar al pilot automàtic que la seguís. No tenia ni idea del que faria un cop allà. Només sabia que havia d'intentar detenir el Sith d'alguna manera.

En nom de la Darsha.

I en el seu propi.

Següent