CAPÍTOL 16[1]
Ànakin
s'amagava en les fulles de falgueres i no feia cap so en absolut. El wistie li
havia portat cap als seus amics, però va arribar massa tard. Arawynne estava
inconscient, i Djas Puhr acabava de posar les manilles en els petits i la Pala.
Djas
Puhr va alçar el seu comunicador.
–Endevina
què? Tinc un regal per a tu. Nens ghostlings.
–Què amable,
–va respondre alegre Sebulba–. Espero que m'hagis guardat un parell perquè els
torturi.
El cor de
l'Ànakin es va enfonsar. Era massa tard per ajudar els seus amics. No tenia una
arma, ni un pla.
–Vés-te’n!
–va cridar el wistie en la seva oïda–. Corre, ara!
Ànakin
es va girar. Va reptar en silenci al principi, llavors va córrer a través del
bosc, lluitant per contenir les llàgrimes.
Per quan
va arribar la porta del davant, un exèrcit de guàrdies estava travessant-la.
Es va
ajupir entre algunes fulles de falguera fins que vint guàrdies van passar.
Trotaren pels camins, i aviat els va escoltar cridar:
–N’he trobat
un!
–Tinc un
altre per aquí!
Dorn i
Kitster havien estat capturats, juntament amb Pala i Arawynne i tots els nens
ghostlings.
Ànakin
era l'únic que quedava, i si no sortia aviat, seria el següent.
El
wistie va volar fora del fullatge del bosc i va aterrar sobre la seva espatlla.
–Si us
plau, –va dir–. Has d’anar-te'n ara. Has d’ajudar els teus amics!
–Ho faré,
–Jurà l’Ànakin.
Va
esperar fins que tots els guàrdies li passessin, llavors silenciosament va
reptar cap al passadís.
En uns
moments va aconseguir arribar a un conducte de ventilació, llavors va lliscar
dins, dirigint-se a casa.
En una
hora Gardulla portaria als amics de l'Ànakin als droides sonda. Per al vespre,
probablement sabria que Ànakin havia ajudat a escapar als ghostlings.
Ànakin
va haver d'anar a casa i preparar-se per al pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada