Capturar a Arawynne (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Sebulba va fer cruixir els seus artells i va bavejar de gust. Un munt d'ous bullits de caça-ulls el miraven des del seu plat. Va apunyalar-ne un amb una forquilla i li va fer un mos.

–Hah! –deixà anar–. El bothan per fi s'ha aixecat del seu llit.

Sebulba va llançar el seu rastrejador d'esclaus portàtil a la taula de l'esmorzar. La seva pantalla mostrava un mapa del paisatge al voltant de Mos Espa. Cada pocs segons, un senyal lluminós apareixia a la pantalla. Mostrava la localització precisa d’en Dorn. El transmissor ocult en el cos del noi funcionava perfectament.

Djas Puhr va observar la pantalla un moment.

–Ha abandonat la llar d’en Jabba, i ara està en un speeder. Es dirigeix ​​directament cap a nosaltres.

–Excel·lent, –va dir Sebulba, portant l'ou bullit a la seva boca. Un parell de mossegades li van dir que la delicadesa era massa gomosa per ser un autèntic ou de caça-ulls. L'ocell havia d'haver aconseguit un ull i l'hauria deixat anar al seu niu. Aquest era part del plaer de menjar ous de caça-ulls. Mai sabies exactament que tindries.

Estaven sopant en una parada de carretera, on la gent de centenars de mons podria passar i reconèixer al Corredor de beines més famós de la galàxia. Sebulba mai es cansava d'escoltar a la gent fer sorolls de respecte quan el veien. Alguns dels més valents fins i tot oferien un parell de paraules d’afalac.

–Vols un mos, Gondry? –Sebulba va oferir al gegant un obsequi en la seva forquilla.

El gegant va sacsejar el seu cap com un nen gran.

–Au, vinga, són bons per a tu, –va dir Sebulba.

–Jo n’agafaré un, –va dir Khiss, un altre dug. Va agafar un ou amb una arpa, el va alçar en l'aire, i va pretendre que era un ull en una tija, mirant al voltant.

El senyal lluminós vermell al rastrejador d'esclaus s'apropava mentre Dorn arribava a la ciutat. Va accelerar més i més a prop, vorejant a través d'eopies i dewbacks, les multituds de jawes i grangers d'humitat, fins que va passar a Sebulba directament pel carrer.

Khiss encara estava jugant amb l'ou del caça-ulls. El va moure mentre Dorn passava, i va dir:

–Què bo veure't, espia.

Dorn va aturar l’speeder i va sortir just pel camí.

–Està bé, –li va dir Sebulba als seus homes–, poseu els vostres blàsters en atordir. I no el perdeu!

A l'esquena d'en Sebulba un jove humà va parlar.

–Ei, Sebulba, què passa? –Era aquest problemàtic de l'Ànakin Skywalker. Hi havia passat a través de la multitud, just fins a l'esquena d’en Sebulba. L'esclau d’en Watto va assenyalar amb el cap cap a la pantalla en la mà d'en Sebulba–. Problemes per rastrejar als teus esclaus?

–Que potser és assumpte teu? –va grunyir Sebulba.

–Oh, en absolut, –va dir Ànakin–. Simplement vaig pensar que estaries centrat en la gran carrera.

–Deixo això perquè les ments petites com la teva s’hi preocupin, –va dir Sebulba. Els seus sequaços van riure.

–Oh, –va dir l’Ànakin–. No estic preocupat. T’hauràs de quedar amb el segon lloc a partir d'ara.

–Hah! –esbufegà Sebulba.

Khiss va moure l'ou cap a l’Ànakin. Les marques en ell eren del mateix color blau que el dels ulls de l'Ànakin.

–Ei, has perdut alguna cosa? –Es va burlar Khiss–. O només som trigèmins idèntic-ulls? Ara mateix, tinc un ull posat en tu, nen. –Va posar l'ou a l'espatlla de l'Ànakin.

Ànakin el va tirar a terra i li va fer un somriure misteriós.

-Mantenir els ulls oberts no seria una mala idea, avui.

Se'n va anar a través de la multitud.

Sebulba va aclucar els ulls cap al noi mentre partia, i la seva ment de cop i volta va fer un petit gir. Què estava tramant el nen esmunyedís? Sebulba va estar a punt de cridar a l’Ànakin de tornada a la taula, però el noi havia desaparegut entre la multitud.

* * *

Dorn havia estat davant de l'estand de fruita de la Jira durant menys de tres minuts quan va passar un jawa. Una pàl·lida mà humana va aparèixer a l'extrem de la màniga del jawa, i una caixa de metall va caure a terra.

–Posa-te’l, –va dir l’Ànakin–, i vés a un lloc segur. Sebulba t'està vigilant.

Llavors l’Ànakin se'n va anar.

Dorn es va doblegar i va agafar la caixa. Sabia què fer.

Va córrer a través de la multitud, seguint a l’Ànakin. Tan aviat va envoltar la cantonada, va veure a Kitster.

Kitster li va llançar una túnica de jawa i va dir:

–Ara és el nostre torn de mantenir-te ocult!

Dorn es va posar l'emissor d'interferències i va tirar de la túnica mentre esprintava pel carrer amb els amics. Van córrer fins a la Cantina Tall del Corredor, i Ànakin va cridar:

–Ei, gent, Sebulba ve. Està buscant baralla!

Següent