Infern (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Un tret de turbolàser va florir contra els escuts de l’Ànakin Solo i l'espai més enllà de la bombolla d'observació centellejà amb la brillantor safir. El tintat contra explosions es va enfosquir contra la brillantor, deixant a Caedus momentàniament cec, tot i que difícilment ignorant. Encara podia sentir el dubte que amenaçava amb empassar-se tota la Quarta Flota sencera i podia sentir la Força estremint-se davant la sobtada detonació de la fragata Zoli. Podia fins i tot percebre la fúria de l'almirall Ratobo, que havia interromput dues vegades les seves meditacions per demanar autorització per a ordenar la retirada.

Sota qualsevol estàndard militar sensible, Caedus havia d'haver concedit l'autorització tan aviat com els commenorians van obrir foc amb els turbolàsers de llarg abast. Els planificadors tàctics no havien esperat la nova tecnologia quan van proposar un assalt frontal i ara la Quarta estaria exposada a un bombardeig durant tota la seva aproximació. Alhora, la flota seria incapaç de tornar el foc fins que arribessin a l'abast estàndard, atès que fins i tot els destructors estel·lars més grans no podien donar energia a les bateries de llarg abast i encara tenir energia suficient per maniobrar i mantenir els escuts.

Però Caedus no podia ordenar la retirada ara.

El futur era un embolic de possibilitats tan gran que podia caminar en el corrent només durant un curt tros cap endavant (fins a la següent batalla, la de Kuat que havia previst), abans que el camí s'esvaís en una miasma d'inseguretat.

Fins i tot amb la Flota Llar de la Tenel Ka de camí per unir-se a ells a Kuat, l'Aliança simplement no era prou forta per garantir la victòria.

Per triomfar allà, Caedus necessitava extreure un alt preu aquí. Havia de fer que els atacants paguessin tan terriblement per Balmorra que les flotes hutt i commenoriana es veiessin reduïdes a mers mínims.

I la Força semblava estar suggerint que Caedus havia pres la decisió correcta. Les seves meditacions havien elevat una creixent sensació d'expectació, una sensació subtil que la batalla aviat es tornaria a favor de l'Aliança. Caedus no tenia ni idea de què podria estar causant aquesta sensació d'expectació, fins i tot es preguntava si podria estar-s’ho imaginant, però havia de confiar-hi. L'alternativa simplement no era acceptable. Si la Confederació guanyava a Kuat, estaria en bona posició per llançar-se contra el propi Coruscant.

El tintat contra explosions finalment es va esvair i va restaurar la visió d’en Caedus. La batalla de davant era una vasta xarxa de llum i energia espurnejant contra el disc perlat d'una Balmorra coberta pel fum i la boira, amb grups de punts blaus (les toveres de les expulsions de la Quarta Flota), accelerant a través d'una tempesta de color florent cap a les motes fosques de les naus capitals commenorianes.

Excepte per les naus danyades seguides per plomalls de fum mentre queien al pou gravitatori de Balmorra, la flota hutt estava massa distant per a ser vista a simple vista. Però Caedus podia dir per la complaguda satisfacció que sentia en els comandants hutts i per la completa desesperació dels defensors, que el desembarcament ja havia començat. Això ho havia previst. Mai hi havia hagut algun dubte sobre salvar Balmorra, només sobre quant podia fer pagar als rebels per prendre-la.

Els punts blaus de davant es van estrènyer en ovals mentre la Quarta Flota va començar a girar.

Durant un moment, Caedus va pensar que la flota simplement estava maniobrant, aproximant-se obliquament per presentar els seus flancs a l'enemic i alleujar als seus escuts davanters. Però quan els ovals van continuar estrenyent-se i van començar a escopir brusques cues blaves, va saber que estava equivocat, que la «Quarta Sense Por» s'estava retirant-se.

Caedus va fer que la tinent Krova obrís un canal d'àudio amb el Pacificador i ràpidament li van posar a la parla amb l'almirall Ratobo. Malgrat la seva irritació, Caedus va parlar en un to deliberadament calmat.

-Sembla haver decidit que sóc un idiota.

-Aquest és un error que no cometria, coronel. -Sota la resolució en la veu d’en Ratobo, hi havia una nota de resignació. Clarament, comprenia que en desobeir les ordres de Caedus, estava sacrificant no només la seva carrera, sinó possiblement també la seva vida-. No obstant això, la seva falta d'entrenament tàctic és significativa. Ara no hi ha dubtes sobre guanyar la batalla.

-Guanyar batalles és la seva preocupació, almirall -va dir en Caedus-. Guanyar la guerra és la meva.

-I desaprofitar a la babalà la Quarta Flota aconseguirà això?

-Fer que els commenorians paguin per Balmorra aconseguirà això -va dir en Caedus-. Com ho farà atrapar els hutts en terra.

-Assumint que ens obrim camí i assumint que ens quedi la fortalesa suficient per a tal gesta -va replicar Ratobo-. Aquestes són grans assumpcions en aquest moment.

-Tinc una gran fe en vostè, almirall.

-La fe és una pobra substituta de l'avantatge tàctic. -Ratobo estava parlant amb la intrepidesa del condemnat-. Què passa si els turbolàsers de llarg abast no són l'única tecnologia que els espies de la Confederació han robat? Què passa si tenen els nostres transmissors de desactivació de míssils? Els descodificadors d'ones de comunicació? Els codis de transponedors d'amics?

-Ha vist alguna evidència d'això? -va preguntar Caedus.

-Encara no -va admetre Ratobo-. Però si tenen una altra tecnologia robada, no la faran servir fins que sigui massa tard perquè ens retirem.

-Si tinguessin una altra tecnologia robada, no haurien descobert la seva mà en utilitzar els turbolàser de llarg abast en primer lloc -va contestar Caedus-. Ho reavaluarem quan i si la situació així ho demana. Fins llavors, procedeixi com es va planejar.

Ratobo no podia no haver entès la nota d'autoritat que Caedus havia posat en la seva veu, però el bith no estava llest per cedir.

-Amb el degut respecte, coronel, potser seria intel·ligent consultar amb la Comandant Suprema Niathal. És ella la que està investida amb autoritat militar.

La primera reacció d’en Caedus va ser fúria, però això va canviar ràpidament a respecte mentre recordava que l'almirall creia que estava sacrificant una llarga carrera de per vida en parlar tan càndidament.

Ratobo s'estava resistint a les ordres d’en Caedus no per ego, sinó perquè creia que era el seu deure posar objeccions al que li semblava un desastrós curs d'acció.

-Trobo la seva candor refrescant. Mal encaminada, però refrescant. -Mentre Caedus parlava, va centrar la seva atenció en la cua d'ions blau del Pacificador i ràpidament va començar a desenvolupar una imatge clara de la situació de combat del destructor estel·lar-. Així que potser li mostri per què estic jo aquí en comptes de l’almirall Niathal. Veu aquest grup de vol d’hostils preparant-se per apuntar al seu pont?

Hi va haver un moment de silenci mentre Ratobo feia que les dades de defensa de la nau es copiessin a la pantalla. Caedus va aprofitar el temps per concentrar-se en els pilots commenorians, seguint simultàniament els seus progressos i empenyent la seva consciència de la Força en els següents segons.

-Sí. -Ratobo sonava lleugerament sorprès-. Els veig.

Li va portar un instant que la destinació dels commenorians es tornés clara.

-No hi ha necessitat de tancar les seves persianes d'explosions -va dir llavors Caedus-. No van a aconseguir-ho.

-Està segur? -La veu d’en Ratobo era obertament escèptica-. La seva línia d'aproximació sembla...

La frase va acabar quan els pilots commenorians van tornar abruptament les seves presències a la Força. Caedus no va poder dir si havien estat les víctimes d'una tripulació de canons ben entrenada o un dels grups de bombes defensives del Pacificador o simplement un accident de combat aleatori.

Només que les seves vides s'havien apagat en el temps que els va portar registrar la idea.

Un panteix sorprès va arribar pel canal de comunicació.

-Sorprenent!

-Tinc bones raons per les meves ordres -va dir Caedus, deixant clara la idea-, encara que no sempre sembla així.

-I tant. -Ratobo va sonar renyat, si no completament convençut-. I aquestes bones raons... estan basades en la Força?

-Ho estan. -Caedus no va veure necessitat d'esmentar la vaga naturalesa de les seves sensacions. O la possibilitat que no fossin res més que desitjos-. No puc preveure el resultat de continuar pressionant l'atac, almirall, però puc dir-li que si no fem pagar terriblement a la Confederació per Balmorra, ells van a fer-nos-ho pagar terriblement a Kuat.

Ratobo guardà silenci durant un moment.

-Molt bé -va dir llavors-. Reassumiré el nostre atac immediatament.

-Gràcies, almirall. -Mentre Caedus replicava, tot d'una va ser conscient d'alguna cosa més en el futur del Pacificador, quelcom no evitaria-. M'alegro que confiï en mi.

-Jo no diria això, coronel -va replicar Ratobo-. Però ja no tinc una base legítima per desafiar les seves ordres. Si no tria formar-me un consell de guerra després de la batalla, li lliuraré la meva...

-Una dimissió que realment no serà necessària, almirall -va dir Caedus-. Només segueixi endavant... i ràpid.

Caedus va tancar el canal i va mirar impacientment mentre les cues d’ions de la Quarta canviaven a poc a poc de nou a ovals. La sensació d'expectació en la Força s'havia fet més forta, però també ho havia fet el dubte que sentia entre els membres de la tripulació de la Quarta. La seva estimada flota estava sent llançada contra l'enemic sense esperança de salvar Balmorra i això els estava tornant ressentits i enfadats.

Caedus va enfortir la seva meditació de batalla fins que va començar a tocar als éssers individuals i llavors va intentar imbuir la seva presència en la Força amb confiança i calma. La flota només reflectia confusió i por, potser perquè el propi Caedus no comprenia exactament què esperava que passés.

Una aura de freda pèrdua va arrossegar la concentració de la meditació de batalla de Caedus de tornada al Pacificador. Abandonant el seu intent de millorar la moral, va tocar un botó al braç de la cadira.

-Transfereixi la insígnia de la flota al Trevador -va dir-. Informe a l'almirall Darklighter que ara està al comandament.

-Està rellevant a l'almirall Ratobo? -va preguntar Krova, clarament sorpresa.

-No exactament.

Mentre Caedus parlava, una dotzena de trets carmesins van convergir en la distància fora de la seva bombolla d'observació i va sentir el familiar sotrac de la Força de milers de vides acabant en un mil·lisegon.

-Oh! -va panteixar Krova-. Transferint la insígnia ara.

Difícilment era la suau transició que Caedus havia esperat i va haver de suportar diversos segons de xoc i desesperació mentre la Quarta reaccionava a la pèrdua del seu estimat comandant.

Va monitorar els canals de comunicació fins que Gavin Darklighter, recentment transferit des de la Cinquena després de la seva promoció a segon almirall, va impartir una andanada d'ordres i immediatament reconcentrà la flota en el treball de destruir als defensors commenorians.

Als pocs segons, tota la pantalla de caces estel·lars de la Quarta va començar a allunyar-se de la flota, llançant-se per apinyar-se al voltant de les naus capitals commenorianes. La maniobra era tan audaç com poc convencional, dissenyada per forçar els destructors estel·lars enemics a derivar energia dels seus turbolàsers de llarg abast als seus escuts.

Però també va deixar a la Quarta vulnerable als caces estel·lars commenorians, transformant la batalla bàsicament en un joc d'apostes altes de bola-xoc, amb pilots atrevits marcant punts segons les naus capitals mortes. Era exactament la classe de tàctica innovadora i desesperada que simplement podria salvar Balmorra... i costar-li a la Quarta tantes naus que manqués de la fortalesa per lluitar a Kuat.

Caedus va tocar un control al braç de la cadira.

-Obriu un canal amb l'almirall Darklighter. Prioritat urgent.

Krova va rebre l'ordre i després el va informar.

-L’almirall Darklighter estarà disponible en un moment, coronel.

-En un moment? -es va enfurismar Caedus-. Li va dir al seu assistent...?

-I tant -li va interrompre Krova-. Ella va dir que ell era conscient de la prioritat.

Caedus va arrufar les celles.

-Això va dir? -Ell va concentrar la seva atenció en el Trevador-. Molt bé. Gràcies, tinent.

Li va portar només uns moments trobar a Gavin Darklighter, una presència tranquil·la i confiada entre una massa giratòria de subordinats preocupats.

Caedus va carregar la seva pròpia presència amb la irritació que sentia per què li fessin esperar i llavors va començar a pressionar l'almirall a través de la Força.

Darklighter va semblar més irritat que intimidat i l'altaveu del comunicador va romandre en silenci.

Caedus estava a punt de pressionar amb més força quan els turbolàsers dels commenorians de sobte es van quedar a les fosques. Les petites motes de les seves naus capitals van començar a girar a través de la cara perlada de Balmorra, amb les cues d'emissions blaus centellejant en les seves popes. Més que jugar amb Darklighter, i esperar que els seus complements de caces fossin tan efectius com els Ales ben entrenats de l'Aliança, els commenorians s'estaven retirant.

Caedus va trobar la retirada doblement sorprenent. Primer, això li permetria a la Quarta Flota arribar a l'abast dels turbolàsers de la força de desembarcament hutt. Segon, no ho havia sentit venir. La maniobra havia estat un d'aquells rars moviments pivotants que fins i tot la Força no podia anticipar, de la classe que convertia en ximples a planificadors tàctics i endevins de la Força per igual.

Era un humil recordatori que la meditació de batalla no era infal·lible. Caedus podia ser sorprès just com qualsevol altre comandant. I els resultats serien doblement desastrosos si cometia l'error de creure una altra cosa.

La presència d’en Darklighter es va tenyir amb presumpció i llavors la seva veu va arribar per l'altaveu del comunicador.

-Sí, coronel?

Caedus va deixar anar la pressió que havia estat aplicant. I es va empassar la irritació que encara sentia per què li fessin esperar.

-Només volia donar-li l'enhorabona per la seva brillant tàctica -va dir-. Fins i tot em va agafar a mi per sorpresa.

-Gràcies, senyor. -Darklighter va fer una pausa-. M'està dient que em va enviar una trucada de prioritat urgent per donar-me l'enhorabona?

-Diguem simplement que me n'alegro de la seva demostració. -Caedus va mantenir el seu to lleuger. Se li va ocórrer que aquesta podria ser la font de l'expectació que havia estat sentint en la Força: l'ascensió d’en Darklighter al comandament podria ser el canvi que anava a canviar la marea a favor de l’Aliança-. Com sabia que els commenorians es retirarien?

-Diguem simplement que me n'alegro de la seva elecció. -El to d’en Darklighter no era tan lleuger com havia estat el d’en Caedus-. Serà això tot, coronel? Necessito fer-los una ullada en aquests líders d'esquadró fanfarrons.

-Sí, gràcies. -Caedus va començar a tancar el canal i llavors va decidir que no podia permetre’s alienar-se amb Darklighter-. I, Gavin?

-Sí, coronel?

-Em disculpo per la, um, pressió que pugui haver sentit respecte a la seva decisió.

-No es preocupi per això, coronel -va dir Darklighter-. Encara és jove. Aprendrà.

Va tancar el canal i es va anar abans que Caedus pogués reaccionar a la condescendència. Clarament, Darklighter, i probablement molts dels altres oficials superiors que havien lluitat al costat dels llegendaris Han i Leia Solo contra l'Imperi, desaprovava el que Caedus estava fent per salvar l'Aliança Galàctica. Eventualment, els sentiments dels oficials es coneixerien fora dels cercles militars i llavors la seva mare, o algun altre traïdor, es posaria en contacte amb ells en un intent d'organitzar un contraatac d'estat.

Caedus va prendre nota per afegir a tots els oficials militars superiors a la llista de vigilància de la GAG. No tenia cap sentit tornar-los encontre ara que estava al càrrec. Fins i tot a ell se li podia sorprendre. No era això el que l'almirall Darklighter acabava d'ensenyar-li?

I Caedus va estar fins i tot més sorprès quan, un instant després, la Força va florir amb presències Jedi. Va sentir dotzenes d'elles, potser unes cent, totes en algun lloc proper, totes fortes i clares i resoltes. La seva meditació de batalla es va esvair en una erupció de por i fúria i ell va saltar amb la Força de la seva cadira, fent un gir invers per sobre de la seva cadira, amb el cap passant tan a prop de la mampara superior que el seu pèl va fregar el duracer.

Caedus va baixar a uns tres metres dins de la seva cabina de dia, amb el seu sabre làser a la mà i encès i la seva mirada fixa en l'escotilla encara assegurada a la paret oposada. No hi havia Jedi dins de la cabina de dia amb ell. Ni va poder sentir cap venint a través del corredor, grimpant pels conductes de ventilació sobre el seu cap o arrossegant-se a través dels túnels mecànics sota la coberta.

Però això no significava que no estiguessin venint a per ell. Si Caedus podia ocultar la seva presència en la Força, també podien fer-ho els mestres, com havia demostrat la Mara quan gairebé l'havia matat a Kavan.

Una veu aspra va sonar des de l'esquerra d’en Caedus.

-Li ha ofès algun moble?

-Silenci! -Caedus va mirar cap a la veu i va veure a Doble-X, el seu droide de seguretat d'Armes Tendrando, sortint del seu lloc de seguretat ocult on es mantenia emmagatzemat a si mateix-. Ells són aquí.

-Qui? -Els fotoreceptors del droide es van enfosquir mentre canviava als protocols d'escaneig. Amb l'armadura i els fotoreceptors blaus col·locats en negre i la cara semblant a la d'un crani, s'assemblava a una versió en escala més petita d'un droide de batalla CYV-. No detecto éssers vius a trenta metres.

-No?

Caedus va arrufar les celles. Les presències dels Jedi eren més fortes que mai, prou distintives ara com perquè ell pogués reconèixer a moltes d'elles: Saba Sebatyne, Kyp Durron, Corran Horn, la majoria dels Mestres, juntament amb Tesar, Lowbacca i més Cavallers Jedi dels que podia nomenar. No obstant això quan intentava aconseguir una sensació de la seva localització, ells semblaven estar a tot arreu i enlloc, com si estiguessin dins del seu cap, just com podrien sentir-se durant un agrupament de batalla Jedi.

Els Jedi no l’estaven perseguint, va comprendre.

S'estaven obrint a l’Ànakin Solo, convidant-lo a unir-se al seu agrupament. Tan confós com alleujat, Caedus va desactivar el seu sabre làser.

-Tranquil·litza’t, Doble-X -va dir-. No són aquí.

Doble-X va mirar a Caedus amb el cap inclinat.

-No és això el que acabo de dir? Potser és hora que faci que li neutralitzin el camp magnètic, coronel. Els seus circuits estan fent trets fantasmes.

-He dit que et tranquil·litzessis. -Caedus va tornar a penjar el sabre làser en el seu cinturó-. Els meus circuits estan bé.

Doble-X va continuar escrutant-li.

-Jo jutjaré això.

Caedus va apuntar cap al lloc de seguretat ocult del droide.

-Vés-te'n. És una ordre.

La veu de Doble-X va canviar de merament autoritària a amenaçant.

-Rebut.

El droide va caminar amb passos majestuosos fins al seu compartiment en complet silenci i es va esvair de nou a la paret. Caedus va tornar a la seva bombolla, però no va fer cap intent de reassumir la seva meditació de batalla. La tècnica, almenys com la Lumiya l’hi havia ensenyat, era Sith i no volia arriscar-se a utilitzar-la mentre el que se sentia com la meitat de l'Orde Jedi estava intentant atreure’l a un agrupament.

En el seu lloc, Caedus va desemmascarar la seva presència i es va obrir al seu agrupament. Estava ple de sensacions mig familiars, de propòsit i compromís i esperança, d'inclusió i companyonia i calidesa, cap d'elles dirigides cap a ell, és clar. Es va sorprendre de com de solitari que li feia sentir l'exclusió i quant trobava a faltar la companyia de la seva família i amics. Havia pensat que estava per sobre d’aquestes trivialitats sentimentals. Però per descomptat, no ho estava i mai ho estaria.

El camí dels Sith era un camí de profund sacrifici i només ara estava arribant a entendre Caedus que no havia sacrificat l'habilitat d'estimar, només l'habilitat de ser estimat. Un cop rere l'altre, es veuria forçat a trair la seva família i als seus amics pel bé de la galàxia i una vegada i una altra ells li odiarien per això. No obstant això no podia retrocedir davant el fet de fer aquests sacrificis. Fer-ho era plantar les llavors de l'egoisme dins de si mateix i en aquest camí descansava l'avarícia i les ànsies de poder que havien corromput a Palpatine i tants Sith abans que ell.

Així que Caedus continuaria fent el que fos necessari. En aquell moment, això significava acceptar la revulsió, la malícia i fins i tot la pena que va inundar l'agrupament mentre els Jedi detectaven la seva presència. Ell va correspondre als seus sentiments amb res més que curiositat.

Una vegada que l'agrupament es va haver ajustat en arribar-hi, Caedus va començar a aconseguir una imatge més clara del propòsit Jedi. Estaven aquí amb el que semblava ser tota una ala d’InvisiblesX, més de setanta naus, si els tècnics se les havien arreglat per posar-los a tots en acció, i semblaven preparats per lluitar. Per al seu alleujament, les imatges mentals que va seguir veient eren les popes dels destructors estel·lars classe Imperial i dels creuers de l'era de l'Imperi.

Els Jedi estaven fixant en les seves mires les naus capitals commenorianes.

Caedus no va poder evitar completament que una sensació arrogant de triomf es colés en l'agrupament. L'ocupació de l'acadèmia estava funcionant fins i tot millor del que esperava.

Va projectar el seu plaer en l'agrupament, donant-los la benvinguda a la batalla simultàniament i convidant-los a obrir foc.

L'única resposta va ser un desgrat glacial i cap bomba ombra va esclatar a les popes de les naus capitals commenorianes. Una sensació d'expectació va omplir l'agrupament, la mateixa sensació d'expectació que havia estat experimentant des que es va iniciar la batalla, i va tenir la mala sensació que finalment entenia el seu significat.

Caedus va prémer el control del braç de la cadira.

-Obriu un canal amb l'almirall Darklighter, prioritat urgent. I no deixi que el seu ajudant li faci esperar aquesta vegada. És important.

Krova va rebre l'ordre, deixant a Caedus colpejant el braç de la seva cadira amb frustració. Qualsevol podia ser sorprès. Havia après això d’en Darklighter i així i tot hi havia avançat directe cap a un parany. Ara la Quarta Flota estava compromesa en un atac costós que només els Jedi podien convertir en un èxit i Caedus no tenia dubtes que demandarien un preu realment alt per la seva cooperació.

La veu d’en Darklighter li va arribar per l'altaveu un moment després.

-Sí, coronel? -De fons, Caedus va poder sentir rugir les descàrregues de les bateries turbolàser i crepitar els escuts dissipant l'excés d'energia-. Estem bastant ocupats en aquest moment, així que espero que aquest no sigui un altre missatge d'enhorabona.

-No ho és -va replicar Caedus-. Volia, necessitava, advertir-li que...

-Que l'ajuda està de camí -va interrompre una veu familiar per sobre d’en Caedus-. Prepara't per aprofitar-la.

-És aquest qui jo crec que és? -va panteixar Darklighter.

-Sí -va replicar la veu d’en Luke-. Segueix endavant, Gavin.

Caedus ja estava girant la seva cadira de meditació, però el motor era massa lent per al seu gust.

Tan aviat com va tenir el camí lliure cap a la seva cabina de dia, es va llançar sobre el braç de la cadira i va rodar fins a posar-se dempeus, amb el seu sabre làser a la mà. Luke estava al voltant d'un metre de distància, vestit amb el vestit de vol d'un InvisibleX i mirant l'arma que subjectava Caedus amb un arrufament de celles confús i lleugerament trist.

-Encara estan tan malament les coses entre nosaltres? -va preguntar.

-Digues-m’ho tu a mi. -Caedus va continuar sostenint el sabre làser-. No va ser la Força què em va urgir a pressionar l'atac, vau ser vosaltres.

-I creus que això va ser un parany? -va preguntar en Luke.

-Sé que ho va ser. -Caedus va permetre que una mica d'hostilitat crepités en la seva veu-. Em vau enganyar perquè comprometés la Quarta Flota en un atac perillós i que només vosaltres podíeu evitar per què es convertís en un desastre. Què és el que vols a canvi?

En lloc de semblar arrogant, la cara d’en Luke es va enfonsar.

-Res, Jacen. No et vam tendir un parany. -Es va obrir a l'agrupament de batalla i va instar als Jedi a atacar-. Només volíem que sabessis que podríem haver-ho fet.

Caedus no sabia si Luke li estava ordenant als Jedi que ataquessin als commenorians... o a ell.

Llavors la Força es va estremir amb l'angoixa sorpresa de milers d'éssers morint en un atac sorpresa i Caedus mig va esperar sentir a l'Ànakin Solo sotraguejar i retorçar-se sota els seus peus.

Però la coberta va romandre tranquil·litzadorament quieta i cap sirena de dany va sonar i Caedus finalment va començar a entendre que l'amenaça Jedi havia estat buida. El seu truc havia estat poc més que un intent sense entusiasme d’intimidar-lo, de recordar-li que posseïen el coratge i els mitjans de destruir-lo a ell... i l'Aliança. Però el mateix fet que li haguessin advertit en lloc d'actuar traïa el seu farol. Mentre la GAG controlés els terrenys de l'acadèmia, ells mai s'arriscarien a l'assassinat o la traïció. Tenien massa por a la seva crueltat... o a la seva brutalitat.

Caedus va tornar el seu sabre làser al seu cinturó i llavors va fer un gest cap a la petita holopantalla tàctica a la cantonada de la seva cabina de dia.

-Veiem com progressa la batalla?

-Fes el que vulguis -li va respondre Luke. Mentre Caedus creuava la cabina, Luke es va tornar per mirar, però no li va seguir-. Crec que estaràs impressionat, Jacen.

Quan Caedus va activar l’holopantalla, va estar impressionat. La majoria dels codis identificadors de les naus capitals commenorianes estaven parpellejant pel perill, amb els seus colors que anaven de l’ambre, d’avariat per la batalla, al vermell fosc de totalment incapacitat. I Gavin Darklighter s'estava aprofitant completament. Els elements davanters de la Quarta Flota ja estaven movent-se a través de les línies enemigues. Sabent que no tenien cap possibilitat contra els destructors estel·lars de l'Aliança, els rondadors i les corbetes hutt van abandonar les seves forces de desembarcament i van començar a retirar-se.

Mentre la batalla continuava desenvolupant-se, Luke va mantenir la distància amb Caedus, veient l’holopantalla des de prop de la bombolla d'observació. Caedus simplement estava content de tenir espai extra entre ells. Seguia sospitant de la presència d’en Luke i s'alegrava del temps de reacció.

Després d'un minut, la Quarta va arribar a l'abast dels turbolàsers i va obrir foc, i van fixar com a objectius no les naus capitals hutt que fugien sinó les llançadores d'assalt que encara queien cap a la superfície de Balmorra.

Caedus va prémer un botó de comunicació a la consola de l’holopantalla.

-Obriu un canal per l'almirall Darklighter...

-Prioritat urgent -va acabar la Krova-. Ara mateix, coronel.

-Què passa, coronel? -va preguntar Darklighter un moment després.

-Redirigeixi el seu foc i persegueixi’ls -va ordenar Caedus-. La nostra primera prioritat és la destrucció de la flota hutt, no de la força de desembarcament.

-Amb el degut respecte, coronel -va dir Darklighter en un to completament buit d'ell-, no podem abandonar als balmorrans a l'ocupació hutt i és molt més fàcil destruir aquestes llançadores ara que lluitar amb els seus passatgers a la superfície.

-Els balmorrans hauran d'encarregar-se de l'ocupació ells mateixos -va dir en Caedus-. Vull aquestes naus capitals destruïdes. És millor atrapar els hutts en un planeta que deixar-los ocupar una dotzena.

Darklighter va romandre en silenci i pel canal de comunicacions Caedus gairebé va poder sentir-lo lluitar amb la seva decisió.

-És una ordre, almirall -va dir Caedus-. Sé que sembla equivocada, però no anem a derrotar la Confederació fent explotar llançadores. Necessitem destruir les naus grans.

Darklighter va romandre en silenci un moment més i llavors va sospirar.

-Molt bé, coronel. Redirigint el foc i perseguint.

Caedus va mirar mentre la Quarta Flota accelerava darrere de les naus capitals hutt i començava a colpejar les seves popes. Quan el primer senyal de designació de rondador es va tornar vermella i es va esvair per la destrucció, la veu d’en Luke va sonar des d'on romania dret.

-Vas planejar això. Anaves a sacrificar tot un planeta...

-Ho vaig preveure -el va interrompre Caedus, tornant-se cap al seu oncle-. Tot el que vaig fer va ser aprofitar-me... de...

Va deixar la frase sense acabar mentre s'adonava que Luke ja no hi era. Caedus va arrufar les celles i va estendre la seva consciència de la Força primer a tota la seva cabina de dia i després a l’Ànakin Solo al complet. No va sentir cap senyal de la presència del seu oncle enlloc.

-Luke?

Doble-X va emergir del seu lloc de seguretat i va recórrer amb la seva mirada electrònica el perímetre de la cabina.

-No hi ha ningú aquí, coronel -va informar llavors.

-Què hi ha d’en Luke Skywalker? -va preguntar Caedus-. Just estava parlant amb ell.

Doble-X va fixar els seus fotoreceptors blaus a la cara d’en Caedus.

-Vostè estava parlant -va dir ell-. Però no hi havia ningú aquí. Vaig assumir que els seus circuits estaven disparant malament una altra vegada.

Caedus va considerar això, preguntant-se si la seva ansietat per ser descobert podria estar fent-li imaginar coses. Llavors va recordar que Gavin Darklighter no només havia parlat amb Luke, sinó que també havia reaccionat a les seves instruccions.

-No, va estar aquí. -Caedus es va obrir de nou a l'agrupament de batalla i va sentir al seu oncle entre els altres Jedi, amb la seva presència plena de tristesa i desaprovació... i reprensió-. No sé com, però ell va estar aquí.

Següent