Infern (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

La Saba Sebatyne havia viscut entre humans durant més d'una dècada estàndard, i encara hi havia tant que no sabia d'ells. No entenia per què el Mestre Skywalker semblava tan perdut just ara, per què havia deixat de parlar-li als seus amics i havia tornat tota la seva atenció cap al seu interior. Sabria amb seguretat que la Mara no voldria això? Que ella esperaria que ell es mantingués centrat i guiés als Jedi en aquest moment de crisi?

Però ell simplement mirava la pira funerària, com si no pogués creure que era la seva parella la que hi era, com si esperés que ella despertés en qualsevol moment i baixés per col·locar-se al seu costat. Potser ell només estava intentant entendre per què la Mara havia fallat a tornar el seu cos a la Força, preguntant-se, com tants altres mestres, si encara contenia alguna pista de la identitat del seu assassí que no s'havia trobat durant l'autòpsia. O podia estar preocupat perquè alguna cosa en el passat de la Mara hagués interferit, que ella hagués fet alguna cosa com la Mà de l'Emperador tan terrible que la Força no la rebria.

La Saba només sabia que no ho sabia, que el Mestre Skywalker havia estat ferit d'alguna manera que ella mai podria entendre i s'havia perdut. I ella temia que si ell no recuperava aviat el control, passaria alguna cosa terrible. Podia sentir-ho en la Força.

La Saba va sentir el pes de l'atenció d'algú i es va tornar per trobar els ulls verds d’en Corran Horn fixos en la seva esquena. Ell estava a uns tres metres, discutint alguna cosa amb Kyp i Kenth Hamner mentre Cilghal, Kyle Katarn, i la resta dels Mestres romanien amb el Mestre Skywalker i Ben. Quan es va adonar que ella el mirava, ell li va dirigir un gest amb el cap, perquè s'acostés.

La Saba va fer que sí, però va tornar la mirada per assegurar-se que els dignataris que omplien el pati no s'estaven tornant massa impacients amb la tardança. La Tenel Ka era a la filera frontal, agenollada en meditació juntament amb Tesar, Lowbacca, Tahiri, i la majoria dels altres Cavallers Jedi, excepte Jaina i Zekk, als que se'ls havia ordenat continuar amb la seva persecució de l’Alema Rar. En cadires darrere dels Cavallers Jedi, l’almirall Niathal i tot el seu Alt Comandament s'asseien alçats, massa disciplinats per moure’s sense importar el que s'estava retardant la cerimònia. Darrere d'ells s'asseia la majoria del Senat i els secretaris de cada departament important, aprofitant el seu temps xerrant els uns amb els altres en murmuris solemnes. L'única persona d'importància a qui la Saba no veia era l'home que havia d'haver ocupat la cadira vacant a la dreta de l’almirall Niathal, el colíder del govern colpista, Jacen Solo.

Satisfeta que els membres de tan distingida audiència no estiguessin a punt de marxar, la Saba es va excusar amb Ben i amb un Mestre Skywalker que amb prou feines coneixia ningú, i llavors es va unir a Corran i els altres. Kyp Durron encara portava el seu cabell castany fosc llarg i grenyut, però almenys s'havia afaitat per a l'ocasió. Kenth Hamner, que semblava prou gran per ser el pare d’en Kyp, semblava tan ben arreglat i digne com sempre.

-Què? -demanà ella-. No podeu veure com li eztà afectant al Mestre Zkywalker tota aquezta ezpera? Quan anem a començar?

Corran i Kyp es van dirigir una mirada nerviosa l'un a l'altre.

-Començarem tan aviat com estiguis llesta, Mestra Sebatyne -va dir llavors Kenth.

La Saba va moure la llengua entre els llavis, intentant descobrir perquè l'estarien esperant a ella.

-En aquezta?

-Exacte -va dir Corran. Va llançar una mirada sobre la seva espatlla cap a Ben i el Mestre Skywalker, després va baixar la veu fins tot just un murmuri audible-. Vas sentir aquests disturbis en l'accés superior fa uns moments?

-Sí -va replicar la Saba-. Què era? Algú de les notíciez intentant ezcapolir-se amb holoz del funeral?

-No exactament -va dir en Kyp, també parlant baixet-. Era una esquadra de la GAG.

La boca de la Saba es va obrir.

-Una esquadra de la GAG? Dins del Temple?

-Això em temo -va replicar Kenth-. Van intentar arrestar als Solo.

La Saba va colpejar les rajoles de pissarra amb la cua, reflexionant, després finalment va negar amb el cap amb desconcert.

-Només una ezquadra? Això no éz zuficient.

-Ni de prop -va estar d'acord en Kyp-. Però parlarem d'això més tard. La persecució continua fora del Temple, i tenim altres coses de les que preocupar-nos en aquest moment.

La Saba va assentir.

-Per dezcomptat. Aquesta informarà al Mestre Skywalker.

Mentre començava a girar-se, Corran va allargar la mà fins al braç d'ella, llavors va semblar recordar el que passava quan un agafava a un barabel i va retirar la seva mà ràpidament. La Saba xiuxiuejà alleujada, li hauria avergonyit descobrir que li estava mossegant el canell davant de tants dignataris, i va aixecar la cella.

-Creus que és intel·ligent ficar en això al Mestre Skywalker? -va preguntar Corran-. Ja té bastantes coses al cap en aquest moment.

-Aquezta penza que no té prou en el seu cap -va replicar la Saba-. Mara no voldria que ez concentrés en el seu interior d'aquezta manera.

-No, però ho entendria -va dir Kenth-. Els humans necessitem contristar-nos, Saba. Necessitem deixar-li que tingui aquest funeral.

-És l'única manera que es posi millor -va afegir en Corran.

Saba va moure les seves escates i va apartar la vista. Aquí estava aquesta paraula de nou, pena. Ella no entenia què hi havia de bo, per què els humans necessitaven nedar en el seu dolor quan els seus éssers estimats morien. No era suficient mantenir-los en el cor, honrar els seus records amb la manera en què es vivien els dies propis?

Era com si els humans no poguessin confiar en les seves ments perquè mantinguessin vius als que havien perdut. Com si creguessin que una persona s'havia anat només perquè la seva vida havia arribat a un fi.

La Saba va tornar la seva mirada a Corran i els altres.

-No podem permetre que la intruzió no zigui caztigada -va dir-. Jacen ens eztà balancejant ja com una cua.

-No ho permetrem -li va assegurar Kyp-. Farem una cosa just després del funeral.

Saba va assentir.

-Bé. Però d'alguna manera aquezta no creu que li heu explicat això de la intruzió noméz per demanar-li que no l'hi digués al Mestre Zkywalker.

Corran va negar amb el cap.

-En realitat no -va dir-. Veus?, se suposava que la princesa Leia anava a pronunciar el panegíric.

-Ah. Ara aquezta entén per què Jacen no va venir.

-Jacen no ho sabia -va dir en Kenth-. Però aquest no és realment el problema.

-I tant que no. -Saba havia vist prou funerals humans per saber que hi havia sempre un discurs, que era una part important per provocar les llàgrimes que el servei havia d’alliberar. Va mirar a la multitud de dignataris, després de nou al Mestre Skywalker i a Ben-. Ara com ze supoza que anem a donar-li al Mestre Zkywalker el zeu moment de pena?

Corran i Kenth van intercanviar mirades.

-Esperàvem que tu parlaries -va dir llavors Kenth.

-Aquezta? -Saba va començar a xiuxiuejar, llavors es va recordar que als humans no els hi agradava l'humor en els seus funerals i es va mossegar la llengua-. Parleu de debò?

Kenth va assentir.

-Eres amiga de la Mara -va dir ell-. Si algú entén el que ella significava per al Luke i per a la resta de nosaltres, ets tu.

-Però aquezta no éz ni tan zols humana -va dir la Saba-. Aquezta no entén la pena.

-Està bé -va dir en Kyp. Va fixar la mirada en la d'ella amb un silenciós repte-. Ho entendrem si estàs espantada. Sempre puc fer-ho en el teu lloc.

-Aquezta no eztà ezpantada! –La Saba sabia que ell l'estava manipulant, però també sabia que ell tenia raó. Refusar no seria digne de la memòria de la Mara-. Aquezta zimplement no zap què dir.

Kyp va assentir comprensivament.

-Significa això que vols que ho faci jo?

-No! –L’última cosa que la Mara hagués volgut era a Kyp parlant en el seu funeral. Mentre que ell havia donat suport justament el lideratge del Mestre Skywalker en els últims temps, hi va haver una època en la qual no va ser així. I la Mara era una dona amb molta memòria-. Aquezta ho farà. -Es va girar cap a Kenth-. Què haig de dir?

-Només parla amb el cor -Kenth li va donar un suau empenta amb la Força per dirigir-la cap a l’estrada-. Ho faràs bé.

La Saba va empassar amb força, després va tornar al costat del Mestre Skywalker i li va parlar a cau d'orella.

-Leia i Han arriben tard -va dir-. Aquezta començarà.

La mirada d’en Luke va pujar fins a dalt de la pira i es va clavar a la cara de la Mara, i no va dir res. Les ombres sota la seva caputxa gairebé eren prou profundes per ocultar les bosses vermelles sota els seus ulls, però fins i tot tancat en si mateix, la seva aura en la Força irradiava angoixa.

Ben es va inclinar des de darrere d’en Luke i va assentir.

-Això està bé -va dir-. A la mare li hauria agradat.

Una onada de calidesa va inundar el cor de la Saba, i la seva ansietat per haver de parlar en públic davant tants dignataris es va esvair. Es va tornar cap a l'audiència i es va estirar la roba, després es va dirigir a l'estrada. Un micròfon flotant platejat es va elevar per surar davant la seva gola, però ella el va desactivar amb un moviment de la seva arpa, i el va col·locar al costat del carregador. Quan parlés sobre la Mara, no necessitaria un projector de veu per fer-se sentir.

El pati es va silenciar ràpidament. Saba es va prendre un moment per establir contacte visual amb Tenel Ka, l’almirall Niathal, i tants altres dignataris a l'audiència. Llavors, utilitzant la Força per portar la seva veu fins als llocs més allunyats del pati, va començar.

-Hem vingut en aquezt sagrat lloc per acomiadar-nos de la noztra eztimada amiga, d'una guerrera ferotge i una noble dispensadora de juztícia. Mara Jade Zkywalker era una de les eztrellez més brillants de l'Orde Jedi, i la trobarem a faltar.

Saba va tornar la mirada cap als Cavallers Jedi agenollats a la primera fila de l'audiència.

-La zeva llum ha estat arrencada de la galàxia, però no s'ha extingit. Viu en nozaltres, en els temps en què compartim la caça, en les lliçons que ens va ensenyar com a Mestra. -Es va girar i li va parlar directament al Mestre Skywalker i a Ben-. Viu en l'amor i el consell que va donar com a parella, en els zacrificis que va fer com a mare. Mentre els noztres cors bateguin, la zeva llum viurà dins noztre.

El Mestre Skywalker finalment va apartar la mirada de la pira. Encara que la seva expressió no era exactament de pau, hi havia almenys un rastre de gratitud en els seus ulls, i ella va poder dir que les seves paraules li estaven arribant al més profund del cor. Era més difícil dir si estava consolant a Ben. La seva atenció estava fixada en les rajoles de pissarra sota els seus peus, el seu nas arrufat per la concentració, la seva aura en la Força regirant-se amb dolor i confusió i una ràbia que la Mara hauria trobat molt aterridora.

Mentre la Saba contemplava què podia dir per fer callar aquella ràbia, una lleu remor es va elevar de l'audiència, començant des del fons del pati i onejant a poc a poc cap endavant, tornant-se més alta i animada mentre s'acostava. Saba es va tornar cap als oients, preguntant-se si les seves paraules podien estar generant tanta excitació, i va descobrir que tota l'audiència estava estirant el coll per mirar cap a l'entrada.

Caminant pel passadís central venia una figura vestida de negre que portava unes botes fins al genoll, amb una llarga capa de brillaseda onejant des de les seves espatlles amples. La seva cara estava ombrívola i els seus ulls enfonsats en ombres, amb el seu port brusc.

Una vegada que es va fer raonablement evident que tots els ulls de l'audiència estaven fixos en ell, va aixecar una mà enguantada de negre en un gest que era meitat disculpa i meitat salutació.

-Disculpin la meva tardança -va dir en Jacen Solo-. Em van retenir urgents assumptes d'estat. Estic segur que tots ho entenen.

Un brunzit general de comprensió es va elevar de l'audiència, encara que Jacen va poder sentir la ira de la Saba a través de la Força. Va pretendre no donar-se compte de la indignació d'ella i va continuar pel passadís, tenint cura de mantenir la seva presència oculta en la Força perquè ningú notés com de nerviós que se sentia. Els mestres encara no tenien ni idea que ell era l'assassí de la Mara, però era totalment conscient de com de fàcilment que la més lleugera relliscada per la seva banda podia canviar això.

No obstant això, no era qüestió de perdre’s el funeral. La seva absència hauria provocat massa comentaris i que massa gent comencés a pensar. I hauria estat un senyal clar per a la Tenel Ka que ell no tenia intenció de reconciliar-se amb Luke.

Així que Jacen havia d'estar aquí, i havia de fer semblar que volia fer les paus amb l'home, la dona del qual havia matat just una setmana abans.

Quan Jacen va arribar al principi de la multitud, va ignorar el seient que havia estat reservat per a ell al costat de l’almirall Niathal. En el seu lloc va continuar fins on els Cavallers Jedi estaven agenollats, després es va inclinar davant la Tenel Ka.

-Gràcies per venir, Reina Mare -va dir, intentant fer que semblés que no s'havien vist des que ella va arribar a Coruscant-. En aquests temps, sé que el vostre viatge no va poder haver estat fàcil.

-La Mestra Skywalker era una Jedi extraordinària i una amiga poc comuna. -Els ulls grisos de la Tenel Ka no van trair res del que sentia mentre parlava-. Hauríem suportat coses pitjors per ser aquí.

-Estic segur que la vostra presència és un gran consol per a Ben i... -Jacen va fer una pausa abans d’acabar- el Mestre Skywalker.

La Tenel Ka va baixar el cap en un assentiment gairebé imperceptible.

-És l'únic que podem esperar.

Jacen es va excusar amb un educat cop de taló de les botes, després va continuar cap endavant per col·locar-se al costat d’en Luke. La Força bullia amb la indignació dels Mestres, però Jacen va pretendre no adonar-se'n. El funeral de la Mara era l'oportunitat perfecta per elevar la percepció del públic de la seva posició entre els Jedi, per plantar en les ments de centenars de dignataris la idea que ell era el igual del seu oncle, i no es podia permetre deixar-la passar. Pel que fa a la seva promesa a la Tenel Ka... Bé, mentre semblés que estava intentant reconciliar-se amb Luke, encara tindria la seva flota.

Quan Luke va romandre sense ser conscient de la presència d’en Jacen, Kenth Hamner va fer un pas al capdavant i va parlar amb un to de retret paternal.

-Jacen saps que no ets un Mestre -Kenth va fer un gest cap als Cavallers Jedi agenollats a la primera fila-. El teu lloc està amb els altres Cavallers Jedi... hauries de preocupar-te d’assumir-ho, Jedi Solo.

-Crec que ens hem interpretat malament l'un a l'altre, Mestre Hamner. -Jacen va apartar la seva capa fosca, revelant que el lloc que havia d'ocupar el seu sabre làser en el seu cinturó utilitari estava buit-. No sóc aquí com a Jedi.

-Encara ets al lloc equivocat -va dir Kyle Katarn, unint-se a ells-. Aquest és un funeral Jedi.

-El funeral al qual estic assistint és familiar. -Jacen va parlar amb una veu deliberadament raonable, intentant crear la impressió que eren els mestres els qui estaven creant els problemes-. Només sóc aquí per consolar el meu cosí i el meu oncle.

-Per consolar-los? -Kyp Durron va venir cap endavant-. Esperes que ens creguem això?

-És la veritat -va dir en Jacen suaument.

Kyp va ignorar l'objecció i va agafar a Jacen pel braç. Llavors Luke els va sorprendre als dos aixecant una mà.

-Espera. –Per sota la pena, hi havia una estranya nota d'urgència en la veu d’en Luke-. Jacen és benvingut a quedar-se amb Ben i amb mi.

La boca d'en Kyp es va obrir.

-Però Mestre Skywalker, Jacen només està utilitzant el funeral per...

-Està bé. -Luke va fer un gest cap a Kyp, Kenth i Kyle, perquè tornessin al seu lloc-. Vull que Jacen estigui aquí.

En Kyp va arrufar les celles, però es va unir a Kenth i Kyle i va obeir.

Jacen els va veure retirar-se, sentint-se tan confós com semblaven ells, fins que Luke es va girar i va estendre la seva mà.

-Gràcies per venir, Jacen.

-Mara era una gran Jedi i una tia afectuosa. -Mentre Jacen li estrenyia la mà, va tenir una cura extra a ocultar els seus sentiments en la Força. Era difícil imaginar que el seu oncle tingués forces suficients per buscar sentiments de culpabilitat en aquest moment, però la galàxia era plena de parts de cossos d'aquells que havien subestimat la fortalesa d’en Luke Skywalker-. Mai m'hauria perdut l'oportunitat de mostrar el meu respecte per ella.

-M'alegro. És hora que arreglem les nostres diferències. -Luke va tornar la seva mirada al cos de la Mara-. Crec que ha de ser el que ella està tractant de dir-nos.

-Dir-nos? -va repetir en Jacen.

Va mirar cap a dalt de la pira i va decidir que Luke devia estar perdent el contacte amb la realitat.

Mara estava estesa tan morta com abans, i ni els seus llavis ni res més es movia. No hi havia cap so que vingués de cap lloc proper al cos.

Llavors es va adonar que el cos de la Mara embolicat en blanc estava començant a tornar-translúcid i a brillar amb l'energia de la Força.

La Saba xiuxiuejà amb sorpresa i diversos Mestres més van sospirar amb alleujament, però Jacen gairebé es va ennuegar per la sorpresa. Si Mara estava intentant dir-li alguna cosa a algú, no tenia res a veure amb reconciliacions... i tot amb exposar al seu assassí.

Luke va agafar l'espatlla d’en Jacen.

-Esperà fins que estiguéssim junts -va dir-. Crec que hi ha un missatge en això, oi?

-Uh, sí... és clar. -Per sorpresa d’en Jacen, no hi havia ni rastre d'engany o cinisme en la veu o la presència del seu oncle. Luke havia arribat clarament a la conclusió equivocada sobre el que la Mara estava intentant dir-li, potser perquè ella havia mort mentre mantenia les seves activitats en secret, i Jacen estava més que preparat per acceptar la seva bona fortuna-. Crec que ha de ser exactament el que la Mara ens està dient. No podem salvar l'Aliança sense treballar junts.

-Ben dit -va dir en Luke-. Intentaré recordar-ho aquesta vegada.

-I jo també. -Jacen va dirigir una mirada furtiva en direcció a la Tenel Ka i va ser recompensat amb un petit assentiment, amb prou feines perceptible però distintivament aprovador-. Ho prometo.

Luke va abaixar el cap en acord, o potser fins i tot gratitud, i Jacen va descobrir que estava forcejant per evitar que el seu alleujament, la seva alegria, es llisqués fins a la Força. Anava a tenir la seva flota, i amb ella vindria la capacitat per atraure la Confederació a un parany i aixafar-la, per unir a la galàxia en justícia i pau.

Mentre Jacen lluitava per controlar les seves emocions, Luke es va tornar cap a l'estrada on la Saba Sebatyne els estava mirant, estudiant a Jacen però mirant a algun lloc més enllà d'ell. O potser estava dins d'ell, com si ella estigués veient no la cara pública d’en Jacen, sinó la seva cara interna, la de Darth Caedus.

-Saba? -va cridar Luke suaument.

Hi havia una nova vitalitat en la seva veu, una nota de renovada confiança que Jacen podia haver trobat alarmant, però que Caedus sabia que duraria mentre durés la seva «reconciliació».

-Saaaba?

Finalment la mirada de la Saba es va tornar cap al Luke.

-Zí?

Luke va fer un gest cap a l'audiència.

-Potser hauries de continuar. -Va mirar el lluminós cos de la Mara, que s'havia tornat ja tan transparent que la paret posterior del pati es podia veure a través d'ell-. M'agradaria acabar abans que la Mara se’n vagi completament.

-Zí, zi us plau, perdona aquezta -va dir ella-. Aquezta eztava diztreta.

Saba es va tornar cap al pati una altra vegada, però no va tornar al seu discurs immediatament. En el seu lloc, va estudiar a l'audiència per un moment, movent les seves escates, llavors va passar la mirada d'ells a Luke, després a Jacen i finalment de tornada al pati. Jacen va poder sentir-la forcejant per prendre una decisió, lluitant per empassar-se la seva indignació per com s'estava aprofitant ell de la pena d’en Luke, i va comprendre que ella estava a punt de convertir això en un funeral molt incòmode per a ell.

-I tant -va començar la Saba-, aquezta parla en nom de totz quan diu quant s'alegra que el coronel Zolo pogués trobar uns minutz per honrar a la zeva noble tia.

El començament va ser impressió suficient per apartar les mirades de la majoria de l'audiència del cos de la Mara que s'estava esvaint ràpidament.

Un cor de confusos murmuris i indignats panteixos es va elevar de l'audiència, però Jacen va mantenir una cara inexpressiva i va continuar mirant educadament a l'estrada. Fos el que fos el que la Saba digués, no anava a fer que la Tenel Ka canviés d'idea.

Jacen fins i tot va descobrir que s'estava preguntant si seria possible mantenir la seva promesa amb la Tenel Ka, reconciliar-se veritablement amb Luke i treballar junts per salvar la galàxia. Però per descomptat això era impossible. Abans o després, algú descobriria la identitat de l'assassí de la Mara, i els Jedi haurien d'estar fermament sota el control de Caedus per llavors... o eliminats.

Després d'un moment ella va continuar.

-I éz bo que el coronel Zolo arribés en aquest punt del nostre record, perquè el do més gran que la Mara Jade Zkywalker ens va deixar éz la lliçó de la zeva vida, una vida que va començar zota la més fozca de les ombrez. –Mig es va tornar per enfrontar-se a Jacen, Luke i Ben-. Quan era una nena petita, Mara va zer arrabassada als zeus parez i convertida en una ezpia i una assassina, i el que la criava la va fer fer cozez terribles quan tot just era prou gran per a la caça. Ella les va fer perquè penzava que eztaven bé, perquè creia en el somni d'una galàxia unida amb una justícia, una galàxia forçada a eztar en pau per un únic puny.

»Aquest puny pertanyia a l'emperador Palpatine, i el zeu zomni era ple de fozcor.

Ara la Saba va creuar la mirada amb Jacen, movent les escates de la seva cara com per renyar-lo.

-Això va zignificar la mort per billionz i l'ezclavitud per trilionz, el final de la llibertat i el zilenci dels dissidents. Va portar por en aquells que clamava protegir i mizèria a aquells a qui pretenia zervir.

»Mentre les missions de la Mara continuaven, ella va començar a veure la maldat en el somni del zeu meztre. Durant un temps, va intentar continuar, dient-se a si mateixa que la maldat era necessària per a portar pau, que alguno havien de patir abans que tots poguessin viure en harmonia.

Com Jacen encara no apartava la mirada, Saba la va apartar i es va tornar cap a l'audiència.

-Totz zabem com va acabar això.

Un cor de suaus rialletes va recórrer el pati, i Jacen va poder sentir en la Força que l'ànim de l'audiència estava canviant, que fins i tot algun dels que li donaven suport estaven començant a pensar. Ell es va permetre dirigir una mirada fosca a la barabel, gens amenaçadora, però amb la suficient indignació per expressar pròpiament el que sentia per aquella comparació.

La Saba el va ignorar, és clar.

-Dezprés de què l'Emperador morís, hi va haver alguns que no van renunciar al zeu zomni fozc, que van intentar mantenir l'Imperi viu i fins i tot restaurar en el poder als clons de Palpatine. Mara no va zer un d’ellz. Dezprés de la mort de l'Emperador, va vagar per la galàxia durant molts anys buscant una nova vida, i va començar a veure més clarament el que havia eztat, el mal que ella havia fet. El destí va col·locar la seva vida a les manz d'un home que ella va considerar un cop el zeu enemic, un home a qui encara ze zentia obligada a matar, i durant el zeu difícil viatge junts, ella va començar a entendre que hi havia un altre camí, un camí ple de llibertat i amor i confiança.

»Mara li va dir en aquezta una vegada que tot el que va necessitar per aixecar el vel de l'Emperador dels zeus ullz va zer una llarga caminada pel bosc amb aquezt home.

Saba va estendre el seu braç cap al Luke.

-Que dezprés que hagués arribat a conèixer a Luke Zkywalker, era més fàcil caminar a la llum.

Les llàgrimes omplien els ulls d’en Luke i Ben. Ben almenys va tenir l'orgull de tornar-se i netejar-se la cara, però Luke merament va deixar que les seves llàgrimes fluïssin, i la seva mirada mai es va apartar de la part alta de la pira mentre el cos de la Mara empal·lidia d'un radiant fantasma a un brillant creu de llum.

Quan per fi es va esvair completament, Luke va tancar els ulls i va deixar escapar un suau sospir, i llavors va col·locar un braç sobre les espatlles d’en Ben.

-Ella està amb la Força ara, fill -xiuxiuejà-. Estarà amb nosaltres sempre.

-Sí, pare. -La veu d’en Ben ni tan sols va estar a punt de trencar-se i Jacen va estar orgullós d'ell per això-. Ho sé.

Jacen va allargar la mà per donar-li a l'espatlla d’en Luke una encaixada de consol. Llavors va sentir el pes de la mirada de la Saba i va aixecar la vista per trobar-la mirant-lo amb els ulls plens de fúria i pena i advertiment.

-I aquezta éz la lliçó de la vida de la Mara -va dir la barabel-. Zi volem viure en la bondat, tot el que necessitem fer éz obrir els noztres corz. Zi volem portar juztícia i pau a la galàxia tot el que necessitem fer éz caminar en la llum.

Jacen va baixar la mà i li va tornar la mirada a la Saba amb un somriure tirant. La vergonya que ella li havia causat aquí no importava. Ell havia guanyat la flota de la Tenel Ka, i ara tindria la fortalesa per parar una trampa i aixafar la Confederació. I una vegada que hagués fet això, al públic no li faria res del que Saba o cap altre Mestre pensés d'ell. S'adonarien que Caedus, no els Jedi, era l'autèntic guardià de l'Aliança. Saba va baixar del podi i, ignorant deliberadament a Jacen, es va inclinar davant Luke i Ben, després va baixar fins als peus de la pira buida.

En comptes de calar-li foc a la fusta, com hauria fet d'estar encara allà el cos, ella simplement es va enfrontar als altres mestres, i junts van començar el recitat tradicional del Codi Jedi.

NO HI HA EMOCIÓ; HI HA PAU.

NO HI HA IGNORÀNCIA; HI HA CONEIXEMENT.

NO HI HA PASSIÓ; HI HA SERENITAT.

NO HI HA MORT; HI HA LA FORÇA.

Tan aviat com van acabar de recitar, Jacen es va apartar del costat d’en Luke i va anar directe cap a la Saba.

-Un panegíric molt sentit, Mestra Sebatyne. -Va mantenir un to enfadat, però no molt amenaçador-. Molt instructiu. El recordaré durant molt de temps.

-Bé -va replicar la Saba amb tranquil·litat-. Aquezta ezpera que també arribis a entendre-ho.

Una sèrie d'esbufecs i rialletes ximples van trair als que escoltaven a les primeres files de l'audiència, i Jacen va comprendre que corria el perill de semblar feble. Es va desfer de tota pretensió de civisme i va mirar-la amb una oberta hostilitat.

-El teu humor ha estat sempre un misteri per a mi, Mestra Sebatyne -va dir-. És una meravella que no m'hagi ofès fins ara.

-I jo espero que ens perdonis ara. -Luke es va col·locar al costat d’en Jacen i llavors va dir: -Cap de nosaltres som nosaltres mateixos en el dia d'avui. Si us plau, no deixis que això eviti que t’uneixis a Ben i a mi després de la cerimònia. Parlava seriosament quan vaig dir això d'arreglar les nostres diferències.

-Això seria el millor per a tots -va dir en Jacen. La seva mirada va lliscar fins a Ben i es va entretenir allà-. Hem de pensar en el futur.

Ben només va arronsar les espatlles i va apartar la vista.

L'hostilitat era dolorosa, encara que difícilment sorprenent. Jacen havia sabut quan va matar la Mara que estava sacrificant la devoció del seu cosí. Però això no havia d'haver passat fins després que Ben descobrís la identitat de l'assassí. Així que o el noi s'estava prenent la mort de la seva mare més durament del que Jacen s'adonava, o sospitava la veritat i no ho estava dient a ningú.

Caedus es va preguntar si seria necessari matar a Ben per protegir el secret de la mort de la Mara uns quants dies més. Jacen esperava que no. Encara veia potencial en el seu jove cosí, i una part d'ell creia que encara era possible convertir-lo en un aprenent apropiat.

Decidint que era millor per a Ben plorar en privat, per ara, Jacen va assumir un aire greu i es va tornar cap al Luke.

-Em temo que no puc unir-me a vosaltres avui, Mestre Skywalker -va dir-. He d’arribar a la coberta el més aviat possible.

Les celles d’en Luke va caure per la confusió.

-Maniobres?

-No, he d’acompanyar a la Quarta Flota en acció. -Jacen va enviar una mirada acusadora a Kenth, Kyle, i els altres mestres-. Em sorprèn que el Consell no t'ho digués. Vaig sol·licitar InvisiblesX Jedi.

Luke li va arrufar les celles a la Saba, qui només va poder assentir.

-No vam creure que hauries de ser molestat –Va dir.

La irritació als ulls d’en Luke va canviar a comprensió. La seva cara es va ennuvolar amb alguna cosa que podia haver estat vergonya, després li va arrufar les celles a la Saba i als altres mestres.

-Podeu informar-me després.

Va ser Kenth Hamner qui va respondre.

-Estarem encantats. -Va mirar en direcció a Jacen i va afegir-: Hi ha moltes coses que cal saber.

Luke va aclucar els ulls, però es va tornar cap a Jacen.

-Ho entenc... el deure et crida. Però tinc l'esperança que pensis en el que ha passat aquí avui.

-Estaré pensant en això -va dir en Jacen-. Pots estar segur.

-Bé. Que la Força t'acompanyi.

-I a tu.

Jacen es va girar i es va allunyar donant gambades, clavant els talons de les seves botes a la revinguda molsa i utilitzant la Força per apartar la gent suaument. Luke va mirar mentre se n'anava esperançat i espantat a parts iguals. Si quedava alguna cosa del noi de bon cor que recordava de l'acadèmia de Yavin IV, ja no podia trobar-lo. Jacen estava embolicat en ombres més profundes que cap altre que ell hagués sentit en la seva memòria recent, potser des dels dies de Darth Vader i l'Emperador, i no estava del tot clar que pogués arrossegar-lo de tornada a la llum. No obstant això, Luke havia d’intentar-ho. Si no per Jacen, llavors per la Leia i fins i tot per l'Aliança... però sobretot per si mateix. Després de l'error que havia comès amb la Lumiya, després de matar-la per venjança, no podia suportar la idea de cometre el mateix error amb el seu propi nebot. Si encara hi havia un mitjà d'arribar fins a Jacen, havia d’intentar-ho.

Kenth Hamner es va dirigir a l'estrada i els va donar les gràcies a tots per ajudar als Jedi a celebrar la vida de la Mara Jade Skywalker. Els va recordar que mantinguessin el seu exemple en ment durant els temps difícils que estaven per venir i els va convidar al banquet de record que estava sent servit al Saló de la Pau. Mentre la multitud s'aixecava per anar-se'n, Luke es va tornar cap a la sortida posterior del pati, assegurant-se que Ben, Saba i la resta dels Mestres el seguien.

L'última cosa que volia fer just ara era centrar-se en l'Orde. Amb tan sols un adolorit buit on la Mara solia estar, Luke se sentia com la víctima d'una amputació de cor, amb tot el que tenia dins cremant de pena, amb els seus pensaments girant al voltant dels records de la mort de la Mara... aquesta sobtada i horrible estirada en el seu vincle amb la Força, com si ella estigués caient en un estel, llavors ell intentés atrapar-la i arrossegar-la fins a un lloc segur, però el vincle es trencava i el deixava trencat i perdut i adolorit.

Però amb Jacen fent els primers intents d’assegurar-se el control dels Jedi, l'Orde necessitava al Luke ara més que mai i, mentre la Mara retornava el seu cos a la Força ell s’havia adonat que ella esperava que fos fort, que es recompongués i evités que Jacen utilitzés la seva mort per destruir tota la resta.

Una vegada que el grup va estar dins el vestíbul ple de falgueres que havia servit com a zona d'accés a l'escenari per al funeral, Luke es va tornar cap a la Saba.

-Era això realment necessari? -demanà-. No anem a portar a Jacen de tornada a la cleda contrariant-lo en públic.

-No anem a portar a Jacen de tornada -va dir la Saba-. Jacen eztà més enllà de la zalvació.

-No ets tu qui ho demana -va dir en Luke-. Mara va retenir el seu cos per una raó. Estava intentant dir-nos que si volem salvar l'Aliança, hem de treballar amb ell, no contra ell.

-No ho crec -va dir en Kyp, negant amb el cap-. Saba té raó. Jacen únicament estava utilitzant el funeral de la Mara per semblar més important per a l'Orde.

-Creus que no ho sé? -va preguntar en Luke-. Això encara ens dóna una oportunitat. I serà millor per a l'Aliança, per als Jedi i per a la galàxia que guiem a Jacen en comptes de lluitar amb ell.

-No, pare, no ho serà -va dir en Ben-. De fet, no crec que la mare intentés per a res comunicar-te aquest missatge... si hi havia fins i tot un missatge.

-I tant que hi havia un missatge -va dir en Luke, sentint-se més confós -. Per què si no esperaria la teva mare fins que Jacen arribés per retornar el seu cos a la Força?

Ben va arronsar les espatlles i va evitar creuar la mirada amb Luke.

-No ho sé, però no crec que ella ens estigués dient que confiéssim en Jacen.

Luke va arrufar les celles.

-Ben, què és el que no m'estàs explicant?

Ben va negar amb el cap.

-Res.

Si Ben estava mentint, Luke no ho va poder sentir en la Força. Va considerar intentar esperar fins que el noi ho digués, però qualsevol que hagués estat testimoni de tants interrogatoris de la GAG com havia estat Ben difícilment cauria amb una tàctica tan rudimentària. En el seu lloc, va abandonar i es va tornar cap a Corran Horn.

-Va algú a dir-me què està passant?

Corran mirà a Kyp, qui es va tornar cap a Kyle, qui va prémer els llavis i va apartar la vista, aparentment mentre es debatia entre si Luke era prou fort per sentir la veritat o no.

Luke es va tornar cap a Kenth.

-Vas dir que hi havia molt a explicar-me -va recordar ell-. Comença a explicar.

-No volíem enfadar-te durant el funeral -va replicar Kenth-. Però una unitat de soldats de la GAG va intentar arrestar al Han i la Leia. Per això no van arribar al funeral.

-Van deixar que la GAG els veiés? -Luke no s'ho creia-. Als Solo?

-Va passar dins del Temple -va explicar en Kenth-. Fa menys d'una hora.

Aquest cop, Luke estava sorprès.

-Una esquadra de la GAG, aquí?

-En el nivell 6 -va dir en Kyp-. Els Solo venien de l'entresòl del Ministeri de Justícia.

-Per què ningú em va dir això?

Fins i tot mentre Luke preguntava això, podia veure en les expressions preocupades de les cares dels mestres que tenien dubtes sobre si haurien d'haver-li-ho dit ara. I ell només podia culpar-se a si mateix. Atès la manera en què s'havia tancat en si mateix, què havien de pensar ells? Inundat pel dubte, sobre si mateix, sobre la Força, fins i tot sobre el propi Orde, s'havia desconnectat de tot el món excepte d’en Ben. I havia estat dirigint-se directament a les mans del seu nebot, pràcticament convidant a Jacen a fer un pas al capdavant i fer-se amb el control de l'Orde.

-Oblideu que ho he preguntat -va dir en Luke, quan ningú va respondre a la seva pregunta-. On són ara?

Tots els ulls es van tornar cap a Corran, que estava monitorant els canals de seguretat del Temple amb un comunicador auricular.

-No ho sabem -va dir-. Van escapar a la Plaça de la Comunitat, i la Leia ha estat apagant i encenent les càmeres de seguretat amb la Força.

-No els Solo -va dir en Luke-. Vull dir l'esquadra de la GAG.

Corran va arrufar les celles.

-S'han anat, perseguint-los.

-Podem estar segurs? -va preguntar en Luke-. Si no sabem on són Han i la Leia...

-Com zabem que la unitat de la GAG encara elz eztan perzeguint? -va acabar la Saba-. Creus que l'intent d'arrezt era una diversió?

-Crec que és una possibilitat -va dir en Luke-. La manera en què m'he estat amagant de les meves responsabilitats...

-No t'has estat amagant de res -va dir en Kenth-. La teva pena és més que comprensible.

-Gràcies -va dir en Luke-. Però el fet és que ens he deixat vulnerables. Amb tothom centrat en trobar l'assassí de la Mara i preocupant-se per mi, no hi haurà un moment millor per aixafar els Jedi.

-Llavors faríem bé en trobar aquesta unitat ràpidament -va dir en Kyp. Es va tornar cap al turboascensor del costat més allunyat del vestíbul-. Si no ens afanyem, hi haurà tot un batalló...

-Està bé -va dir en Corran, agafant a Kyp pel braç-. La seguretat del Temple els va veure. Estan fora, escortant a Jacen a través de la Plaça de la Comunitat.

Saba va fer cruixir els seus ullals per la confusió, o potser era decepció.

-Jacen va canviar d'idea sobre prendre el Temple?

Corran va arronsar les espatlles.

-Qui sap? Tenim informes de molts vehicles pesants allunyant-se del Temple. Però això no vol dir que portessin tropes de la GAG.

Un sobtat silenci va caure sobre la reunió, i els mestres es van quedar mirant-se els uns als altres amb una fràgil barreja d'alleujament i trepidació.

Luke va poder sentir com de preocupats que estaven tots per com de prop que havien estat de permetre que Jacen es fes amb el control del Temple. O alguna cosa pitjor.

Va ser Ben qui va trencar el silenci.

-Llavors que farem respecte a això? No podem deixar que surti impune per intentar arrestar-nos.

Luke va abaixar la mirada amb sorpresa.

-Vinga, Ben? Vaig pensar que volies que Jacen fos el teu Mestre.

Les galtes d’en Ben es van envermellir per la vergonya.

-Podria haver comès un error -va dir-. Tinc dret. Tinc catorze anys.

En un altre moment, en un altre dia, Luke podria haver-se rigut.

-No has de tenir catorze anys per cometre errors -va dir en el seu lloc-. Jo he estat cometent molts.

-Si tu ho dius -va dir en Ben, encongint-se d'espatlles-. I això no respon a la meva pregunta. No vas a deixar que surti impune, oi?

Luke s’ho va pensar durant un moment.

-En realitat, crec que sortirà impune -va dir llavors.

-Què?

La pregunta va venir de tres mestres alhora.

-Aquezt no éz moment per bromez, Mestre Zkywalker -va afegir la Saba amb tota sinceritat-. Tenim problemes zeriosos.

Luke va assentir.

-Això és veritat. I també ho és el que li vaig dir a Jacen sobre treballar junts. Algú ha de donar el primer pas.

-Directe a un parany -va murmurar en Ben.

-Potser. Però Jacen no és l'únic que sap parar una trampa -va dir en Luke. Va col·locar la mà sobre l'espatlla d’en Ben i, sentint-se més confiat del que havia estat des d'abans de la mort de la Mara, es va dirigir cap al banquet de record-. I estaria bé sorprendre'l a ell per variar.

Següent