dimarts, 11 d’abril del 2017

Capturar a Arawynne (VIII)

Anterior



CAPÍTOL 8

A la vora del prat, Arawynne i Pala es van quedar quietes. Pala estava respirant amb força. La princesa ghostling semblava pàl·lida. Els wisties volaven per davant per veure el que estava passant.
En uns moments els wisties van volar de tornada, il·luminant les ombres.
–Hi ha un dug dirigint–se als pantans, –va informar-ne un.
–Jo aniré per aquí, –va dir Pala. Hi havia monstres al pantà, monstres que difícilment podien ser molestats amb un blàster. Tot el que la Pala necessitava fer era assegurar–se que algú els despertava.
–I hi ha un sakiyà aguaitant pel bosc just per davant, –va informar un altre wistie.
Arawynne va assentir.
–Jo m'encarregaré d'aquest.

* * *

Gondry va sortir del bosc i es va quedar parpellejant al clar. Davant hi havia algunes pedres aixecades tallades en cares serioses que li recordaven a la seva mare. Va decidir anar a seure en una, fins que els seus amics sortissin de la part més densa del bosc.
Va trontollar cap endavant per un camp de flors grogues. Tot d'una hi va haver un soroll de cop als seus peus, i va cridar de dolor.
Alguna cosa li havia punxat!
Gondry va mirar avall. Hi havia trepitjat alguna cosa punxeguda. Llargues pues morades s'havien clavat al seu peu. Eriçons!
Va agafar el munt de flors més proper i el va arrencar del sòl. La planta eriçó es va retorçar a la mà i un munt de pues que van sortir d'una arrel el van copejar com si fossin una bola sobre una corda.
–Estúpides flors! –va cridar Gondry. Va enviar la planta eriçó pels aires. Es va asseure de cames creuades i va començar a treure’s pues del peu.
Tot d'una hi tenia un ocell vermell a la cara, cridant i agafant-se al seu ull. Gondry el va agafar, però va ser massa tard. Les urpes van copejar, i l'ull d’en Gondry es va sortir amb un so succionador.
El món es va tornar fosc, i la conca de l'ull cremava de dolor. A cegues va colpejar l'aire, esperant colpejar al caça-ulls.
Odiava les ferides oculars. Només en tenia un, i li portaria hores fer que li tornés a créixer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada