El caçador de les tenebres (V)

Anterior

Capítol 5

Darth Sidious també pensava en els Jedi.

La seva flama s'extingia en la galàxia; d'això no hi havia dubte. Feia més de mil generacions que eren els autoproclamats paladins de la Comunitat de Galàxies, però això estava arribant a la seva fi. I aquests idiotes patètics, encegats per la seva pròpia hipocresia, no s'adonaven de la veritat que era això.

Era just i adequat que fos així, com era just i adequat que l'instrument de la seva caiguda fossin els Sith.

Els pocs pedants i erudits que coneixien aquest nom pensaven que els Sith eren el "Costat Fosc" dels Cavallers Jedi. Una cosa que, per descomptat, no deixava de ser una avaluació molt simplista. Era cert que milers d'anys abans havien abraçat els ensenyaments d'un grup de Jedi renegats, però també ho era que havien portat aquest coneixement filosòfic molt més enllà del didactisme insular amb el qual van començar. També resultava molt fàcil i convenient delimitar el concepte de la Força en llum i foscor; de fet, fins i tot el propi Sidious havia emprat semblant noció de dualitat mentre entrenava al seu deixeble. Però la realitat era que només existia la Força. I que estava per sobre de conceptes tan simples com el positiu i el negatiu, el blanc i el negre, el bé i el mal. L'única diferència que calia tenir en compte era la següent: els Jedi consideraven a la Força com un fi en si mateix, mentre que els Sith sabien que era un mitjà per a un fi.

I aquest fi era el poder.

Malgrat tota la seva suposada humilitat i totes les seves declaracions de renúncia, els Jedi anhelaven el poder tant com qualsevol. Sidious sabia que era així. Afirmaven ser servidors del poble, però amb l'esdevenir dels segles s'havien apartat progressivament del contacte amb aquests mateixos ciutadans als quals servien de manera tan ostensible. I ara rondaven pels enclaustrats passadissos i salons del seu Temple, repetint ideologies buides mentre traçaven arrogants plans concebuts per obtenir més poder seglar.

Com la meitat del total de l'Orde Sith existent, també Darth Sidious anhelava el poder. I era cert que actuava de forma encoberta per aconseguir aquesta fita, però ho feia així per necessitat, no per sofismes. L'Orde havia quedat delmat després de la Gran Guerra Sith, i l'únic Sith que va quedar amb vida havia reviscut l'Orde segons una nova doctrina: un Mestre i un aprenent. Així havia estat i així seguiria sent, fins que arribés el gloriós dia en què els Jedi caurien, i els seus antics enemics, els Sith, ascendirien al poder.

I aquest dia s'acostava amb rapidesa. Ja gairebé havia arribat després de segles de plans i confabulacions. Sidious sabia que ho veuria en algun moment de la seva vida. Que arribaria un dia, en un futur no molt distant, en què s'alçaria triomfant sobre el cadàver de l'últim Jedi, veuria el seu Temple arrasat, i assumiria el lloc que li corresponia com a senyor de la galàxia.

Per això no es podia permetre caps per lligar, per poc important que fossin. Potser l'absència d’en Hath Monchar no tingués res a veure amb l'imminent bloqueig del planeta Naboo per la Federació de Comerç. Era una cosa concebible. Però mentre existís la menor possibilitat que fos així, caldria localitzar el neimoidià i ocupar-se d'ell.

Va mirar el crono de la paret. Tot just havien passat catorze hores des de què va encarregar la missió a Maul. Va suposar que no trigaria a tenir notícies del seu aprenent. Les apostes eren altes, molt altes, però estava segur que Maul portaria a terme la seva tasca amb la seva acostumada i implacable eficiència. Tot aniria segons allò planejat, i els Sith tornarien a alçar-se una altra vegada.

Aviat.

Molt aviat.

* * *

El Passadís Carmesí estava situat en el tercer quadrant del sector Zi-Kree. Era una de les zones més antigues de la vasta metròpoli planetària, i sobre la qual feia molt de temps que s'havien construït gratacels i torres. Els edificis s'elevaven a tanta altura, i estaven tan junts, que hi havia parts del Passadís que només rebien la llum del sol durant uns pocs minuts diaris. Darsha recordava haver sentit històries sobre tribus de subhumans incestuosos que portaven tant de temps vivint en la completa foscor que s'havien tornat genèticament cecs.

Però la foscor era l'últim dels perills del Corredor. Molt pitjor eren les coses, tant humanes com inhumanes, que vivien en la foscor i que feien presa dels transeünts desprevinguts.

Darsha va pilotar el seu saltador per entre la boira miasmàtica que cobria com un llençol brut els nivells inferiors. Per què triaria ningú un veïnat com aquest per amagar a un informador?, es va preguntar. Per descomptat, la resposta era que es tractava de l'últim lloc en què hauria buscat a ningú.

El pis franc, un bloc de ferrocret i plastiacer envoltat de barricades, estava en un carrer que no era prou ampla per aparcar el saltador. Va aterrar a la cruïlla més propera, va sortir d'ell i va ordenar al pilot automàtic que s'elevés vint metres i es quedés allà surant. D'aquesta manera tenia més probabilitats de trobar-lo a la seva tornada.

Aquí i allà hi havia pals lluminosos en protectores gàbies de filferro situades als edificis, però estaven tan afeblits per segles d'ús que tot just alleujaven una mica la foscor. Quant va baixar del vehicle es va veure assetjada per captaires que li demanaven menjar i diners. Al principi va provar amb l'antiga tècnica Jedi d’ennuvolar les seves ments, però eren massa, i la majoria amb la ment massa castigada per les privacions i diverses substàncies químiques il·legals com per respondre a la seva suggestió. Va estrènyer les dents i es va obrir pas per aquest bosc de brutes mans, tentacles i altres tipus d'apèndixs.

La barreja de repulsió i compassió que sentia era gairebé aclaparadora. Des de què tenia memòria, havia estat cuidada i atesa en el Temple Jedi, protegida de tot contacte directe amb l'escòria de la societat; una cosa irònica, ja que se suposava que els Jedi protegien tot tipus de civilitzacions, incloent aquelles que les classes superiors poguessin considerar intocables. Si bé era cert que part del seu entrenament l'havia dut a zones molt dures, enlloc havia vist res remotament comparable a això. Li horroritzava que pogués existir en algun lloc semblant pobresa i abandó, i menys encara a Coruscant.

Va aconseguir arribar a l'entrada del pis franc i va trucar a la porta blindada. Es va obrir un espiell, i per ell va aparèixer una càmera sentinella.

–Nom i assumpte que li porta per aquí –va demanar amb veu tallant.

–Darsha Assant, m'envia el Consell Jedi.

Un esquelètic kubaz va intentar treure-li el sabre làser de la seva cintura. Ella li va agafar la mà i li va doblegar el polze cap enrere. Aquest va llançar un xiscle i va retrocedir allunyant-se, però altres van prendre el seu lloc. L'únic motiu pel qual no l'arrossegaven de tornada al carrer principal era que s'havien amuntegat massa en l'estreta obertura on es trobava.

La càmera de seguretat va realitzar un ràpid escaneig làser de la cara.

–Identitat confirmada. Si us plau, contingui la respiració.

Darsha ho va fer, i una sèrie d'obertures ocultes al voltant de la porta van projectar una boira rosada contra la multitud de captaires. Un cor d'indignats crits, gemecs, crits i altres protestes es va aixecar quan el gas irritant els va banyar momentàniament. La porta es va aixecar ràpidament i un braç metàl·lic la va agafar per posar-la a l’interior.

Es va trobar en un estret passadís gairebé tan fosc com el carrer. L'androide de seguretat que l'havia agafat del braç la va portar pel passadís, girant una cantonada i deixant-la en una petita cambra sense finestres. La llum no era allà molt millor i amb prou feines va poder distingir la forma asseguda en una cadira. Era calba i humanoide, i va pensar que era un fondorià.

–Aquest és el Jedi que et posarà fora de perill, Oolth –va dir l'androide.

Encara que sabia que era una ximpleria, Darsha es va sentir emocionada en ser anomenada Jedi, encara que ho fes un androide.

–Ja era hora –va dir el fondorià, aixecant-se amb rapidesa–. Sortim d'aquí abans que es faci fosc, encara que no es pot dir que alguna vegada deixi d'estar fosc per aquí. –Es va moure cap a l'entrada de la porta, detenint-se llavors per mirar-la–. Va, anem. A què esperes?

–Estic pensant en la millor manera de tornar al meu saltador. No m'agrada la idea de tornar a passar per entre aquests pobres éssers de fora.

–Nosaltres serem els "pobres éssers" si no ens movem. Estem en territori raptor. Fan que l'escòria d'aquí fora sembli el Senat de la República. En marxa!

Darsha es va moure cap a la porta, i Oolth es va fer a un costat per deixar-la passar.

–Qui necessita protecció sóc jo; surt tu primer.

La padawan estava segura que, per molt útil que pogués ser el seu protegit per al Consell, no el voldrien per la seva valentia. Va passar al costat d'ell i es va dirigir a la porta del carrer.

El monitor de la càmera estava al costat de la porta i mostrava a unes quantes persones rondant la zona. Però la majoria semblava haver-se anat a buscar algun altre al qual importunar. Si Darsha i Oolth es movien amb rapidesa arribarien sense massa problemes a l'encreuament on estava el seu vehicle.

–Molt bé –va dir ella, respirant profundament i recorrent a la Força per calmar-se. Era una padawan Jedi amb una missió que complir. Ja era hora de posar-se en això–. Anem allà.

El panell de la porta es va obrir. Va buscar amb la Força i no va sentir a ningú proper que pogués suposar algun perill. Tranquil·litzada, va caminar pel carrer acompanyada d’Oolth. Els captaires semblaven materialitzar-se entre les ombres, rodejant-los. Oolth els empenyia a mesura que s'acostaven.

–Aparteu-vos de mi! Brutes criatures!

–Segueix movent-te –li va dir Darsha.

Hi havia rebutjat l'oferta de l'androide d'acompanyar-los perquè no volia atreure més atenció de l’estrictament necessària. Si calia, activaria el sabre làser; estava segura que la simple visió de la fulla d'energia faria fugir a la majoria dels captaires. Però esperava que no fos necessari. Ja gairebé havien arribat a la cruïlla.

I llavors, el seu cor, que ja bategava precipitadament per la tensió nerviosa, va intentar sortir-se-li per la boca.

El saltador seguia estant on l'havia aparcat, surant a vint metres del terra. I, amuntegada al carrer sota d'ell, hi havia una confusió heterogènia d'éssers, al voltant d'una dotzena d'ells. Entre les espècies que podia reconèixer, Darsha va distingir humans, kubazs, h'nemthes, gotals, snivvians, trandoshans i bith. Tots ells semblaven estar en l'etapa adolescent de les respectives espècies, tots vestien de forma colorista i clapejada, i tots semblaven extremadament perillosos.

–Els raptors –va dir Oolth amb un sospir, amb veu escanyada.

L'aspirant a Jedi havia sentit històries sobre bandes de carrer que terroritzaven els pitjors sectors de la superfície de Coruscant. I la banda dels raptors era la que tenia pitjor reputació. Hi havia esperat completar la seva missió amb la suficient rapidesa com per evitar una trobada amb ells. Aquí es quedava la idea.

Havien enganxat la nau biplaça amb diversos ganxos, dels seus extrems penjaven cordes. Tres membres de la banda, una femella humana i dos bith mascles, havien enfilat ja fins al vehicle i l’staven saquejant. Llançaven diversos objectes als seus companys de baix, entre els quals hi havia un holoprojector, un respirador aquàtic, una bossa de càpsules de menjar, i el medpac. I mentre la Darsha mirava, un d'ells se les hi va arreglar per desconnectar el pilot automàtic, fent que la nau descendís suaument fins al carrer. Quelcom que va ser rebut amb alegria per la resta de la banda.

Oolth la va agafar de la túnica i va intentar arrossegar-la fins a les ombres de l'estret carrer.

–De pressa, abans que ens vegin!

–No puc deixar que desmuntin el saltador –va respondre ella, alliberant-se de la seva mà–. És la nostra única manera de sortir d'aquí. Espera aquí fins que m'hagi ocupat d'ells.

A continuació es va obligar a projectar una confiança que de cap manera sentia, i es va dirigir cap als raptors.

Tot just havia donat uns passos quan es van fixar en la seva presència. L’estrident conversa i les rialles van desaparèixer immediatament. Segurament serà perquè els hi costa creure que algú pugui ser tan suïcida, va pensar la padawan.

Es va aturar a uns metres d'ells. Al carrer no hi havia ningú més, a part del fondorià que tremolava en algun racó darrere d'ella. Ningú en el seu sa judici volia estar a prop quan els raptors anaven a l'aguait.

–Aquest és el meu saltador –va dir, sentint alleujament en comprovar que no li tremolava la veu–. Si us plau, torneu les coses que heu robat i aparteu-vos d'ell.

Els raptors es van mirar sorpresos abans de trencar en els sons que constituïen el riure per a cada espècie. Un dels humans mascles, eixut i nerviüt, amb una improbable cabellera de pèl verd que es mantenia alçada per un camp electrostàtic, es va acostar a ella.

–Sembla que ets nova per aquí –va dir, provocant més rialles entre els seus companys, aquest cop de to clarament desagradable.

Darsha va repassar ràpidament les seves opcions. No tenia moltes. Estava sola contra una dotzena, i encara que el seu coneixement de les arts de combat Jedi millorava una mica les seves probabilitats, no confiava prou en això com per sortir ben lliurada en un combat. A més, estava al seu territori i, pel que ella sabia, igual hi havia una dotzena més de raptors esperant entre les ombres.

Però hi havia altres alternatives a la lluita. El truc mental que havia intentat abans amb els captaires no havia tingut un èxit complet, però sí que hi havia allunyat a uns quants. Igual li servia ara per confondre els raptors prou com per arribar fins al seu vehicle. És clar que encara hauria de ficar a Oolth a la nau, però ja resoldria els problemes un a un.

Va alçar la mà dreta, obrint els dits en un gest destinat a desviar la seva atenció mentre recorria mentalment a la Força.

–No esteu interessats en mi, o en el meu vehicle –va dir, usant el to de veu suau però atraient que li havien ensenyat.

Les seves expressions confuses i insegures li van indicar que estava funcionant, començava a sentir com les seves ments vibraven en ressonància amb la d'ella.

Pèl Verd havia de ser el seu cap o alguna cosa semblant, perquè va fer que sí i va dir lentament.

–No estem interessats en ella, o en el seu vehicle.

La resta de la banda va murmurar les mateixes paraules a l'uníson.

Darsha va avançar unes passes, repetint el gest hipnòtic.

–Ja podem marxar –va dir a Pèl Verd–. Aquí no hi ha res que ens interessi.

–Podem marxar. Aquí no hi ha res que ens interessi –va dir ell, amb la resta de la banda repetint les seves paraules com un eco.

La padawan va seguir movent-se a poc a poc però amb fermesa. Va passar al costat de Pèl Verd, situant-se enmig d'ells, a només un o dos passos de la seva nau. Ja els tenia; notava les seves ments, algunes lluitaven dèbilment, altres es lliuraven voluntàriament al seu poder de suggestió augmentat per la Força. Un instant més i estaria en el saltador.

Un crit va ressonar al fosc carrer.

Ella va fer mitja volta, sorpresa, buscant amb la mirada l'origen del crit. Era Oolth el fondorià, trontollant al centre de l'estret carrer, agitant i movent frenèticament una cama per lliurar-se d'una rata blindada que li havia clavat les dents a la canyella. En veure qui havia cridat, també va veure que el seu tènue control mental sobre els raptors es trencava per aquest crit inesperat. Els raptors van parpellejar, bellugaren el cap com despertant d'un somni, adonant-se que la seva presa s'havia posat voluntàriament enmig de tots ells.

A Darsha ja no li quedava cap més remei que lluitar. Va buscar el seu sabre làser, però van atacar abans que pogués agafar-lo.

Següent