CAPÍTOL 6
Sebulba estava
assegut a la taula observant la llum parpellejant del rastrejador d'esclaus. La
imatge de sobte es va apagar.
–S'ha posat
un emissor d'interferències! –va cridar el Dug.
Instantàniament,
Djas Puhr i els altres estaven drets. Dorn havia estat a cent metres pel camí
no feia ni un segon, i ara havia desaparegut!
–L’atraparé!
–va cridar Djas Puhr. El rastrejador sakiyà va córrer cap al punt on havia
estat Dorn, va agafar una alenada d'aire, i va girar, captant al noi per un
carreró lateral.
Sebulba
va seguir als altres mentre corrien pels carrers plens de gent i droides. Es va
adonar d'on es dirigia el noi: just cap a la Cantina Tall del Corredor!
Els
companys d’en Sebulba van colpejar la porta per obrir-la del tot, i van
irrompre a la freda cantina. L'aire humit se sentia refrescant. Però la
salutació que van rebre no era gens freda.
–Hola,
Sebulba, –va dir algú des de les ombres. Era Brant Rumble. Ell i els seus amics
estaven asseguts a les taules, les armes desenfundades–. Creus sensat venir
aquí, després d'haver destrossat la meva beina de carreres?
–Sense esmentar
la forma en què vau disparar als meus clients ahir, –va afegir el cambrer.
Tenia un enorme bat atordidor.
Sebulba
i els seus companys van mirar als canons d'una dotzena de blàsters.
–No volem
problemes, –va dir Djas Puhr–. Només estem buscant al nen que va venir corrent
per aquí.
Brant
Rumble era un cyborg sullustà, un home petit amb grans ulls foscos. El rifle blàster
amb el que apuntava semblava més gran que ell.
–Nen? Jo
no he vist a cap nen, –va dir Brant Rumble–. Algú més ha vist a un nen? –va riure
cruelment.
–Si ens
dispares, –va dir Gondry raonablement–, com aconseguiràs els diners per reparar
els danys de la teva Beina de carreres?
–Si us disparo,
–va respondre Brant Rumble–, simplement puc agafar la beina d’en Sebulba.
Durant
mig segon, tothom es va quedar completament quiet mentre la comprensió calava.
El foc
de blàster va esclatar.
Khiss va
saltar sobre la barra i va neutralitzar al cambrer, llavors es va cobrir,
disparant a tot allò que hi hagués a la vista.
Djas
Puhr va caure a terra i va rodar sota una taula, disparant igual de ràpid.
Gondry,
el gegant abyssini, era un mur de massa de carn. Sebulba el va utilitzar d'escut
mentre treia el seu propi blàster i començava a disparar.
Els
raigs van sacsejar-lo per sobre. L'olor de fum va omplir la cantina. Gondry va
cridar. Va rebre una dotzena de cops. Però el gegant era gairebé impossible de
matar. Es va quedar disparant el seu blàster al lloc.
En uns
moments els homes d’en Brant Rumble estaven tots inconscients. Brant Rumble
havia escapat.
Gondry
es va aixecar un moment en el fum, gemegant de dolor per una dotzena de
ferides. Llavors va caure a terra, aterrant sobre el seu pit.
Sebulba
va córrer cap al gegant i el va mirar a la cara.
–Vas a
morir sobre de mi o vas a regenerar-te?
–Aigua...
–va grunyir Gondry.
Sebulba
va agafar una gerra d'aigua i li va donar un got. El gegant va sagnar una mica,
i per quan va rebre el segon got, ja no sagnava en absolut.
* * *
Djas
Puhr va esprintar fora de la porta del darrere, va creuar el carrer, i va
enfilar-se sobre una torre evaporadora.
Ahir
havia donat caça en aquests mateixos nois amb poc èxit. Avui els va localitzar
a l'instant. Tres d'ells estaven escapolint-se pel carrer, l'esquena cap a ell.
Eren una mica massa alts per ser jawes. El nen va mirar enrere, però Djas Puhr
ràpidament es va amagar darrere de la torre.
No podeu jugar en aquest joc eternament, va pensar Djas Puhr.
Ara us tinc.
Seguir
l'essència de tres nois espantats era fàcil per a Djas Puhr. Els nois van
portar-lo a ell i als homes d’en Sebulba directament fins a la fortalesa de la Gardulla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada