Infern (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Malgrat un vent viu i l'exuberant gust de pol·len de Wroshyr que portava, l'olor de mesc de tants wookiees reunits durant tant de temps en un lloc petit era... aclaparador. No malaltís, però amb certesa marejant. Mentre la Leia seguia al Han a través de la jungla de pèl rugent que era el Consell de la Roca, va requerir un acte de voluntat el fet de seguir respirant. Ella no es va molestar a intentar seguir dreta sobre els seus peus. La manera en què Han i ella estaven tentinejant d'un costat a un altre per malucs que es movien i colzes que volaven, era una causa perduda.

Un colze particularment gran, descendint d'un ferotge aplaudiment, es va estavellar amb l'espatlla de la Leia i la va fer caure de genolls. No va cridar, Saba li havia tret aquesta urgència en particular en colpejar-la repetidament al cap fins que ella va aprendre a acceptar el dolor silenciosament, però això no va evitar que el propietari del colze mirés cap avall amb les celles arrufades per veure quina mena d'animal acabava d'aixafar.

-No hi ha mal. –La Leia es va aixecar i va rotar el braç-. Veu? Encara funciona.

El wookiee, un home desmanegat amb pèl envellit, va estrènyer un parell d'ulls platejats i va grunyir alguna cosa en un dialecte que la Leia podria haver entès, d'haver estat capaç de sentir-lo sobre els udols d'aprovació que recorria la Roca del Consell. Ella es va reprendre en silenci, pensant que havia permès que baixés la seva concentració. El permís dels Solo de la seva estada a la presó d'una setmana no era exactament autoritzat. Sense una màscara de la Força suggerint que ells realment pertanyien aquí, a la Leia li preocupava que només fos una qüestió de moments abans que els agafessin i els tornessin a la seva cel·la.

-No hi ha necessitat de preocupar-se -va dir ella, fent un gest amb la mà entre ells. Els wookiees rarament eren febles mentals, però no tenia res a perdre a intentar-ho -. Hem vingut a escoltar...

-No passa res -va interrompre-la en Han, dirigint-se al wookiee-. Va ser un accident.

Va agafar la Leia per la mà i li va xiuxiuejar a cau d'orella.

-Només s'estava disculpant. -Ell la va empènyer entre dos torsos peluts i després va afegir-: I deixa ja aquestes coses de la Força. Aquí no estan permeses.

-La nostra presència aquí no està permesa -va dir la Leia, estrenyent-se al seu costat-. Se suposa que estem a la presó, recordes?

Han va negar amb el cap.

-Se suposa que estarem a la presó quan Waroo torni d'esmorzar -va dir ell-. No el vas escoltar?

La Leia va arrufar les celles.

-Vaig pensar que sí -va dir ella-. No va dir «Val més que estigueu aquí quan torni»?

-Això és exactament el que va dir, no «Val més que encara estigueu aquí» o «Val més que no aneu enlloc» o «No feu servir la Força per obrir el pany quan m’hagi anat». -Han va negar amb el cap i després va afegir-: A vegades em pregunto com vas tenir èxit alguna vegada com a diplomàtica.

-Ens va deixar escapar? -va preguntar la Leia-. Vaig pensar que els wookiees tenien un codi d'honor.

-El tenen -va dir en Han-. I només els wookiees ho entenen.

Finalment van arribar al centre de la Roca del Consell, sortint de la multitud al peu d'una estrada de basalt natural que s'alçava una vegada i mitja per sobre de l'alçada d'un home. A sobre del pedestal, un home wookiee amb el morro en forma de cúpula caminava d'un costat a l'altre, rugint-li a la multitud i agitant una gran mandíbula d'un metre de llarga en la qual s'alineaven unes dents corbes. La Leia podia entendre prou del que el wookiee estava dient per adonar-se que estava evocant records de la resposta fragmentada de la galàxia als yuuzhan vong, assegurant-los als seus companys delegats que estaven prenent la millor decisió per a Kashyyyk i l'Aliança.

-Han, crec que el debat ha acabat -va dir la Leia, utilitzant un murmuri de la Força per projectar la seva veu a l'orella d'ell-. Això que està fent no és un al·legat, és un discurs d'ànim.

-Llavors simplement haurem de començar un debat nou.

-Què passa amb Waroo? –la Leia estava llegint els llavis d’en Han tant com l’escoltava -. Els debats wookiees duren eternament i tindrà més problemes que els que tenim nosaltres si no estem allà quan arribi el seu substitut.

-Per això no demanarà un relleu. Per què creus que van escollir a Waroo perquè ens guardés en primer lloc? -Han es va tornar cap a la Leia i es va apropar-. A més, tornarem a la presó abans del que creus. Això no portarà molt.

La Leia el va mirar amb les celles arrufades.

-Què no portarà molt?

Han va apuntar amb el polze al wookiee a la Roca del Consell.

-Veus aquesta mandíbula de tyrossum que sosté?

-Com pot algú no veure-la?

-Si vull el lloc, he de treure-li. -Han va ficar la mà a la butxaca de la Leia i va treure la seva pistola làser oculta, una de les armes que Lumpawaroo havia deixat convenientment sense vigilància quan es va anar a esmorzar, i després la va ocultar entre ells mentre canviava l'interruptor en atordir-. Sense utilitzar armes.

La Leia va col·locar la seva mà sobre la pistola làser.

-Llavors per què és això?

-Si faig trampes, han de detenir aquest debat per decidir si he violat les regles del Consell de la Roca -va dir en Han-. I llavors hauran de fixar un càstig adequat. Tot l'assumpte hauria de portar al voltant d'un mes si puc atrapar-los bé i provocar-los.

-Han, no estic segura que això sigui realment una solució -va dir la Leia. Mentre més sentia la idea, menys li agradava-. Pel que va dir Waroo, la batalla de Kuat durarà molt més que un mes.

Han va arronsar les espatlles.

-Tens una idea millor?

-Amb tota probabilitat. –La Leia es va treure la capa exterior i va desenganxar el seu sabre làser i després va posar les dues coses en els braços d’en Han-. Aguanta’m això.

Els ulls d’en Han es van obrir molt.

-Leia, no pots fer...

La seva advertència es va perdre en l'estrèpit general mentre la Leia saltava ajudada per la Força a la part superior de la roca. Va aterrar al costat del wookiee amb el morro en forma de cúpula a un parell de metres i tot i així gairebé va rebre un cop ple de dents a la cara mentre ell girava la mandíbula de tyrossum en un arc de rastreig i que va elevar les aclamacions.

La Leia es va salvar, o almenys va salvar a la seva bona imatge, en fer una tombarella cap a la vora davantera de la plataforma.

Per quan ella va tornar a posar-se dempeus, el tumult s'estava calmant cap a un murmuri confós i l'orador estava inclinant el cap amb una expressió que semblava a parts iguals confusió i disculpa. El pèl de la seva cara estava clapejat per pigues grises i les seves dents estaven arrodonides per l'edat, però encara semblava com si pogués aixecar un lliscant terrestre tan fàcilment com a una dona que amb prou feines s'alçava fins a la seva cintura.

La Leia va apuntar l'enorme os de mandíbula que ell sostenia.

-Si no pots anar amb compte amb aquesta cosa -va dir ella-, potser seria millor que jo la sostingui.

El wookiee va quedar fins i tot més confós, impulsant el cap cap endavant com si no cregués completament el que estava sentint. La resta del Consell de la Roca va comprendre el que la Leia volia dir instantàniament i va esclatar en un estrèpit de riure ressonant. Als peus de la roca, Han es va tapar els ulls com si no pogués suportar veure el que estava a punt de passar, però s'entreveia entre els dits, i la punta de la pistola oculta de la Leia apareixia entre la capa doblegada sobre el seu braç.

La Leia va rebutjar la manca de confiança d’en Han com a simple sobreprotecció i es va apropar al wookiee.

-Ja m'ha sentit. Doni-me’l.

Semblant finalment adonar-se que estava sent desafiat, el wookiee va aixecar l'os de mandíbula per sobre del seu cap, al voltant d'un metre fora de l'abast de la Leia, i llavors va negar amb el cap i la va desafiar amb un somriure ple de dents. Un altre esclat de rialles va recórrer com un rugit a la Roca del Consell i un grapat de veus van començar a udolar que no deixés que la companya de llit d’en Han li fes el que el tripulant d’en Han li havia fet al seu fill.

La Leia va baixar la vista cap al Han.

-Aquest és l'Ancià Tojjelnoot?

En Han va apartar la mà dels seus ulls i va assentir.

-Qui creies que clausuraria el consell?

-Genial. –La Leia va tornar la mirada a l'Ancià Tojjelnoot, que ara la mirava com una cosa que pretenia menjar-se en el seu pròxim menjar-. Tot el que he de fer és llevar-li aquest os de mandíbula i llavors posar-me a parlar?

-Durant tot el temps que el tinguis -va respondre en Han-. Simplement no el matis. L'últim que necessitem just ara és un grapat de Tojjes seguint-nos per tota la galàxia.

-Res de promeses. –La Leia li va picar l'ullet-. És gran.

Un rastre d'inseguretat centellejà als ulls d’en Tojjelnoot. La Leia va córrer directa cap a ell i finalment ell va semblar adonar-se que ella realment pretenia fer-lo caure. Va esbufegar amb desdeny i va aixecar la seva mà lliure per apartar-la d'una bufetada.

La Leia es va ajupir sota el cop, després va plantar les mans a terra a un metre davant d'ell i es va llançar a una tombarella. Els seus dos talons li van copejar a ell en l'estómac.

Tojjeelnoot probablement hauria caigut fins i tot sense la Força, però la Saba havia instruït a la Leia en la niciesa de prendre riscos innecessaris en qualsevol combat. Ella va esperar fins que les seves cames s'haguessin estès completament i després va afegir el suficient poder per assegurar-se que el wookiee cauria.

Tojjelnoot va caure fins al seu seient panteixant, grunyint i agafant-se l’estómac. La Leia es va impulsar en una tombarella cap endavant i després va fer una pirueta rodant i va recuperar l'os de mandíbula d'on havia rebotat a terra.

Veus wookiees van començar immediatament a retrunyir, unes amb aprovació i altres amb acusació de fer trampes amb la Força. La Leia va permetre que el tumult continués durant un moment i llavors va utilitzar la Força per projectar la seva veu per sobre dels rugits.

-Se suposava que no faria servir la Força? -va preguntar, fingint ignorància-. Això va contra les regles?

Els rugits es van fer més uniformes mentre el consell sencer li assegurava que utilitzar la Força anava completament contra les regles. L'Os de Parlar havia de ser arrabassat sense l'ús d'urpes, armes o dents i la Força era clarament una arma.

En Tojjelnoot va dir amb rugits prou com per afegir que l'ús de la Força estava totalment prohibit en el Consell de la Roca. Que en Han havia d'haver-li dit això.

La Leia va posar una expressió de contrició i es va enfrontar a Tojjelnoot, que encara estava lluitant per seure’s dret. Ella li va oferir l'os de mandíbula.

-No voldria fer trampes -va dir-. Comencem una altra vegada?

Els ulls d’en Tojjelnoot van centellejar amb alarma i fúria. Llavors van començar a brillar amb apreciació mentre la Leia utilitzava la Força per aixecar-li suaument i posar-lo dret de manera que no semblés tan derrotat. Ell es va girar cap a Han i va grunyir que en Han hauria d'haver-li explicat les regles abans de portar la seva parella a aquí, després li va fer un gest a la Leia perquè mantingués l'os de mandíbula i va baixar de la roca.

-Gràcies. Això és molt generós. -Ella va tornar la seva atenció a la resta del consell-. I quan algú més vulgui ocupar el lloc, prometo no utilitzar tampoc la Força contra ells.

Això va atreure un cor de rialles d'aprovació.

La Leia va esperar que es tranquil·litzessin i llavors va continuar amb una veu deliberadament suau.

-Tots em coneixeu -va començar ella-. Tots sabeu qui és el meu fill i m'aventuro a dir que tots coneixeu els problemes entre ell i el meu marit i jo.

Un murmuri d'acord compassiu va creuar la multitud.

-És un trist senyal dels nostres temps que moltes famílies estiguin dividides com la meva, separades no per interessos egoistes o per lleialtats contradictòries o fins i tot per la necessitat, sinó per principis profunds. Sé que Jacen té els seus principis i que són fins i tot més profunds que els d’en Han i meus, fins i tot més profunds que la seva pròpia vida, perquè això és el que li faria disparar contra el Falcó.

L'incident difícilment podia ser una cosa nova per al consell, donat que s'havia informat d'això a través de l'Aliança com a prova de la inqüestionable dedicació al deure del coronel. Però entre els wookiees orientats a la família, seguia sent de massa controvèrsia per atreure un cor d’esbufecs i grunyits.

-Però tenir principis profunds no fa que un ésser tingui raó. I no fa que el que ell està fent estigui bé. -Els esbufecs van començar a tornar-se indignats, però la Leia va pressionar, sabent que havia d'aclarir l'assumpte ràpidament i amb duresa abans que algú s'enfadés prou com per desafiar-la -. I això és pel que sóc aquí per parlar-vos.

»Jacen Solo, el meu fill, s'ha fet amb el poder amb un cop d'estat immoral...

El lloc va esclatar en una ensordidora tempesta d'objeccions. Incapaç de fer-se sentir sense utilitzar la Força, ella va colpejar el pesat os de mandíbula sobre l'estrada. I només es va sentir més ignorada.

Després que els rugits continuessin durant més d'un minut, Tojjelnoot es va aixecar d'un salt i educadament va allargar la mà demanant l'os de mandíbula. Veient que la cosa de totes maneres no li servia de res, la Leia l’hi va lliurar. Ell va anar fins a la vora de la roca i va estavellar la part llisa a l'espatlla del wookiee més proper, rugint-li que respectés l'Os i després va repetir el procés dues vegades més.

Finalment, el tumult va començar a decréixer. Tojjelnoot dir alguna cosa en xaczik que retrunyí i silencià la multitud instantàniament... i va fer que en Han se sobresaltés.

La Leia es va agenollar a la vora de la roca.

-Què ha dit?

-Un, no estic segur, exactament -va dir tímidament en Han-. Semblo un wookiee?

-Només pels matins -va dir la Leia-. I no eludeixis la meva pregunta.

-D'acord, d’acord -va dir en Han-. Ha amenaçat amb deixar-te utilitzar la Força a la roca. Va dir que ningú et faria callar llavors, a jutjar pels discursos que solies donar com Cap d'Estat.

La Leia encara estava intentant decidir si estar ofesa o agraïda quan Tojjelnoot va aparèixer al seu costat, lliurant-li l’os de mandíbula. Ella ho va acceptar amb un somriure adulador i va tornar al centre de la roca.

La Leia tot just havia començat a parlar una altra vegada abans que una veu nasal sullustana s'elevés d'algun lloc en les profunditats de la multitud.

-Alto! No escoltin... aquesta dona. És il·legal!

La Leia va abaixar la mirada cap al Han, però va veure que enviar-li al fet que silenciés a Juun seria inútil. Fins i tot si ell podia trobar al sullustà al mig de la jungla de pèl d'allà fora, li portaria diversos minuts arribar-hi. Ella va decidir intentar l'aproximació wookiee i simplement va cridar fins que el que l'havia interromput callés.

-Com estava dient, el coronel Jacen Solo i l’almirall Cha Niathal s'han fet amb el poder amb un cop d'estat immoral i il·legal...

-Va ser perfectament legal! -va cridar Juun des d'uns vint metres més enrere-. Sota l'esmena del Decret de Mesures d'Emergència, la GAG té l'autoritat de detenir els caps d'estat, polítics i qualsevol altre individu que es cregui que representi un risc per a la seguretat de l'Aliança Galàctica.

-Va ser il·legal -va insistir la Leia-. Apostaria el meu sabre làser a què Jacen és qui va fer l'esmena per començar i això converteix la seva acció en un complot per fer-se amb el poder de l'executiu a través del que significa qualsevol cosa menys una tria legal i això és una vulgar violació de la constitució de l'Aliança Galàctica.

L'argument de la Leia va provocar que fins i tot Juun callés en contemplació, però sabia per la marea d'indecisió que hi havia a la Força que no podria convèncer els wookiees que no ajudessin a Jacen discutint legalitats. Havia de trobar una manera de convèncer-los de la completa injustícia de les seves accions, d'agitar la seva ràbia moral.

-Però parlem sobre el que Jacen ha fet fins i tot amb l'autoritat que té legalment -va continuar la Leia-. Segons els propis càlculs de la GAG, hi ha menys de deu mil terroristes operant a Coruscant. No obstant això, ell ha empresonat a més d'un milió de residents coruscantins. Per què? Per simpatitzar amb el seu món natal? Pel crim de ser descendents de pares corellians? Per mirar de reüll soldats de la GAG que estaven de guàrdia en els passadissos dels seus apartaments?

Això va atreure uns quants grunyits pensatius i la Leia va començar a pensar que estava fent progressos.

-I què hi ha dels bothans? -va pressionar ella-. Va ser una coincidència que tots els membres del Partit de l’Autèntica Victòria a Coruscant resultessin morts? No m'estranya que Bothawui entrés en la guerra al bàndol de Corèllia.

-No pot demostrar que el coronel Solo tingués alguna cosa a veure amb això! -va objectar Juun. Semblava estar cinc metres més a prop, però va romandre ocult per complet entre els cabells dels wookiees-. I no pot culpar-lo per...

Una ferotge veu de wookiee li va bordar a Juun que s'estigués quiet i una altra va grunyir que si volia parlar, hauria de pujar fins a la Roca del Consell i robar l’Os de Parlar com qualsevol altre.

-Gràcies. –La Leia estava començant a pensar que simplement podria convèncer els wookiees que canviessin d'idea sobre donar suport a Jacen. I si podia fer això, llavors potser els Jedi poguessin negociar una pau que evitaria que la conflagració sobre Kuat s'expandís més lluny-. Ja us he recordat que Jacen va disparar contra el Falcó durant la recent crisi hapana. El que no us he dit, el que la GAG ha fet molt bé en mantenir fora de les holonotícies, és que en aquest moment estàvem rescatant a diversos Jedi i altre personal de l'Aliança que s'havien quedat a la deriva durant la batalla, incloent la seva pròpia germana, Jaina Solo, i al seu cosí i aprenent, Ben Skywalker. Jacen sabia això i no obstant això va disparar...

El consell va trencar en rugents esclats d'incredulitat i ràbia. Però el que va evitar que la Leia continués va ser la bola de pèl que li arribava a l'altura de la cintura que va venir escalant la roca, exclamant i parlant precipitadament i apuntant a l’Os de Parlar.

La Leia va abaixar la mirada cap a Tarfang amb incredulitat.

-Has d'estar fent broma -va dir ella-. M'estàs desafiant?

L’ewok va assentir i va remugar alguna cosa lletja. Els wookiees més propers a la roca es van encongir i van apartar la mirada.

La Leia va abaixar la mirada cap al Han.

-Què els hi passa?

-Tarfang té una mala reputació -va dir en Han-. Mira, ja has deixat clar el que venies a dir. Potser simplement hauries de donar-li...

-Creus que pot guanyar-me? –La Leia es va tornar de nou cap a Tarfang, que estava mirant-la amb les mans als malucs-. Aquesta petita bola?

L'insult de la Leia es va aturar de cop i volta mentre Tarfang volava cap al seu cap, sent tot urpes que s'agitaven i dents que grinyolaven. Ella es va deixar caure cap a un costat i va rodar, aixecant la cama darrere d'ell i aconseguint-li a la part de darrere de la cintura amb un cop de peu circular de forma perfecta.

El cop va llançar a l’ewok fora de la part més allunyada de la roca, on va desaparèixer entre una massa de cares peludes sorpreses. La Leia va tornar a posar-se dempeus i va començar a acostar-se per veure què li havia passat. Llavors va sentir un grunyit que venia d'algun lloc al voltant dels genolls de diversos wookiees propers.

Mentre ells lluitaven per sortir del mig, la Leia va mirar al Han.

-No puc creure que hagi de fer això -va dir-. Lluitar amb un ewok?

-Sempre pots deixar-li que agafi l'Os. -Han va mirar cap on Tarfang havia desaparegut i després va afegir-: Compte!

L’ewok va pujar a la roca atacant com si hagués estat disparat per un llançador de míssils. La Leia va pivotar per allunyar-se, presentant el seu flanc i aixecant l'os de mandíbula fora de l'abast d'ell. Va veure a Tarfang estrènyer els llavis i es va adonar que alguna cosa desagradable estava a punt de venir volant cap a ella.

La Leia va intentar ajupir-se, però va ser massa lenta i va rebre una ruixada de sang i dents trencades completament a la cara. La seva visió es va tornar instantàniament vermella i borrosa i llavors l’ewok ja estava a sobre, estavellant el seu front contra la templa d'ella, tancant les seves petites mans sobre la gola d'ella, estavellant els seus petits genolls contra les costelles i el pit d'ella.

-Ei! Res d'urpes! -va sentir la Leia cridar al Han i llavors es va sentir caure i amb prou feines se les hi va arreglar per llançar a un costat l'Os per no aterrar sobre d'ell.

Tarfang va canviar de tàctica immediatament, deixant anar les seves mans que volien ofegar per en lloc seu estavellar el crani d'ella contra la pedra.

El cap de la Leia va explotar en estrelles i quan va sentir que ell l'aixecava per donar-li un altre cop, va començar a adonar-se que l’ewok pretenia fer més que robar-li simplement l’Os de Parlar. Va clavar el colze a l'estómac d'ell, posant la Força en el cop i llavors va sentir el pèl arrancant-se-li mentre Tarfang s'allunyava donant tombs.

Per a la seva sorpresa, no hi va haver un rugit al seu favor o en contra seva i ningú es va queixar que hagués utilitzat la Força. Fins i tot en Han estava quiet. El Consell de la Roca al complet s'havia callat i la Força estava carregada amb sorpresa i curiositat.

La Leia es va posar ràpidament dreta. Mig esperant que el seu embogit oponent vingués volant cap a ella amb urpes i dents, es va tornar per trobar l'Os de Parlar descansant sense reclamar entre ells. Tarfang estava mirant amb les celles arrufades a la multitud, semblant tan confós com la Leia.

Mantenint un ull a l’ewok, la Leia va estendre la seva consciència de la Força sobre tota l'extensió de la Roca del Consell. I ràpidament es va adonar perquè tothom s'havia callat.

-Luke? -panteixà-. Què estàs fent aquí?

-El mateix que tu. -La veu d’en Luke li va arribar des de la vora de la multitud, prop de l'entrada-. Vaig venir a dirigir-me al Consell de la Roca.

Un camí triangular va aparèixer a la multitud mentre els wookiees s'apartaven per deixar-lo passar. Uns moments després, la Leia va veure el seu germà per primera vegada des del cop d'ull que li havia donat en el funeral de la Mara. Els seus ulls estaven injectats en sang i enfonsats per l'esgotament i el seu semblant era del color del duracer. Però la seva mandíbula estava premuda i les seves espatlles quadrades i liderava a Saba Sebatyne i als altres Mestres del Consell cap a la Roca del Consell amb un pas ferm i ple de propòsit.

La Leia es va agenollar a la vora de la plataforma i li va oferir la mà. Quan ell va permetre que ella li impulsés cap amunt, ella li va preguntar en veu baixa.

-Luke, com estàs?

Ell li va somriure i li va estrènyer l'espatlla i després ho va admetre.

-He estat millor. -Va fer un gest cap a la mandíbula de tyrossum que descansava en la roca-. T'importa?

La Leia va negar amb el cap.

-Si us plau.

Luke es va tornar cap a Tarfang.

-Què hi ha de tu?

L’ewok va recollir l'os de mandíbula i el va arrossegar. Va aixecar la vista cap a la Leia, després va deixar caure l'Os als peus d’en Luke i va remugar alguna cosa que sonava vagament com «Ara ella és el seu problema».

-Gràcies.

Luke va recollir l’Os de Parlar, després va esperar educadament que la Leia i Tarfang li cedissin la plataforma. La Leia li va dirigir al Han un assentiment per cridar-lo i llavors es va deixar caure fora de la pedra al costat de la Saba.

-Mestra Seb... -La gola de Leia es va assecar i ella va haver de fer una pausa per humitejar-la -. Mestra Sebatyne, m'alegro de tornar-te a veure.

La Saba va negar amb el cap.

-Serà bo tornar a anar de caça juntes -va dir ella-. Però no és un bon dia per a ningú, Jedi Solo. Especialment no per a tu.

Abans que la Leia pogués preguntar què volia dir la Saba, Luke va començar a dirigir-se al Consell de la Roca amb una veu tan trista com cansada.

-Estic segur que el Consell de la Roca ha sentit l'assassinat d’en Cal Omàs -va dir-. I la involucració del meu fill Ben en ell.

Un murmuri d'acord va recórrer el Consell de la Roca i la Leia va començar a tenir una terrible sensació que sabia el que venia a continuació.

-El que probablement no sapigueu és que Jacen Solo ho va preparar. -El Consell de la Roca va rebre aquestes notícies amb complet i sorprès silenci i Luke pressionà -. Per tant, el Consell Jedi ha votat per començar una oposició activa al seu continuat lideratge de l'Aliança Galàctica i hem vingut a Kashyyyk per demanar-li als wookiees que s'uneixin a nosaltres.

Següent