Infern (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

L'objectiu estava assegut sol al seu estudi, tornat cap a la paret de transpariacer on les rutilants espires dels gratacels del Districte del Senat travessaven la manta de núvols nocturns.

Una aura d'amargor i pesar feien que en la Força l'habitació se sentís freda i pesada, però Ben no podia estar segur de si els sentiments eren seus o de l’Omàs. Assegut encongit en la seva gran cadira, amb els cabells descabellats i bosses porpres sota els seus ulls, el desgraciat cap per descomptat no semblava un home que estigués planejant el seu retorn al poder.

No obstant això, les aparences podien enganyar i Cal Omàs no havia mantingut unida l'Aliança Galàctica durant tant de temps sent ingenu o tenint principis. Durant la crisi del Niu Fosc, quan els Jedi li havien enfadat en insistir que els txiss fessin un acord just amb els kílliks, havia estat més que disposat a utilitzar els tractes falsos, la manipulació política i fins i tot l'empresonament injustificat per minar el poder de l'Orde Jedi. No era molt exagerar  pensar que havia autoritzat l'assassinat de la mare d’en Ben... o esperar que Ben cregués que ho havia fet.

Ben va tornar la seva atenció cap al gran Guardià d'Armes Tendrando que estava al costat de l’escriptori del Cap. Amb una armadura gris de laminànium, braços amb paquets d'armes pesades i una obertura del vocalitzador severa i tornada cap avall, era bàsicament una versió VIP del mateix Droid Defensora que havia servit com a acompanyant i protectora d’en Ben durant la seva infància. Assumint que aquest droide tenia el mateix disseny intern de la seva Nanna, ell va visualitzar l'interruptor de circuits ocult sota l'armadura del coll i va utilitzar la Força per activar-lo.

Els fotoreceptors del Guardià es van enfosquir durant un instant. Llavors hi va haver un clic mentre l'interruptor es reiniciava. El cap corpulent del droide va girar cap a l'entrada de l'alcova on Ben estava mirant.

-Maledicció! -Ben va tornar a connectar l'interruptor de circuit, després va sentir un altre clic. Clarament, aquest error de disseny en particular havia estat corregit-. Doble maledicció!

El Guardià va aixecar un braç i el va girar cap a l'entrada de l'alcova on Ben estava aguaitant.

-No s'alarmi! -va dir el droide. Un raig de fins dards van començar a volar des de les puntes dels seus dits-. Intrús armat. Prengui accions evasives.

Estava parlant-li a Omàs, però Ben ja s'havia llançat. Va aterrar rodant cap endavant i va treure una bola gauss, l'equivalent d'una granada atordidora per a droides, del seu arnès d'equipament i es va aixecar llançant-la. La bola va xocar contra el pectoral del Guardià i s’esclafà en una cruixent massa d'energia.

En lloc de convertir-se en el zombi brunzidor que Ben s'esperava, el droide va començar a tentinejar cegament, assotant els seus braços i escampant una línia de trets d'energia a través del sostre. Clarament, els seus escuts magnètics havien estat actualitzats més enllà fins i tot dels estàndards militars.

Maledicció i doble maledicció! Fins ara tot estava anant malament en aquesta operació. Ben va fer una tombarella cap al droide. Aquest va canviar de direcció i es va estavellar contra un aparador de la paret adjacent, davant del luxós escriptori de l’Omàs.

Ben va encendre el seu sabre làser i després va rodar fins a posar-se dempeus, corrent ajudat per la Força cap al costat del droide, i va donar un tall circular cap al braç del canó. El laminànium era tan fort que el seu primer cop només el va tallar a mitges. El Guardià va girar cap a ell, amb el seu altre braç apropant-se com una maça i els seus dits escampant dards en direccions aleatòries.

Ben es va col·locar darrere del braç del canó i va colpejar de nou circularment, utilitzant la Força perquè guiés el seu cop. Va sentir enfonsar-se el seu sabre làser en el mateix tall que abans i tallà a través d'ell i llavors es va tornar cap a l'altre braç i va atacar a la mà que escampava dards pel canell.

La mà va rebotar a terra, però l'avantbraç li va tocar al cap i el va llançar contra la paret. Ben va lliscar fins a terra amb el seu crani ressonant i les seves orelles retorçant-se, però encara conscient i alerta... més o menys. Va desactivar la fulla i es va agafar a la part inferior de la placa del pectoral del droide, llavors es va aixecar i va estavellar l'empunyadura de la seva arma contra l'aixella del droide.

Tot i que estava confós per la bola gauss, el droide va reconèixer la seva vulnerabilitat i va intentar pivotar per allunyar-se. Ben es va agafar fort i va reencendre el seu sabre làser. La fulla va travessar el tors ample com un raig gamma, remenant el nucli de processadors i enterrant a Ben sota una allau d'armadura mentre l'avariat Guardià queia a sobre d'ell.

És que res anava a sortir bé?

Ben va utilitzar la Força per treure’s de sobre al Guardià, després es va trobar mirant directament a la boca de l'emissor d'una pistola làser Merr-Sonn Power 5. Per al seu gran alleujament, el següent que va veure no va ser un centelleig d'energia mortal, sinó la cara confosa del Cap Omàs arrufant les celles sobre el canó de l'arma.

-Ben?

Ben va fer un gest amb la mà i va enviar la pistola làser volant.

El Cap la va veure rebotar contra la paret, amb la confusió de la seva cara canviant a pena. Ben no va sentir cap rastre de comprensió o remordiment en la Força que suggerís que Omàs sentia alguna culpabilitat per la mort de la seva mare.

-Ah, Ben. -Omàs va retrocedir lentament, mantenint les seves mans a la vista i negant amb el cap tristament-. Sento que hagis de ser tu. Això és un assumpte brut per a algú tan jove.

Tenint cura de mantenir el seu sabre làser entre ell mateix i Omàs, Ben es va posar dempeus.

-Sap per què sóc aquí?

Omàs va deixar caure el seu cap en senyal d'assentiment.

-Només em sorprèn que Jacen hagi trigat tant.

-Jacen no em va enviar -va dir en Ben. Estava bastant segur que Omàs no entenia perquè estava ell allà, no realment-. Vaig venir per mi mateix.

Omàs va semblar dubtar.

-Quin sentit té mentir, Ben? Estaré mort en uns minuts.

Ben no ho va negar, no podia forçar-se a donar-li a l'home falses esperances.

-Probablement. -Va apuntar a través de l'escriptori de fusta de Wroshyr de l’Omàs cap a un panell de botons de control en la vora més allunyada-. Quin d'aquests botons baixa les portes blindades interiors?

Omàs va aixecar una cella encanudida, tornant-se ara més curiós.

-Així que tinc uns quants minuts més? -Sense esperar que li donessin permís, es va inclinar a través de l'escriptori cap als botons-. Encara hauràs de donar-te pressa, Ben. Per ser un Jedi, no has passat molt desapercebut.

-Digui-m'ho a mi. –En no sentir cap rastre d'engany en l'aura de la Força de l’Omàs, Ben no va evitar que el Cap pressionés els botons-. Però només les portes interiors. Deixi la paret del finestral oberta.

Omàs va llançar una mirada significativa a la paret del finestral, la millor ruta d'escapament d’en Ben ara que havia causat tal tumult, i llavors va prémer un botó. Un parell de portes blindades van lliscar cap avall per segellar les sortides de l'estudi. Ell es va tornar de nou cap a Ben.

-Ara, què puc fer perquè sigui més fàcil? -Omàs va fer un gest cap a l'armari crivellat pels dards, on un torrent de licors d'olors dolços s'estava filtrant per sota de les portes tancades-. Vols alguna cosa de beure?

En Ben va arrufar les celles.

-Vol dir... alcohòlic?

Els ulls de l’Omàs van brillar amb diversió.

-Preocupat que siguis massa jove, Ben? De què vagi contra la llei? -Ell va esbufegar mentre reia, amb un to fràgil i prop de la histèria-. Imagina't això, jo intentant corrompre al meu assassí. Potser Jacen pugui acusar-me d'això també.

-Això no és el que volia dir. -Ben no sabia per què se sentia tan a la defensiva aquí. Potser perquè estava bastant segur que Omàs no es mereixia el que estava a punt de passar-li. Que estava a punt de convertir-se en un dany col·lateral en una guerra tan secreta que ni tan sols Jacen sabia d'ella-. Però endavant. Tenim un parell de minuts abans que arribi la Seguretat de Coruscant.

La mirada que l’Omàs li va dirigir a Ben era més crítica que sorpresa.

-Vols dir que vas acabar amb tota la unitat que em guardava?

-No estan morts.

Atès el que estava a punt de fer-li a Omàs, el que havia de fer, Ben no sabia per què li importava el que el seu objectiu pensés d'ell, però li importava. Va desactivar el seu sabre làser i llavors va treure un cilindre buit del seu arnès d'equipament i l'hi va llançar al Cap.

Omàs estava tan pertorbat que es va encongir davant el cilindre. Aquest va rebotar a la paret de transpariacer i va xocar contra el terra sense detonar o emetre res nociu.

Ben va posar els ulls en blanc.

-És una ampolla buida de gas coma.

Omàs va exhalar d'alleujament i llavors es va tornar de nou cap a l'armari.

-Això està bé, Ben. Vaig pensar que t'havies tornat... bé, com Jacen. –Seleccionà una ampolla que no estigués trencada, va agafar un únic got de vidre i es va servir-. Però abans que facis això, hi ha alguna cosa que et cal saber.

Omàs es va obrir la capa i es va tornar de nou cap a Ben, revelant un petit escàner enganxat a l'armilla de la seva túnica. A través de la pantalla passava una única línia, elevant-se i caient en el patró familiar del batec d'un cor humà.

-Té un parany de mort? -va preguntar en Ben.

Omàs va assentir.

-Una tradició venerable per als caps deposats. Hauràs d’assegurar-te que moro lentament o... -Llançà una mirada significativa al sostre, suggerint que s'esfondraria entre un torrent o alguna cosa semblant i una ona expansiva. Llavors va fer que sí cap a la paret del finestral de transpariacer al seu costat-. I tampoc pots sortir d'aquesta manera. Està connectat a un detonador termal.

-Genial. -Ben va sospirar. Aquesta operació s'estava tornant més complicada a cada segon i no perquè hagués de trobar una nova ruta d'escapament. Això era fàcil comparat amb matar algú que estava sent tan amable amb ell-. Gràcies, crec.

-Em sap greu, Ben. Hi havia esperat que fos Jacen qui estigués aquí.

Ben va negar amb el cap.

-Jacen és massa llest per això.

Omàs va arronsar les espatlles.

-Tothom comet errors -va dir-. Jo per descomptat vaig cometre la meva part.

Mentre Omàs parlava, un parell de cotxes flotants blindats van passar volant lentament pel finestral de la paret i van començar a donar la volta.

Omàs els va veure de cua d'ull i llavors va pressionar un botó del seu escriptori. Una cortina blindada va descendir sobre la paret del finestral de transpariacer, escudant l'estudi de l'escrutini exterior.

-Sembla que ens estem quedant sense temps -va dir Omàs. Va aixecar el seu got i es va beure el contingut, després el va deixar en el seu escriptori i es va acostar a Ben, obrint els seus braços-. Estic segur que saps millor que jo on colpejar. No et preocupis si és dolorós. He fet prou coses per merèixer això. Només aconsegueix-te temps de sobres per escapar. No vull deixar aquesta vida amb la teva mort sobre la meva consciència.

Ben va utilitzar la Força per evitar que Omàs s'acostés. La por i la tristesa en la presència del Cap suggerien que estava dient la veritat, que realment li volia posar això fàcil, i això era el que feia que fos tan difícil per a Ben continuar endavant amb el seu pla.

-Ben. -Omàs estava suspès a meitat d'un pas, encara subjectat a l'adherència de la Força d’en Ben-. La Seguretat de Coruscant ha d'estar ja a la torre i no els importarà qui siguis, només que algú em va atacar.

-No puc fer-ho -va dir en Ben. Va treure una barra gravadora de la butxaca de la seva túnica-. No fins que vostè sàpiga per què.

-Ben, ja sé...

-No, Cap -va dir en Ben-. Realment no ho sap.

Ben va activar la barra gravadora i llavors va mirar els ulls de l’Omàs obrir-se per la sorpresa mentre sentia la seva pròpia veu parlant, dient que ells necessitaven redirigir l'atenció d’en Luke Skywalker de manera que els seus amics al Consell Jedi fossin lliures per rehabilitar-lo, que realment no necessitava saber com algun misteriós «tu» planejava fer que passés.

Mentre la gravació acabava, qualsevol dubte persistent sobre la complicitat del Cap a la mort de la seva mare es va esvair. Un polític amb tanta pràctica com Omàs podria haver estat capaç de fingir l'expressió d'horror que va acudir a la seva cara, però no hauria estat capaç de fer veure la sorpresa que estava abocant a la Força. O la ràbia i la desesperació.

El thump esmorteït d'una càrrega per partir la porta va sonar des de la part davantera de l'apartament i la mirada de l’Omàs finalment va anar de la barra de gravació fins a la cara d’en Ben.

-Creus que jo vaig fer que matessin a la teva mare?

-En realitat, no. -Ben va ficar la barra en el seu cinturó i llavors va deixar anar la seva adherència de la Força sobre l’Omàs-. I mai ho vaig creure en realitat.

Omàs va arrufar les celles.

-Però la gravació. Segurament deus haver...

-M'imagino que va ocórrer d'aquesta manera -va dir en Ben-. Un dels seus guàrdies va començar a tornar-se amistós quan no hi havia ningú a prop i finalment ell li va confiar que estava a favor de la seva causa.

-Ella -li va corregir Omàs-. La tinent Jonat.

Ben va assentir. Jonat era en realitat una sergent de la GAG, una de les operatives encobertes favorites del capità Girdun.

-Llavors un dia ella li deixa utilitzar el seu comunicador, només perquè vostè pugui fer-li saber al seu familiar que està viu i bé.

Va ser el torn d'assentir de l’Omàs.

-Vaig sospitar, per descomptat, però vaig pensar que Jacen només estava intentant veure a qui trucaria. I estava desesperat per parlar amb la meva filla un cop més abans de... bé, abans que Jacen enviés a algú com tu.

-Així que va acceptar l'oferta de la Jonat.

-I ho vaig utilitzar per exactament el propòsit que havia estat ofert -va dir l’Omàs-. Vaig dir algunes de les coses que vas sentir...

-Però no en aquest context -va resumir Ben.

-Només estava intentant donar-li esperances a Elya -va dir l’Omàs-. Però mai li vaig demanar a ella ni a ningú més que distragués al teu pare, especialment matant la Mara.

-Sé que no ho va fer -va dir en Ben-. Perquè estic bastant segur que l'assassí va ser Jacen.

La mandíbula de l’Omàs es va obrir.

-Jacen?

-Estava prop quan va ocórrer -va explicar en Ben-. I mare sabia que ell estava treballant amb la Lumiya.

-La Sith Lumiya? -Omàs va trontollar cap enrere, agafant-se amb les mans a l'escriptori com si es pogués caure i de sobte va començar a semblar esperançador-. Tens proves d'això?

-Encara no -va dir en Ben, negant amb el cap-. Per dir la veritat, d'alguna manera aquesta és la raó per la qual sóc aquí.

Omàs va arrufar les celles.

-No veig com puc ajudar-te. No sóc conscient de res incriminatori.

-I tant que no -va dir en Ben-. Jacen és massa acurat per això.

Trepitjades esmorteïdes van començar a sonar a través de les portes blindades, fent-se més altes mentre s'acostaven a l'estudi. Un nou pla s'estava formant dins de la ment d’en Ben, però sabia que no tenia temps de desenvolupar els detalls.

A puntà a l'escàner de salut del pit de l’Omàs.

-Pot treure’s això?

Omàs va arrufar les celles, amb un rastre de sospita acudint als seus ulls.

-Per què voldria fer això?

Ben va sospirar.

-Va ser Jacen qui em va donar l'enregistrament -va explicar-. I per trobar evidències, necessito tornar a apropar-me a ell.

Els ulls de l’Omàs es van il·luminar per la comprensió. I llavors de cop i volta es van tornar més foscos i més penetrants.

-No vas darrere de les evidències, Ben.

-I tant que sí -va dir en Ben. A través de les portes blindades, podia sentir les veus esmorteïdes cridant ordres, a través de les dues portes blindades-. Però no serà fàcil.

-Vols matar-lo. -Omàs va fer una declaració, no una pregunta-. I per apropar-te prou, has de convèncer-lo que es pot confiar en tu.

Ben va assentir.

-És correcte. Així que hem de fingir la seva mort.

-Això no és pel que vas venir aquí. -La mirada de l'Omàs va romandre fosca i penetrant, gairebé maníaca-. Jacen veuria a través d'aquesta classe d'engany en un instant.

-No si ho fem bé. Jo puc enganyar-lo.

Ben no es podia permetre perdre la confiança de l’Omàs just ara, no amb la Seguretat de Coruscant bufant-li a l'orella. Però el que era fins i tot més important, Ben no podia suportar admetre que s'havia tornat exactament el que el Cap havia temut, un assassí a sang freda, una versió més jove del propi Jacen.

Però Omàs no s’ho estava empassant. La seva mirada centellejà cap a la pistola làser que Ben havia llançat amb la Força abans contra la paret i just llavors la veu d'un oficial de Seguretat va començar a rugir a través de la porta, informant als assaltants del Cap Omàs que estaven completament envoltats.

Els ulls de l’Omàs van centellejar cap a les portes blindades.

-De pressa! -Mentre cridava, es va llançar cap a terra i va sorprendre a Ben en agafar la pistola làser descartada-. Va a matar-me!

El Cap va començar a disparar en direcció a Ben, sense apuntar realment, però prou a prop com perquè Ben hagués d’encendre el seu sabre làser i desviar els trets.

-Esperi! -li va cridar Ben a Omàs-. No ho entén!

El sonor boom d'una càrrega per trencar la porta es va sentir des de l’alcova per la qual Ben havia entrat a l'estudi. La detonació no va ser prou poderosa per fer volar les portes blindades fora de les seves frontisses, però va fer que Ben apartés la mirada del seu atacant només durant un instant.

I en aquest instant, Omàs es va posar dempeus, carregant i disparant mentre s'acostava, cridant per demanar ajuda. Ben es va retirar, utilitzant el seu sabre làser per apartar els trets del Cap i ràpidament es va trobar atrapat contra la paret.

Una altra càrrega, aquesta més alta, va sonar des de l'altre costat de les portes blindades. Omàs va seguir venint, carregant directe cap a Ben, disparant no a l'altura del seu pit per tenir un tret que li matés, sinó al seu abdomen.

Ben es va fer a un costat, lliscant al llarg de la paret i encara cridant-li al Cap que parés, i no va entendre què estava fent Omàs fins que un tercer boom, un enorme, va sacsejar les portes blindades. El Cap es va llançar cap endavant, no cap a Ben, sinó cap a la paret al seu costat, on la fulla del sabre làser d’en Ben penjava a l'altura del ventre.

Ben va apagar la fulla i va veure a Omàs estavellar-se contra la paret al seu costat, llavors el desagradable pudor de carn cremada va omplir el seu nas i va saber que havia estat massa lent. El Cap va lliscar fins a terra al seu costat, amb una terrible ferida fumejant just sota de les seves costelles, allargant-se des de la línia central del seu tors fins al seu flanc. Ell va llançar la seva pistola làser a un costat i després va aixecar la vista cap a Ben per mirar-lo a través d'ulls plens de dolor.

-No hi havia una altra... -Omàs es va aturar, tossint sang i fum i després va continuar-. L'única manera d’atrapar-lo.

Una altra detonació, va un bang que trencava els timpans, va sonar des de la direcció de les portes blindades i un filet de fum va començar a sortir de l'alcova.

Omàs va mirar cap al so.

-Vés-te'n, Ben -va dir-. I perdona’m.

-Perdonar-li a vostè? -Ben va caure de genolls, mirant la ferida de l’Omàs prou com per saber que el Cap havia aconseguit exactament el que desitjava: una ferida que segurament seria fatal, però no durant trenta o quaranta segons més-. Sóc jo qui...

La resta de la frase es va perdre davant un eixordador crack que va deixar ressonant les oïdes d’en Ben i llavors tot l'estudi es va estremir mentre les portes blindades finalment es van separar i es van estavellar contra la paret i el terra. Sabent què vindria a continuació, Ben es va aixecar i es va enganxar a la paret propera a l'alcova. Quan l'esperat parell d'esferes de la mida d'una mà van arribar fàcilment a través del fum, ell les va agafar amb la Força i les va llançar de tornada a través de l'alcova fins al passadís de fora.

Els centelleigs blanc platejats de les detonacions de les granades atordidores van il·luminar el fum proper a l'alcova i Ben va sentir estremir-se les presències de potser una dotzena d'oficials de seguretat amb la sorpresa, la por i la confusió. Mantenint el seu sabre làser encès, va sortir a l'alcova i mig va córrer i mig va saltar sobre les desnivellades portes blindades i va passar a una dotzena d'éssers que es movien maldestrament al passadís de fora, sostenint els seus cascos i grunyint.

Aturar-se per ajudar-los estava fora de tota qüestió. Omàs només duraria altres deu o quinze segons i a Ben li portaria aquest temps simplement fer que els marejats oficials de seguretat comprenguessin que estaven en perill. Ell va córrer pel passadís avall que portava fora de l'apartament, sentint-se tan culpable i avergonyit com havia esperat estar-ho en aquest punt de l'operació... encara que no completament per les raons que havia imaginat.

L'equip de suport li va emboscar al vestíbul, cridant-li matusserament que es rendís en lloc d'obrir foc. Ben simplement es va llançar cap a una sèrie de salts evasius de la Força, apartant els seus trets làser i baixant a l'entrada principal de l'apartament.

En comptes de fugir pel corredor cap a la salvació, Ben va sorprendre més als oficials de seguretat en aturar-se i donar-se la volta. Va apartar un parell de trets més, després va canviar la subjecció de la seva arma a una sola mà i els va fer senyals perquè el seguissin.

-Vinga! -va cridar-. És massa tard. Tot això està a punt d'esclatar!

Els confusos oficials van mirar d'ell al fumejant interior de l'apartament i després cap al seu oficial.

L'oficial va baixar el seu rifle làser i va marxar darrere d’en Ben, cridant.

-Anem-hi. És un Jedi, no?

Següent