Capturar a Arawynne (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

Pala es va despertar a l'alba. Estava en la profunditat d'una gruta al bosc. Encara era fosc, però podia veure llum lliscant entre les arrels de l'arbre. Al seu voltant, les arrels es retorçaven per sobre, formant una fantàstica caverna. Els líquens molsuts penjaven com pèl de les estranyes arrels, i molts animals petits feien les seves llars aquí, incloent un parell de wisties que jeien adormits en les arrels nuoses.

Els nens ghostlings estaven òbviament acostumats a la vida en un bosc. Havien teixit canyes per fer matalassos, i havien penjat diverses en les arrels, formant parets que ocultarien la seva petita llar i mantindrien fora les feristeles. També havien posat algunes trampes petites. Ceps entrellaçats a l'herba que farien caure a qualsevol que vingués corrent cap a l’amagatall, si els pals esmolats en el camí no punxaven els peus primer.

El lloc feia sentir-la segura.

Va escoltar un soroll en l'obertura que servia de porta. Un noi ghostling va aparèixer, somrient. Com tots els ghostlings, era petit i prim. Tenia un somriure contagiós i els ulls verds brillants. Brillava amb una suau llum, com si el sol escollís brillar sobre ell quan no podia arribar a cap altre lloc en aquesta gruta apagada.

–T'he agafat algunes baies farr, –va dir–. Les he trobat al jardí.

–On has trobat aquestes? –va preguntar Pala mentre s'empassava una gran baia farr.

–Prop d'aquest enorme tronc buit, on s'oculta el temptor.

Un temptor era un animal que s'amagava en els troncs o coves petites. Treia la seva llarga llengua peluda i la movia, de manera que semblés una serp d'un altre món, retorçant-se de dolor. Quant un animal colpegés la llengua, el llarg coll del temptor sorgiria del tronc buit i les seves poderoses dents aixafarien al seu atacant.

–Potser no hagis de tornar a per més baies, –va suggerir la Pala–. El temptor t’atraparà.

–Oh, no ho faré, –va dir el noi–. Ens anem a casa aquesta nit. I hem de passar el dia vigilant.

–Vigilant?

–Pels caçadors d'esclaus. T'ho mostraré.

Pala va reptar per les denses arrels i el noi va assenyalar cap amunt. Alt en l'arbre, podia veure una noia ghostling penjada sobre una branca, mirant cap a fora.

–Com ha pujat aquí? –va preguntar la Pala.

–S’ha enfilat.

Pala no podia creure que una nena pogués enfilar-se tan alt per si mateixa. Però llavors va recordar que els ghostlings eren destacats en moltes formes. Eren fràgils, però eren grans trepadors i tenien uns ulls i oïdes aguts. Estaven fets per viure als boscos.

–Des d’allà dalt, –va dir el noi–, podem veure tot el camí fins al prat, i més enllà fins a la porta. Si qualsevol que no sigui el ho'din entra, ella ens advertirà. La Princesa Arawynne portarà a qualsevol caçador d'esclaus cap a les trampes, mentre que la resta de nosaltres ens reunim en els conductes d'aire.

Pala havia vist el conducte de ventilació. Era prou gran perquè algú caminés per ell, sempre que els ventiladors de fulles esmolades estiguessin apagats.

Les trampes necessitarien estar col·locades.

Següent