VIII
El
dormitori-menjador-bany comunal de la qual la Sansia havia parlat estava just a
l'altre costat del corredor dels forats del llim. I era realment tan
desagradable com el seu to li havia fet esperar a la Mara. Al voltant de la
meitat de les dones havia acabat la neteja quan la Mara va arribar, deixant el
líquid dels abeuradors assemblant-se més a una versió més fluida del llim que a
qualsevol cosa que s'assemblés a l'aigua. La Mara es va unir a la multitud de
dones que esperaven el seu torn, i sota la cobertura dels cossos que
s'estrenyien al seu voltant, va extreure les fioles del seu vestit de salt i va
comprovar que realment contenien els productes químics que volia. Un cop més,
l'entrenament exhaustiu en sabotatges que l'Emperador li havia donat feia tant
de temps anava a resultar útil.
-Vaig creure que
estava fent broma sobre això d'anar a recollir algunes coses. - La veu de la
Sansia va venir suaument de darrera de la seva espatlla, massa baixa perquè la
sentís qualsevol de les altres dones al seu voltant -. On ha aconseguit això?
-L'armari de
subministraments del metge - li va dir la Mara, concentrant-se en la tasca
d'abocar la primera fiola en una dels ampolles, sostenint-ne dos a l'altura de
la cintura on l'activitat estaria oculta a ulls tafaners.
La Sansia va escurar
el coll.
- Suposo que és
massa tard per esmentar això, però l'establiment metge probablement també
tingui càmeres de vigilància.
-Ho sé - va dir la
Mara -. No es preocupi, me n'he encarregat d'això. Tingui, sostingui això.
Li va passar la
fiola buida i l’ampolla plena, fent un ràpid cop d'ull a la Sansia fent-ho.
Malgrat els esforços de l'altra dona per netejar-se, el seu cabell i la seva
roba encara estaven terriblement ratllats i tacats amb el llim en què s'havia
passat el dia. Fossin quines fossin les raons d’en Praysh per odiar les
femelles humanes, va decidir obscurament la Mara, havia portat la seva campanya
de degradació a l'extrem.
-Vaig creure que no
anava a tornar - va dir la Sansia, amb un to de veu una mica estranya mentre la
Mara va començar a omplir la segona ampolla amb una de les seves altres fioles -.
M'alegro d'haver-me equivocat.
-Estic acostumada
que em menystinguin - li va assegurar la Mara -. Creu que podrà trobar el camí
a on guarden la seva nau?
-Com si fos el camí
de tornada a casa des d'un camp d'execució - va dir la Sansia amb sentiment.
-Bé. Descriu-me la
ruta.
Fins i tot sense
mirar podia donar-se compte de la sobtada tensió en la ment i el cos de la
Sansia.
- Per què ho
necessita saber? - va preguntar cautelosament l'altra dona -. Estarem juntes,
no?
-Podríem separar-nos
- va assenyalar la Mara pacientment -. O vostè podria ferir-se o incapacitar-se
d'alguna altra manera. No vull haver de carregar amb vostè i trobar el camí al
mateix temps.
Hi va haver una
curta pausa.
- Suposo que això té
sentit - li va concedir al cap d’un moment la Sansia, reticentment -. Bé. Surt
per aquesta porta d'aquí i gira a la dreta...
Va repassar la ruta
sencera, descrivint cada gir i intersecció amb gran precisió. Clarament, la
dona tenia ull per als detalls. Quan va acabar, la segona ampolla estava plena.
I elles estaven
preparades.
- Bé - va dir la
Mara, donant-li a la Sansia la segona fiola buida i recuperant d'ella l'ampolla
plena. Llenceu les buides en algun lloc fora de la vista i després acosteu-vos
a la porta. Alguna vegada han tingut simulacres d'incendi aquí?
La Sansia va
parpellejar.
- No des que jo vaig
arribar, no.
-Bé, doncs en
tindran un ara - va dir la Mara -. Quan els drach'nam vinguin corrent,
assegureu-vos que no li arrosseguin. En tot cas, simplement espereu al costat
de la porta fins que jo vingui a per vostè.
-Entesos. - La
Sansia va prendre una respiració profunda -. Bona sort.
Es va allunyar de la
Mara, lliscant cautelosament a través de la multitud de dones encara cobertes
de llim. La Mara es va quedar amb la multitud, avançant lentament, quan
s'obrien espais, cap a l'abeurador, mentre realitzava mentalment un lent compte
enrere i preguntant-se si podia arriscar-se a netejar-se una mica abans que dur
a terme la seva fugida. Probablement li donaria temps, va decidir reticentment.
El Bith notaria les fioles desaparegudes quant mirés a l'armari de
subministraments, i probablement seria tan ràpid a informar de la pèrdua com ho
havia estat a retirar el llim de la càmera de vigilància.
L'última dona davant
d'ella va marxar, i la Mara estava finalment en posició. Donant un copet a la
seva última fiola plena, va avançar cap a l'abeurador, i, amb un suau moviment
del seu braç, va abocar el seu contingut al repugnant aigua.
I amb un xiuxiueig
enfadat, l'abeurador va fer erupció abruptament amb una flama grinyolant i un
núvol de fum groc.
Hi va haver una
mitja dotzena de crits penetrants quan dones amb les ments que havien estat
sistemàticament reduïdes a un estat gairebé catatònic es van despertar prou per
fugir d'aquest sobtat i inexplicable perill. El fum va continuar ondulant, i al
cap d'uns segons era impossible de veure a través de la sala. Hi havia més
crits i xiscles, el soroll sord de peus i cossos xocant, quan un sobtat pànic
va envair a dones que gairebé havien perdut l'habilitat de sentir emocions de
qualsevol classe. No hi havia on anar, on amagar-se, i totes elles ho sabien.
Els guàrdies d’en
Praysh van reaccionar més ràpid del que la Mara havia esperat. Tot just estava
a meitat de camí a la porta, obrint-se camí a través del caos, quan el pesat
panell es va obrir de cop i una dotzena de drach'nam van irrompre a la sala. La
Mara va arribar a albirar pesats extintors quan la van sobrepassar en el seu
camí cap al fumejant abeurador...
I llavors ella va
arribar a la porta, i la Sansia estava al seu costat.
- Què ha fet? - va
xiuxiuejar l'altra dona.
-Només una mica de
diversió química, -va dir la Mara, apuntant a través del fum per la porta. No
tots els guàrdies havien acudit al rescat de les precioses obreres esclaves
d’en Praysh: dos d'ells estaven bloquejant el corredor just fora de la sala,
sostenint els fuets neurònics preparats per a qualsevol intent de les esclaves
d’aprofitar-se de la confusió.
-Quedeu-vos darrere
meu - va afegir, prenent una ampolla a cada mà i sortint per la porta.
Un dels guàrdies va
esbufegar davant aquesta prima femella humana que aparentment els desafiava.
- On creus que...?
Mai va aconseguir
acabar la seva pregunta. Aixecant les mans, la Mara va estrènyer una de les
ampolles, llançant un doll de líquid a la cares dels dos guàrdies. Ells van
escopir, inclinant mentre intentaven posar-se fora de l'abast del fluid que els
estava esquitxant. Creuant els seus canells, la Mara va canviar l'objectiu i va
donar a la cara de cada guàrdia una dosi de l'altra ampolla...
I amb udols que van
agitar el corredor, tots dos drach'nam van deixar caure els seus fuets i van
trontollar, caient davant les dones, cobrint-se la cara amb les mans.
-Anem - va exclamar
la Mara a la Sansia. Ajupint-se entre els drach'nam, va prendre un dels fuets
caiguts i es va llançar en una boja carrera pel corredor.
Va arribar a una
intersecció de passadissos just quan va aparèixer per ella un altre parell de
drach'nam. Bocabadats, van intentar agafar els seus fuets, però abans que
poguessin col·locar-se en posició, la tralla de la Mara va serpentejar,
embolicant els seus dos colls. Van bramar gairebé tan sorollosament com
l'anterior parell mentre queien al terra de pedra en un poti-poti de braços i
cames. La Mara va prendre un fuet de reemplaçament d'una de les seves mans, i
va continuar avançant.
-Per aquí - va dir
la Sansia, que ara obria el camí -. En el proper corredor girem a la dreta
pujant les escales...
- Detinguin-les! -
va bramar una veu a la seva esquena. La Mara va mirar per sobre de la seva
espatlla, els seus sentits formiguejant amb el sobtat perill...
I davant d'ella, la
Sansia va cridar.
La Mara es va girar,
el seu fuet ja en el moviment. Dos drach'nam, emboscats en unes portes als
costats oposats del corredor, havien aparegut, embolicant amb els seus fuets a
una Sansia que ara s'agitava violentament.
La Mara va fer petar
el seu fuet a l'atacant de l'esquerra, donant-li un fort cop a l'espatlla i a l'esquena
mentre s'ajupia. Va grunyir breument alguna paraulota mentre el corrent passava
a través d'ell, però ell va aconseguir mantenir l'adherència del seu propi
fuet. La Mara va tornar a passar la tralla per sobre de la seva espatlla i la
va enviar cap a l'altre drach'nam...
I llavors, sense
previ avís, l'arma va semblar atrapar abruptament alguna cosa en meitat de
l'aire, i la sobtada pèrdua d'impuls gairebé li arrenca de la mà. Un moviment a
la part alta va cridar la seva atenció, i va alçar la vista.
Per veure que el
sostre rocosos sobre ella s'havia esvaït, reemplaçat per un bosc de gruixudes
espines plenes de pues que apuntaven cap a ella. El seu fuet penjava d'elles,
desesperadament enredat entre les pues.
-Humana estúpida -
va ronc la veu d’en Praysh des d'algun altaveu ocult enmig del bosquet -. No
hauries pensat realment que jo confiaria únicament en fuets neurònics i músculs
drach'nam per mantenir a ratlla a les meves esclaves, no?
La Mara el va
ignorar, dirigint-se cap als dos guàrdies que encara subjectaven la Sansia
entre ells. Amb els seus fuets bloquejats al seu voltant, només els hi quedaven
els seus ganivets...
-Prou - va ordenar
Praysh, abandonant tota suavitat en la seva veu -. No tinc cap interès
particular a matar-te, humana, però ho faré si m'obligues.
La Mara va seguir
avançant. Tots dos guàrdies tenien ara fora els seus ganivets, i els havien
girat per apuntar a la humana suïcida que corria cap a la seva mort. La Mara va
arribar a les fulles amb la Força, preparant-se per apartar-se a un costat just
en el moment correcte...
I llavors, darrere
dels seus dos oponents, el corredor estava de sobte omplint-se de drach'nam.
La Mara es va aturar
reticentment, amb l'agre regust de la derrota a la boca. Amb habilitats de la
Força o sense. Amb entrenament de combat imperial o sense, no hi havia manera
de què pogués encarregar-se de la guarnició sencera ella sola. No aquí, no
aleshores.
- M'agradaria
arribar a un acord - va exclamar cap al sostre.
-Estic segur d'això -
va dir en Praysh, roncant de nou -. Guàrdies: deixin anar a la segona dona i
portin-les a ambdues a la meva càmera d'audiències. Tinc algunes preguntes que
fer-li a la nostra petita lluitadora esparracada.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada