CAPÍTOL 17
Paxxi i Guerra van usar el senyal d'emergència per demanar
ajuda a la Duenna, però després de diversos minuts d'espera, Qui-Gon va decidir
que haurien de prescindir d'ella per entrar al quarter general del Sindicat.
- Com, Jedi-Gon? -va preguntar Guerra-.. Volant
l'entrada? Creant una distracció?
-És d'esperar que la presència del príncep provoqui
certa confusió. No totes les coses s'han d'atenir a la rutina. Ens limitarem a
entrar -va dir el Cavaller Jedi, baixant el fosc visor.
Van passar al costat del primer guàrdia amb un moviment
de cap. El segon va ser més difícil. Els hi va demanar el número d'ordre.
-El Príncep Beju ha canviat els plans. Vol carregar
primer el bacta. Baftu ens ha enviat aquí.
- Sense número d'ordre? -va preguntar el guàrdia
escèptic.
-Sí, podem entrar -va dir Qui-Gon, fent servir la Força
amb el phindià.
-Sí, poden entrar -va repetir el guàrdia, fent-los un
senyal perquè passessin.
Els raigs làser de seguretat de la part posterior
estaven desconnectats, segurament per la gran quantitat d'homes que entraven i
sortien. Ningú els va dir res quan van creuar les sales en direcció a l'escala
que conduïa al pis inferior.
Qui-Gon i els seus companys van arribar fins a la sala
secreta i van activar el mecanisme d'obertura de la paret. Es van dirigir
ràpidament cap a la porta de seguretat del tresor.
-Ara et toca a tu -li va dir Qui-Gon a Paxxi. Esperava
ferventment que l'aparell funcionés.
Paxxi el va connectar al panell de seguretat. Es va escoltar
una sèrie de xiulets electrònics i, a continuació, va pressionar el polze
contra el registre de transferències. Li va seguir un xiulet. Llavors la llum
es va tornar verda i la porta es va obrir.
- Ha funcionat, el meu bon germà! -va exclamar Guerra.
Qui-Gon va desitjar que el seu aliat no estigués tan sorprès.
L'habitació era plena de tresors. Pedres precioses,
espècies, monedes, metalls rars.
-Necessitem un transport -va dir el Jedi-. No podem
treure tot això de l'edifici, així que caldrà amagar-ho.
Els germans Derida van córrer fins a les escales per
agafar els lliscants que havien aparcat allà. Mentrestant, Qui-Gon ho
col·locava tot en munts. Després ho van carregar tot en els vehicles i els van
portar fins a la cambra de subministraments. Tot just hi cabia tot, però van
aconseguir tancar la porta.
-Ara hem d'anar als magatzems -va dir el Mestre Jedi.
Paxxi va tancar la porta de seguretat i va reiniciar el
registre de transferències. No van trigar a deixar la sala secreta i tancar de
nou la paret. Es van apressar escales amunt i van sortir per la porta posterior.
En girar la cantonada de la gran mansió, en direcció a
la porta principal, el Cavaller va aixecar una mà.
-Espereu -va murmurar.
Estava arribant el lliscant daurat d'en Baftu. Aquest i
Obi-Wan van sortir d'ell, seguits pels androides assassins.
-És preferible deixar que els meus guàrdies carreguin
la nau -li deia Baftu al noi que creia el príncep-. Ho faran amb rapidesa i
eficiència, l'hi asseguro. Ara podrà veure el tresor.
-Això em complaurà -va replicar l'Obi-Wan.
- Ho veus, Jedi-Gon? -va murmurar en Paxxi-. El pla
està funcionant.
-Som uns germans amb sort.
En aquell moment va sortir Terra de la caserna del
Sindicat. Va començar a baixar les escales. El jove Kenobi es va posar la mà
enrere per estirar la capa i cobrir-se el rostre, però ja era tard.
- Tu no ets el príncep Beju! -va cridar la Terra
assenyalant-lo amb el dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada