El Passat Ocult (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

El brunzit dels motors, situats sota l'Obi-Wan, bategava contra el seu crani. L'havien llançat al terra d'una nau, tancant-ho en el celler de càrrega. Va mantenir els ulls tancats. Havia de mantenir la concentració. Se sentia completament buit. Esgotat. Malalt.

Però podia recordar.

No havien pogut amb ell. No havien guanyat.

Ells havien entrat a la cel·la i ell ni els havia mirat, ni tan sols quan es van riure d'ell. Hi havia retornat la pedra de riu a la butxaca de la seva túnica perquè no poguessin veure-la i la hi llevessin. La pedra mantenia una lluentor i una calor constant contra el seu cor. Hi havia tret forces d'ella. Era la prova tangible que la Força era amb ell.

Mentre preparaven l'androide esborrador de memòria, ell havia edificat parets de Força al seu interior. Hi havia posat cada record, fins al més borrós, dins d'una vitrina. I els havia acceptat tots, tant els dolorosos com els alegres.

Era tan jove en el seu primer dia en el Temple, havia tingut tanta por. Recordava la seva primera visió d'en Yoda, acudint a rebre'l, amb els seus ulls de pesades parpelles i mirada somnolenta.

-Lluny vingut has, lluny per viatjar estem -li havia dit-. Fred i càlid, és. El que tu busques, trobaràs. Aquí el trobaràs. Escolta.

El so de les fonts, del riu que corria darrere del Temple. Les campanes que el cuiner havia penjat d'un arbre als jardins de la cuina. Es va fixar en aquestes coses, i alguna cosa en ell es va relaxar. Per primera vegada va pensar que allà podria sentir-se com a casa.

Era un bon record.

Dues varetes de metall es van clavar en les seves temples. Els electro-polsadors.

La pedra va brillar contra el seu cor.

Una visita a casa. La seva mare. Llum i suavitat. El seu pare. El seu riure generós. La de la seva mare unint-se a la d'ell, igual de lliure, igual de sonora. El seu germà compartint una peça de fruita amb ell. L'explosió a la boca del dolç sabor del suc. La suavitat de l'herba sota els seus peus nus.

L'androide va activar l'esborrat de memòria mentre els guàrdies observaven l'operació. Va notar a les temples una sensació estranya que es va moure cap a dins. No era dolor, no gaire...

Owen. El nom del seu germà era Owen.

Reeft mai tenia prou menjar. Els ulls de la Bant eren platejats.

La primera vegada que empunyà el sabre làser. Va brillar en activar-lo. La majoria dels estudiants del Temple eren maldestres. Ell mai va ser maldestre. No amb aquesta arma. Sempre es va sentir còmode amb el sabre làser a la mà.

Ara sentia dolor. Molt dolor.

La Força era llum. La va imaginar, daurada, forta, brillant, formant una barrera al voltant dels seus records.

Són meus. No teus. Els conservaré.

Els homes del Sindicat es van sorprendre de veure'l somriure.

-Ha d'alegrar-li perdre aquest record, suposo -va dir un a l'altre.

No, no el perdo. El tinc. M'aferro a ell...

Una tela basta contra les seves mans. Una abraçada a la seva mare. El final de la visita. Sí, hi havia volgut tornar al Temple. Era un gran honor. Sabien que no podien treure-li això. Ell ho desitjava tant. Però, així i tot, l'adéu era dolorós, molt dur. Una galta suau pressionava la seva.

El conservaré sempre.

La forma en què queia el crepuscle en el Temple. Lentament, per tots els llums i edificis blancs de Coruscant. La llum sempre trigava a anar-se'n. En aquesta hora solia anar al riu amb Bant. A la Bant li encantava el riu. La noia s'havia criat en un món humit. La seva habitació sempre estava plena de vapor. Nedava al riu com un peix. Al vespre, el color de l'aigua era com el dels seus ulls.

Dolor. Se sentia malament. Estava perdent la consciència. El vencerien si es desmaiava.

Yoda. No perdria a Yoda. Fortalesa tens, Obi-Wan. Paciència també tens, però trobar-la has. En el teu interior està. Buscar-la fins a trobar-la has i retenir-la llavors. Aprendre a usar-la has. Que pot salvar-te descobriràs.

No perdria les lliçons d'en Yoda. Va crear una barrera de Força al voltant d'elles. El dolor va tornar a augmentar, provocant-li nàusees per tot el cos. No podria aguantar molt més.

- Com et dius? -va preguntar el guàrdia amb duresa.

Obi-Wan va clavar al guàrdia uns ulls malalts i en blanc.

- Com et dius? -va repetir el guàrdia.

Obi-Wan va simular pensar-ho, va simular espantar-se.

-Està cuit -va dir el guàrdia amb una riallada.

L'androide va retreure els electro-polsadors. El Jedi es va desplomar a terra.

-Ara dormirà -va dir un guàrdia.

-No crec que somiï -va afegir l'altre.

Però sí que va somiar.

* * *

El van posar dempeus. Un guàrdia del Sindicat va riure a la seva cara.

- Preparat per afrontar la teva nova vida?

Ell va mantenir una expressió neutra, enlluernada.

-Em jugo diners amb això -va dir el guàrdia-. No duraràs a Gala ni tres dies.

Gala! El noi va mantenir la mirada neutra a mesura que se sentia inundat per l'alleujament. Quin cop de sort! Almenys a Gala podria trobar una manera d'ajudar a Qui-Gon.

Coneixia els plans del príncep Beju. Igual trobava a Gala a algú que volgués ajudar-lo, com algun rival polític que es presentés a governador.

Van baixar davant seu la rampa d'aterratge. Va poder veure un espaiport de pedra grisa amb diversos caces estel·lars molt baquetejats. Diversos punts de control impedien que la gent hi entrés. Va recordar el que li havia dit el seu Mestre. La casa reial havia plomat al planeta. Hi havia faccions rivals lluitant pel control. El poble estava a punt d'aixecar-se en armes.

- Diverteix-te! -clacà l'home del Sindicat, i el va empènyer rampa avall.

Una sonda androide brunzí darrere del jove Jedi quan aquest va creuar amb precaució l'hangar de l'espaiport. Quan va arribar al punt de control, els guàrdies li van fer passar. No hi havia dubte que el Sindicat els havia subornat perquè pogués passar sense problemes. La diversió començaria quant arribés als carrers de Gala. Estaven apostant per quant temps aconseguiria sobreviure.

Obi-Wan es va internar en els carrers plens de gom a gom de Galu, capital de Gala, sabent que el petit Probot el seguia constantment, filmant sense parar. Li costava saber el que havia de fer. Com reaccionaria davant d'una ciutat així si no tenia cap record?

Hi va haver un temps en què la ciutat de Galu va haver de ser gran i impressionant, però els enormes edificis de pedra s'estaven enfonsant ja. A les façanes es podien veure, els forats i depressions allà on s'havien arrencat els ornaments. On abans hi va haver arbres al llarg dels carrers, ara només havia retorçades soques.

Els galacians eren humanoides, la seva pell pàl·lida tenia un to blavós. La llum solar era escassa al planeta, i la pell clara i lluminosa dels seus habitants feia que se'ls anomenés molt sovint "gent de la lluna". El jove Kenobi veia evidències de pobresa per tot arreu. Si l'ambient a Phindar havia estat de por, a Gala el que captava era de ràbia.

Va procurar mantenir una expressió confusa a la cara. Mirà en els aparadors, intentant fer veure que no havia vist les mercaderies que s'exhibien en ells. Va evitar mirar als ulls de la gent i va vagar pels carrers sense un destí aparent. Però, durant tot el temps, es va anar acostant més i més al resplendent edifici que es veia en la distància, i que ell va suposar era el gran palau de Gala. Gemmes blaves i verdes incrustades en les torres captaven la feble llum del sol fent que el palau semblés brillar.

De sobte, un galacià gegantí li va bloquejar el pas.

-Tu -va dir, posant una carnosa mà a l'espatlla del noi-. Saps el que em vaig dir aquest matí en despertar-me?

El Probot brunzí voltant de l'Obi-Wan, mentre aquest resistia la temptació d'actuar com un Jedi. No miraria a l'home als ulls amb valor clar i serè. No li parlaria de manera ferma, però ho faria respectuosament en un intent de calmar la situació. Havia de reaccionar amb por i confusió.

I esperar que no el matessin.

Va deixar que l'aprensió li sorgís a la cara.

- El què? -va respondre.

L'homenàs li va estrènyer dolorosament l'espatlla.

-Què li tallaria la gola al primer home dels turons que veiés.

-Jo-Jo no sóc dels turons -va dir el noi, donant-se compte a l'instant que, en no tenir memòria, no podia saber si era o no dels turons. Va simular que estava confús.

-Doncs ho sembles -va dir el galacià, agafant la vibronavalla que penjava del seu cinturó.

El jove Kenobi va sentir com la treia de la beina amb un so sibilant. Semblava tenir una fulla molt llarga.

Les seves mans van buscar instintivament el sabre làser. Naturalment, no el tenia, ja que l'hi havia confiscat el Sindicat. I, de tota manera, d'usar-lo alertaria a la càmera del Probot.

-La gent sempre diu que ho semblo -va dir amb rapidesa-. Tot el temps. I no ho entenc.

- No ho entens? -va comentar l'home arrufant les celles.

-Sí, jo potser sóc lleig, però no tan lleig.

No tenia ni idea del que era una persona dels turons. Ni l'aspecte que tenia. Però sabia que l'única manera de sortir airós del compromís sense barallar-se era fent-se amic del seu contrincant.

L'homenot el va mirar fixament, abans de tirar el cap enrere i proferir una riallada. Va apartar la mà de l'espatlla de l'Obi-Wan.

El jove va retrocedir un pas, somrient alhora que l'home reia. Es va apartar una mica d'ell. L'home, rient encara, va tornar la vibronavalla al seu cinturó i es va allunyar caminant.

De cara al Probot, l'aprenent de Jedi va mantenir a la cara una mirada de por i confusió. S'adonava que havia de desfer-se de l'androide. Si només podia dependre de la seva intel·ligència per sobreviure, estaria mort abans que fos de nit.

La idea li va fer somriure, però va emmascarar el gest tossint i portant-se la mà a la boca. Es va ficar per un carrer lateral, i mentre caminava va usar la tècnica Jedi de mirar sense semblar que mirava. Anava acumulant informació, esperant el moment oportú.

Davant seu hi havia un carro carregat d'hortalisses, aparcat davant la cuina d'un caf. Un cuiner havia sortit a discutir amb el conductor. Una motojet girava la cantonada en aquell moment. Podia ser la seva oportunitat.

Va accelerar el pas. Quan estava a prop del carro, va ensopegar, sense que el seu rostre perdés l'expressió de desconcert. La caiguda li va posar directament al pas de la moto. Va poder veure perfectament l'expressió de sorpresa del conductor abans que donés un gir brusc per no atropellar-lo. En fer-ho va fregar el carro, tombant-lo. El conductor del carro va començar a cridar al de la moto, que va trepitjar a fons i va seguir el seu camí.

El conductor del carro el va perseguir, agafant hortalisses i llençant-les-hi al pilot de la motojet. Una d'elles va aconseguir al Probot, fent-li girar en l'aire amb un xiulet d'alarma. L'aprenent de Jedi va rodar ràpidament darrere del carro, va arrencar a córrer i es va ficar a la cuina del caf. Va passar com una exhalació davant un sorprès rentaplats que removia un calder amb sopa i va entrar al caf. Es va dirigir a la porta i va córrer fins al carrer per amagar-se en la botiga del costat.

Un moment després veia el Probot sortint per la porta del caf. Surar al carrer, girant lentament, examinant els vianants amb la càmera, mentre el seu perseguit romania ocult a la botiga. A poc a poc, el Probot va començar a recórrer el carrer, girant amb compte en totes direccions, així que el jove Kenobi va aprofitar per desaparèixer dins de la botiga, passar al costat del seu sorprès propietari i sortir-ne per una sortida posterior.

El palau de Gala no estava lluny. Es va aturar un moment davant les adornades portes enjoiades, preguntant-se el que havia de fer. No podia entrar i anunciar-se a si mateix. Va suposar que els ministres i candidats al lloc de governador acudirien en algun moment a palau per celebrar alguna reunió sobre les properes eleccions. S'hauria de limitar a parar a la primera persona d'aspecte important que arribés i explicar-li per què hi era?

Desitjà que Qui-Gon estigués amb ell. El Cavaller Jedi hauria sabut què fer. Ell tenia la ment massa plena de dubtes i possibilitats. Allà, al carrer, davant el palau, se sentia en desavantatge, tement sempre que el Probot reaparegués en qualsevol moment.

Mentre pensava en la manera en què havia de procedir, va caminar fins a l'ombra que proporcionava un sortint de l'edifici. Allà es va adonar que una nau de passatgers baixava des del cel, semblava dirigir-se cap a ell. Es va tensar fins que es va adonar que estava al costat de l'hangar d'un petit espaiport.

Va avançar una mica, encara a l'ombra del sortint, per veure com aterrava la nau. Van baixar la rampa i per ella va sortir un pilot. Algú es va avançar per saludar-lo. Era un jove que portava una capa llarga i un turbant.

-Ja fa tres minuts que espero -va deixar anar el noi quan es va acostar el pilot.

-Disculpes, Príncep. La comprovació de l'equip ens va portar més temps del que és habitual, però ja estem preparats per enlairar-nos.

Obi-Wan es va tensar; havia de ser el príncep Beju.

-No m'avorreixis amb obvietats. Han carregat als meus subministraments?

-Sí, Príncep. Està la guàrdia real llesta per pujar a bord?

-No m'avorreixis amb preguntes, limita't a obeir! Espero que puguem enlairar en dos minuts. Penso descansar durant el vol, així que no em molesteu.

El príncep Beju es va tirar la capa per sobre d'una espatlla i va començar a caminar. Era evident que el príncep havia de dirigir-se a Phindar per a la seva reunió amb el Sindicat. Havia d'impedir que anés a ella?

No, va pensar Obi-Wan. Si intervenia només aconseguiria tornar a la presó, però a una de Gala. El millor seria colar-se a bord i veure si aconseguia tornar a Phindar.

Va observar com el príncep Beju desapareixia per la rampa. Li va sorprendre descobrir que Beju no era molt més gran que ell. També tenia la seva mateixa alçada, i la seva mateixa constitució...

Una idea va brillar en la ment de l'aprenent de Jedi com la llum d'un sabre làser estès. No seria massa arriscat? Havia d'intentar-ho? Només tenia uns segons per decidir-se. Va entrar a la nau amb cura. No es veia al príncep per enlloc. Es va adonar que la nau era un petit creuer modificat per al seu ús personal. Tenia tota mena de luxes. El príncep Beju havia d'estar en la seva cabina, darrere de la porta daurada situada a la dreta.

Obi-Wan va entrar a la cabina de control. Va seure un moment per familiaritzar-se amb els comandaments. Ja havia pilotat cotxes núvol i lliscants aeris i, en una ocasió, una enorme nau de transport. No hauria de ser-li molt difícil pilotar aquesta.

Va tornar pel passadís i va obrir la porta d'una cabina. Contenia subministraments de tot tipus, però va trobar el que buscava en l'altra... una filera de turbants similars al que portava el príncep. Es va posar un al cap, embolicant-se a continuació les espatlles en una capa de color porpra de luxosa tela.

Va tornar a la cabina de control i es va asseure als comandaments. Va veure que el pilot es dirigia a la nau acompanyat de tres guàrdies reals, així que va pujar de seguida la rampa de sortida i va connectar els motors iònics. El pilot va alçar la mirada, sorprès.

El padawan va veure com el desconcert es pintava a la seva cara. Hi havia comptat amb que el turbant i la capa confondrien al pilot i als guàrdies. Suposarien que el príncep Beju pilotava la nau. Pot ser que no per molt temps, però, amb sort, n'hi hauria prou per permetre-li enlairar-se.

L'intercomunicador va cobrar vida.

- Ja han passat dos minuts! -va bordar el príncep Beju-. Per què no hem enlairat ja?

-D'immediat, Príncep -va replicar tallant l'Obi-Wan.

Va iniciar els preparatius de l'enlairament. Els motors iònics van reviure. El pilot i els guàrdies es van apropar més, intentant veure millor. Un dels guàrdies va moure la mà en direcció al seu làser.

-Ara -va murmurar l'aprenent de Jedi, i la nau va sortir disparada de l'hangar.

Les coordenades de Phindar ja havien estat introduïdes a l'ordinador de navegació, i el noi va pilotar la nau amb seguretat fora de l'atmosfera de Gala. Va esperar a estar en ple espai abans de treure's momentàniament turbant i capa.

En una mampara de la cabina hi havia un armariet amb armes. Va triar una pistola làser i es va dirigir a la cabina del príncep.

Aquest estava reclinat en un sofà.

- Vaig dir que no volia que em molestessin! -va exclamar sense aixecar la mirada.

Obi-Wan es va acostar una mica més i va posar el làser sota la barbeta del príncep.

-Ho sento molt.

El príncep es va incorporar per mirar al seu agressor.

- Guàrdies! -va cridar.

-Van decidir quedar-se a Gala.

- Fora de la meva nau! Faré que et matin! Qui ets tu? Com t'atreveixes?

-No m'avorreixis amb preguntes -va dir l'Obi-Wan, posant al príncep dret-. Limita't a obeir.

Següent