El Passat Ocult (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Van sentir una veu darrere d'ells.

- Bon treball, Jedi! -aprovà en Guerra en to baix i reverent.

-Sabíem que guanyaríeu fins i tot encara que us superessin en gran nombre -va assegurar en Paxxi.

- Què va? -va comentar Qui-Gon alçant una cella.

- Així és! -van contestar els germans a cor.

Obi-Wan va intentar controlar la seva respiració. L'últim envit contra els guàrdies l'havia deixat esgotat. Sabia que havia portat el seu control al límit, mentre que el seu Mestre s'havia mantingut fred i metòdic, cobrint amb cops ràpids qualsevol malaptesa seva. Havien derrotat als guàrdies, però Kenobi se sentia decebut amb ell mateix. Era conscient d'haver cedit a la seva impaciència i perdut la concentració. Havia estat una lluita difícil.

-Gràcies per la vostra ajuda -va dir amb irritació, desactivant el sabre làser.

-Oh, nosaltres ajudem amagant-nos, Obawan -li va assegurar Guerra-. Els germans Derida no són bons en combat. Només destorbaríem.

- Sí, vosaltres sou molt millors lluitant! -va dir Paxxi amb mirada alegre.

El jove Jedi es va eixugar la suor del front amb la màniga. Va desitjar poder sentir tant d'entusiasme per les seves habilitats com el que mostraven els Derida.

Es va tornar per descobrir a Qui-Gon estudiant-ho.

-Has lluitat bé, padawan -li va dir amb calma-. La propera vegada ho faràs millor. És hora que ens centrem en el present. Ja hem assolit el nostre objectiu.

- Sí, vau trobar la volta! Excel·lent! -va exclamar Guerra abans d'arrufar el nas i dedicar-se a recollir a guàrdies i androides assassins-. Això no és bo. Hem de marxar d'aquí sense que el Sindicat sàpiga que vam estar. És el millor.

-Buscaré un lloc on amagar-los -va dir en Paxxi.

-Paxxi és bo en això -va dir el seu germà.

-No preguntarem per què -va comentar el Cavaller Jedi amb un sospir.

-No, és millor així. Però abans hem de llevar-los les túniques blindades. Podrien ser-nos útils. El foc de les pistoles làser sembla seguir als Jedi.

- Vas ser tu qui ens va portar aquí! -va exclamar l'Obi-Wan. No podia evitar sentir-se irritat per Guerra. Començava a donar-se compte de la manera en què el seu amic alterava els fets a la seva conveniència.

- És cert, Obawan! -va respondre aquest, alegre- Un bon argument!

Paxxi va trobar una sala d'equip plena de vells circuits i peces de recanvi per a lliscants. Una capa de pols de mig centímetre cobria les peces i el sòl.

-Bé -aprovà en Qui-Gon-. Ja no fan servir aquesta cambra. Trigaran un temps a trobar-nos.

Van transportar fins allà a guàrdies i androides carregant-los en els lliscants i evitant acuradament els raigs disruptors que encara quedaven. Es van dur amb ells quatre túniques blindades i altres tants visors i van tancar la porta darrere d'ells.

-Al costat de les escales hi havia un moll per als lliscants, així que podem deixar-los allà -va dir Guerra-. Ara veurem la volta.

-Entrem nosaltres primer -va ordenar Qui-Gon-. Obi-Wan i jo us alertarem si hi ha raigs disruptors.

Però, abans que poguessin donar un pas, el comunicador d'una de les túniques va començar a emetre senyals.

-Comprovació d'alerta -va dir una veu-. Comprovació d'alerta. Per què s'han activat els raigs disruptors?

Els ulls ataronjats d'en Guerra es desorbitar. Paxxi es va cobrir la boca amb una mà. Qui-Gon va arrufar les celles.

Va buscar el comunicador i el va activar, emprant la Força per respondre de manera que no atragués l'atenció.

-És una comprovació de rutina. Repeteixo, una comprovació de rutina. Tot sense novetat. Suggereixo cancel·lar la seguretat de raigs disruptors al pis inferior per fer més comprovacions.

-Fet.

Els raigs disruptors es van desconnectar amb un brunzit.

-Llamps desconnectats -va dir Qui-Gon.

-Acabin el torn -va respondre la veu-. Abandonin la zona. Tancament en deu minuts.

-Missatge rebut -va dir, apagant el comunicador i mirant als altres-. No tenim molt de temps.

-Ens haurem de donar pressa llavors -va dir Paxxi.

Van córrer fins a la volta i van entrar per la porta secreta. Obi-Wan es va sobresaltar. Les sales de dalt li havien semblat grandioses, però aquesta refulgia de tants tresors com tenia. En el sòl s'amuntegaven costoses catifes una a sobre de l'altra. Hi havia plataformes de dormir cobertes amb les mantes més fines i suaus. Grans coixins brodats en or i plata s'apilaven al costat de les plataformes.

Qui-Gon va rondar pel lloc, examinant les caixes que s'amuntegaven al llarg de les parets.

-Aquí hi ha menjar i subministraments mèdics suficients per a diversos mesos.

-Música i hologrames -va comentar Paxxi, furgant en les caixes d'un altre racó.

-Racions d'emergència i armes -va afegir Obi-Wan, mirant les que tenia al seu costat.

-És el seu santuari -va dir en Qui-Gon-. De fer-los falta, podrien passar aquí mesos tancats.

- Aquí! -va exclamar Guerra.

Tots van córrer cap a ell. En una cantonada hi havia mig amagada una porta amb un panell de control.

-Aquí han de tenir el tresor -va dir en Guerra.

-Bé, almenys tenies raó en això -va comentar el Mestre Jedi.

-D'acord, entrem ja -urgí el seu deixeble-. No tenim molt de temps.

Guerra va mirar a Paxxi. Paxxi mirà a Guerra.

-Per descomptat, Obawan, no és problema -va afirmar Paxxi-. Oops, que va, és mentida! Només hi ha un problema.

Qui-Gon va tancar els ulls i va respirar fondo, com per recompondre la seva gastada paciència.

- Com dius?

Els germans van mirar a terra.

-Ah -va dir Guerra-. Sí. Vam dir la completa veritat, sí. Però no tota la completa veritat. Sí, podem accedir al tresor. És fàcil! Però, per això, abans necessitem alguna cosa. Una cosa que el Sindicat ens va robar primer a nosaltres. Van entrar en el nostre amagatall i van robar tot! Tot allò que tant de temps i esforç ens havia costat acumular...

-Robar -va corregir-lo el jove Kenobi.

-Així és, Obawan, el robem, sí, però només per a poder vendre'l al poble. Teníem recanvis de lliscants, circuits, motors, tot allò que abans abundava a Phindar i que ja no tenim. Pensàvem vendre-ho al poble a preus molt més barats que els del Sindicat! Com veus hauríem fet un gran servei públic...

-Limita't als fets, Guerra -va interrompre'l impacient el noi.

El seu amic començava a posar a prova la seva amistat. Per què no els hauria explicat això abans?

-És clar, Obawan, és un bon consell -va dir Paxxi-. Ens ho van robar tot. Però el que ells no sabien era que entre aquestes coses hi havia una cosa molt valuosa.

-Una cosa inventada pel meu bon germà. Un antiregistrador. Pot desfer tot el que faci un registre de transferència.

Els germans van assentir i van somriure als Jedi. Un registre de transferència és el sistema amb què es gravaven les transaccions en la galàxia. Un aparell electroòptic que gravava les impressions dels palmells de les mans de compradors i venedors.

-La màquina d'en Paxxi pot duplicar qualsevol impressió que estigui memoritzada per un sistema de seguretat o de registre.

Obi-Wan ho va comprendre de seguida. La màquina antiregistradora podria ser incalculablement valuosa. Permetria a l'usuari apoderar-se de béns i propietats i entrar en qualsevol sistema de seguretat de la galàxia que requerís un registre d'empremtes per al seu accés.

-Aquest aparell és molt perillós -va dir en Qui-Gon.

- Perillós? -va preguntar Guerra-. Que va, Jedi-Gon! Ens ajudarà!

-Però si el Sindicat sabés que el teniu... si qualsevol ho sabés, estaríeu en greu perill.

-No tenim por -va dir Paxxi, agitant una mà-. Que va! És mentida, és clar que el tenim. Però això fa que tinguem més cura. Podem robar el tresor, deixar el planeta si cal, i fins a vendre l'aparell al mercat negre...

- Podeu imaginar-vos quant pot valer? -Clacà el seu germà-. Dotze fortunes!

Qui-Gon els va mirar amb severitat.

-No és que això import -es va afanyar a afegir en Guerra-. Primer acabarem amb el Sindicat, no?

-La qual cosa ens torna al nostre problema, germà. Les mercaderies que ens van robar eren aquí. Ara no ho estan. Així que no podem entrar.

-Encara no. Però podrem fer-ho.

-En quant trobem l'aparell.

-Serà millor que tornem. Ja gairebé és l'hora del tancament i Duenna ens estarà esperant.

Qui-Gon els va seguir fora de la sala, llançant un sospir d'exasperació. Van localitzar el mecanisme que obria i tancava la porta secreta i aquesta va lliscar suaument fins a la seva antiga posició. A continuació van portar els lliscants fins al moll que hi havia darrere de l'escala, i es van dirigir de tornada al pis principal.

-Arribeu tard -els va xiuxiuejar Duenna preocupada en veure'ls arribar. Els seus brillants ulls ataronjats escrutaven el passadís que tenia a l'esquena, però la cara se li va suavitzar en veure els germans-. Però m'alegro de veure-us. Van ordenar una exploració de rutina dels pisos inferiors. No us vaig poder avisar.

-Ja ens vam ocupar dels guàrdies -li va assegurar Paxxi-. Però el pis inferior està buit. Ja no hi ha mercaderia allà.

-Em sap greu dir-vos-ho ara -va dir la Duenna, caminant amb ells pel passadís-. Però ho vaig descobrir quant us vaig deixar. Han traslladat les mercaderies al magatzem de l'espaiport. La majoria es carregaran a la nau del príncep Beju perquè aquest les porti a Gala -va fer una pausa prop de la porta-. Ara heu d'anar-vos. De pressa! Terra i Baftu han tornat. D'aquí a uns minuts serà l'hora del tancament.

- Duenna!

La veu era tallant i amb to de comandament. Es van sentir passos provinents del ramal de passadís situat a la dreta.

- Duenna!

La cara de la Duenna va empal·lidir.

- És la Terra! -va dir en un murmuri.

Següent