La profecia final (i Ep)

Anterior

EPÍLEG

En Han estava assegut en una platja de còdols de Mon Calamari, gaudint en silenci de la posta de sol al costat de la Leia, quan va arribar fins a ells Lando Calrissian.

-Em van dir que us trobaria aquí baix -va dir en Lando-. No m'ho creia.

-Bé, saps... és que a la dona li agraden aquestes coses -va dir en Han.

-Aquella és la Jaina? -va preguntar en Lando.

En Han mirà al lluny, on la Jaina i en Jag, amb els pantalons arremangats i impermeables, exploraven les basses que havia deixat la marea sota un antic penya-segat. En Jag s'havia presentat amb Kre'fey feia uns dies, i la Jaina i ell havien estat inseparables des de llavors, fins a un grau molest.

-Sí. La vaig convèncer que es prengués un breu permís -va dir-. Què hi ha? Segueixes cobrant dels militars pel teu servei de missatgeria?

-Ei, jo faig el que puc -va dir en Lando-. Cobro el just per no quedar per ximple. En qualsevol cas, el meu negoci tampoc funciona sense comunicacions. I hi ha molta competència. Als de l'Aliança de Contrabandistes els hi encanta aquest tipus de treball. Els hi desperta la vena aventurera.

-Has vingut aquí per resumir les teves bones obres, o és que passa alguna cosa?

-No; només m'he passat per dir hola i adéu abans de marxar de nou. Però vaig pensar que us agradaria assabentar-vos de què alguns dels meus han atrapat una de les coses que van destrossar l'HoloRed.

-De veritat? -va dir la Leia-. Què era, exactament?

-En essència, era un dovin basal, empeltat en una mena de sistema de direcció vivent. Segueixen els senyals de l'HoloRed fins al seu origen, i enfonsen els repetidors en singularitats. Els vong han hagut de deixar anar un milió... estan a tot arreu. Alguns dels meus creuen, fins i tot, que es multipliquen.

-Meravellós -va dir la Leia-. Així que, encara que reconstruïm els repetidors, quant els emprem, una d'aquestes coses li seguirà la pista, i adéu, repetidor!

-Això ve a ser. Però jo he estat construint uns quants repetidors nous i compactes, muntant-los en corbetes motoritzades. Si són mòbils, els hi resultarà més difícil trobar-los.

-Sembla car.

-Sí; però pensa en la utilitat que hauria estat tenir-ne un a Bilbringi.

-Ben dit. Suposo que els militars també te'ls pagaran bé.

Calrissian va somriure.

-Més endavant. Regalaré els primers a manera de mostres. He de pensar en el dia de demà, al cap i a la fi. Bé, ja us deixo sols. A reveure, i totes aquestes coses.

-Gràcies per haver-te passat -va dir la Leia-. Sempre m'alegro de veure't.

-Estic segur que no trigarem molt a tornar a veure'ns -va comentar en Lando.

Havien acabat de veure la posta de sol i tornaven cap al seu apartament fent una passejada, quan la Leia va ensopegar de sobte.

-Ei, no cal que et facis la maldestra perquè jo et presti atenció -va dir ell. Però, llavors, va sentir com de tensa que estava-. Què passa?

-Són Jacen, i en Luke... i la Tahiri, estan...

-Estan bé?

-No ho sé -va dir-. Tampoc he tingut un contacte molt fort amb ells; però els he estat sentint, sobretot al Luke i en Jacen. Ara és com si... haguessin desaparegut.

En Han va sentir molt fred de sobte.

-Vols dir... morts?

-No, no és això. Si morissin, jo ho sabria. Sé que ho sabria.

-Llavors, estic segur que estan bé -va dir en Han, sense saber si creure-s'ho o no.

-Sí -va repetir la Leia-. Estic segura que estan bé.

* * *

La Tahiri va alçar la vista al cel i va sentir un calfred que li va arribar fins als ossos.

Cap món havia de tenir l'hiperespai com a cel.

Després del salt, els instruments de l'Ombra de Jade havien fet coses rares, i la Mara havia deixat la nau a cobert en un congost fins que es poguessin arreglar les coses. No hi havia manera de saber què anava a passar amb l'atmosfera quan sortissin de l'hiperespai.

«Si és que en sortien».

Va tornar a atendre a la conversa.

-Jacen i jo portàvem algun temps percebin-vos -deia el Mestre Skywalker-. Però només a ratxes, i no percebíem on. També Sekot percebia alguna cosa, però no trobava la vostra nau. Estava amagada d'alguna manera.

-Vam venir en una nau sekotana -va dir la Tahiri.

-Amb algunes peces de recanvi yuuzhan vong -va afegir en Corran.

-Així es podria explicar -va dir en Luke.

-Així s'explica, per descomptat -va dir una nova veu.

Tots es van tornar, i la Tahiri va deixar anar una exclamació. Allà hi havia la Nen Yim, de peu, sencera, viva.

-Nen Yim! -va dir.

La Nen Yim va sacsejar el cap amb tristesa.

-No. Aquesta ja ha passat. La vaig trobar unida a la meva memòria, així com molta informació sobre la seva tecnologia i de la nau que us va portar aquí. Les modificacions que va fer a la nau són... interessants. Si sortim vius d'això, pot ser que experimenti amb aquest disseny.

-Tahiri -va dir en Jacen-, et presento a Sekot, la intel·ligència vivent del planeta.

-Jo... -com se saludava a un món? -. Molt de gust de conèixer-te.

-I jo a tu, Tahiri -va dir Sekot amb serietat.

-Si sortim vius? -va preguntar en Luke-. Què ha passat, exactament?

-Em van infectar amb un virus dissenyat per corrompre el sistema de transferència d'informació que vincula la meva consciència al motor d'hipervelocitat. Crec que es pretenia aconseguir una explosió del nucli. Vaig aconseguir impedir-ho, però no vaig poder aturar el nostre salt a l'hiperespai. He eliminat el virus i estic recuperant el control ara mateix, tot i que és difícil.

-Tens alguna idea del nostre destí?

-Cap -va dir Sekot-. El salt va ser a cegues. Acabarem passant prou a prop d'un pou de gravetat que ens tregui de l'hiperespai.

-I els nostres amics en òrbita... saps què ha estat d'ells? -va preguntar en Luke.

-No van fer el salt amb nosaltres -va respondre ella-. No sé si van ser destruïts, van quedar enrere o van seguir un altre vector.

-Ho sento -va sospirar la Tahiri.

-Ho sents? -va preguntar en Luke.

-Sí. Jo li vaig fer venir aquí. Vaig insistir en això... i, ara, tot s'ha fet malbé.

-Tahiri, no vas ser tu l'única a qui li semblava bona la idea -va dir en Corran-. Les coses sempre semblen més clares en girar la vista enrere -li va recolzar una mà a l'espatlla-. Vas venir aquí amb les millors intencions: posar fi a la guerra; trobar d'alguna manera una entesa entre els yuuzhan vong i nosaltres. Jo vaig creure que podríem fer-nos càrrec de la situació. Em vaig equivocar.

La figura que tenia l'aspecte de la Nen Yim va somriure amb tristesa.

-No diré que m'alegra de trobar-me sabotejada i en perill de ser destruïda, però el que veu portar amb vosaltres, la cuidadora i el seu coneixement, tenen gran importància. No ho entenc del tot, i no vaig a parlar-ne ara; però sospito que les preguntes que em planteja són les més importants que m'he plantejat mai. Ara, si m'ho permeteu, he de dedicar tota la meva atenció a la conservació de tots nosaltres davant tot el que ha de passar. Us recomano que busqueu un bon refugi sòlid en les coves.

-Gràcies -li va dir en Luke-, i que la Força t'acompanyi.

-Crec que m'acompanya més que mai -va dir Sekot.

I, amb aquestes paraules enigmàtiques, la imatge de la Nen Yim es va esvair.

Poc després, van tornar les estrelles, tatxonant un cel nocturn.

Va començar a bufar el vent.

FI