CAPÍTOL
25
A la nit, Nom Anor va sentir que el víllip
es movia contra el seu pit, anunciant l'arribada d'una comunicació. Va seguir
estirat en silenci, preguntant-se si podria sortir del refugi rocós sense que
ho notessin els altres. Els Jedi tenien el son lleuger, i en Harrar també. A
més, tot i que no havien vist cap animal més perillós que un dhillith, el Jedi
major s'havia entestat a muntar guàrdies, i la Tahiri estava de guàrdia en
aquests moments. La guàrdia del propi Nom Anor començaria algunes hores més
tard... per què no podria haver arribat el senyal llavors?
Va maleir en silenci, i es va quedar
al llit fins que el víllip va deixar de tremolar; però no es va tornar a
dormir. A Shimrra no li agradava que no li atenguessin ni que li fessin
esperar, i les excuses no solien valer de gran cosa davant el gran Senyor. Va
sentir que se li estava escapant la seva millor i última possibilitat de
reconciliació.
Si pogués matar la Tahiri sense
despertar als altres...
«Sí, i si els desitjos fossin dha'eh,
totes les gargamelles Luur quedarien saturades».
De manera que es va quedar allà,
intentant contenir la tremolor dels seus músculs.
Quan va arribar per fi l'hora de la
seva guàrdia i va ocupar el lloc de la Tahiri, sobre la lleixa rocosa que
dominava la cova, va seguir sense atrevir-se a respondre a la connexió fins que
va haver passat el temps suficient per estar relativament segur que la Tahiri
dormia. Per fi, quan ja feia més d'una hora que estava de guàrdia, va pujar una
mica més pel vessant per assegurar-se que no el sentia ningú que pogués estar
despert, i va tornar a obrir la borsa i a acariciar la criatura per tornar-la a
la vida.
No va passar res durant llargs
moments; però després va aparèixer una cara... una cara deformada i repugnant.
Amb certa consternació, va advertir
que es tractava de l'Onimi, el bufó d'en Shimrra.
-Nom Anor -va dir en to de burla el
bufó-; Nom Anor, que malament Administrador, ho lamentem amb dolor...
-He de parlar amb Shimrra -va
xiuxiuejar en Nom Anor amb ràbia-. De pressa, abans que ens descobreixin els
nostres enemics.
-Els nostres enemics? -cantussejà l'Onimi-.
En quina fortalesa estarem junts mai més, mai, a més, per demés?
-Digues-li que es tracta de Zonama
Sekot. Digues...
La cara es va fondre de sobte, i va
ocupar el seu lloc una altra infinitament més terrible. Nom Anor es va
estremir, i va sentir per un instant desitjos d'aixafar el víllip, de llançar-lo
a un pou profund, i de tornar al seu paper de Profeta.
Va pensar en els seus deixebles,
malalts, patètics, crèduls...
-Nom Anor -va grunyir el víllip,
incapaç de transmetre en la seva plenitud el to baix profund de la veu d'en
Shimrra, que feia estremir els ossos, però indicant-lo força bé-. El més
indigne i pervers dels meus servents. Què pots voler de mi?
-Només servir-te, Senyor.
-M'hauries servit millor si
t'haguessis lliurat al sacrifici després del desastre que vas provocar a Ebaq IX.
-No vaig poder, Gran Senyor -va dir-.
Em van capturar, em van capturar els Jeedai. He estat captiu seu des de
llavors.
-Ah, sí? Doncs són molt amables, a
deixar-te fer servir un víllip.
-El portava a sobre, ocult. No el van
descobrir.
-Llavors, per què no l'has fet servir
abans? -tronà el gran Senyor.
-Em vigilaven, em vigilaven sempre. Però
ara m'he guanyat la seva confiança.
-Prou -va exclamar Shimrra-. Has
parlat de Zonama Sekot. Aquest món ha estat destruït.
-No és així, Temible Senyor. Estic en
ell, juntament amb la cuidadora Nen Yim i el sacerdot Harrar. S'han aliat amb
els Jeedai, Senyor Shimrra. Contra tu. Contra nosaltres.
-Harrar? Vols fer-me creure que
Harrar és un traïdor?
-Crida'l al teu costat, Senyor.
Veuràs que no està a Yuuzhan'tar, ni tampoc a l'espai yuuzhan vong. Ni més ni
menys que la Nen Yim.
Shimrra no va dir res durant una
estona que es va fer interminable.
-Prossegueix -va dir per fi.
-També estan amb mi dos Jeedai; Corran
Horn, que va matar Shedao Shai, i Tahiri, la-que-va ser-conformada -respirà a
fons-. Senyor, també és aquí en Luke Skywalker, el cap de tots, i la Mara Jade
Skywalker.
-A Zonama Sekot...
El to de veu del gran Senyor contenia
un matís de por que resultava gairebé inconcebible en ell.
Va estar a punt de desanimar-se en Nom
Anor. Però es va armar de valor i va seguir endavant.
-Sí, Temible Senyor. Han vingut a
convèncer el planeta perquè s'uneixi a ells en contra de nosaltres.
-Llavors... Llavors... -els tro de la
veu d'en Shimrra es va perdre. Va tornar al cap d'un moment-. Saps arribar en
aquest planeta?
-El meu víllip pot servir de
cercador. Pots emprar el víllip d'en Phaa Anor per trobar-me. Un cuidador pot
realitzar les modificacions necessàries.
-Si em condueixes fins a Zonama
Sekot, Nom Anor, veuràs que els Déus et tornen a somriure. Jo et tornaré a
somriure.
-És el meu únic desig, Temible
Senyor. Servir-te com et servia abans.
-Espero que em serveixis millor -va
dir en Shimrra, i va fer una pausa-. Segons la nostra experiència anterior,
caldrà una força aclaparadora per destruir aquest planeta maleït. Una bona part
de la nostra flota està lliurant batalla amb l'enemic ara mateix. De fet, tinc
per possible, Nom Anor, que segueixis sent un traïdor i que vulguis atraure la
meva flota perquè els infidels puguin prendre Yuuzhan'tar.
-No és necessària cap flota, Temible
Senyor. Hi ha una fragata imperial per sobre d'aquest planeta, i sens dubte l'Skywalker
té una nau. Envia una nau per acabar amb ells, i un vehicle d'aterratge que em
trobi. És l'únic que cal.
-Neci -va grunyir en Shimrra-. El
problema no són les naus enemigues, sinó el planeta mateix.
-El planeta no presentarà cap
problema, Senyor Shimrra. Tinc els mitjans necessaris per sabotejar-lo. Quan
arribin aquí les teves naus, estarà ocupat amb la seva pròpia mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada