La Marca de la Corona (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

El Gran Palau de Gala s'alçava davant seu, un impressionant edifici blanc amb dues torres altes. Al voltant de les finestres i a l'interior dels capitells de les torres hi havia vidres blaus d'atzurita brillants i gemmes en els dibuixos dels mosaics. El sostre era d'or.

El sostre daurat i els mosaics brillants feien que el palau lluís com si no fos real.

Els Jedi van ser conduïts a través de llargs passadissos fins a la sala de visites, on els esperava la reina Veda. Portava posada una túnica de plata brillant que semblava canviar de color quan es movia. Ombres blaves i verdes es projectaven en apropar-se la Reina a rebre'ls. El seu pentinat daurat estava adornat amb cristalls verds i blaus.

Qui-Gon tot just es va fixar en el seu elegant vestit. Estava impressionat per rebre la seva Força vital. O més aviat per no rebre-la. Era molt estrany. La Reina era de mitjana edat, però ell podia sentir un greu trastorn, com si estigués greument malalta o a punt de morir.

Qui-Gon i Obi-Wan es van inclinar per fer una reverència de benvinguda.

-Benvinguts a Gala, vosaltres, Jedi -va dir la Reina.

La seva veu encara sonava amb ferma autoritat. Qui-Gon es preguntava si hauria preparat la seva fortalesa per a la trobada, per causar-los bona impressió. Els galacians eren coneguts pel seu to distintiu i pàl·lid de pell, un to blavós que ells anomenaven "llum de lluna". Però la pell de la Reina no estava lluminosa, sinó que presentava un color poc saludable semblant al dels ossos.

-Hem portat un carregament de bacta com a regal -li va comunicar Qui-Gon-. L'hem deixat a la terminal de càrrega de l'espaiport.

-El necessitem desesperadament -va contestar la Reina-. Gràcies. Faré que el distribueixin als centres mèdics.

Qui-Gon va observar la seva cara detingudament. En els seus ulls blau pàl·lid, que tenien el color de les ombres del gel, només va poder llegir confiança i gratitud. No va mostrar cap símptoma d'haver sentit una paraula del pla del príncipe Beju.

Encara intrigat pel seu estat de salut, Qui-Gon la va estudiar de la manera que ho fan els Jedi, sense que es noti que estan observant. Es va sorprendre quan ella es va adonar astutament de la seva actitud, com demostrava la seva intel·ligent mirada.

-Sí -va dir suaument-. Tens raó. Estic morint-me.

Qui-Gon va sentir la sorpresa de l'Obi-Wan que estava al seu costat. Sabia que el noi no s'havia adonat de la malaltia de la Reina. Obi-Wan tenia instints excel·lents, però sovint li fallava la connexió amb la Força vital.

-La meva condició simplifica trobades com aquestes -va continuar la reina Veda, gesticulant amb una de les seves enjoiades mans-. Seré directa i espero que vosaltres també ho sigueu.

-Nosaltres som sempre directes -va respondre en Qui-Gon.

La reina Veda va assentir. Es va asseure en una cadira i va fer un gest per indicar als Jedi que s'asseguessin també.

-He estat pensant en fer un tracte sobre el que vull deixar darrere meu -va començar a relatar la Reina-. Gala necessita la democràcia. La gent pregunta i jo ho he garantit com el meu últim acte com a Reina. Aquest serà el meu llegat. Hi ha una gran inquietud aquí a la ciutat i també al camp. El meu marit, el rei Cana, va governar durant trenta anys. Les seves intencions van ser bones, però la corrupció va envair el nostre Consell de Ministres i als governants de les províncies circumdants. Unes poques famílies poderoses controlaven els llocs importants. El meu marit no va poder aturar-ho. I ara temo que esclati una guerra civil. L'única cosa que pot evitar-ho seran unes eleccions lliures. I és per això que he demanat ajuda als Jedi perquè vigilin el procés.

Qui-Gon va assentir.

- Quins problemes preveu que puguem trobar-nos? -va preguntar suaument.

No desitjava nomenar el Príncep Beju. Volia que fos ella la que tragués el tema. Així sabria a qui recolzava.

-El meu fill Beju -va contestar la Reina directament-. És l'últim de la gran dinastia Tallah, un fet que ell no deixa de recordar-me a cada moment. Tota la seva vida ha esperat per governar Gala. No m'ha perdonat el que hagi convocat eleccions. Us crearà problemes, em temo. Si guanya les eleccions, mantindrà el sistema monàrquic. -La Reina va arronsar les espatlles-. Té algun suport. I el que no pugui aconseguir per mètodes legals, el robarà o comprarà.

Qui-Gon va fer que sí tractant de no demostrar la seva sorpresa davant les dures paraules d'una mare cap al seu fill.

-No m'oposo al meu fill -va continuar explicant la reina Veda-. És cert que li he arrabassat un dret a governar que tenia de naixement. Almenys li dec la meva lleialtat. No donaré suport públicament a un altre candidat. Però en privat, desitjo que el meu fill perdi. No només és el millor per a Gala, és el millor per a Beju. Desitjo que esdevingui un ciutadà més, que es lliuri de tot això, -va moure la mà amb un gest que abastava la immensa habitació-. He vist el que el poder va fer en el meu marit. El va corrompre, ell era un home bo. No vull que el meu fill pateixi la mateixa destinació, té solament setze anys. Amb el temps entendrà per què he fet tot això. Ell també és el meu llegat. -La Reina Veda va acabar el seu relat suaument-. M'agradaria deixar darrere un fill que tingui una vida feliç.

- Creu que té alguna opció de guanyar? -Qui-Gon va preguntar.

La Reina va arrufar les celles.

-Encara hi ha un grup de simpatitzants monàrquics. El Príncep ha viscut retirat gran part de la seva vida, des que vam témer per la seva seguretat. Fins i tot ha estat educat fora del planeta. No se sap molt d'ell, el que pot jugar al seu favor.

La reina Veda va somriure a Qui-Gon.

-Estàs sorprès per la meva honestedat. Quan el temps s'acaba, no cal malgastar-lo enganyant-se a un mateix.

- Què hi ha dels altres candidats, Deca Brun i Wila Prammi? -va preguntar l'Obi-Wan- Hi ha cap favorit?

-El preferit és Deca Brun va contestar la reina Veda-. És un heroi per a la gent de Gala. Els hi ha promès reformes i prosperitat. No serà tan fàcil, però ell fa que soni bé.

- I Wila Prammi? -va puntualitzar Qui-Gon.

-Ella té més experiència -va replicar la Reina-. Era ajudant d'un ministre aquí a palau. Les seves idees es basen en la realitat. Desafortunadament, la seva experiència a palau la perjudica en alguns sectors i la seva brusquedat, en altres. Té els seus suports, però es preveu que perdi.

- S'espera que hi hagi violència? -va preguntar Qui-Gon-. Ens hem trobat amb alguns simpatitzants al carrer. Els ànims estan encesos.

-Sí, hi ha hagut alguns incidents -va admetre la Reina-. Però crec que la gent vol una transició pacífica. Tan aviat com s'adonin que les eleccions són legals, no s'hi oposaran, espero.

La Reina Veda va romandre en silenci un moment. Qui-Gon es va preguntar si estaria a punt de defallir. Després es va adonar que estava pensant la manera de dir-los alguna cosa. Qui-Gon sabia que el que ella li diria a partir d'aquest moment era la raó real per la qual els havia cridat. Va mirar de reüll a l'Obi-Wan per assegurar-se que el noi esperaria que la Reina parlés. Obi-Wan va assentir.

-Hi ha una raó que és important -va dir la Reina per fi-. Un altre factor que és important que tingueu en compte: Elan.

- Elan? -Qui-Gon no havia sentit anteriorment aquest nom.

-Hi ha una facció de galacians coneguts com la gent de la muntanya -va explicar la Reina Veda.

Va passar la mà suaument sobre el mosaic de rajoles que tenia a la taula davant d'ella, i una peça d'atzurita blava es va desprendre a la seva mà. La va fer rodar al palmell de la mà, mentre els seus anells brillaven amb la llum del sol que es colava a través de la finestra que hi havia darrere seu.

-Elan és el seu líder. La gent de la muntanya són exiliats que s'oposen a la monarquia i s'han unit en els escarpats terrenys muntanyosos que estan als afores de la capital per viure segons les seves pròpies lleis. No reconeixen al Rei ni a la Reina. Es remoreja que són ferotges i poc amistosos. Mai romanen molt de temps al mateix lloc. Recullen el seu propi menjar i tenen als seus propis sanadors. Rarament es deixen veure per estranys. I, malgrat tot, són molt odiats i temuts. Elan és una llegenda, gairebé un fantasma. Encara no he aconseguit encontrar una persona que l'hagi vist.

- Votaran a les eleccions? -va preguntar en Qui-Gon.

La Reina Veda negà amb el cap.

-No. S'han negat a fer-ho. Van ser convidats pels dos candidats, Deca Brun i Wila Prammi, però Elan va rebutjar reunir-se amb ells. No reconeixerà al nou governador, de la mateixa manera que ella mai va reconèixer al rei Cana o a mi mateixa.

-Si això és cert, de quina manera influirà Elan a les eleccions? -va preguntar Qui-Gon.

-Ah -va dir la Reina-. L'última peça encaixa en el seu lloc. -Diposità la peça d'atzurita de tornada al seu lloc en el mosaic-. Ara el dibuix està complet.

Obi-Wan va llançar una mirada d'impaciència a Qui-Gon. La Reina Veda mirava fixament el mosaic, perduda en els seus pensaments. Qui-Gon es va adonar que havia tornat al passat.

Va passar molta estona fins que ella va tornar a aixecar el cap.

-Admiro la teva paciència, Qui-Gon Jinn -va dir tranquil·lament-. Tant de bo jo tingués aquest do.

-No és un do, sinó una lliçó que cal aprendre cada dia -va replicar Qui-Gon amb un somriure.

La Reina li va tornar el somriure, afirmant amb el cap.

-Sí, jo també intento aprendre-ho. Això em fa tornar a la història de la meva vida. Quan el meu marit el rei Cana era jove es va enamorar. El nostre matrimoni havia estat concertat, com suposareu. Jo vivia en una altra ciutat. Mai ens havíem vist. El rei Cana va trencar el seu compromís amb mi i es va casar en secret amb una altra dona. Era una del grup de la gent de les muntanyes. Naturalment, el Consell de Ministres es va escandalitzar. Ells havien preparat el nostre matrimoni. I el fet que el rei Cana s'hagués casat amb una persona de les muntanyes era inacceptable. Els ministres tenien un gran poder i el van obligar a rebutjar-la. Quan li va explicar a la seva dona que havia decidit obeir-los, ella va deixar la ciutat i va tornar amb la seva gent. El Rei no sabia que era molt jove.

La Reina va passar amb suavitat una mà lleugerament tremolosa sobre el tauler.

-El Rei va descobrir aquest fet més tard. I així i tot ni la va buscar. En aquell temps jo no sabia res de tot això. Vaig arribar per al casament i em vaig casar. Hi havia una ombra al cor del meu marit que jo mai vaig entendre per què hi era. Fins a l'últim any de la seva vida. Em va explicar la història. Em va dir que era el major penediment de la seva vida. Mai s'havia recuperat de la pèrdua del seu amor veritable, ni de la seva covardia en no sortir a buscar la seva enamorada.

-Potser s'equivoqués -va comentar en Qui-Gon-. Està bé que reconegués el seu error abans de morir. Però, pregunto, quina importància té aquest fet avui en dia, Reina Veda? -Qui-Gon va realitzar aquesta pregunta encara que gairebé sabia ja la resposta.

-Elan és la seva filla -la Reina Veda contestà tranquil·lament-. El passat sempre viu en el present.

- I per què ens ha explicat tot això? -preguntà en Qui-Gon.

-Perquè jo també sé ara que m'estic morint -va contestar la Reina-. Elan és el meu últim secret. Vull fer justícia abans de morir, justícia amb Elan. Ella hauria de saber els drets que té de naixement. És la veritable hereva de la corona, Beju no ho és. Ha de tenir la marca de la corona.

La Reina va concloure suaument el seu relat. La seva mirada començava a perdre's una altra vegada, com si els seus pensaments s'haguessin tornat al passat.

- La marca de la corona? -va puntualitzar Qui-Gon.

-La marca de la successió -va explicar la reina Veda-. No és una marca al cos. És una cosa que només el Consell de Ministres pot identificar.

- El Príncep Beju no la té? -va preguntar en Qui-Gon.

-Si el que em va explicar el meu marit és veritat, no -replicà la Reina-. La principal preocupació del Consell de Ministres no és provar-ho. Com podeu imaginar, la majoria d'ells no estan contents amb que hi hagi eleccions. El qui guanyi tindrà el dret a convocar eleccions al Consell.

Qui-Gon va assentir. Era obvi que el Consell anava a donar suport a Beju per mantenir el seu propi poder.

- Què vol que fem? -va preguntar.

-No puc entrar en contacte amb Elan -va dir la Reina-. Òbviament, ella no vol reunir-se amb mi. Però si vosaltres poguéssiu enviar-li un missatge i convocar-la a una reunió... Poca gent rebutjaria la petició d'un Jedi, admeteu-lo. La gent de la muntanya ha tallat la comunicació amb l'exterior. Podria enviar a algú que transmetés el missatge. Viatjar a les muntanyes és difícil i perillós. -La Reina es va mirar les seves mans entrellaçades-. I hi ha una cosa més que encara no us he explicat. El Consell no volia que vinguéssiu. Vaig haver de negociar amb ells. Segons els termes del nostre acord, no se us permet la sortida de la ciutat de Galu.

-Això complica les coses encara més -va observar en Qui-Gon.

-Sí, però no les fa impossibles -la Reina comentà esperançada-. Potser tu puguis...

Tot d'una l'ornamental porta de metall de l'habitació va ser desplaçada amb tanta força que va colpejar la paret fent un gran estrèpit. El Príncep Beju va irrompre acompanyat d'un home alt i calb vestit amb un vestit platejat.

El Príncep va assenyalar amb el dit a Obi-Wan i Qui-Gon.

- Abandoneu Gala immediatament! -va cridar.

Següent