La Marca de la Corona (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Quan Qui-Gon es va aixecar es va adonar que la tempesta havia acabat. No hi havia vent i una estranya calma regnava sobre el campament. En obrir la porta de la tenda, va veure una catifa blanca de neu i un cel blau clar.

Elan voldria que se n'anés. Qui-Gon va col·locar les seves coses intentant ordenar els seus pensaments a la vegada. Li quedava algun argument que utilitzar? Es negava a donar-ho per perdut. Pressentia que la participació d'Elan en el procés electoral seria transcendental perquè tingués èxit.

Va menjar un esmorzar lleuger i es va encaminar cap a la tenda de l'Elan. La gent de les muntanyes ja estava dempeus. Els nens jugaven amb la neu. Un home recollia fruits tardans del bosc d'un arbust. Dana va saludar-lo amb la mà quan creuava un clar del bosc, portant llenya per a un ancià.

Qui-Gon va trucar a la porta de la tenda de l'Elan, i ella el va convidar a entrar.

Estava barrejant pocions en una taula de treball situada davant d'un petit i animat foc. Qui-Gon va recordar les sospites de l'Obi-Wan. Les havia descartat immediatament. S'hauria equivocat en fer-ho? Encara una mica de l'Elan li semblava real, innocent. No podia imaginar-la sent la responsable de condemnar algú a una mort lenta per enverinament. Qui-Gon va acostar una cadira a on estava ella.

-No et posis tan còmode-, li va dir-. Marxes aquest matí.

-La neu sembla profunda -va observar en Qui-Gon.

-Et deixarem una motojet -va dir.

Va començar a barrejar herbes fins a fer una pasta.

-Les ferides encara em creen problemes -va dir Qui-Gon.

-Estic preparant una medicina -va contestar impertorbable-. Gairebé tan bona com el bacta. Creus que canviaré d'opinió, Qui-Gon? Si ho creus així, és que no em coneixes.

-Ah -va dir-. Doncs jo sento que sí et conec.

El so d'un tro de sobte va sacsejar l'ambient tranquil. La tenda es va moure a conseqüència de l'estrèpit.

-Una altra tempesta -va dir en Qui-Gon.

Ella va somriure.

-Ho has aconseguit.

El tro va ressonar una altra vegada. Qui-Gon es va posar dempeus immediatament. Quan va mirar a l'Elan va veure que el seu somriure havia desaparegut.

-Això no és un tro -va dir l'Elan.

-Tancs -va respondre en Qui-Gon.

* * *

Quan van sortir corrent de la tenda, Dana es dirigia cap a ells.

-Ens ataquen -va dir gairebé sense respiració-. És la guàrdia real! He vist les seves insígnies.

El soroll dels tancs va fer que el sòl tremolés. Qui-Gon els va veure aproximar-se a través d'una àmplia clariana. Els tancs tenien problemes amb la neu, però no els impedia avançar. La gent de la muntanya no tenia gaire temps per reaccionar.

-Hem de desviar-los del campament -va cridar l'Elan.

Una ombra va caure sobre la neu. Qui-Gon va mirar cap amunt. Una enorme nau de transport de la guàrdia reial planejava sobre el campament. Va aterrar en un prat cobert de neu prop d'on estaven els tancs. Les rampes van lliscar cap avall per tots els flancs de la nau. Més tancs van baixar per elles.

-Tancs de protons -va dir en Qui-Gon-. Les tropes van dins. No s'arrisquen a sortir si no és estrictament necessari.

-El campament serà arrasat -va dir Dana.

Elan es va mossegar un llavi en actitud pensativa.

-El vent va venir del nord-est durant la tempesta, no, Dana?

-Sí, però...

-Fes que tothom agafi les motojets -ordenà l'Elan amb autoritat-. Fes que Nuni porti als nens i als ancians a un refugi segur. I envia a Viva que agafi les meves medicines. Nosaltres... nosaltres podríem necessitar-les després. Afanya't!

Dana va assentir i va sortir corrent. Elan es va tornar cap a Qui-Gon. El Jedi va admirar la fredor de la seva cara en aquestes circumstàncies.

-I tu, Qui-Gon -va dir-. Necessitaré totes les motojets per a l'enfrontament. No et puc deixar una ara. Però et pots anar muntanya avall per aquest camí.

Li va assenyalar un estret sender que serpentejava més enllà de les tendes.

-Utilitzaré la motojet que vas prometre deixar-me -va respondre en Qui-Gon.

-Però, no puc...

Va activar el seu sabre làser i va mantenir la seva llum verda brillant davant d'ella.

-No deixaré a la teva gent desprotegida -va dir.

* * *

La gent de la muntanya estava a punt per partir. Tots els majors de deu anys i menors de vuitanta estaven asseguts sobre les motojets, segons va deduir.

Elan va passar una cama per sobre del selló del vehicle. Qui-Gon va fer el mateix.

-Aquest és el pla -els hi va dir l'Elan-. Primer, despistem als tancs. Cal confondre'ls. Manteniu-vos fora de l'abast dels seus canons. Recordeu el joc del zoomball?

Tots van assentir. Els hi va somriure, intentant mirar-los a tots als ulls.

-Feu que els tancs siguin els pals de les porteries. Voleu com si estiguéssiu enfrontant-vos als millors jugadors de la galàxia. Intentarem conduir-los fora del campament. Llavors quan ells es creguin forts, i estiguin confosos, ens els emportarem cap al pas de Moonstruck.

- El pas de Moonstruck? -va preguntar Dana-. Però...

Elan va somriure.

-Exactament.

Qui-Gon no va tenir temps de preguntar què significava allò. Elan va posar en marxa els seus motors i es va enlairar. En uns segons, era solament un punt en la distància. Els altres la van seguir.

Qui-Gon havia conduït lliscants i tota classe de vehicles voladors. Però aquesta era la seva primera experiència pilotant una motojet. Els controls del motor, així com la direcció, estaven al manillar. Va encendre el motor tal com havia fet l'Elan, va agafar velocitat i després va corregir la seva direcció suaument movent la part dreta del manillar. Immediatament, la motojet s'enlairà i es va dirigir cap a un arbre.

- Inclina't per girar! -li va cridar algú a la seva esquerra, i Qui-Gon ho va fer, agafant-se per no caure.

Una vegada que va sentir que la motojet estava sota control, va tractar de fer les maniobres amb més cura. Ara ja estava preparat per mantenir-se amb els altres, o almenys tenir-los a la vista.

Tot d'una, Qui-Gon va començar a entendre's amb la màquina. Era més sensible del que estava acostumat a manejar, però també més manejable. Abans d'afrontar els canons, va practicar moviments en l'aire i voltes diverses. Després va agafar velocitat per unir-se als altres, que ja gairebé havien arribat a la zona on estaven els tancs.

Elan es va girar quan el va veure circular al seu costat.

-A temps -va dir. El seu somriure era amistós, com si haguessin sortit a fer un volt amb les motojets -. Creus que te les espavilaràs amb la màquina?

-Ho faré el millor que pugui -va respondre Qui-Gon, just quan un tret d'un canó s'estavellava contra un arbre que hi havia a la seva esquerra.

-Ho necessitaràs -va contestar l'Elan.

Girà ja el manillar cap a la dreta, per evitar un altre làser disparat des del canó.

Les motojets es van escampar en formació, dividint-se i brunzint en elevar-se. Primer avançaven cap als canons i després es retiraven. Tot d’ una, Qui-Gon es va adonar del ritme. Va entendre per què Elan ho havia relacionat amb un joc. Els tancs semblaven maldestres comparats amb les petites i àgils motojets. Podien pujar alt i baixar brunzint fins a la boca dels canons i després esfumar-se sense que la guàrdia real tingués la més mínima oportunitat de fer foc.

Elan i Dana van fer que un tanc els perseguís, perdent-se muntanya avall. Qui-Gon va sentir un terrabastall enorme i un crit d'alegria llançat per la gent de les muntanyes. El tanc havia caigut a la boca d'un barranc.

- El pas de Moonstruck! -va cridar l'Elan.

Va parar els motors mantenint-se en l'aire mentre un altre tret de canó no li va encertar per un pèl. Després va baixar, anant cap avall de les muntanyes, però fent ziga-zagues constantment de dreta a esquerra, amunt i avall. Qui-Gon va seguir la seva irregular trajectòria.

Els tancs trobaven dificultats per seguir-los. Qui-Gon va pensar que ells haurien imaginat que la batalla seria fàcil. Només haurien d'utilitzar les seves armes de destrucció massiva al camp, arrasar-ho i després capturar els supervivents. No esperaven haver de perseguir la gent de la muntanya turó avall. Si fossin intel·ligents, no els perseguirien. Però la guàrdia real estava oxidada. No havien lluitat en una batalla tàctica des de feia diverses generacions. La major part del seu treball consistia a intervenir en petits conflictes a les ciutats. Tenien massa força i poca tàctica.

Però Qui-Gon sabia que era millor no subestimar aquests tancs. Una vegada que haguessin capturat a l'Elan i la gent de la muntanya, podien guanyar la batalla per la potencia de les seves armes. Com anaven a oposar-se unes poques ballestes làser, i un sabre, a semblant armament?

Qui-Gon era a la part posterior de les motojets, intentant evitar el foc que enviaven els tancs. No tenia ni idea d'on estaven anant. Les muntanyes es començaven a estrènyer per ambdós costats. Va començar a preocupar-se. Aviat, les motojets no podrien maniobrar lliurement i aquesta era el seu únic avantatge tàctic.

La llum del sol rebotava a la neu caiguda, cegant-lo. Tot d'una, les motojets  que anaven davant seu van reduir la seva velocitat. Qui-Gon ràpidament es va anar cap a enrere, en una posició molt poc confortable, a prop del tanc que els perseguia. La Força va sorgir al voltant seu, advertint-li, i es va tirar cap a l'esquerra. El foc del canó no li va encertar per mil·límetres. Va poder sentir la calor del tret fregant la seva esquena.

Qui-Gon es va anar cap endavant per arribar a les altres motojets. El sol era ara tan brillant sobre la neu que amb prou feines podia veure res. Va usar la Força perquè li guiés. Es va adonar que el camí que anava seguint es feia cada vegada més estret, el canó que tenien davant es corbava cap enrere sobre si mateix formant una espècie de bola. Els atraparien allà, va pensar. Havia perdut Elan el judici? O tenia un pla al cap? Li hauria agradat saber-ho.

Va aconseguir agafar la velocitat de les altres motojets, que estaven planejant alt, per sobre del congost cap al canó. Qui-Gon es va unir a elles. Quan arribessin els tancs, els anaven a fer miques.

Els Jedi estan preparats a morir en qualsevol moment. Però, havia Elan de convidar-lo a fer-ho?

Els tancs van rugir, agafant velocitat tan aviat com la guàrdia real es va adonar que anaven a atrapar a la gent de les muntanyes. Els canons d'ions deixaven anar bombes, més per celebrar el triomf que com a part d'una estratègia de batalla. Els tancs van enfilar el congost. El primer va maniobrar per disparar a les motojets que sobrevolaven...

I de cop i volta es va enfonsar en un enorme forat. La neu i el gel es van esfondrar des del cim. El segon tanc es va trobar amb un sòl de gel i va ser engolit.

Era massa tard perquè els altres retrocedissin. Un a un anaven a parar al cim cobert de gel i neu i eren engolits. En uns instants, tots els tancs havien desaparegut.

Elan es va situar al costat d'en Qui-Gon. El vent gelat li havia fet enrogir les galtes. Els seus ulls lluïen.

-No sé per què vas pensar que necessitaries aquest sabre làser -li va dir.

Següent