La Marca de la Corona (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

El brillant color verd de les fulles de l'arbre lindemor el va enlluernar. Obi-Wan es va agafar a la Força de la vida de les coses que l'envoltaven, concentrant-les per a si mateix. Segons anava descendint, va aconseguir agafar-se a una de les branques de l'arbre. Els dits d'una de les seves mans es van aferrar amb força en una branca i amb l'altra mà va poder agafar-se a una altra branca que hi havia sota. Així, agafant-se a les branques, va poder arribar fins a un punt en què va arribar al sòl fent un petit salt.

No es va molestar a mirar cap amunt. Segurament Giba hauria ja cridat a la guàrdia real perquè el busquessin. Hauria d'arribar fins a la Cambra del Consell sense ser vist.

Obi-Wan es va esmunyir per les cuines. Va passar corrent entre els sorpresos cuiners, es va ficar pel rebost, va travessar les zones destinades a menjadors i va trobar el passadís que portava a l'ala del palau destinada per al Consell de Ministres.

Els passadissos estaven deserts. Obi-Wan va córrer a través del passadís de pedra, trobant a faltar el seu sabre làser. Va sentir el so de passos de dues persones que s'aproximaven. Es va ficar a la primera habitació que va veure.

Va tancar la porta darrere seu i es va recolzar contra ella. Va sentir com passaven de llarg.

Va deixar anar un esbufec ​​d'alleujament. Salvat. De moment.

Es va trobar que estava en una espècie d'habitació real de recepció. Un banc ornamental se situava en una plataforma en un dels extrems de l'habitació. Tenia davant files de cadires. Tapets brillants adornaven les parets. Darrere del banc hi havia armes antigues.

Hi havia una altra porta just a l'extrem contrari de l'habitació. Obi-Wan es va dirigir cap a ella. Va baixar el tirador lentament i va començar a tirar per intentar obrir-la amb compte. Tot i així, va notar una empenta des de l'altre costat de la porta. A causa de la combinació de forces dels dos costats de la porta, es va obrir amb força i va entrar trontollant en l'estada el Príncep Beju. Aquest va recuperar la seva posició normal en un moment i mirar amb ulls espurnejants a l'Obi-Wan.

-Estaves amagant-te com un covard, no? No et valdrà de res. Els guàrdies estan per tot arreu. De fet estaran aquí en un segon.

El Príncep Beju es va dirigir cap a les sèries de tubs penjants que s'usaven a palau per cridar als guàrdies i als servents. Es va aproximar a un tub vermell.

- I ets tu qui parla de covardia? -va comentar Obi-Wan fredament, intentant ocultar la seva desesperació. Si el Príncep Beju tocava aquest tub estava perdut. I també estaria perduda la Reina-. Per què crides a la guàrdia?

El Príncep Beju va dubtar.

- M'estàs dient covard, Jedi?

Obi-Wan va arronsar les espatlles.

-Només estic traient una conclusió. Des que he arribat aquí m'has tractat com si fos un covard. Però sempre que ho deies tenies a un guàrdia al teu costat. Què valen les paraules quan els actes les contradiuen? Jo sempre he donat la cara sol, mentre que tu t'has presentat amb altres que haurien de lluitar per tu. I sóc jo el covard?

El Príncep Beju va enrogir d'ira. La seva mà va deixar anar el tub. Es va dirigir a la vitrina que contenia les armes antigues. Va aixecar la tapa i en va treure una fora.

- Saps el que és això, Obi-Wan Kenobi? -preguntà, ensenyant-li el que havia agafat.

-És una espasa -va contestar l'Obi-Wan.

Mai havia fet servir una arma així, però hi havia vist pintures en el Temple Jedi. Era com el sabre làser, només que fet de metall.

El Príncep Beju va aixecar l'espasa, i després va passar el tall a través d'un tapet. Es va partir en dos.

-Les mantenim esmolades -va dir-. Vaig estudiar esgrima com a part de la meva formació. El meu pare va insistir que ho fes.

Va realitzar un moviment amb l'arma davant de l'Obi-Wan, que no es va moure del seu lloc.

- Creus que sabries manejar una? -va preguntar el Príncep Beju-. O és que els Jedi només lluiteu amb les vostres? D'aquesta manera, sempre teniu avantatge.

Les seves dents brillaven amb un somriure temptador a Obi-Wan.

- Per què no ho esbrinem? -va preguntar l'Obi-Wan mantenint un to neutral de veu.

Havia de mantenir la seva ment preparada i concentrada en la batalla que l'esperava. No podia deixar que les pulles del Príncep l'afectessin.

Beju va treure una altra espasa de la vitrina i la hi va llançar. Abans que hi hagués agafat correctament l'empunyadura, el Príncep Beju ja havia llançat el seu primer cop d'atac. Obi-Wan va tenir el temps suficient d'esquivar-lo, però el tall de l'espasa el va tocar i li va esquinçar la túnica. Va sentir com la sang corria al llarg del seu braç.

- Has tingut prou? -va preguntar Beju en to de mofa.

Com a contestació, Obi-Wan es va llançar cap endavant. El so del metall espetegà en l'aire quan Beju va aconseguir detenir el seu atac. Beju va empènyer cap a ell. Obi-Wan es va sorprendre com de fort que era el noi. Estava en millor forma del que l'Obi-Wan havia previst.

Beju seguia atacant, fregant a l'Obi-Wan, que seguia parant tots els cops. El seu entrenament amb el sabre làser l'ajudava en el combat, però no estava acostumat a haver d'aixecar el seu braç cada vegada que les espases quedaven enganxades. L'espasa pesava més que el sabre làser, de manera que els seus arts de batalla no li servien de gaire. Beju s'aprofitava d'aquest avantatge, anant-se cap endavant, amb la seva espasa lluent en moure-la en l'aire. Per primera vegada, Obi-Wan va tenir dubtes que pogués guanyar al Príncep jugant en el seu terreny.

Els dubtes en la batalla, existir no poden.

Sempre, en els moments de dificultat, les ensenyances d'en Yoda venien a la seva ment. Confiança, hi ha. Confiança en la Força. Aconseguir-la, tu pots.

Sí, tenia un avantatge de la qual Beju no disposava. Obi-Wan va intentar concentrar la Força. La va notar al voltant d'ell. Els dubtes van desaparèixer. La confiança va créixer en ell. Guanyaria perquè havia de guanyar.

Tot d'una, l'espasa li va semblar familiar a la mà. El seu pes i la seva mesura ja no li eren estranys. Va saltar a sobre del banc real i va caure després cap a Beju, amb l'espasa en alt, després cap avall, movent la espada en l'aire i sorprenent al Príncep Beju. Beju va fer un pas cap enrere, posant la seva arma en posició defensiva, intentant evitar la potència de l'atac de l'Obi-Wan.

La ment de l'Obi-Wan es va aclarir. No tenia núvols d'odi o amargor. Necessitava parar a Beju. Va tornar a atacar, intentant que Beju deixés anar l'espasa.

Però el Príncep va aconseguir defensar-se. La ira li dominava, i la ira com a suport a un bon entrenament pot ser un aliat poderós. Beju va llançar-li una ofensiva. Colpejava una i altra vegada mentre Obi-Wan repel·lia totes les escomeses, sentint la potència dels cops d'en Beju en tot el seu braç, que va començar a fer-li mal.

La suor amarava la cara d'Obi-Wan. Beju va perdre l'equilibri i va trontollar. Portaven ja força temps lluitant. La cara del Príncep Beju estava vermella d'esgotament. Obi-Wan podia sentir el cansament del seu enemic. Esperava que això li fes cometre algun error.

Es va llançar cap a Beju una altra vegada. Obi-Wan va aconseguir emportar-se'l cap a una cantonada. Ara Beju estava tancat, no podia evadir els seus atacs. Amb un cop realitzat des de baix, Obi-Wan va aconseguir fer que Beju hagués de deixar anar l'espasa. El Príncep es va llançar a per ella, intentant agafar l'empunyadura amb les dues mans, mentre que l'Obi-Wan es pujava d'un salt a una cadira per defensar-se del proper atac.

Una veu que va retrunyir darrere d'ells va trencar el silenci.

- Ja hi ha prou!

Una figura encaputxada es movia cap a ells. Vestia els vestits platejats dels Ministres del Consell. Obi-Wan va reconèixer a l'ancià que havia vist aparèixer i desaparèixer misteriosament als jardins.

-Perdràs, Príncep. Qualsevol pot veure-ho.

- No perdré! -va cridar el Príncep, just en el moment en què el peu de l'Obi-Wan queia sobre el seu canell, impedint-li recuperar l'espasa.

-A més, Viso -va grunyir en Beju-, com pots dir que vaig a perdre? Ets cec! No pots veure ni la teva pròpia mà encara que te la posessis davant dels teus ulls.

Obi-Wan es va fixar més a fons en l'ancià. Es va adonar per primera vegada que els seus ulls blau lletosos no podien veure. Amb un ràpid moviment, Obi-Wan es va ajupir i va recollir l'espasa del Príncep del sòl.

-Vaig veure que anaves a perdre fa temps -va continuar dient amb aspecte tranquil-. No em refereixo en aquesta batalla. Has faltat a la veritat massa temps. Quan un home fa això, acaba perdent.

-Deixa de parlar amb circumloquis, ancià -va dir el Príncep Beju retorçant-se i posant-se dret-. Les teves històries sempre m'han avorrit.

-La Reina Veda no t'ha mentit, Príncep meu -replicà Viso amb una tranquil·litat que contrastava amb la rudesa de la d'en Beju-. Però el teu pare sí que ho va fer. I Giba també. Els homes a qui admires també. Però la teva mare, que t'avorreix, no.

- Fora! -va cridar el Príncep-. Faré que els guàrdies et tanquin per mentider!

-Llavors hauràs de provar que menteixo. No vols veure les meves proves abans? Ets prou valent per enfrontar-t'hi? -va preguntar Viso en el mateix to calmat.

Obi-Wan va mirar a Beju. Va veure que el Príncep no podia fer marxa enrere. Viso li havia portat cap a una emboscada de la mateixa manera que ell ho havia fet durant la batalla.

-Bé, ancià -va dir el Príncep amb un somriure de menyspreu-. Mostra'm això que tu dius proves. I després em donaré una gran satisfacció enviant-te a la presó de la torre.

En Viso va fer una reverència. Va fer un gest per indicar-los que el seguissin. Els va conduir fora de l'habitació, a través d'una altra gran sala de reunions. Els va introduir en una avantcambra petita que hi havia darrere.

L'habitació estava completament buida. Les parets i el terra eren de pedra blava clara. A terra hi havia estat traçat un intricat disseny de fils de plata que creuaven de cantonada a cantonada de l'estada.

-Queda't de peu en el quadrat que hi ha dibuixat al centre, si us plau, Príncep Beju -va dir Viso.

Tot d'una el Príncep Beju semblava nerviós.

-El quadrat dins del quadrat -va dir-. El meu pare em va parlar d'això. Mai m'ho va explicar. Ell deia que... ell deia que quan fos prou fort per enfrontar-m'hi significava que ja estava preparat.

- I ara ets prou fort? -preguntà en Viso.

El Príncep Beju es va situar en el centre del quadrat. Tan aviat com els seus peus van tocar el quadrat, les parets van començar a brillar. Obi-Wan va observar sorprès com de cop i volta raigs de llum daurats envoltaven el Príncep Beju formant diversos dibuixos en l'aire. No podia identificar d'on provenien. Semblaven sorgir de l'aire.

Llavors l'Obi-Wan es va adonar que encara que els raigs daurats projectaven ombres sobre el sòl i les parets, no feien ombra o marca alguna sobre Beju.

-Ja ho veus -va comentar en Viso tranquil·lament-. No tens la marca de la corona, Príncep. Li pertany a un altre. No ets el legítim hereu.

El Príncep va fer un pas fora del quadrat. Els raigs de llum van desaparèixer immediatament.

Obi-Wan esperava que el Príncep esclatés de ràbia, o que digués que això no significava res. Esperava que s'encarés amb Viso i que digués a l'ancià boig o mentider. Però el Príncep no va fer cap d'aquestes coses.

Lentament es va ajupir sobre els genolls. Va amagar el cap entre les mans. Obi-Wan va veure que les seves espatlles s'agitaven.

Viso es va acostar i es va quedar dempeus recolzat a l'espatlla de l'Obi-Wan.

-Acaba de perdre tot el que creia saber -murmurà-. Has d'ajudar-lo, Obi-Wan.

Després Viso se'n va anar, deixant-lo amb el Príncep plorant.

Següent