El Passat Ocult (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Guerra va somriure a Qui-Gon.

-Espera, amic. Sembles insinuar que t'enganyaré, eh? Jo? Enganyar al meu amic Obawan? Com vaig a fer una cosa així?

Qui-Gon va esperar.

-Oh, vaja, potser sí que ho vaig fer. Però va ser amb un bon motiu!

- Quin és aquest motiu, Guerra? -va preguntar l'Obi-Wan-. I aquesta vegada digues-nos tota la veritat.

-Jo sempre li dic tota la veritat a Obawan. No, que va. Però ara ho faré per vosaltres, homes Jedi d'honor. Per on podria començar?

- Per què no ens dius per què hi ha una sentència de mort al teu nom? -va suggerir el Cavaller Jedi-. Sembla bon lloc per on començar.

- És cert, ho és! Bé, suposo que el Sindicat em considera un lladre. I també d'altres.

- No ets un lladre, germà! -el va interrompre en Paxxi-. Ets un lluitador per la llibertat que roba!

-Cert; gràcies, germà. Això és el que sóc. Igual que el meu germà. El Sindicat ho controla tot. Menjar i materials, i medicines i combustible, tot el que necessita un phindià per sobreviure. Per descomptat, en situacions així, un ha de buscar altres sistemes, no controlats pel Sindicat, de comprar i vendre coses.

-Un mercat negre -va suggerir en Qui-Gon.

-Sí, això és, pots dir-ho així, mercat negre. Robem una mica aquí, venem una mica allà. Però tot pel bé del poble!

-I en benefici propi -va afegir el Jedi.

-Això també, sí -va respondre en Paxxi-. És que hem de patir més del que ja patim? Però això al Sindicat no li agrada gens. Si robem, hem robar per a ells. I ens neguem a això.

- Per què hem de fer servir el nostre talent per a una banda de lladres? -va preguntar Guerra, colpejant la taula-. És cert que nosaltres també som lladres. Però som lladres honrats!

- Així és, germà! I no som assassins ni dictadors.

- Així és, germà! Per això hem d'alliberar al nostre estimat planeta de les urpes d'aquests monstres. El cap del Sindicat és Baftu, un gàngster sense consciència. Gaudeix fent patir a la gent! -Els seus ulls ataronjats es van entristir-. I sento dir que la seva ajudant Terra no és molt millor que ell. El seu cor és negre i fred, malgrat la seva bellesa.

-Han de ser els phindians que vam veure al lliscant daurat -va dir l'Obi-Wan.

- Portaven túniques daurades? Llavors són ells.

Guerra i Paxxi van intercanviar una mirada de tristesa. Van negar amb el cap, sense un indici de la seva alegria habitual.

- Què passa amb la gent que vam veure al carrer? -va preguntar en Qui-Gon-. La de la cara absent.

Els germans van intercanviar una altra mirada de tristesa, i Guerra va proferir un sospir.

-Els renovats -va dir amb suavitat-. És molt trist.

-Sí -Va admetre Paxxi.

-És el control definitiu -els hi va explicar Guerra-. Sabeu el que és un esborrat de memòria?

-Es fa servir per reprogramar androides -va comentar l'Obi-Wan-. Elimina tot rastre de la seva memòria i el seu entrenament per així poder-los reprogramar.

-Doncs han desenvolupat un aparell que pot fer-li això a qualsevol phindià que considerin un enemic o un agitador. Esborren la memòria d'una persona i després els porten a un altre món, a algun lloc terrible. La persona no té records de qui va ser o del que pot fer. És un joc per als homes del Sindicat, que aposten per quant de temps podrà sobreviure. Una sonda androide els segueix contínuament, retransmetent holoimatges del que succeeix. La majoria d'ells no sobreviu.

Qui-Gon restava inexpressiu. Obi-Wan l'havia vist abans així, aquesta mirada revelava com de profundament ultratjat que se sentia el seu Mestre davant la injustícia i la crueltat comesos.

-A alguns no se'ls envia fora del planeta -va dir en Paxxi en veu baixa-. I pot ser que això sigui encara més trist. Phindar està ple de persones sense arrels que no recorda les seves famílies, als seus éssers estimats, o les coses que un cop van poder fer. Estan indefenses. Phindar està plena de gent que es creua pel carrer amb pares, esposes, fills, sense reconèixer-los.

-Com veieu, el Sindicat no s'atura davant de res -va continuar en Guerra-. I això ens porta a la manera en què podeu ajudar-nos.

-Sempre que els savis Jedi siguin tan amables de fer-ho.

-Ja has vist els cartells a les botigues i el mercat -va prosseguir en Guerra-. El Sindicat controla tots els subministraments. Fer que escassegi alguna cosa és la manera que té de controlar la gent, tal com la renovació els permet controlar-los la ment. No hi ha cap necessitat de racionar els subministraments. Però la gent no té temps de rebel·lar-se quan es passa tot el dia fent cua per poder alimentar la seva família. I pot fer alguna vegada subministraments de sobres? Què va. Els reparteixen amb tanta cura que la gent ha de tornar al dia següent per tornar a fer cua.

-El Sindicat té guardat en magatzems tot el que se suposa que escasseja -va dir en Paxxi-. Menjar, subministraments mèdics, material de construcció, el que se t'acudeixi. I tot això ho tenen amagat en grans magatzems. Ho sabem.

-I una part la tenen amagada als hangars que tenen aquí, sota la seva caserna general de Laressa -va dir en Guerra-. Comprens ara el nostre pla? Si podem treure els subministraments d'aquí, podrem demostrar a la gent que el Sindicat els ha privat de menjar i de subministraments mèdics. El poble reaccionaria i s'alçaria en una revolta! Només necessitem la teva ajuda. A la plataforma minera vaig poder veure com era el control mental dels Jedi.

»Obawan va convèncer als guàrdies perquè el deixessin entrar al post. Podeu fer aquí el mateix!

-Un moment -va dir en Qui-Gon amb fredor-. En primer lloc, els Cavallers Jedi no són lladres. En segon lloc, ja tenim una missió pròpia per complir. No estem aquí per interferir en els problemes d'un altre planeta. Però, si més no per continuar conversant, com penseu treure sense lluita totes aquestes mercaderies de l'edifici? I per què creieu que això pot afectar a una organització criminal tan poderosa? Segur que el Sindicat disposa d'enormes sumes a la seva disposició. Per què havia de canviar res que li buidéssim un magatzem?

- Justa! Molt bé, Jedi-Gon. Ets molt llest, tant com Obawan! -va exclamar en Guerra, donant a Qui-Gon un cop de colze amistós a l'espatlla-. Anem a discutir-ho. El primer és dir-te que el magatzem ha de tenir dues entrades. Com, si no, anaven a entrar i treure les mercaderies sense que els veiessin? Així que només hem d'entrar al quarter general, localitzar l'altra entrada i la resta serà cosa fàcil! Ens ho portarem tot!

-No tan fàcil -va comentar el Jedi.

-Però val la pena córrer el risc, crec. Hi ha una altra cosa que he de deixar clara... Paxxi i jo sabem que, en el lloc on tenen el menjar, les medicines i les armes, també hi ha una volta de seguretat. Allà guarden el tresor del Sindicat!

-Una volta -va repetir en Qui-Gon-. Això implica molta seguretat.

- Sí! Oi? -va concedir en Guerra feliç-. Però Paxxi i jo tenim la clau!

- Com vau aconseguir una clau?

- Ja! Pregunta com! -li va dir Guerra a Paxxi.

- Ja! -va assentir aquest-. És una llarga història!

-També tenim una forma d'entrar a l'edifici. Ho veus? És fàcil. Què? Veniu?

-A veure si m'he assabentat bé -va interrompre incrèdul el Cavaller-. Vols que dos Jedi ajudin a dos lladres comuns a robar-li un tresor a un munt de gàngsters?

Obi-Wan estava callat. Estava d'acord amb el seu Mestre. No era una missió pròpia d'un Jedi. Yoda no ho aprovaria mai. I s'alegrava que en Qui-Gon hagués manifestat aquesta objecció per molt bé que li caigués el phindià.

- Sí, just! -va dir aquest, encara alegre davant la irritació d'en Qui-Gon.

-Espera, germà, hem d'explicar-nos millor -va dir en Paxxi-. Hem d'assegurar al Jedi que estem més interessats a alliberar al nostre poble que a robar tresors.

- Doncs, és clar! Encara he de dir que mai ve malament aconseguir un petit tresor...

I es va interrompre per la commoció que se sentia procedent del cafè. Paxxi va sortir de la cambra amb rapidesa per investigar-ho. Moments després estava de tornada.

-Ho sento molt -va anunciar-. Em temo que és hora d'anar-se'n! Hi ha molts androides buscant-nos!

Següent