La profecia final (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

Wedge va mantenir una conferència precipitada amb els seus comandants per mitjà d'un transmissor d'hiperones, i després va començar a transmetre plans de batalla. La seva única esperança llavors era fer el mateix que havien començat a fer com a maniobra d'engany: desactivar un dels interdictors enemics. Si intentaven fugir, les naus es limitarien a seguir-los.

-Ens posarem en línia de combat contra l'interdictor més allunyat del centre del sistema -va dir-. Formació en eixos. Obrirem una via de foc, esperant que alguns caces puguin arribar-hi a temps. Seleccioneu els seus esquadrons, comandants.

-Wedge, has vist això? -va preguntar en Pash Cracken, emocionat. Sí que ho havia vist, i no ho havia cregut. Més de la meitat de les forces que s'aproximaven a ells des de l'interior del sistema s'estaven retirant del combat. L'interdictor encara hi era, protegit per unes forces importants, però ara la batalla estava més o menys igualada de sobte. Què tenien entre mans els yuuzhan vong?

-Falten cinc minuts per estar a l'abast de tir màxim, senyor -va informar la Cel.

-Molt bé -va dir ell, sense apartar la vista del monitor.

Les naus que es retiraven van augmentar la velocitat i, de sobte, van desaparèixer en l'hiperespai.

-Per totes les vies espacials...! Què diantre...? -es va preguntar.

Tot d'una, va sentir que li apareixia un lleu somriure, i va deixar anar un riure breu.

-Senyor? -va preguntar la Cel.

-Això ha funcionat millor del que havíem somiat -va explicar en Wedge-. Estan tan convençuts que es tracta d'un parany, que han enviat a la meitat de les seves naus a una altra banda.

-Em pregunto a on...

-Què importa? La situació ara està gairebé igualada. Grups d'atac, en formació per a un avanç cap a l'interior del sistema. Ithor, tu posa't cap a l'exterior.

Les naus immenses van començar a donar l'esquena a les forces de la part exterior del sistema, que ara eren més grans que les que estaven cap les drassanes.

-Accelerar a velocitat mitjana -va dir.

-Nova estimació a abast màxim de tir, dos minuts -va dir la Cel.

-Gràcies.

Semblava que els yuuzhan vong de la part exterior del sistema mantenien les seves posicions, sospitant potser que ell volia que abandonessin l'interdictor. No estava malament; no volia lliurar una batalla en dos fronts.

Va seguir estudiant les dades tàctiques que li arribaven, i va veure una altra cosa estranya. Alguns coralites trencaven la formació i es dirigien cap a l'interdictor de la part interior del sistema, avançant-se potser al seu atac cap a ell.

Llavors, va veure que el que feien no era allò. Estaven caient cap al seu pou de gravetat artificial en angles aguts.

-Estan fent l'Impuls d'en Solo! -va exclamar la tinent Cel.

Mentre encara ho estava dient, el primer cori es va impulsar al voltant de l'espiga immensa, girant amb una velocitat terrorífica cap al grup de combat de l'Aliança.

-Distància màxima de tir.

-Foc quan estigueu preparats. Netegeu una via cap als navilis capitals principals.

Van sorgir els feixos de làser entre les dues flotes, i van ser rebuts per glopades de plasma. Mentrestant, els coralites traçaven arcs amb una velocitat antinatural, seguint vectors parabòlics que no es creuaven amb les vies de tir que s'estaven obrint. Allò significava que els caces enemics anaven a arribar al cor de la flota en pocs moments.

-Digueu als caces que abandonin la formació en cas necessari. No sé el que estan fent, però no pot ser bo.

* * *

-No vaig a deixar de recordar-li això mai al pare -va grunyir la Jaina.

-Els hi ha ensenyat un truc nou!

I no era dolent. Els coris queien sobre la flota central al doble de la seva velocitat habitual, a velocitats que els caces no podien igualar, excepte potser els Ala-A. Entre els esquadrons que tenia la Jaina al seu comandament, això equivalia a l'Esquadró Simitarra.

-Són un nou tipus de cori? -va preguntar l'Alema Rar-. Sembla que tenen quelcom rar.

-A mi em semblen coris dels de sempre -va respondre la Jaina. Va veure que un grup de coris passaven a tota velocitat al costat de l'Esquadró Espectre, els bombardejaven amb força i els deixaven enrere abans que els Espectres poguessin encaixar més que un parell de trets. I ara la seva trajectòria els portava al terreny dels Sols Bessons, on aquests escortaven al Mon Mothma.

La Jaina va realitzar un càlcul ràpid.

-Sols Bessons, al meu senyal, adreceu-vos al punt zero-zero-set-u i avanceu a tota potència. Cap de Simitarra, només podrem llançar-ne uns quants trets en passar. Són teus, si els pots atrapar.

-Girar-se d'esquena a l'enemic? -va preguntar Ijix Harona amb incredulitat.

-T'hauran avançat abans que arribis a la acceleració plena -va explicar la Jaina-. Llavors, estaràs darrere d'ells gairebé a la mateixa velocitat.

-Rebut, Cap de Bessons -va respondre l'Harona-. Entesos. No ho hauria d'haver preguntat.

-I què hi ha de la nostra esquena? -va preguntar Bessó Dos.

-Al meu senyal, maniobra de tendi. Tres, tu ets el ventall.

-Rebut.

-Rebut -va dir en Jag-. Ja el tenim.

Tots s'anaven acostant a l'acceleració plena, seguint el rumb de vol dels veloços coris. La Jaina gairebé els va sentir arribar per darrere. Tres, dos...

-Ja! -va dir.

El tres va tallar els dolls i es va girar, disparant. Com Dos i ella seguien accelerant, el Tres se situava ràpidament com escut entre ells i els coris que s'aproximaven.

Quan els coris els van avançar, només van tenir temps de llançar un tret ràpid a la Jaina i al seu company de vol. Ella, per la seva banda, havia adquirit una velocitat de gairebé les dues terceres parts la dels coris, pel que tenia temps suficient per llançar-los bastants trets quan la van haver superat, i abans que sortissin de l'abast de tir.

Va posar a un al visor i li va llançar un torpede de protons quan encara era oportú fer-lo servir; després, el va assotar amb foc de làser fins que va arribar el torpede i el va convertir en escòries foses.

La Jaina va aclucar els ulls. Sí que hi havia alguna cosa estranya. La nau que acabava de destruir s'assemblava a tantes altres que havia posat en el seu visor... només que la seguia alguna cosa.

-Bessó U, has vist el que hi havia enganxat en aquest cori? -va preguntar la Rar, amb un to que donava a entendre «ja t'ho vaig advertir».

-No ho sé -va respondre la Jaina-. La veritat és que no ho he vist fins després de la detonació. Semblava una cua.

-Els coris no solen tenir cua -va dir la Rar.

-Potser fos un doble casc.

-El meu també ho té -va dir en Jag-. Em va semblar que li sortia alguna cosa, com un abocament.

La Jaina, contenint una sensació incòmoda, va disparar amb els seus làsers mentre els coris l'avançaven i va encertar a un en ple dovin basal. Va veure entre el centelleig que aquest també portava cua. O una mena de sac gran, que ara estava buit.

Alguns coris més es van fer visibles en aproximar-se als Ala-A. Apa, els coris podien triar. Podien mantenir la seva velocitat, però acabar amb l'Ala-A en la seva cua, o podien...

-Estan reduint la velocitat -va dir en Jag.

-Sí. Simitarres, separeu-vos. No us interessa que se us posin darrere. Torneu a la festa.

-Rebut, Escuradents -va confirmar l'Harona.

Els Ala-A es van separar de la formació i es van dispersar. La Jaina es va situar darrere d'un cori i va començar a disparar, només làsers. El cori va fer maniobres evasives, i els buits que generaven els seus dovin basal absorbien els seus trets. la Jaina estava tan concentrada en fixar bé el cori en el seu visor, que gairebé no va veure a temps allò. Però els seus reflexos sí, fent-li tirar de la palanca de comandament quan el que a ella li va semblar que era un bloc de pedra de mig metre de diàmetre estava a punt d'estavellar-se contra la seva cabina. Va fer un gir, i allò va passar a centímetres de la pantalla.

Va passar donant tombs.

Va maleir en silenci i va tocar el micròfon amb la barbeta.

-Atenció, control del Mon Mothma. Els coris estan deixant anar grutchins.

Els grutchins eren unes criatures insectoides que havien desenvolupat els yuuzhan vong i que eren capaces de sobreviure en el buit durant algun temps. Les seves mandíbules segregaven un dissolvent capaç de perforar el metall dels cascs de les naus.

-Així s'expliquen aquestes passades suïcides -va dir en Jag-. Hi deu haver grutchins per tot arreu, abans que les flotes hagin entrat en combat si més no. Probablement es dirigeixen als destructors estel·lars.

-Entesos -va dir la veu del control.

Mentrestant, la Jaina havia volat directament cap a un dels cursos per on s'havien deixat anar els grutchin. Va mantenir un tiroteig constant de foc de làser, destruint totes les bestioles que se li posaven per davant. Els altres coris van desfer la formació sobtadament i es van apartar en trajectòria corba de l'horitzó operatiu de la Jaina.

Una cosa va xocar contra la seva nau, i Capi, el seu droide astromecànic, li va anunciar que hi havia un grutchin al casc. La Jaina, deixant anar un grunyit, va tirar amb força de la palanca de màxim, va accelerar al màxim i es va posar a traçar girs desenfrenats, intentant desenganxar-se'l abans que tingués temps de devorar el seu caça.

Per què no podien fer servir els yuuzhan vong armes normals? Míssils d'impacte, làsers... Per què havien de fer servir sempre volcans en miniatures o bestioles gegants?

Va veure amb satisfacció que la bestiola que l'amenaçava en aquells moments es desprenia i es fregia en el deixant d'ions de la seva nau.

Mentrestant, naturalment, un dels coris havia aprofitat per posar-se a la seva cua, de manera que ara tocaven volcans...

* * *

-Tenim uns dos-cents grutchins al casc, senyor -li va informar la Cel.

-Electrifiqueu-lo -va dir en Wedge.

-Ja ho han intentat, senyor. No dóna resultat.

-No dóna resultat... fantàstic.

Sí, els yuuzhan vong s'estaven adaptant. Allò no era bo.

-Segelleu les seccions exteriors i envieu allà a gent amb vestits aïllants i rifles làser.

És clar que, allò no serviria per detenir-los a les zones de motors.

Les naus capitals yuuzhan vong havien adoptat una formació defensiva i ja no avançaven. Wedge també tenia les seves naus gairebé detingudes, i els dos bàndols mantenien a prop als seus caces, a part dels portadors de grutchins. De moment, era un joc a llarga distància. La cosa segurament canviaria aviat. Els yuuzhan vong estarien esperant a veure quin resultat havia donat la seva jugada dels grutchins. Quan s'assabentessin, renovarien l'atac.

Allò volia dir que els seus caces estarien lliures durant una breu estona.

-Que alguns caces facin passades pròximes a les nostres naus capitals -va dir a control.

-Senyor, amb tot respecte, tenim els grutchins enganxats a nosaltres. Alguns pilots fallaran, i és fàcil que ens facin tant de mal com les bestioles.

-No vull que disparin. Vull que desenganxin aquestes coses cremant-les amb els seus deixants.

L'oficial va obrir molt els ulls.

-Per això, hauran de pilotar amb molta precisió.

-Llavors, seleccioneu bé als esquadrons. I de pressa, perquè ens faran falta aviat contra els coris.

* * *

-Ho tinc, cap de Bessons -va dir en Jag. Mentre ho deia, saltaven al buit fragments incandescents de corall Yorik. la Jaina va deixar anar un sospir d'alleujament. Amb allò, havien acabat amb l'onada de coris ràpids.

-Gràcies, Quatre -va dir la Jaina, i va mirar les noves ordres de combat que li apareixien a la pantalla.

-Això... Nois -va dir-. No us ho creureu, però...

Següent