CAPÍTOL
32
-Bé, nois -va dir en Han quan va
començar a sonar l'alarma de reversió-. Aguanteu. Si en Wedge segueix allà,
serà probablement perquè els vong tenen interdictors perquè no pugui sortir; el
que vol dir que a nosaltres ens trauran probablement de l'hiperespai de manera
prematura. Un cop més.
-Espero que no sigui així-va dir
C-3PO-. Em desagraden tant les reversions inesperades... Em provoquen
ressonàncies desagradables en els circuits.
-Fantàstic -va dir en Han-. És el que
em faltava: un androide hipocondríac.
-Senyor, és completament impossible
que un androide sigui hipocondríac.
-Com tu vulguis, Lingot d'Or.
D'acord, allà hi anem.
En Han tirà de les palanques de
comandament, i el Falcó va sortir de
l'hiperespai amb tanta facilitat com sempre; amb més de l'habitual, si és
possible.
-Bé, qui ho havia de dir -va dir-.
Hem sortit normalment. Suposo que això vol dir...
-Que estem massa lluny de
l'interdictor -va concloure la Leia-. Però per poc.
La Leia tenia raó. Els seus
instruments mostraven el perfil gravitacional, no d'un sol interdictor de dovin
basal, sinó de dos. El Falcó havia
aparegut just fora de l'abast del més pròxim. Si en Han hagués dirigit la
reversió una mica més endavant, la seva predicció hauria estat encertada.
-Ai de mi -va dir C-3PO-. Sembla que
és aquí el general Antilles. I que no li van molt bé les coses!
-Sí -va assentir en Han-. Bé pots
dir-ho. Però no ho diguis -va afegir, dirigint una mirada severa a l'androide.
El sistema estava ple de naus yuuzhan
vong. La més propera era un dels interdictors, suspès a l'espai com una espasa
de dos talls i sense empunyadura. Més enllà hi havia una massa immòbil de coris
i uns quants creuers, que pel que semblava custodiaven l'interdictor davant de
qualsevol atac. La batalla principal s'estava lliurant més cap a l'interior del
sistema, on deu naus capitals yuuzhan vong (dues de les quals eren monstruoses)
lluitaven contra el que quedava del grup de combat d'en Wedge.
I no quedava gran cosa. En Han va
comptar quatre navilis de l'Aliança de la mida d'una fragata o superior.
Estaven apinyats, intentant evitar que els envoltessin. Però, com ja havia
observat C-3PO, no semblava que els hi fossin molt bé les coses.
Més enllà de tot allò hi havia un
altre interdictor. Aquest, com el que estava a prop del Falcó, guardava la distància, sense moure's, res més que per evitar
que les naus de l'Aliança saltessin a l'hiperespai.
-Ui -va dir en Han-. Necessita
reforços, i els necessita ara mateix.
-És un desastre -va murmurar la Leia.
Després, es va aixecar i li va sorgir als ulls aquella mirada seva de Jedi.
-Què passa?
-És la Jaina.
En Han va esperar que la Leia donés
més detalls, amb el cor gelat al pit.
-Està viva -va dir la Leia-, i em
sembla que no està ferida. Però passa una cosa dolenta.
-Això ja m'ho figuro, si està aquí
baix -va dir en Han, empassant saliva.
-Deu haver alguna cosa que puguem
fer! -va dir C-3PO amb to plorós.
-Sí que n'hi ha -va dir la Leia.
-Sí -va dir en Han, mirant cap a l'interdictor-.
N'hi ha.
-N'haurà... però, senyor, no aniràs a
atacar l'interdictor? La darrera vegada, tot just vam sobreviure!
-Encara no s'han adonat que som aquí
-va dir en Han-. Ni tan sols tenen naus en aquesta zona. Els tenim ben a
l'abast. Amb una mica de factor sorpresa per la nostra part, amb una mica de
traça... És clar, per què no?
-Però les nostres armes no són
suficients per incapacitar una nau d'aquesta mida -va observar l'androide.
La Leia es va inclinar cap al Han i
li va fer un petó a la galta.
-Això no ha estat mai obstacle per a
ell.
En Han va sentir que se li
s'engrandia el nus que tenia a la gola, però es va forçar a somriure.
-Això serà com sempre, 3PO. No et
preocupis.
Va obrir un canal per comunicar-se
amb els caces TIE.
-Capità Devis, puc encomanar-li que
vagi a avisar immediatament de la situació al gran almirall Pellaeon?
-Vaig creure que anaves a fer-ho tu,
senyor -va respondre en Devis.
-Pellaeon pot no arribar a temps.
Potser fins i tot decideixi no venir si més no, donada la situació. Carai, pot
tenir problemes propis. Nosaltres anem a quedar-nos per treure del mig aquest
interdictor.
-Això pot ser una tasca bastant
difícil -va dir en Devis.
-Res de l'altre món -va respondre en Han-.
Tu afanya't i porta'ns alguns reforços, d'acord?
-Enviaré en el meu lloc a un company
-va dir en Devis-, però jo em quedo a ajudar.
-Jo... -En Han va tornar a contemplar
la batalla, recordant que la Jaina hi era a baix, en alguna part-. Agrairé
l'ajuda, capità Devis. Gràcies.
Entrecreuà els dits i els va fer
cruixir.
-Molt bé -va dir-. Anem a posar això
en marxa.
Es va tornar cap a la Leia.
-Amor, pots posar-te en un dels
turbolàsers? Els nostres amics, els noghri, van aprenent bastant de pressa,
però en aquesta situació prefereixo tenir-te... -es va interrompre, gairebé
incapaç de prosseguir, i la seva veu va perdre gairebé tota la fanfarronada-.
Prefereixo tenir-te aquí, al meu costat -va concloure-. Però necessito que
estiguis a la torreta superior.
Ella li va donar una encaixada a la
mà.
-Ja ho sé. Posaré la Meewalh en
l'altra.
La Leia es va aixecar per anar-se'n,
però abans que hagués tingut temps de sortir de la cabina, en Han la va atreure
cap a ell per fer-li un petó.
-Vés amb compte allà dalt, d'acord?
-va dir.
-Sempre el tinc.
La va veure partir, desitjant de
sobte que poguessin anar-se'n sense més, a buscar a Pellaeon, a veure una posta
de sol...
Però la Jaina hi era, i tot i que la
situació era...
-Ah, fantàstic -murmurà-. M'estic
tornant com 3PO.
-Com diu, senyor? -va preguntar
C-3PO.
-He dit que m'alegro que estiguis
aquí dalt, 3PO.
-Vaja... Gràcies, senyor. Em sento
francament commogut.
-Bé -va dir en Han. Va tornar a obrir
el canal.
-D'acord, caces TIE, som-hi. Aguanteu
fins que comencin a llançar-nos coris.
L'interdictor consistia en dos cons
en forma d'espiga, units per les bases, i tenia gairebé la mida d'un destructor
estel·lar. Els interdictors solien estar coberts de coris, però en aquella
ocasió els coris estaven en una altra part, en combat o entre l'interdictor i
la batalla, defensant-lo d'un possible atac d'aquella direcció. En Han posà el Falcó en picat cap a la part més gruixuda
de la nau, sabent que només tindria ocasió de fer un bon atac abans que
s'adonessin de la seva presència i li fotessin a sobre multitud de coris. Els
caces TIE es van posar en formació a babord i a estribord.
-Atenció al pou de gravetat, nois
-els va advertir-. Volem espatllar la pintura, però no a base d'esclafar-nos
contra ells.
-Entesos -va respondre en Devis-.
Corregint.
En Han inclinà la nau per tenir ben a
tir la juntura dels dos cons, i va començar a disparar amb els quadrilàsers. Al
cap d'un instant, els canons de les torretes es van sumar al foc. Van aparèixer
buits amb aspecte de xarxa fosca, que absorbien els trets sumint-los en el no-res.
En Han llançà un míssil d'impacte a cada costat de la via de foc, i va tenir la
satisfacció de veure que tots dos xocaven contra la superfície irregular de
corall, produint-li fissures i enviant ones expansives que es desplaçaven fins
a les puntes estretes de la nau.
Després, en afectar la gravetat al
seu rumb, va seguir una trajectòria corba al voltant de l'interdictor. Però en
comptes d'aprofitar aquella força per allunyar-se amb major impuls, va adoptar
una òrbita propera, sense deixar de disparar, intentant penetrar en la nau prou
per provocar-li danys importants.
Els canons de plasma de l'interdictor
van començar a disparar; però un dels motius pels quals en Han havia triat com
a blanc la línia central era que la nau estava distribuïda de tal manera que
tot el seu foc es dirigia cap als dos extrems, de manera que els hi resultava
difícil disparar-li, i no podien dirigir un foc creuat. No obstant això, va
passar rugint al costat de la seva cabina un tret pròxim, una explosió de matèria
supercalent de vuit metres de diàmetre que li va fregar els escuts i va enviar
una sacsejada d'ions pels circuits de protecció de la nau.
Mentrestant, cap dels trets de làser
que havia llançat estava donant en el blanc, i només li quedaven uns pocs
míssils d'impacte. La perforació del casc no avançava molt.
-Arriben coris -va anunciar en Devis-.
Sis a la primera onada.
-Pots mantenir-los apartats de
nosaltres, per si podem fer una altra passada almenys? -va preguntar en Han.
-Entesos, Capità Solo.
En Han va disparar un altre parell de
míssils d'impactes. Un va donar en el blanc i l'altre va explotar quan l'anava
a absorbir un buit. Allò va succeir tan a prop del Falcó, que l'ona expansiva el va treure de la seva òrbita i el va
desviar de la línia central de la nau enemiga. Tot d'una, ja no estava fora de
la línia de foc directe de l'interdictor, sinó que es trobava directament sota
la mateixa. Va posar el Falcó de
perfil respecte de l'interdictor per reduir al mínim el blanc, i es va posar a
sortejar el foc abrasador, acostant-se més per evitar que convergissin sobre
ell els trets. Quan pràcticament estava lliscant sobre la superfície de la nau,
es va aixecar i es va allunyar bruscament.
-Carai -va sentir dir a Davis. En Han
va estar a punt de quedar-se bocabadat: els dos TIE no s'havien apartat del seu
costat. Darrere d'ells es veia a només tres coris dels sis que hi havia al principi.
Amb uns pilots com aquells, en Han no va haver de preguntar-se què havia estat
dels altres tres.
Mentre els mirava, els TIE es van
separar i van traçar un ampli gir, deixant als coris entre ells i els grans
canons del creuer, i van procedir a fer-los miques.
-Això sí que és pilotar -va comentar
en Han-. Sort que no hi havia molts com vosaltres quan fèiem la guerra a
l'Imperi.
-Gràcies, senyor -va dir en Devis-.
Però tenim companyia. Molta més.
En Han mirà el monitor.
-Podem fer una passada més -va dir-.
Després, les coses es posaran massa calentes per aquí.
De fet, sabia que aquella passada
anava a ser més calenta del compte... probablement fins al punt de ser mortal.
* * *
-Caram -va dir en Prann, mirant per
la pantalla de visualització de la Golan II.
-Què passa? -va dir la Jaina.
-Vine aquí -va dir en Prann.
La Jaina es va aixecar i es va
dirigir a poc a poc a la pantalla de visualització. Li havien substituït la
xarxa amb què estava lligada per uns grillons atordidors a les mans i als peus
i un collaret d'esclau al coll. A més, el toydarià encara la vigilava de prop.
No semblava que en Prann temés molt que la Jaina fora a intentar res.
Va arribar a la pantalla de
visualització i va comprendre amb desànim al que es referia en Prann.
-Ha tornat la resta de la flota vong
-va dir amb veu inexpressiva.
-Sí. D'aquí a unes hores, la teva
flota no serà més que ferralla; i encara que a nosaltres ens donés per donar un
cop de mà, no crec que poguéssim servir de molt contra tants.
-No intentis justificar davant meu la
teva covardia -va dir la Jaina-. Moriran tots, i tu et quedaràs mirant.
-Que em quedaré mirant? -va dir en
Prann-. Res d'això; sortiré cames ajudeu-me. El motor d'hipervelocitat està
disposat per funcionar, gràcies als vostres recanvis. Per què creus que he tret
el mantell encobridor? Però sembla que s'han oblidat que som aquí, de manera
que primer anem a acabar de fer unes quantes simulacions per ordinador. El
nostre motor improvisat és una mica capritxós, i no volem anar a parar a una
estrella.
-Si us plau -va dir la Jaina-. Si
volguessis escoltar-me...
-He dit que no, Solo. Escolta,
mira-ho d'aquesta manera: tu vas a sortir d'aquesta, per explicar als de dalt
el que ha passat aquí, cosa que és difícil que pugui aconseguir ningú més de
per aquí. Vas a sobreviure, coronel... i ni tan sols serà culpa teva.
-Què significa això? -va preguntar la
Jaina.
-Vol dir -va dir en Prann, inclinant-se
cap a ella-, que jo també he fet la guerra en els meus temps, i que he conegut
a altres com tu. El teu objectiu en la vida és fer-te matar, i no deixaràs de
llançar-te a la lluita fins que ho aconsegueixis. Fins llavors, viuràs sumida
en la desil·lusió constant.
-No em coneixes -va dir la Jaina-. No
pretenguis conèixer-me.
-És igual, noia. No pretenc discutir
sobre la qüestió. No val la pena.
-Porta aquesta estació de combat a la
batalla, ara mateix! -va dir la Jaina de la manera més dramàtica possible. En Prann
la va mirar atònit. La Jaina va sentir que el toydarià es posava tens.
-Bé... -va dir en Prann-. Bon intent.
La Jaina es va posar seriosa, en
senyal de derrota; però, al mateix temps, va esbossar dintre seu un somriure
maligne. No havia fet més que donar a Prann una lleu empenta amb la Força; el
just per fer-li saber que hi era. Perquè, durant aquella petita discussió entre
els dos, havia trobat un pla. No estava segura que donés resultat; però ara
tenia més probabilitats de funcionar que feia uns moments.
* * *
-Pash? -va dir en Wedge.
-Posa'm amb el general Cracken!
Acabava de veure que el Memòria d'Ithor rebia una sèrie
d'impactes forts, i els sensors indicaven que el seu nucli estava en estat
crític.
-Estic aquí, Wedge -va dir al cap
d'un moment la veu cansada del general-. Ho sento, però a partir d'ara ja no
podrem ajudar-te molt.
-N'hi haurà prou amb que surtis
d'allà -va dir en Wedge.
-Estem evacuant -va dir en Pash-.
Haurem de sortir en càpsules de salvament, esperant tenir alguna oportunitat de
salvar-nos. Aquí no en tenim cap. He intentat apuntar la nau cap a un dels
interdictors, però em temo que no arribarà.
-Tu cuida't, Pash. Això no ha acabat
encara.
-Bona sort, Wedge. Cracken tallo.
Al cap d'uns moments, el Memòria deixà d'existir amb una espurna.
Wedge va esperar que en Pash hagués aconseguit sortir, però no va tenir temps
de pensar-hi. El mateix Mothma estava
en mal estat, i no trigaria molt a compartir la sort del seu vell amic. Si les
coses no canviaven ràpidament, anaven a perir tots.
* * *
Quan el Falcó Mil·lenari i el seu escorta van estar una altra vegada a tir,
ja els hi seguien vint coris. Els caces TIE seguien a la seva esquena, atraient
el foc enemic per evitar que arribessin al Falcó,
però estaven passant molts trets, de manera que el camí resultava tremendament
mogut.
-Capità Solo -es va lamentar C-3PO
des del seient del copilot-; em temo que el nostre deflector posterior comença
a fallar.
-Intenta desviar energia -va dir en Han,
desitjant que estigués la Leia en aquell seient, malgrat el que havia dit
abans.
-No puc detenir-los -va dir en Devis-.
He perdut els meus escuts.
-Gràcies per la teva ajuda -va dir en
Han-. Des d'aquí, podré arreglar-me-les jo. Retira't tu.
Va disparar els seus últims míssils
d'impacte, obrint un altre forat a l'interdictor, i va centrar els seus quadrilàsers
en el forat. El corall Yorik es trencava i s'evaporava. Va baixar més encara,
confiant que no l'absorbís un buit, i va seguir disparant. Una explosió enorme
sacsejà la nau.
-Què ha estat això? -va preguntar a
tots en general i a ningú en concret.
-El meu company de vol -va respondre en
Devis, amb veu una mica tremolosa-. Ha rebut un impacte directe.
-Segueixes aquí? -va dir en Han amb
enuig-. Vés-te'n! Assegura't que ve en Pellaeon!
-Em temo que és una mica tard per
això -va dir en Devis-. Però potser pugui ser útil encara. Ha estat un gran
honor volar amb tu, capità Solo. Di... digues-li a l'almirall Pellaeon que vaig
fer el que vaig considerar millor.
-Devis, què...?
Però llavors va passar xisclant el
TIE pel seu flanc de babord. Girava com si hagués perdut un estabilitzador,
però el noi havia aconseguit dirigir-lo d'alguna manera. Es va estavellar
contra l'interdictor com un meteorit, arrencant un bloc de corall gairebé de la
grandària del Falcó, i deixant un
forat incandescent. Per l'orifici va sortir atmosfera, a més d'algunes figures
que només podien ser yuuzhan vong.
En Han pujà, enduent-se a diversos coris
que van rebre l'impacte de l'explosió.
-3PO? -va preguntar.
-Ho sento, senyor -va dir l'androide-.
L'interdictor segueix funcionant.
«El que vol dir que el teu sacrifici
ha estat inútil, noi», va pensar en Han. Va caure en el compte que ni tan sols
havia arribat a conèixer l'aspecte físic d'en Davis.
-Què passa, Han? -li va arribar la
veu de la Leia.
-Res -va dir ell-. Hem perdut als
caces TIE, i l'interdictor segueix funcionant. Si no fem una altra passada, ens
abatran amb tota seguretat.
-Si no fem mitj...
-Sí, ja ho sé -va dir en Han-. Encara
que arribi Pellaeon, serà massa poc, massa tard. Per això, farem una altra
passada, d'acord?
-D'acord.
-D'acord.
Va fer donar a la nau un brusc
viratge que va tornar a posar a la vista l'interdictor.
-T'estimo, amor -va dir.
-Jo també t'estimo, vell pirata.
* * *
-Bé -va dir en Prann-, sembla que ja
estem preparats, nois. Estic introduint els últims càlculs.
«Ja està», va pensar la Jaina. Va
buscar amb la Força, de manera subtil, no per fer-se amb el control sinó per
substituir les coordenades que Prann creia que estava introduint per les seves
pròpies. La Jaina no dominava molt l'art de controlar les ments per mitjà de la
Força; i, com Jacen, no tenia bon concepte d'això.
Però en aquella ocasió no li quedava
una altra opció.
«Un-un-dos, no zero-zero-dos -va
pensar, dirigint el pensament a Prann-. Zero-nou-un, no un-un-nou. Tota la
resta està bé, és perfecte, serà el salt millor calculat de la història, i
llavors estaràs lliure, ric i fora de perill dels vong per sempre».
No podia canviar gran cosa el salt,
ja que altrament ell es donaria compte. Però no calia.
-Ei -va dir el toydarià. Devia
haver-se fixat en la seva mirada de concentració-. Què fas? Deixa-ho, o et volo
la mà d'un tret.
-No estic fent res -va dir la Jaina,
intentant desesperadament mantenir el seu monòleg a través de la Força-. Què
podria fer?
-En qualsevol cas, no importa -va dir
en Prann-. Allà hi anem.
Va tirar de la palanca de salt, i es
van posar en marxa.
* * *
-Què diantre...?
En Han tirà de la palanca cap enrere,
traient al Falcó del seu picat, i va
passar gairebé fregant l'objecte enorme que havia aparegut en el seu camí.
-Quan un es pensa que les coses no
poden posar-se pitjor...
-Senyor! Senyor! -va cridar C-3PO-.
És una estació de combat Golan II. De quina part de la galàxia pot haver
sortit?
-Una Golan...?
-Estem salvats!
* * *
-Què...? Què ha passat? -va cridar en
Prann.
-Has intentat saltar a través d'un
interdictor -va respondre la Jaina-. I no ha funcionat.
-És clar que no! Vaig programar el
salt en sentit contrari.
-Sí; bo, és evident que no.
En Prann es va aixecar d'un salt,
empunyant la seva pistola de làser.
-Has estat tu. Te m'has ficat al cap
d'alguna manera...
-Escolta'm, Prann -li va etzibar la Jaina-.
Estàs interdictat. Ja et deuen tenir ben detectat; de manera que, si aixeques
ara el mantell, no només seràs un blanc immòbil, sinó que seràs un blanc
immòbil i cec. Només et queda una alternativa: treure del mig aquest
interdictor, o morir. Què tries?
En Prann seguia apuntant-la amb la
pistola làser, amb la cara contreta de fúria.
-Té raó, Erli -va dir Ghanol-. Ara
hem de sortir d'aquí lluitant.
El dit d'en Prann tremolà sobre el
disparador de la pistola... però, després, se la va guardar bruscament a la funda.
-Als canons, doncs. Però t'ho
asseguro, Jedi, això m'ho pagaràs.
* * *
En Han es va dirigir ràpidament al
costat de l'estació, mentre s'aixecaven els escuts. Al cap d'un instant, un
fort bombardeig de làser començà a assotar l'interdictor. Ara, l'únic que havia
de preocupar al Han era la dotzena o cosa així de coris que tenia a la cua, els
seus escuts propis, que començaven a fallar, i les altres vint coses que
fallaven en la seva nau.
-Aguanteu tots -va dir-. Això estarà
apurat.
-Han -li va cridar la Leia.
-Estic una mica ocupat ara mateix, amor
-va dir.
-La Jaina està en aquesta estació.
-De veritat? La història serà
interessant... però, vaja, així és la nostra noia.
-No crec... Han, segueix tenint
problemes.
-Ah, sí? -va dir en Han, mentre
virava i tornava a redreçar el rumb, deixant el cori davant el foc dels
cànons-. Bé, això ja ho arreglarem.
* * *
-Senyor! -va cridar la Cel-. La Golan
II acaba d'aparèixer al costat de l'interdictor. L'està bombardejant a
consciència!
En Wedge va mirar la pantalla, sense
creure el que veia.
-Com l'hauran mogut? -es va
preguntar.
No importava.
-Canvieu el rumb. Quan desaparegui
aquest camp, vull estar fora de l'abast de l'altre. Nosaltres cobrirem la
rereguarda.
El que quedava de la seva flota
deteriorada virà pesadament, sota el fort foc enemic, per complir l'ordre.
Tots, excepte el Mon Mothma. Les naus
que estaven entre l'interdictor i ells s'havien realineat per fer front a l'estació
de combat. El grup de batalla d'en Wedge tenia aclarit el camí fins allà, però
algú havia de quedar-se per impedir que l'altre interdictor els seguís. I com
aquell fracàs havia estat seu, semblava que l'escollit havia de ser ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada