El Passat Ocult (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

El passadís era ample i estava buit; no hi havia on amagar-se. Duenna es va dur un dit als llavis abans de córrer per girar la cantonada en direcció a l'altre passadís.

Qui-Gon va ordenar amb la seva penetrant mirada blava que no es mogués ningú. Ponderà la situació. Terra només estava a uns metres de distància. La mà de l'Obi-Wan es va tancar sobre el pom del seu sabre làser, disposat a tot.

-No cal que vinguis corrent, anciana -petà la veu de la Terra com un fuet-. On estaves?

-A les cuines -va contestar Duenna, amb una veu que era com un murmuri.

-A les cuines. Menjant altra vegada? O potser evitant-me? Mira'm.

Hi va haver una pausa. Els germans Derida van allargar els braços i es van agafar de l'espatlla.

- Què m'estàs amagant, Duenna? -La veu de la Terra es va tornar un ronc-. No hauràs vist a Paxxi i Guerra?

Els germans es van estrènyer amb força.

-No, què va -va contestar Duenna amb veu ferma.

-Però no et sorprèn saber que estan a Phindar.

-Estic sorpresa, però trio no demostrar-ho.

- Insolent! -La veu de la Terra tremolava ara d'ira-. Crec que hauria d'advertir-t'ho, anciana. Si veus a Paxxi i Guerra, si parles amb aquests traïdors, m'ocuparé personalment que siguis renovada.

Els germans Derida es van mirar amb expressió adolorida.

-Però no abans que vegis als germans morir davant els teus ulls -va xiuxiuejar Terra.

- No! -va cridar Duenna-. T'ho suplico...

-Suplica tot el que vulguis. És evident que no hi ha res al que no estiguis disposada a rebaixar-te. Fas la meva voluntat, em netes la roba, reculls les meves escombraries, per què no anaves a suplicar també?

-Et suplicaria si m'escoltessis -va replicar amb veu tremolosa-. Si tan sols volguessis que et digués el que vas ser, el que podries tornar a ser...

- Ja n'hi ha prou! Escolta, Duenna. Si tens contacte amb ells, moriran. I la teva memòria es perdrà per sempre, anciana. Però, no et preocupis, que et deixaré anar al planeta més terrible que pugui trobar! Ara, vine, necessito que em preparis el bany.

Els vigorosos passos de la Terra es van allunyar, i els amics van sentir que li seguien els passos més apagats de la Duenna.

-Anem -va murmurar en Guerra-. Cal anar-se'n.

Es van posar les túniques blindades i els visors de mirall, i amb ells els va ser fàcil confondre's amb la resta dels guàrdies del Sindicat mentre deixaven l'edifici.

Quant van arribar a les foscos carrers, el phindià els va guiar per un carreró estret on es van treure túniques i visors, que van guardar a la bossa que portava amb ell.

- Per què sospita Terra que Duenna contactarà amb vosaltres? -va preguntar l'Obi-Wan als germans-. És que sap que simpatitza amb els rebels? No és molt perillós utilitzar-la?

-Què va -contestà en Guerra amb veu baixa-. Terra no està segura de res. Tem que Duenna contacti amb nosaltres perquè és la nostra mare.

El jove Kenobi va mirar sorprès al seu Mestre.

- I per què treballa per al Sindicat? -va preguntar aquest, desitjós de conèixer la resposta dels phindians.

Aquests van intercanviar una mirada de tristesa i Paxxi va assentir a Guerra.

-El Jedi ha de saber.

-Sí, així és -va dir Guerra amb pesar-. Duenna treballa per a Terra perquè ella és la seva filla.

-Llavors Terra és...

-La nostra germana -va dir en Paxxi.

-No és la mateixa germana que vam tenir una vegada. No és la que vam conèixer. La van renovar quan només tenia onze anys. Va ser criada pel Sindicat. No recorda la nena que va ser. Va créixer en aquest lloc, envoltada de poder i crueltat.

-Sense amor -va dir Paxxi.

-Per això sacrifica la seva vida la nostra mare. Va pensar que així podria donar amor a Terra, encara que només fos com a serventa. I potser fer-li recordar part de la nena que va ser una vegada. Però no ha passat. Terra no ha canviat, i Duenna segueix aquí. Es queda per cuidar la seva filla, sense importar-li el que ella sigui. Sense importar-li en el que s'ha convertit.

 Següent