El Passat Ocult (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Aquella nit, Guerra i Paxxi van compartir amb els Jedi les seves abarrotades estances. Era una petita habitació a la casa que la Kaadi compartia amb la seva família. Des del mateix moment en què els va trobar, havia insistit perquè els germans es quedessin amb ella i va rebre als seus acompanyants amb la mateixa calidesa.

Van passar la nit estirats en unes mantes esteses a terra. Paxxi es va adormir immediatament, i Qui-Gon es va sumir en l'estat que els Jedi diuen repòs-en-perill, amb els ulls tancats i mantenint la ment en constant alerta.

Obi-Wan no podia dormir. No podia deixar de pensar en com d'horrible que seria perdre la memòria. No s'imaginava res que fos més terrible. S'havia esforçat tant en el Temple, havia fet tantes amistats i havia après tant de Yoda i dels altres mestres. I si li treien tot això?

- Estàs despert, Obawan? -va murmurar Guerra des de la manta que tenia al costat.

-Sí.

-Sí, és clar, això pensava. T'he sentit pensar. Segueixes enfadat amb mi?

-No estic enfadat amb tu, Guerra. Però pot ser que sí una mica impacient. Mai expliques tota la veritat.

-Què va. Oh, és mentida. Tens raó, Obawan, com sempre. Sento que no estàs d'acord amb la decisió de Jedi-Gon d'ajudar-nos.

-Què va... O sí. Igual és mentida.

-Ah, et burles de mi. I em mereixo les teves burles

- Per què no em vas parlar de la teva germana?

-Terra -va murmurar, llançant un sospir- és la meva enemiga, i també ho és teva, oi? Però no sempre va ser així. Has de creure. Ah, si l'haguessis conegut de nena! Era tan alegre i llesta i curiosa! I divertida! Ens seguia a tot arreu. Baftu va agafar tot el que havia de bo en ella i ho va esborrar per omplir-la d'odi. Entens per què hem d'acabar amb ell, Obawan? Per això s'arrisca tant Duenna... Paxxi i ella creuen que podran recuperar-la un cop el Sindicat hagi deixat d'existir.

- I tu creus això?

-No, amic meu -va contestar amb un altre sospir-. No ho crec. Però sí que ho desitjo. Com la meva família. Hi ha hagut persones de gran fortalesa mental que han pogut resistir alguns efectes de l'esborrat de memòria. Conserven fogonades de records. Només retalls de coses, un rostre, una olor, un sentiment. Em temo que això no serà possible per a Terra. Porta massa temps així. No tinc la mateixa fe que el meu bon germà. En el meu cor només tinc una esperança molt petita.

-És una cosa a la qual poder aferrar-se.

-Sí, així és. Per això va ser pel que vaig enganyar al meu amic, i no li ho vaig explicar tot des del principi. Pot ser que el meu bon amic Obawan em comprengui i em torni a donar la seva ajuda.

Va regnar una llarga pausa. La irritació que sentia Obi-Wan per Guerra el va abandonar a l'instant. Va veure el dolor i el terror en què havia viscut el seu amic, i que en Phindar estava fent el mateix que havia fet a la plataforma minera, dissimulant amb somriures i bromes la seva por a una mort segura. Qui-Gon havia fet bé en voler ajudar-los, i ara ho sabia.

-És clar que t'ajudaré -va xiuxiuejar, però Guerra ja estava adormit.

* * *

A la nit següent, els quatre es van posar les túniques blindades sobre de les seves vestidures i es van col·locar els visors. Van observar l'activitat en els magatzems de l'espaiport ocults sota un sortint.

No semblava haver molta seguretat. Els membres del Sindicat entraven i sortien dels edificis sense mostrar passi algun. Només haurien de simular que anaven a lliurar un carregament. O almenys això esperaven.

Paxxi i Guerra s'havien passat tot el dia preparant uns subministraments que semblessin autèntics. Encara que els seus contenidors tenien cartells de "Bacta" i "Farmaciola", en realitat estaven plens de circuits vells. Però almenys tindrien alguna cosa que portar a l'espaiport.

-Quant entrem ens dividirem en dos grups -va dir Qui-Gon-. Guerra anirà amb Obi-Wan, Paxxi amb mi. Començarem cadascun per un extrem i ens trobarem al centre, si podem. Si localitzeu les vostres mercaderies i trobeu l'aparell antiregistrador, sortiu d'aquí. I d'aquí a vint minuts deixarem l'edifici, ho hàgim trobat o no. No podem córrer cap risc.

- I si no el trobem? -va preguntar Paxxi.

-Tornarem a intentar-ho. No podem arriscar-nos a què ens descobreixin. Com més aviat sortim d'aquí, millor -va dir, abans de tornar-se cap el seu deixeble-. No oblidis mantenir les mans dins les butxaques perquè ningú s'adoni de la longitud dels teus braços. Hem de semblar phindians.

El jove Kenobi va assentir, i els quatre van caminar amb vivesa pel pati.

-Lliurament de bacta -va bordar Qui-Gon al guàrdia de la porta quan van arribar a la porta del magatzem. El guàrdia els va deixar passar.

Van entrar a un enorme espai d'alts sostres. Filera rere filera, les transparents unitats d'emmagatzematge corrien d'un extrem a l'altre de l'edifici. Cada unitat estava plena de caixes i contenidors. Membres del Sindicat amb platejades túniques carregaven subministraments en lliscants abans de dirigir-se al gran moll de càrrega situat a la part de darrere.

Els germans Derida es van aturar de cop, amb la sorpresa pintada a la cara. Obi-Wan va saber per què. Aquí hi havia filera rere filera de tot allò pel que els phindians feien cua desesperadament. Subministraments mèdics. Menjar. Peces de recanvi per fer operatius a lliscants, androides i màquines. Tot emmagatzemat pel Sindicat. Els germans ho sabien per endavant, però veure-ho finalment amb els seus propis ulls era rebre un cop molt fort.

-Poseu-vos en marxa -va dir Qui-Gon amb un to amable prenyat d'urgència.

Obi-Wan, amb les mans a les butxaques, es va dirigir amb Guerra a un extrem del magatzem. Van caminar ràpidament d'una filera a una altra. Les vegades que es creuaven amb altres membres del Sindicat es limitaven a saludar amb el cap i a seguir caminant.

- Això és molt fàcil, Obawan! -va murmurar el seu company-. M'alegro que robéssim aquestes túniques!

El comunicador de la túnica d'en Guerra es va posar a funcionar de sobte.

-Guàrdia K23M9, informi -va dir una veu-. Quin és el seu parador?

-Serà un control de rutina -va murmurar el jove Kenobi.

-Fent un lliurament al magatzem -va respondre el phindià activant el comunicador.

-Parador no previst. Expliqui's -grinyolà el comunicador després d'una pausa.

Guerra va mirar a Obi-Wan amb pànic.

-Digues-li que s'equivoca -li va xiuxiuejar aquest.

- Que va! Compleixo ordres -va dir amb rapidesa, apagant el comunicador.

Es van concentrar en la següent filera. L'aprenent de Jedi vigilava mentre el seu company examinava els prestatges.

- Ho he trobat, Obawan! Allà, a la balda de dalt! Reconec la meva caixa de cèl·lules energètiques. Ha d'estar aquí.

Va pujar al primer prestatge i agafà la caixa amb els seus llargs braços, baixant-la després.

-Aquí està, en el fons -va dir amb un ample somriure després de mirar dins.

Obi-Wan posà al seu lloc la caixa marcada "Bacta".

-Molt bé, marxem.

Van caminar pel passadís, intentant fer veure que no anaven amb pressa. D'un altaveu pròxim brollà de sobte un anunci.

-Guàrdia K23M9, presenteu-vos davant seguretat. Guàrdia K23M9, presenteu-vos davant seguretat.

- Aquest sóc jo! Què podem fer, Obawan? -va preguntar Guerra, ple de pànic.

El jove va pensar amb cura. Havien de treure de l'edifici l'aparell antiregistrador.

-Dóna'm la teva túnica -va ordenar.

El phindià titubejà.

-Però això et posarà en perill, Obawan. Això ja ho vaig fer a Bandomeer, i no tornaré a fer-ho.

 -La Força em protegirà -li va dir Obi-Wan, encara que ho dubtava-. Has de buscar a Qui-Gon i treure aquest aparell d'aquí.

- Pots utilitzar la teva Força per escapar?

-Sí. Afanya't.

El jove es va treure la seva pròpia túnica, i el seu company va fer el mateix amb gest reticent. Van intercanviar les túniques i Guerra es va posar la de l'Obi-Wan, portant sota el braç la caixa que contenia l'antiregistrador.

-Anem -va dir el jove Jedi quan per la cantonada va aparèixer un lliscant amb homes del Sindicat.

Guerra va fer mitja volta i es va allunyar caminant, passant al costat dels guàrdies que es dirigien cap al noi. No li van dedicar ni una mirada. El jove Kenobi es va tornar per veure que hi havia quatre guàrdies més dirigint-se cap a ell des de l'altre costat. Sabia que no havia d'oferir resistència. Si escapés d'aquests guàrdies, seguretat tancaria l'edifici i Guerra no aconseguiria sortir. Només podia fer una cosa: rendir-se.

El seu amic phindià va desaparèixer per una cantonada i els guàrdies van accelerar fins acostar-s'hi. Van parar el vehicle en l'aire, apuntant-lo amb les seves pistoles làser al coll, única part del cos que portava desprotegida.

-Guàrdia K23M9, estàs fora del teu quadrant -va dir un d'ells-. Ja coneixes el càstig. Hem d'escortar-te a la caserna general. Resisteix i moriràs.

El jove Jedi va assentir i va pujar al lliscant. El guàrdia que tenia darrere continuà apuntant-lo al coll amb el làser. Es van dirigir a la caserna del Sindicat.

Següent