CAPÍTOL 13
La veu d'en Qui-Gon era tan tallant com el tall d'una
vibronavalla. - L'has abandonat!
- Que va, Jedi-Gon! Ell va insistir! -va exclamar
Guerra-. I tot va passar molt de pressa. No vaig saber què fer!
- Podries haver-te quedat amb ell! -va replicar
bruscament.
-Però Obawan em va dir que m'emportés
l'antiregistrador. Va dir que això era el més important -va plorar el phindià
desesperat.
Qui-Gon va proferir un sospir d'exasperació. Obi-Wan
tenia raó. La seva missió era aconseguir aquest aparell. Això havia de ser el
més important.
Li va donar l'esquena a Guerra i va intentar recuperar
les bones formes. Estaven ocults en les ombres, fora de l'enorme magatzem.
Volia atacar a Guerra, atacar al primer guàrdia del Sindicat que veiés, atacar
la caserna general. La ira li inundava, crua, polsant, irracional. Li va
sorprendre com de forta que era. Guerra ja havia traït al seu padawan en
aquella plataforma minera. Ho hauria tornat a fer?
-No vaig saber què fer, Jedi-Gon. Obawan va insistir.
Dóna'm la teva túnica, em va dir. Va dir que la Força l'ajudaria. Ara m'adono
que només volia que li obeís. De saber jo que se l'haurien emportat, bé
m'hauria posat al seu lloc.
El Cavaller Jedi es va girar per mirar als afligits
ulls d'en Guerra. Els seus instints li van dir que confiés en el phindià. I tot
el que deia sobre l'Obi-Wan semblava autèntic. El seu aprenent s'havia
sacrificat perquè poguessin treure l'aparell antiregistrador de l'edifici. Ell
hauria fet el mateix.
Paxxi va parlar en veu baixa.
-Tenim un senyal per trucar a Duenna en cas
d'emergència. Podem activar-lo i demà es reunirà amb nosaltres en el mercat.
Ens dirà com està Obawan i el que planegen per a ell. Llavors podrem planejar
el seu rescat.
-Demà seria massa tard. Ha de ser aquesta nit. Ara
mateix. No deixaré a Obi-Wan tant temps tancat.
Paxxi i Guerra van intercanviar mirades.
-Sentim dir-te que no, Jedi-Gon -va dir el segon-. La
caserna general es tanca a les nits. Ningú pot entrar o sortir-ne. Ni tan sols
Terra i Baftu.
- Què passa amb l'aparell antiregistrador? Vas dir que
podria fer-te entrar en qualsevol part.
-Així és. En qualsevol part. Excepte en la caserna
general després del tancament. Duenna tindrà cura d'Obawan. Li protegirà el
millor que pugui.
Qui-Gon va tornar a apartar-se. La ràbia de la
impotència tornava a desbordar-lo. Però aquesta vegada no anava dirigida contra
Guerra, sinó contra si mateix. Havia d'haver acompanyat a Obi-Wan i deixar que
els germans Derida se les arreglessin sols. Però va témer que no fossin capaços
de treure l'aparell antiregistrador de l'edifici.
-Una decisió pren, i després una altra -deia sempre en
Yoda-. Refer el passat no pots.
Sí, només podia seguir endavant. I el cor afligit del
Jedi sabia que aquesta nit no podria rescatar al seu deixeble. No podia
comprometre l'èxit de la missió intentant un rescat condemnat a fracassar.
* * *
Obi-Wan s'asseia en una cel·la amb prou feines prou
gran per contenir-lo. Tenia les cames recollides, amb els genolls sota la
barbeta, i feia fred. L'aire que fregava la seva pell era com la por gèlida que
tenallava el seu cor.
Qualsevol cosa menys
això,
pensava. Puc suportar-ho tot, menys això.
No vull perdre la memòria!
Perdria tot el seu entrenament Jedi, tots els seus
coneixements. Qualsevol saviesa que tant s'havia esforçat per obtenir. Perdria
també la Força? Perdria els records que li deien com dominar-la.
Què més perdria? Les amistats. Totes les que havia fet
en el Temple. Les de la gentil Bant d'ulls platejats. La d'en Garen, amb qui
havia lluitat i rigut i que era gairebé tan bo com ell a la classe de maneig
del sabre làser. La d'en Reeft, que mai tenia prou menjar i que solia mirar amb
tristesa el plat buit fins que l'Obi-Wan li passava alguna cosa del seu menjar.
Hi havia forjat estrets llaços amb ells, i els trobava a faltar. Si perdia els
records d'ells, moririen per a ell.
Va pensar en el seu tretzè aniversari. Semblava haver
tingut lloc molt temps abans. Mai havia realitzat el seu exercici de reflexió.
Recordava l'avís que li havia donat el seu Mestre. Sí, el temps és una cosa
esmunyedissa, però sempre convé buscar-lo.
Obi-Wan no l'havia buscat. No havia tingut temps. Ara
tindria tot el temps del món, i res a recordar.
Va prémer el front contra els genolls, sentint que la
por l'aclaparava, li omplia la ment de tenebres. Per primera vegada en la seva
vida va saber el que era perdre tota esperança.
I llavors, enmig de tota aquesta por i aquest fred, va
sentir una calidesa dins de la seva túnica. Va buscar a la butxaca oculta del
pit. Els seus dits es van tancar al voltant de la pedra de riu que li va
regalar el seu Mestre. Estava calenta!
La va treure. La fosca pedra brillava en la foscor amb
una espurna gairebé cristal·lina. Va tornar a tancar els dits sobre ella i va
sentir que vibrava contra els tous dels seus dits. La pedra ha de ser sensible a la Força, va pensar.
Això va enviar un raig de llum pura a la foscor de la
seva ment. Res està perdut allà on hi ha la Força, va recordar del Temple. I la
Força està a tot arreu.
Va pensar en el que Guerra li havia dit sobre
l'esborrat de memòria. Els de voluntat forta havien pogut resistir-se a alguns
dels efectes de l'esborrat. Potser això significava que la Força podria
ajudar-lo. Doncs, què era la Força sinó llum i fortalesa?
Va estrènyer la pedra amb energia i va fer que la Força
li envoltés com si fos un escut. Se la va imaginar enroscant-se al voltant de
cada cèl·lula del seu cervell com si aixequés una fortalesa. Rebutjaria la
foscor i conservaria els seus records.
Ni tan sols va alçar la mirada quan es va obrir la
porta de la cel·la i van entrar els guàrdies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada