La profecia final (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Des del pont de comandament del Yammka, Nas Choka inspeccionava les restes de les forces d'ocupació de Fondor. No hi havia quedat gran cosa d'ells.

Es va tornar a poc a poc cap a Zhat Lah.

-Com ha passat això? -va preguntar en veu baixa, dirigida únicament al comandant.

-Van atacar Duro, Mestre Bèl·lic, tal com havien previst els nostres serveis d'intel·ligència. L'Executor que hi era va demanar reforços. Els meus homes tenien set de batalla, i jo la hi vaig concedir -entretancà els ulls-. Llavors, van arribar. Quan vaig entendre el parany, vaig donar a les naus ordre de tornar; però els seus interdictors els hi van impedir abandonar el Sistema Duro. Els infidels van mantenir immobilitzades les nostres forces en el pou de gravetat del planeta, i després van fugir. Són uns covards!

-M'estàs dient que uns covards us van treure el sistema que us havia confiat? Que us van vèncer uns covards?

-Estàvem en inferioritat numèrica, Mestre Bèl·lic. Vam lluitar fins que no hi va haver cap possibilitat.

-Cap esperança? -va preguntar en Choka amb to sarcàstic-. Seguies viu, tenies naus, i dius que no tenies cap possibilitat? I tu et dius yuuzhan vong?

-Sóc yuuzhan vong -va grunyir en Zhat Lah.

-Llavors, per què no vas lluitar fins al final? No podries haver-te emportat amb tu davant els Déus alguns vaixells enemics més?

-Alguns, Mestre Bèl·lic.

-Llavors, per què vas fugir? Quin honor hi ha en això?

A Zhat Lah li van tremolar els llavis dividits.

-Si el Mestre Bèl·lic vol la meva vida, seva és per lliurar-la als Déus.

-Per descomptat. Però t'he demanat una explicació.

-Vaig pensar que les naus que ens quedaven podien prestar un servei millor que deixar-se fer trossos en una batalla que no podíem guanyar.

-Això vas pensar? -va preguntar en Nas Choka-. No vas pensar a salvar la teva pròpia vida?

-La meva vida pertany als Déus. Poden prendre-la a voluntat. No defujo la mort. Si el Mestre Bèl·lic vol que torni a Fondor en el meu coralita personal, moriré lluitant. Però, donada la diferència numèrica, la resta de les meves naus haurien quedat destruïdes fent relativament poc dany a l'enemic. Si això va ser un error, la responsabilitat és només meva. Els meus homes no van tenir res a veure amb la decisió.

Nes Choka va tornar a contemplar les restes de la batalla.

-Dues Fragates força danyades. Un creuer de combat amb només danys mínims. Has fet bé -va dir, girant-se cap a Lah de nou.

El comandant va obrir lleument els ulls amb sorpresa.

-Ens hem estès massa; hem abastat massa sistemes estel·lars -va dir en Nas Choka-. Hem perdut massa naus perquè massa comandants no coneixen més estratègia que la de lluitar fins a la mort.

Es va dur la mà a l'esquena i va contemplar a Lah.

-Aquesta situació hem d'agrair-li-ho al difunt cap del teu domini.

-El Mestre Bèl·lic Lah va conquistar la major part d'aquesta galàxia -va protestar en Zhat Lah-. Ens va lliurar la seva capital, que ara és el nostre Yuuzhan'tar.

-Sí; i per això va malbaratar els guerrers com si fossin vlekin, sense tenir en compte tampoc com anàvem a mantenir uns territoris tan extensos -mogué la mà-. Les coses estan canviant, Zhat Lah. Les coses han de canviar. Els infidels s'han adaptat. Han minat moltes de les nostres capacitats, però nosaltres ens hem minat a nosaltres mateixos encara més. L'orgull dels nostres guerrers ens debilita.

-Però l'orgull dels nostres guerrers és el que som -va protestar en Zhat Lah-. Sense el nostre orgull, sense el nostre honor, som iguals que els infidels.

-Però tu et vas retirar perquè et va semblar el millor.

-Sí, Mestre Bèl·lic -respongué, moderant per fi el to de veu-. Però no va ser... fàcil. Assumeixo la taca jo mateix; però la taca existeix.

-Escolta'm -va dir en Nas Choka-. Nosaltres som els yuuzhan vong. Ens ha estat confiat el camí veritable, el veritable coneixement dels Déus. El nostre deure és sotmetre tots els infidels d'aquesta galàxia i, o bé enviar-los xisclant a la presència dels Déus, o bé portar-los al camí veritable. No hi ha punt mig; no hi ha vacil·lació possible. I tampoc pot haver fracassos. La nostra missió és més important que tu i que jo, comandant, i és més important que el teu honor i que el meu. El mateix Senyor Shimrra ho ha dit. Així doncs, no sentis cap taca. Per guanyar aquesta guerra hem deixar de banda moltes coses que ens són estimades. Els Déus ordenen el sacrifici. Nosaltres som els que hem de fer el que cal fer. Per això torno a dir-te que has fet el que havies de fer.

Lah va assentir amb el cap, amb una lluentor de comprensió als ulls.

-I bé -va prosseguir en Choka-. Aquestes tàctiques... aquests atacs fingits i retirades sobtades, aquestes maniobres d'atacar aquí i ocultar-se allà... com són possibles? Els infidels no tenen yammosk per coordinar els seus moviments.

-Tenen comunicacions, Mestre Bèl·lic. La seva HoloRed els permet comunicar-se instantàniament per tota la galàxia.

-Exactament. Però, sense la seva HoloRed, aquesta coordinació tan precisa els hi resultaria molt més difícil, no?

En Lah va arronsar les espatlles.

-Naturalment -va dir-. Però és difícil destruir el sistema de comunicacions -va afegir-. Hi ha moltes estacions repetidores, no sempre disposades de manera que resulti fàcil trobar-les. Quan es destrueix una, pot seguir funcionant una altra, i els infidels han aconseguit reparar o substituir moltes de les que hem destruït.

-La destrucció de l'HoloRed no havia estat prioritària fins ara -va dir en Nas Choka-. Ara sí que ho és. I els Déus han atorgat als cuidadors una arma nova, ideal per a les nostres necessitats.

-Això és bo, Mestre Bèl·lic.

-Ho és -va respondre Choka. Es va passejar per l'estada durant uns moments-. Us vaig a lliurar un nou grup de combat. Et quedaràs aquí, a Yuuzhan'tar, en estat d'alerta per entrar en combat ràpidament. Els infidels s'estan confiant. Aviat atacaran de nou. Ho noto. I, quan ataquin, els hi ensenyarem una cosa nova. Una cosa completament nova.

 Següent