La profecia final (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

-Sistema de Bilbringi en deu minuts -va anunciar el comandant Raech, del Mon Mothma-. Preparats per combat imminent.

Wedge va creuar les mans a l'esquena, no li va agradar la postura i va creuar els braços sobre el pit mentre mirava el no-res de l'hiperespai, preguntant-se què els rebria quan sortissin.

-Ja has lluitat abans a Bilbringi, oi, senyor? -li va preguntar la tinent Cel-. Contra Thrawn.

Wedge li va dirigir un lleu somriure amb poc humor de veritat.

-Estudies història antiga, tinent?

-No, senyor. Jo tenia deu anys durant el bloqueig de Coruscant. Ho recordo molt bé.

-Bé; doncs sí, tinent. Vaig lluitar aquí, a Bilbringi, com a pilot d'Ala-X. No crec que arribés a acostar-me si més no a Thrawn.

-No, senyor. Va dividir la flota de Thrawn atacant les drassanes, no és així?

Wedge la va mirar estranyat.

-M'estàs adulant, res més -va dir-. Qui havia de recordar una cosa així? -li va preguntar.

-Ho van anunciar molt en els holovídeos -va dir ella, una mica avergonyida-. Va ser una gran victòria.

-Va estar a punt de ser una derrota terrible -va dir en Wedge-. Els interdictors imperials ens van arrencar de l'hiperespai massa aviat, massa lluny de les drassanes. Ni tan sols se suposava que hi havia de ser en Thrawn. Havíem organitzat les coses en tots els sentits per donar la impressió que anàvem a atacar Tangrene. Però Thrawn ho sospitava. Genial per part seva.

»Si no l'hagués assassinat la seva pròpia guàrdia personal durant la batalla, no podríem haver vençut de cap manera.

-Fa la impressió que l'admirava, senyor.

-Si l'admirava? És clar que sí. Era un enemic diferent.

-Vol dir que era diferent dels yuuzhan vong, senyor?

-Era diferent dels vong, l'Emperador, de qualsevol altre gran almirall... de tots -va respondre en Wedge.

La Cel va fer que sí amb el cap com manifestant que ho entenia.

-Què creus que faria Thrawn amb els yuuzhan vong, senyor?

-Xixina de vong, probablement, si comptés amb alguns exemples del seu art.

-Sí, senyor -va respondre la Cel. Va fer una pausa-. He sentit explicar coses bones de l'almirall Pellaeon.

En Wedge va assentir breument amb el cap.

-També ell hi era. És clar que sí; estava amb Thrawn, lluitant a favor de l'Imperi. Quan això hagi acabat, hauré de demanar-li que m'expliqui com recorda tot allò.

«És com una reunió estranya -va pensar-. També en Pash hi era, pilot de caça com jo».

Ara, ell era el general al comandament del grup de vol. Pash Cracken era comandant del Memòria d'Ithor, i Pellaeon estava en el seu mateix bàndol.

-El millor que tenia Pellaeon era que coneixia les seves limitacions -va dir en Wedge-. No m'entenguis malament; és un bon tàctic i un comandant excel·lent. Però, quan va morir Thrawn, no es va enganyar a si mateix pensant que podia ser capaç de salvar la batalla. Ja allò ho distingia de la majoria dels comandants imperials, que més aviat tendien a tenir un gran concepte de si mateixos. Per això vam poder vèncer aviat. Els vong són una mica així també.

Això últim ho va dir més aviat per tranquil·litzar la tinent, que evidentment estava nerviosa, que perquè fos la veritat absoluta. Sí, era cert que molts comandants yuuzhan vong seguien lluitant quan haurien de retirar-se, però es devia a una sensibilitat molt diferent de la que havia mogut, per exemple, al gran Moff Tarkin. Era una sensibilitat més perillosa.

-Sí, senyor -va dir la tinent-. Esperem que no ens sorprenguin a Bilbringi.

-Tinent -va dir ell, mentre començava a sonar l'alarma de reversió-, li prometo que, si ens sorprenen, no penso venir mai més en aquest sistema.

Però l'espai real no els hi va portar cap sorpresa. Van sortir exactament en el punt planejat, i al cap d'uns moments els sistemes visuals tàctics van començar a explicar la situació, a la seva manera mecànica. I la situació també era molt semblant a la que havien esperat.

Per sota d'ells, cap a la primària de Bilbringi, estava el que havien estat les drassanes de Bilbringi. Encara estaven presents algunes estructures de les drassanes, encara que brillaven per la seva absència les estacions de combat Golan II que les havien protegit. I els yuuzhan vong havien muntat les seves pròpies drassanes al cinturó d'asteroides proper a les drassanes antigues. Naturalment, els yuuzhan vong criaven les seves naus, alimentant-les de les matèries primeres dels asteroides.

A més, hi havia reunida una flotilla considerable. Wedge va comptar dos creuers interdictor, evidents per la seva configuració en forma d'espina, a més d'altres dotze navilis capitals amb una grandària que oscil·lava entre la meitat i gairebé el doble del Mon Mothma. El seu grup de combat era menys de la tercera part de l'enemic; però també era cert que era menys de la tercera part del que estava preparat en realitat per als yuuzhan vong a Bilbringi.

-Ordres, general? -va preguntar el comandant Raech.

-Comencem a apropar-nos -va dir en Wedge-. Pellaeon i Kre'fey tenen ordres de no acudir a la cita mentre nosaltres no hàgim avaluat la situació i els hàgim enviat el vistiplau, assenyalant les seves posicions més estratègiques. Anem a fer la nostra tasca cerciorant-nos que no els conduïm a un parany.

-Molt bé, senyor.

El grup de batalla va començar a apropar-se.

-Senyor -va dir l'oficial del lloc de control-, un missatge del Memòria d'Ithor. Per a vostè, senyor.

-Gràcies, tinent; passi-me'l.

Un moment més tard va sonar pel comunicador la veu d'en Pash Cracken.

-I bé, general -va dir en Pash-, semblen els vells temps.

-Sí, això mateix estava pensant jo -va respondre en Wedge-. Almenys, aquesta vegada les coses comencen més tranquil·les.

-I que ho diguis. Noi, sí que han canviat la decoració, oi?

-Justa. Potser els contracti perquè em decorin la meva caseta de Chandrilà -va fer broma Wedge.

-Això és, Estil Vong primerenc. Ui... sembla que es mouen -va dir en Pash-. Et deixo que segueixis fent de general. No t'oblidis que sóc aquí enrere, d'acord?

-No és fàcil que ho oblidi. M'alegro de tenir-te al meu grup, Pash.

-Gràcies, Wedge.

Wedge va tornar a dirigir la seva atenció a la batalla que s'acostava. Les naus yuuzhan vong estaven en moviment, en efecte, formant ràpidament dos grups. Un tenia la grandària aproximada de la flota d'en Wedge, i figurava en ell un dels interdictors. L'altre, més nombrós, va començar a apartar-se de les drassanes.

-Quiets -va dir-. Encara estan molt lluny. Anem a veure si fan el que jo esperava... justa la fusta.

El grup de combat menor s'havia perdut de vista i de les pantalles.

-Microsalt, senyor -va informar la Cel, emocionada-. Ara els tenim a l'esquena.

-És clar. Ens estan ficant entre els dos interdictors perquè no puguem marxar. Tenen tot el que necessiten per esclafar-nos, i ho saben -va estudiar la carta de navegació-. Així que farem que Pellaeon caigui aquí al Sector Sis, i Kre'fey en el dotze.

Ho va revisar un cop més. Estaria passant alguna cosa per alt?

-Control -ordenà-, Envia aquestes coordenades a les flotes respectives. Xafarranxo de combat, però sense pressa -va afegir, dirigint-se al comandant-. Atacarem a la flota menor, intentant fer veure que ens hem ficat en un embolic i que estem intentant anul·lar l'interdictor per poder tornar a casa. Els nostres reforços hauran arribat molt abans que ens arribi el segon grup; no podran fer microsalts amb aquests interdictors en marxa.

Va tornar a sonar la veu del lloc de control.

-General, sembla que tenim un problema.

-Sí?

-Sembla que no podem posar-nos en contacte amb Beta ni amb Gamma.

-Sembla, o no podem? -va preguntar en Wedge.

-No podem, senyor.

-Llavors, posa't en contacte amb control central, i que ells els hi retransmetin les coordenades.

-Senyor, tampoc podem posar-nos en contacte amb Mon Cal. Ni amb cap altre lloc. És com si s'hagués caigut tota la xarxa de comunicacions.

Wedge va tornar a mirar la batalla que anava prenent forma. Si no cridava als altres comandants, no apareixerien. El pla de batalla havia deixat perfectament clar aquell punt: era preferible que es perdés un grup de combat per alguna tàctica o invenció inesperada dels vong, al fet que es perdessin totes tres. Sense les altres dues flotilles, les coses podien posar-se molt lletges, i no precisament per als yuuzhan vong.

-Sí, tinent -va murmurar-. Crec que, definitivament, estic fart de Bilbringi.

Següent