La Marca de la Corona (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Elan sabia que amb el vent del nord-est, el canó hauria creat forats de centenars de metres de profunditat. La manca de llum solar al matí hauria creat una capa de gel a la part alta. Va apostar al fet que els tancs se situarien a sobre, ansiosos per capturar la gent de la muntanya.

La seva aposta havia resultat guanyadora. La gent de la muntanya hi havia guanyat la batalla sense tenir ni una sola baixa. Podrien haver deixat a la guàrdia real que es morís d'avorriment a la neu. Qui-Gon no ho podria haver previst, perquè no hi hauria desenterrat els tancs. Però per la seva sorpresa, Elan va organitzar una operació de rescat.

Usant perforadores de neu, que sobrevolaven uns centímetres per sobre de la superfície, la gent de la muntanya va excavar túnels per sota de les portes de sortida dels tancs. Van treure als sorpresos i agraïts soldats a la superfície i els van portar en les motojets de tornada al campament.

Els van allotjar a la tenda més gran i els hi van portar mantes. Van posar guàrdies a la porta de la tenda, però cap dels soldats va fer intenció d'escapar-se.

Estaven agraïts per tenir un aixopluc calent. Se'ls va proporcionar benes i medicines a aquells que ho necessitaven. La caiguda a la neu havia ferit a uns quants. Un soldat s'havia torçat el canell. La dona soldat que conduïa el tanc que havia caigut pel terraplè tenia una ferida a la templa. Aquests eren tots els ferits.

Qui-Gon va intentar contactar amb Obi-Wan pel sistema de comunicació. Necessitava saber què és el que estava passant a palau. Qui havia ordenat l'atac? El Príncep Beju? Qui-Gon sabia una cosa: la desesperació havia accelerat l'atac. Això significava que la situació podia ser tensa a la capital.

Obi-Wan no va respondre. Qui-Gon va allunyar un moment les seves preocupacions. Es va dirigir cap a la tenda de l'Elan.

-Ara jo tinc un problema -va grunyir l'Elan quan va entrar Qui-Gon. Estava ocupada atenent a una persona més gran que s'havia ferit en enganxar-se amb una branca quan pilotava la motojet -. Què faré amb tots ells? No puc deixar que es perdin en la muntanya. Potser tu puguis emportar-te'ls de tornada a la ciutat.

Va escampar un ungüent pel front de l'ancià i després li va embenar amb cura.

-Hauries d'haver-te quedat amb la resta de la gent gran, Domi -li va renyar.

-Sóc massa jove per ser un ancià -va dir en Domi.

Elan va sospirar mentre s’esbandia les mans.

-Ara he d'alimentar-los a tots. Ens quedarem sense reserves en una setmana.

Encara queixant-se, Elan es va donar la volta. Domi va somriure a Qui-Gon.

-Té bon cor, la nostra Elan -va dir en Domi.

-I respostes tallants -va dir Qui-Gon.

Domi va riure.

-És veritat. -Es va tocar el seu embenat amb moltíssim compte-. Té les mateixes mans per curar que el seu pare.

- Coneixies al seu pare? -va preguntar Qui-Gon amb curiositat.

-La memòria de Rowi és encara venerada per la nostra gent -va contestar en Domi-. Coneixia totes les herbes de la muntanya. Li va passar tots els seus coneixements a l'Elan. I la seva mare Tema era coneguda pel seu coratge. Va ser una de les poques que ens va abandonar. Estava cansada, volia veure el món exterior. Però va tornar. La gent de la muntanya sempre torna.

Domi va lliscar fora de la llitera.

- A on va anar Tema? -va preguntar en Qui-Gon.

-A Galu, on tots ells -van contestar Domi-. I d'on tots tornen. Tema era artesana, i havia sentit que a palau necessitaven treballadors. Volia veure la vida que hi havia més enllà de les muntanyes. Mai va parlar del que es va trobar allà. A mi mai m'ha vingut de gust anar-hi. Trobaria a faltar les muntanyes.

Somrient, Domi se'n va anar. Qui-Gon va arrufar les celles. Així que Elan li havia mentit. La seva mare havia anat a Galu, després de tot. I havia treballat a palau.

Es va adonar que l'Elan havia de tenir por. Ell havia sacsejat el seu món, la seva creença de quins eren els seus orígens. Pot ser que ella rebutgés les seves paraules. Però segur que no era capaç d'oblidar-les.

* * *

Elan havia anat a la tenda de les cuines, però s'havia anat al poc d'arribar. La preparació dels menjars estava sota control. Qui-Gon es va anar cap a la tenda dels presoners, amb l'esperança de trobar-la allà.

Va saludar al guàrdia apostat allà i va entrar. Els soldats s'havien ajuntat en grups petits i parlaven tranquil·lament. Elan no hi era. Qui-Gon va veure un oficial assegut sol al costat de la unitat de calor. La seva túnica tenia esquinçaments i portava una mà embenada. Mirava fixament a les lluents barres de la unitat de calor.

Qui-Gon va seure al seu costat.

- Estàs bé? -va preguntar amb calma-. Necessites un metge?

-Ell va dir que eren bàrbars -va dir l'oficial matusserament-. Va dir que mataven per esport i que atacarien la ciutat en breu. En comptes d'això, ens van rescatar de morir de fam i asfixia. Va dir que havien de ser aniquilats per salvar Galu. Va dir que no tenien compassió. I en comptes d'això, ens han donat mantes.

- Qui va dir això? -va preguntar Qui-Gon-. El Príncep Beju?

- Rebre ordres d'aquest cadell? -Negà l'oficial amb el cap-. És Giba qui dóna les ordres. I ens ha decebut.

* * *

Qui-Gon havia de parlar amb l'Obi-Wan. Havien de detenir Giba. Si estava disposat a acabar amb la gent de les muntanyes per matar l'Elan, no hi havia dubte que estava maquinant algun pla per fer-se amb el govern.

Una altra vegada, Obi-Wan no va respondre la seva trucada. Ara Qui-Gon sí que estava realment preocupat. Alguna cosa anava malament. El seu padawan sabia com d'important que era estar en contacte.

Tot d'una, Qui-Gon va sentir una interferència en la Força, una ona de perill. Només podia ser de l'Obi-Wan. Havia de tornar a Galu immediatament.

Va buscar a l'Elan, i finalment la va trobar quan sortia de la tenda dels nens. Ràpidament li va explicar que Giba era el responsable de l'atac.

- I què té a veure això amb mi? -va preguntar esquivant la seva mirada.

-Aquest atac es va planejar per acabar amb tu -va dir Qui-Gon-. Si ha d'acabar amb tota la teva gent, ho farà. No et dóna idea això de com de desesperat que està? No estaràs segura fins que Gala esculli els seus governants. I no hi ha dubte que aquests governants estaran sota el seu poder, de manera que tampoc estaràs segura llavors. Giba farà tot el que pugui per aconseguir els seus objectius. Creiem que està enverinant a la Reina Veda.

Elan va empal·lidir. La història que li havia explicat sobre ella Qui-Gon li va tornar a aparèixer. Semblava que tremolava.

-T'ho vaig dir, no tinc res a veure amb la Reina Veda -va murmurar.

-Sé que em vas mentir sobre la teva mare -va dir Qui-Gon tranquil·lament-. Ella va treballar a palau. No pots ni tan sols admetre la possibilitat que la Reina estigui dient la veritat? Em temo que està sent castigada per compartir la veritat amb mi i amb tu.

Elan va girar la cara. Es va quedar mirant els arbres.

-Gala decaurà sense tu -va dir-. He de tornar. Vine amb mi.

La mirada de l'Elan, quan es va tornar, era fera.

-No seré una princesa -li va advertir.

-Ni hauries -va replicar en Qui-Gon-. Elan és suficient.

Següent