La profecia final (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

El comunicador de la Jaina va registrar una trucada de salutació, en una freqüència que no era de les de combat. Va canviar per a aquell canal.

-Aquí estàs -va dir una veu a l'altre costat.

-Sí -va respondre la Jaina-. Gràcies per l'ajuda d'ara mateix. Però, si no t'importa que t'ho pregunti, qui galàxies ets?

-Em dic Erli Prann -va respondre ell-. Estic al comandament d'aquesta estació de combat.

-T'adonaràs que estàs en territori ocupat pels yuuzhan vong, i que porta així molt de temps.

-Sí. La història és llarga. Què està passant allà fora?

-El que sembla. Estem reconquerint Bilbringi. Però les coses no han sortit exactament segons allò esperat, i el general m'ha enviat a veure si aquesta estació segueix operativa. Sembla que sí.

-Està en força bon estat -va dir en Prann amb orgull-. Ens alegrarem de prestar tota l'ajuda que puguem. Si vols pujar a bord, t'ensenyaré el que tenim.

-Fantàstic -va dir la Jaina-. Indica'm un lloc d'atracada.

-I la resta dels teus pilots?

-Encara hi ha vong per allà. Suposo que es dirigiran cap a aquí, després de l'exhibició que acabes de fer. Crec que els deixaré allà fora perquè ajudin amb la defensa.

-Rebut -va dir en Prann-. Puja a bord. Lloc d'atracada 7, veuràs el senyal.

* * *

La Jaina va ficar el seu Ala-X en l'hangar sense contratemps. Va esperar a què les portes es tanquessin i que la zona exterior es pressuritzés, i després va obrir la seva cabina i va pujar a la coberta. Tot i que l'hangar era immens, la seva nau era l'única que es veia. Semblava una mica sola dins d'aquell gran espai. Va observar al fons que les parets estaven carbonitzades, com si s'hagués produït una explosió amb foc.

-Benvinguda a bord!

La Jaina va tornar la vista cap al seu comitè de recepció. Eren dos humans i un rodià, tots ells amb l'uniforme de l'antiga força de defensa de Bilbringi, pantalons blaus foscos i jaquetes blaves d'estil militar, amb camises de color daurat.

L'humà home, un tipus al qual ella va atribuir aproximadament de l'edat del seu pare, amb pèl que podia haver estat vermell en temps però que s'havia quedat en castany i platejat, es va avançar estenent-li la mà.

-Sóc el tinent Prann -va dir, donant-li una encaixada de mans-. Vaig parlar amb tu fa un moment. Aquests són els meus companys, Zam Ghanol i Hiksri Jith.

En Ghanol era l'altre ésser humà; es tractava d'una dona gran, prima, de cabells grisos i nas ganxut. Jith era el rodià. Els dos li van donar la mà.

En Prann li va dedicar un gran somriure.

-No saps quant ens alegrem de veure't... -li va mirar les insígnies- coronel...

-Solo -va respondre ella.

-Solo? La que surt als holos? Jaina Solo?

-Això em temo -va respondre ella-. I no voldria ser grollera, però, podríem anar directament a la situació que ens ocupa? He d'avaluar l'estat d'aquesta estació i informar al general Antilles el més aviat possible.

-És clar -va dir en Prann-. És que, és tanta sorpresa i honor... Vols fer el favor de seguir-me?

-Si em permets la pregunta, tinent Prann, què dimonis feu aquí?

Ell va deixar anar una lleu rialleta.

-Suposo que això sí que mereix una certa explicació, oi? Formàvem part d'un equip al que van enviar aquí per fer una revisió general de l'estació -va fer una pausa quan va arribar el turboascensor, i van pujar tots-. Hauràs observat que està molt desviada.

-Sí -va dir la Jaina-. Em preguntava per què.

-La veritat és que no vam saber que era aquí durant anys. Veuràs, és que estava encoberta.

-Encoberta?

-Sí. La teoria és que el gran almirall Thrawn la va encobrir per algun motiu, quan va encobrir tots aquells asteroides per bloquejar Coruscant. A l'inventari posterior figurava com desapareguda, i ningú era capaç de trobar-la. Però quan semblava imminent una invasió dels yuuzhan vong, volíem comptar amb tots els avantatges que poguéssim aconseguir, és clar. Un dels caps es va imaginar que podia estar encoberta, i ens va enviar aquí a buscar-la amb una vella trampa de gravetat de vidre. Com pots veure, la vanm trobar; però, per a la nostra desgràcia, la invasió va començar mentre estàvem aquí. Li havíem tret l'encobriment, però no havíem fet funcionar els escuts. Va arribar fins aquí un grup de coris i ens van fregir els transports... hauràs observat els danys a l'hangar.

La Jaina va assentir. L'ascensor es va obrir, i Prann li va indicar que sortís a la zona de control de foc, on esperaven altres éssers sensitius: dos humans més un twi'lek, un barabel i un toydarià. Per sobre dels llocs de comandament veia, a través d'una gran pantalla de visualització, la batalla que tenia lloc al lluny, que apareixia com una sèrie de llums intermitents i llunyanes. Encara que semblaven petites, la impressió no la va enganyar: allà estava morint molta gent. Se sentia inquieta per estar tan lluny.

-En qualsevol cas -va seguir explicant Prann-, vam aconseguir posar en marxa un dels turbolàsers i pujar els escuts. Vam bombardejar als coris i vam tornar a posar l'encobridor; era l'únic que se'ns va passar pel cap. Allà fora hi havia una flota sencera. Els vong devien pensar que ens havíem anat a l'hiperespai. Pel que sembla, no saben que les Golans no solen estar equipades per fer tal cosa.

-Però això va ser fa més d'un any -va dir la Jaina.

-I a mi m'ho vols explicar... No hem fet més que esperar; i, mentrestant, arreglàvem l'estació. Ara ja funciona bé tot, almenys les coses per a les que teníem recanvis. Aquesta cosa té un nucli d'energia tremend; ha de tenir-lo, per poder activar l'escut durant tant de temps. Vam treure una sonda petita amb un cable aïllat per veure el que passava. I, com descobriràs, el que vam veure no ens ajudava molt; només que els vong s'anaven instal·lant.

El seu somriure es va fer més ampli.

-Però, aquest matí, hem fet una escombrada i hem vist la vostra flota. Vam retirar el camp, amb l'esperança que ens detectéssiu. Tenim possibilitats limitades de comunicació infrallum, però no tenim hiperona ni HoloRed. I... aquí estàs -va afegir, amb un nou somriure.

Va ser llavors quan la Jaina va advertir que alguna cosa estava malament. Percebia per la Força la sensació esperada d'alleujament al final d'un aïllament llarg i perillós, però advertia que per sota d'aquesta bullia una cosa ferotge.

Estava apropant la mà al sabre làser quan alguna cosa la va colpejar amb força. La mà, a meitat de camí cap a l'arma, va deixar d'obeir de sobte, i la sala va començar a donar voltes bojament. Va intentar centrar-se i emprar la Força, el mareig va anar a pitjor, i va ser vagament conscient que les cames ja no la sostenien. No va sentir el cop contra la coberta en caure, però va tenir una visió estranya de botes i de cames que es dirigien cap a ella. Va sentir sorolls llunyans que semblaven trons, però que va comprendre que es tractaven de paraules. Després...

* * *

Després, es va despertar, subjectada a una taula amb una mena de xarxa. Sentia forts mals de cap i encara li semblava que tot seguia girant lentament.

Va sentir la veu d'en Prann, que li deia:

-Ho sento. Les pistoles sòniques et deixen una ressaca terrible, sense haver-ho passat bé abans.

Estava dret, a un metre d'ella. El toydarià estava al fons de l'habitació i l'apuntava amb un rifle làser.

-Tinc entès que els toydarians són més resistents als trucs mentals dels Jedi que la majoria de les espècies -va dir en Prann-. Espero que no haguem de posar-lo a prova. Voldria que sortíssim tots d'aquí sans i estalvis.

-Què passa aquí, Prann? -va dir ella-. Qui ets, en realitat?

-Ah, aquest nom és tan bo com qualsevol altre.

-Què sou, de la Brigada de la Pau?

En Prann va aclucar els ulls.

-Coronel Solo, m'estàs ferint en els meus sentiments -va dir-. Aquest grapat de col·laboracionistes patètics? Ni molt menys. Jo sóc un alliberador.

-De què?

-De tecnologia, per ser exactes.

-Ah -va dir la Jaina-. Ets un lladre i un contrabandista.

En Prann va arronsar les espatlles.

-El que jo faig és més aviat recuperació d'emergència. Tampoc m'he endut res que els vong no anessin a destruir, en qualsevol cas. Te'n recordes d'allò que de Duro? Allà vam treure coses bones, en operacions ràpides després que es retiressin les forces de la Nova República. S'hauria perdut si no ho haguéssim recuperat nosaltres. Els vong no ho anaven a utilitzar, per descomptat.

A la Jaina començava a aclarir el cap.

-De manera que veu venir aquí després que els vong prenguessin Bilbringi?

-No, aquest treball va ser una mica diferent. La major part del meu relat era veritat... només que va ser en Vel, aquí present, qui va descobrir l'estació desapareguda en els bancs de dades de les drassanes. Jo havia sentit explicar que una de les Golan havia desaparegut just abans de la invasió de les forces de la Nova República. Uns quants de nosaltres vam aconseguir llocs de treball a les drassanes, i en Vel va aconseguir hackejar els antics registres imperials. És un dels millors hackers del ram -va afegir, amb un gran somriure.

-Bah, corrent res més -va comentar el toydarià, sense apartar la vista de la Jaina.

-És molt modest -va afegir en Prann-. En qualsevol cas, va trobar una inscripció antiga que feia pensar que l'estació havia estat encoberta; pel que semblava, en Thrawn se l'estava guardant com una petita sorpresa; però, a la mort d'en Thrawn, l'estació es va perdre, perquè, evidentment, no va comunicar la informació a la seva estructura de comandament. Vam poder calcular aproximadament el sector en què estava, tenint en compte a més les desviacions; i, prenem... diguem, prestat, en les drassanes de Bilbringi, un detector de trampes de gravetat per trobar-la. A partir de llavors, la història és aproximadament la que ja t'he explicat.

-Llavors, què voleu de mi? -va preguntar la Jaina-. Per què m'heu atordit?

-Doncs, francament, coronel Solo, no vull res de tu, i menys que res vull problemes. Però he de prendre prestades algunes peces de l'Ala-X.

-No podeu escapar-hi tots en un sol Ala-X.

-No; no podem. Anem a escapar amb l'estació mateixa.

-Com dius? -va dir la Jaina-. Vaig creure que havies dit que no està dotada de motor d'hipervelocitat.

-No; el que vaig dir va ser que les Golan no solen estar dotades de motor d'hipervelocitat. I aquesta tampoc ell tenia. Però, com creus que pensàvem recuperar una estació espacial sense cridar l'atenció de les autoritats de Bilbringi?

-Us veu portar el vostre motor propi -Va comprendre la Jaina.

-Sí. Gairebé el teníem instal·lat quan van aparèixer els vong i ens van cremar la nostra nau de transport. Per desgràcia, el motivador seguia en la nau. Sense motivador, no hi ha motor d'hipervelocitat. Així que, ens vam posar a esperar -va concloure, mostrant-li els palmells de les mans.

-El motivador d'un Ala-X no et serveix per fer saltar a l'hiperespai una estació d'aquesta mida -va observar la Jaina.

-No; però podem improvisar un a base de set petits.

La Jaina va forcejar amb la xarxa.

-Deixeu en pau al meu esquadró!

-Ei, tranquil·la -va dir en Prann-. Estan tots bé. Els vam fer arribar amb raigs d'ions, els vam atreure amb raigs tractors i els hem atordit amb sòniques. I no ha estat gens fàcil, amb aquest wookiee i aquest twi'lek boig. Mira, no vull guanyar-me cap enemic.

Davant aquella afirmació tan absurda, la Jaina no va poder més que quedar-se¡l mirant.

-Estàvem esperant que aterréssiu tots per fer-ho tot més fàcil -va prosseguir-; però porto algun temps preparant plans de contingència. Per aquí tampoc hi ha molt més que fer, saps?

-Mira, Prann -va dir la Jaina-; el general Antilles necessita aquesta estació de combat.

En Prann va riure.

-Ho sento, coronel; però tots nosaltres hem invertit massa en aquest trasto com per entregar-vos-lo perquè quedi destruït. Saps quant puc treure res més que per l'encobridor? No; oblida-ho. D'aquí a unes hores estarem preparats per saltar. Mentrestant, hem tornat a posar l'encobridor.

-I què passa amb mi?

-Representes un problema. Sé prou sobre tu com per entendre que com més temps et tingui aquí, més possibilitats tindràs de fer servir aquests poders teus de Jedi per... bé, no sé per què, la veritat, i aquest és el problema. D'altra banda, no vull matar la filla d'en Han Solo. O sigui, li tinc respecte, i sé que ja ha passat per moltes coses.

-Simplement, tens por que et persegueixi i et mati -va dir la Jaina.

-Sí; també és això. Mira, jo sóc un home de negocis, i això és un negoci. Quant aconseguim fer funcionar el motor d'hiperespai i saltem d'aquí, us deixarem a tots en un lloc segur... amb els vostres caces. D'acord?

-No -va dir la Jaina-. No estic d'acord. A qui vas a vendre l'encobridor, Prann? Als vong? Perquè, si no ens ajudes aquí, seran els únics compradors que quedin.

-Et poses una mica dramàtica, no et sembla? -va dir en Prann-. O sigui, encara hi ha força mercat per a aquestes coses en el Sector Corporatiu... en molts llocs, caram. Jo busco un petit govern planetari, que temi necessitar poder de negociació d'aquí a poc. Si aquesta batalla surt malament, no farà més que millorar el mercat.

-Fins que no quedi mercat -va exclamar la Jaina-. Fins que els vong ho tinguin tot, perquè uns huttoides com vosaltres no pensen més que en treure un benefici, en comptes d'en fer el que puguin per ajudar-nos a guanyar la guerra.

En Prann va perdre el somriure.

-Hem passat aquí un any, esperant, envoltats de vong -va dir amb enuig-, amb la por constant que ens descobrissin. Sí, quan tenim posat l'encobridor no ens poden veure, però nosaltres tampoc podem veure'ls a ells. Cada vegada que trèiem la sonda, tremolàvem tots de cap a peus.

»I qui sabia el que podien tenir els vong per detectar-nos en qualsevol moment? Saps el que és estar envoltat d'una pressió així tots els dies, durant un any, sense poder fer res al respecte? -estava enrogint i alçant la veu-. Després del que hem passat, germaneta, pots guardar-te les teves obvietats. Em quedaré amb aquesta estació de combat, la vaig a vendre, vaig a rebre la meva part i em vaig a retirar en algun lloc tranquil, tan lluny que els vong no vagin a arribar-hi mentre jo visqui... i em dedicaré a prendre begudes fredes en una platja càlida.

-No hi ha llocs que estiguin tan lluny -va dir la Jaina.

-Estic disposat a buscar-lo -va dir en Prann.

La Jaina va dirigir la Força cap al toydarià.

-Està boig -va dir al toydarià-. Atordeix-lo, i treu-me d'aquí.

El toydarià va pestanyejar; va semblar confús per uns instants, però va riure.

També en Prann va somriure. Pel que semblava, havia donat per conclosa la seva xerradeta.

-De manera que és veritat. Bé. Ara, si em disculpes, vaig a ajudar a muntar junts aquests motivadors. Vel, he canviat d'opinió. Porta-la al control de foc i vigila-la allà. No puc prescindir de tu tot aquest temps, tenint-te de guàrdia. No la perdis de vista, i no deixis que parli amb ningú.

-Vull veure els meus pilots -va dir la Jaina.

-Quan hàgim fet el salt -va dir en Prann-. No abans.

Dit això, va sortir de l'habitació.

Següent