El Passat Ocult (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

L'endemà el mercat estava ple de gom a gom malgrat haver menys coses a la venda que mai. La desesperació que pintava a la cara dels phindians tenia el seu reflex en Qui-Gon. Aquest caminava impacient d'un costat a un altre, esperant que aparegués Duenna.

-Vaig ara mateix a la caserna general -va dir amb aire esquerp als germans quan ja no va poder esperar més-. Trobaré la manera d'entrar.

-Espera, Jedi-Gon -va suplicar en Guerra. - A Duenna li costa molt escapar-se, però sempre ho aconsegueix.

- I per allà ve! -va exclamar Paxxi.

Duenna es va obrir pas cap a ells entre la multitud. No portava la túnica blindada, sinó una capa i una caputxa. Portava un gran bossa.

- Hi ha notícies d'Obi-Wan? -va preguntar el Jedi a penes va arribar ella al seu costat.

La dona es va posar una mà al cor per recuperar l'alè.

-La caserna està en alerta. Demà arriba el príncep Beju...

- Què passa amb Obi-Wan? -va bordar el Cavaller.

-Estic intentant dir-t'ho. Mai els havia vist actuar tan de pressa. Se... se'l van endur a una cel·la.

- On?

-Ja no està en ella -va respondre ella, posant una mà al braç d'ell.

Qui-Gon va notar de sobte que els ulls de la dona el miraven amb pietat. Va sentir que se li partia el cor.

- Què ha passat? -va preguntar roncament.

-El van renovar -va respondre la dona amb veu trencada-. Ahir a la nit. I aquesta alba el van transportar fora del planeta.

* * *

Paxxi i Guerra van mirar des de la cantonada a la cambra on Qui-Gon romania assegut, immòbil, amb la mirada fixa i les cames creuades. Duenna havia hagut de tornar a la caserna general, així que havien tornat directament a casa de la Kaadi. Resultava perillós quedar-se de dia al carrer.

Tot just entrar a la casa, el Cavaller Jedi es va dirigir a l'habitació on dormien. Allà es va asseure a terra, sense dir res. Portava una hora així. Els germans l'havien deixat sol per un temps, però ell podia sentir els seus ulls impacients clavats en ell.

-No m'he rendit. Estic traçant un pla -va dir sense obrir els ulls.

-Per descomptat, Jedi-Gon -va dir en Guerra, amb una nota d'alleujament vibrant en la seva veu-. Ho sabem.

-Sí, així és -va afegir en Paxxi-. Sabem que els Jedi no es rendeixen. Encara que hem d'admetre que ens preocupem una mica. Les notícies sobre el nostre amic Obawan són molt dolentes.

Qui-Gon va obrir els ulls per veure en els ulls dels germans Derida la mateixa desesperació turmentada que sentia en el seu propi cor. Hi havia hagut de lluitar per superar la ira que sentia contra si mateix. Li havia portat temps calmar la ment. Una vegada i una altra havia intentat formular algun pla, només per sentir-se angoixat davant el destret en què es trobava l'Obi-Wan. Li havia afectat fins al més profund. Li resultava insuportable la simple idea que pogués estar ara sense els seus records, sense el seu entrenament.

Hi havia fallat al seu padawan. Va haver de suposar que el Sindicat actuaria amb rapidesa. Va haver d'intentar el seu rescat la nit anterior. I ara el seu deixeble estava condemnat a portar una vida tan buida que sentia calfreds cada vegada que se la intentava imaginar.

I què passava amb l'entrenament Jedi de l'Obi-Wan? S'hauria perdut. Què seria del noi? Encara seria sensible a la Força, ja que la Força no depenia de la memòria. Però com podria utilitzar-la sense les lliçons del Temple com a guia? Si descobria que posseïa aquest poder, el faria servir sense establir aliança alguna. Es convertiria llavors en un guerrer neutral, perdut, que vengués els seus serveis al millor postor? Empraria la Força per al Costat Fosc, com el seu antic aprenent Xànatos?

No creia que això pogués arribar a passar. No volia creure-ho. Si hi havia perdut la memòria, segur que encara conservava la seva bondat.

Sí, Qui-Gon era ple de preocupacions. Però també tenia el cor trencat. Ja no existia aquest noi a qui havia conegut. Aquest noi diligent, tan ple de curiositat i set de coneixements. El bon estudiant. El nen que volia aprendre.

Es negava a creure que tot això hagués desaparegut. No. Encara tenia esperances de poder invertir l'esborrat de memòria si aconseguia trobar a l'Obi-Wan.

- En què estàs pensant, Jedi-Gon? -va preguntar en Guerra amb precaució.

-Actuarem demà matí. Hem de descobrir-los davant del poble, i quin millor moment per actuar que quan intenten impressionar el príncep Beyi? En primer lloc, perquè estaran distrets. I, en segon, perquè podrem destruir la seva aliança amb el príncep abans que aquesta comenci.

-Això és cert -va dir en Paxxi respirant profund.

-Caldrà obrir els magatzems just quan arribi el príncep -va dir el Cavaller Jedi. S'havia format un pla en la seva ment i ho creia factible- Podrà la Kaadi reunir la seva gent?

-Sí, així és -va dir en Guerra assentint.

-Aquesta serà la nostra distracció. El poble correrà als magatzems. Al Sindicat li entrarà el pànic. Hi haurà caos als carrers i anirem directament a la caserna general amb l'aparell antiregistrador. Serà llavors quan els robarem el tresor.

- A plena llum del dia? -va preguntar Paxxi-. Això serà perillós. I Duenna no podrà ajudar-nos llavors.

Qui-Gon va clavar la mirada en ells. Els seus ulls blaus van travessar ardents l'habitació.

- Esteu amb mi?

Els germans es van mirar.

-Sí, ho estem -van dir a l'uníson.

Següent