CAPÍTOL 18
La ment de l'Obi-Wan treballa amb rapidesa. Terra l'havia
reconegut, però seguia sent la seva paraula contra la d'ell. Hauria de faronejar.
- Qui és aquesta que s'atreveix a desafiar-me així? -va
dir, girant-se cap a Baftu.
-La meva associada, Terra -va respondre en Baftu, abans
de tornar-se cap a la dona-. Què estàs dient? Tu mai has vist al príncep.
-Aquest home és un rebel -va insistir la Terra, traient
el làser-. Jo mateixa vaig ordenar el seu esborrat de memòria.
Amagat en les ombres, Qui-Gon es va posar la mà al
sabre. Paxxi i Guerra van treure les pistoles làser, disposats a lluitar. Van
seguir l'exemple del Cavaller Jedi, i van esperar a veure el que feia l'Obi-Wan.
-A mi no m'incumbeix si tinc alguna semblança amb algun
vulgar criminal del vostre món -va dir el jove Kenobi amb desdeny, abans de
mirar amb les celles arrufades a Baftu-. És un truc per impedir-me inspeccionar
el tresor? Ja estic molt insegur d'aquesta aliança i...
-No, no -va dir en Baftu conciliador-. No escolti a la
meva associada. Anem a la volta.
Obi-Wan va assentir.
-Us acompanyaré -va dir la Terra amb gest esquerp.
- Què hem de fer, Jedi-Gon? -va murmurar Guerra-.
Obawan continua en perill.
El Cavaller Jedi havia pres ja una decisió.
-Paxxi, ves els magatzems amb el teu aparell i obre'ls.
Hem de seguir amb el pla. Contacta amb la Kaadi i comenceu a distribuir armes i
menjar. Sé que vols quedar-te i ajudar a l'Obi-Wan, però aquesta distracció li
serà de molta més ajuda que la teva presència aquí -va acabar dient, posant una
mà a l'espatlla del phindià.
Paxxi va assentir i va marxar.
-Guerra, tu amb mi -va dir Qui-Gon.
Es van unir a la part del darrere del grup de guàrdies
i androides que acompanyava a Baftu i Obi-Wan.
-Terra és molt excitable -anava dient Baftu al seu convidat-.
No li faci cas.
-Així que té un soci excitable a qui no se li ha de fer
cas -va dir l'Obi-Wan-. Això no em sembla intel·ligent.
La Terra es va acostar a ells. Quan Baftu es va girar
per donar-li una ordre a un androide, ella va murmurar a cau d'orella de l'Obi-Wan:
-Tant em fa el que cregui Baftu, sé que ets un
impostor. No sé com vas poder resistir l'esborrat de memòria, però ho
descobriré. I et mataré en un obrir i tancar d'ulls.
-Que a baix només ens acompanyin els androides -va
ordenar Baftu amb vivesa a mesura que s'apropaven a les escales que conduïen
als magatzems-. Guàrdies, quedeu-vos aquí.
Qui-Gon i Guerra van esperar que hagués baixat el grup
sencer abans d'anar darrera d'ells, procurant sempre mantenir-se lluny de la
seva vista.
Baftu va activar la paret secreta i van entrar al
santuari. Els seus perseguidors es van quedar fora, esperant, mirant per
l'escletxa de la porta com Baftu pressionava el palmell de la mà contra el
registre de transferència. La porta de seguretat es va obrir.
Van sentir el crit de sorpresa d'en Baftu. Terra va
entrar de seguida.
- Què és això? -va exclamar-. On és el tresor?
Baftu es va tornar per mirar-la. El seu rostre tenia
els trets deformats per la ràbia.
-Ja entenc per què estaves contra aquesta reunió. I per
què vas acusar al príncep de ser un impostor. Havies robat el meu tresor!
- El teu tresor! És tan meu com teu! -va dir Terra
furiosa.
-Així que admets que l'has robat -va dir en Baftu, amb
un to de veu que s'havia tornat amenaçadorament greu.
- Doncs clar que no l'he robat jo! -va exclamar Terra
exasperada-. Aquí està passant alguna cosa, Baftu. Aquest príncep és un
impostor. Algú intenta desacreditar-me, o desacreditar-te a tu... escolta'm!
Baftu es va tornar i va fer un gest als androides
assassins.
Tot va succeir abans que ningú pogués moure's, o
parpellejar si més no. Els androides assassins van disparar contra Terra els seus
làsers incorporats. Ella es va quedar un moment immòbil, amb expressió absent,
sense comprendre res.
-Idiota -va dir a Baftu, abans de caure a terra.
Baftu va passar per sobre del seu cos com si fossin
escombraries tirades al carrer. Va posar la mà al colze de l'Obi-Wan.
-Anem, Príncep Beju. Ja m'he ocupat d'aquesta traïdora.
Només és qüestió de temps que descobreixi el lloc on va amagar el tresor. No
passa res. No interferirà en els nostres plans.
Qui-Gon va haver d'empènyer a un trastornat Guerra a
l'habitació del costat. En ella van esperar que Baftu se n'anés amb l'Obi-Wan i
el seu seguici d'androides. Van poder sentir com s'allunyava assegurant al seu
convidat que no havia passat res.
Tot just van desaparèixer de la vista, el Cavaller Jedi
i el seu amic phindià van anar a la cambra secreta. Terra era al llindar de la
sala del tresor.
Guerra es va agenollar al seu costat. Va posar amb
molta tendresa un dels seus llargs braços sota d'ella i la va aixecar per
bressolar-la.
Terra el va mirar. La llum dels seus brillants ulls
s'apagava.
-No em recordes -va dir en Guerra amb veu trencada.
Els ulls de la Terra es van aclarir. Van brillar per un
moment, la memòria tornava a ells.
-Què va, germà -va dir en veu baixa. Va alçar una mà
tremolosa i va tocar a Guerra a la galta-. Què va.
Les seves parpelles es van tancar en un aleteig. Va
envoltar el coll del seu germà amb un braç, va descansar el cap contra ell i va
morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada