divendres, 22 de juliol del 2016

La Marca de la Corona (III)

Anterior



CAPÍTOL 3

La Reina es va posar dempeus.
-Beju, explica't -li va ordenar, i la seva veu denotava enuig.
Beju va començar a donar voltes lentament al voltant dels Jedi amb una mirada de menyspreu. Era un jove de cos sòlid, d'altura i pes aproximat al de l'Obi-Wan, però amb els cabells a l'altura de les espatlles que era d'un color tan clar que semblava blanc. Els ulls eren del mateix color blau gel que els de la seva mare.
En la seva breu trobada amb el Príncep, Obi-Wan havia tingut temps de fer-se una idea completa de l'arrogància del noi. Va mantenir la seva pròpia mirada intel·ligent però neutral. Qui-Gon tenia raó. No haurien d'enemistar-te molt més amb el Príncep.
-S'autoanomenen Jedi, però no fan més que crear problemes -va etzibar el Príncep Beju-. Has sentit parlar del que van fer a Phindar? Es van entremetre i van sembrar la discòrdia. Hi va haver una gran batalla com a conseqüència dels seus actes, causant molts morts. Vols que això passi a Gala, mare?
-El que van fer va ser acabar amb una organització criminal que s'havia establert al planeta -va replicar calmadament la reina Veda-. Els habitants de Phindar són lliures. I a més ens han portat bacta per ajudar-nos amb la nostra escassetat.
El Príncep es va posar vermell.
-Un regal -va comentar despectiu-. Vaig ser jo qui va estar a Phindar per negociar el bloqueig del bacta. Gràcies als Jedi, els rebels de Phindar van descarregar el bacta de la meva nau! No hi ha dubte que els Jedi els hi van ordenar que ho fessin. I ara ells porten el meu bacta com un regal? Ha de ser una broma!
Obi-Wan es va estirar amb ràbia. Per què Qui-Gon no parlava? El Príncep estava donant la seva pròpia versió del que havia succeït a Phindar. I era plena de mentides. El Príncep Beju sabia que els Jedi no tenien proves que el Príncep volgués causar algun mal a Gala. Obi-Wan es va adonar de com d'intel·ligent que era. Però, per què Qui-Gon no li explicava la veritat a la reina Veda?
El delicat home calb situat al costat d'en Beju es va girar cap als Jedi.
- Què heu de dir a això?
-Aquest és Lonnag Giba -va dir la reina Veda, girant-se cap als Jedi-. És el president del Consell de Ministres, que va aprovar gustosament la vostra visita.
-Això va ser abans que sentís les acusacions del Príncep Beju -va dir en Giba seriosament-. Us ho pregunto una altra vegada, Jedi, què heu de dir?
-La nostra versió sobre el que va passar a Phindar difereix de la del Príncep -va replicar Qui-Gon. La seva veu no demostrava irritació o disgust per les acusacions del Príncep-. Però no té sentit discutir. Nosaltres som convidats aquí. Per què hauríem de defensar-nos? Si vol que marxem del seu planeta, ens anirem.
- No! -va exclamar la Reina Veda.
-Sí, mare -va dir el Príncep Beju, tirant-se la capa cap enrere a la vegada que es girava per situar-se cara a cara amb la Reina-. Deixa'ls que se'n vagin. No són més que tafaners fent-se passar per febles guardians disfressats de Cavallers.
La Reina va sospirar.
-Prou, Beju -va dir-. Ja has fet conèixer la teva versió. Però Qui-Gon Jinn té raó. Els Jedi han estat convidats com a Guardians de la Pau. I volem que les eleccions es desenvolupin en un ambient de tranquil·litat, no?
-No volem eleccions en absolut -va replicar el Príncep malhumorat-. Sóc el veritable Rei de Gala. El meu pare volia que fos així i tu bé ho saps. Si jo manés a Gala, enviaria aquests creadors de problemes en el primer transport de tornada al seu maleït Temple.
-Encara sóc jo qui mana en aquest planeta -va dir amb suavitat la Reina-. I ordeno que es quedin.
-És clar -va afegir el Príncep amargament-. Em negues la corona. Per què no negar-me tota la resta?
-Potser hi hagi una manera d'arribar a un acord -va interrompre suaument en Giba-. Els Jedi poden continuar a Gala. Però no podran abandonar el palau sense escorta. Enviarem a algú amb ells. Algú que conegui bé la ciutat. -Es va girar cap als Jedi-. És per la vostra protecció, també. La ciutat ara és un lloc perillós. Hi ha molts disturbis. Necessitareu un guia.
Giba parlava amb diplomàcia, però Obi-Wan no es va creure ni una sola paraula. L'ancià sabia que els Jedi no necessiten ajuda per defensar-se. Era només una manera de fer-los acceptar un espia que li informaria de cadascun dels seus moviments.
Obi-Wan va esperar la queixa d'en Qui-Gon. Però, de nou, el Jedi no va dir paraula. Per què acceptava aquest acord amb aquests termes tan humiliants?
La mirada de la Reina Veda es va aturar per un moment en el seu fill. Tenia aspecte d'estar cansada, molt cansada.
-Com vulguis, Beju -va dir apagadament-. És veritat. No t'ho puc negar tot. -Agafà amb la seva mà un brillant bastó que penjava d'una paret. Va canviar de color i va adquirir un to blau apagat-. Jono Dunn escortarà als Jedi.
Un moment després la porta de metall es va obrir. Un noi que tindria aproximadament la mateixa edat que l'Obi-Wan estava parat de peu, vestit amb pantalons i jaqueta d'uniforme.
-Jono Dunn, vine aquí -va dir la Reina-. Aquests són els Jedi enviats a Gala per vigilar les eleccions. Es diuen Qui-Gon Jinn i Obi-Wan Kenobi. Seràs el seu escolta durant la seva estada al planeta.
-No se'ls està permès sortir de palau sense la teva companyia -es va apressar a dir el Príncep Beju.
- Acceptes el tracte, Qui-Gon? -va preguntar la Reina Veda. Els seus ulls li suplicaven que ho fes.
Qui-Gon va assentir.
-Gràcies per l'ajuda, Reina Veda -va comentar tranquil·lament.
Obi-Wan no s'ho podia creure. Qui-Gon no solament acceptava un guardià, sinó que a sobre li donava les gràcies a la Reina!
Qui-Gon va dirigir a Giba la seva intel·ligent mirada blava.
-I gràcies a tu també, Giba. Estic segur que el nostre guardià ens protegirà dels perills dels carrers de Galu.
Qui-Gon va posar una mà sobre l'espatlla d'en Jono Dunn i el va situar entre ell i Obi-Wan. Gran i fort, Qui-Gon sobresortia per sobre del prim noi. Tot i que semblava tenir els mateixos anys que l'Obi-Wan, la mida i la força d'aquest últim feien que el guardià semblés encara més petit. Sense cap esforç, Qui-Gon havia aconseguit que l'oferiment d'en Giba semblés absurd. Jono no podia proporcionar protecció als Jedi. Era només un peó del joc.
La Reina va esbossar un somriure. La prima cara d'en Giba relluïa vermella d'ira. Va prémer els seus fins llavis.
-Gaudiu de la vostra estada -va dir entre dents.
-Estic segur que així serà -va respondre en Qui-Gon.
Qui-Gon va fer una reverència i va abandonar l'habitació. Obi-Wan li va seguir un segon després. Quan va arribar al passadís, el seu Mestre ja s'havia anat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada