CAPÍTOL
7
La Reina no havia exagerat les
dificultats que tenia el viatge per trobar a la gent de les muntanyes. Al
començament, les carreteres estaven ben delimitades. Qui-Gon havia trobat el
conductor d'un lliscant que l'havia portat en el seu vehicle als afores de la
ciutat. Un amable granger li havia portat bastant tros en un turbocarro i un
adolescent en la seva motojet. Però segons el camí es tornava pitjor i el
paisatge més desolat, ja no quedaven vehicles que poguessin transportar-lo. Les
muntanyes es van alçar davant seu el tercer dia. Eren altes i escarpades,
travessades per densos boscos. Ocasionalment arribava a una clariana on podia
veure una misteriosa vista d'un grup d'enormes roques. La dura bellesa del
paisatge augmentava segons pujava més alt. Els dies eren curts i acabaven amb
postes de sol que feien que el cel es cobrís de multitud de colors. Després,
les tres llunes apareixien, cobrint d'un mantell platejat les roques i els
retorçats arbres.
El seu comunicador no va trigar a
fallar. Qui-Gon ha confiat que Obi-Wan no es fiqués en problemes en el palau.
Estava desitjós de trobar a l'Elan i tornar a Galu.
Va aconseguir arribar al cim de la
primera cadena de muntanyes. La neu cobria el punt més alt. L'única manera de
continuar era a través d'uns estrets congostos. Qui-Gon es va sentir en perill
i vulnerable segons enfilava els estrets barrancs.
Mentre caminava, el cel s'estava
enfosquint. La temperatura havia baixat, així que va treure la seva capa termal
del seu pack de supervivència. Podia olorar la neu en l'aire. Una tempesta
rondava el seu cap. Havia de buscar aixopluc aviat.
Pot ser que fos perquè els seus ulls
es movien constantment a la recerca d'un refugi. O perquè l'estrany silenci el
pressionava, amb el cel fosc sobre el seu cap com una cortina a punt de
caure-li a sobre. Si no hagués tingut tots els seus sentits alerta no hauria
pogut percebre el lleuger moviment que es va produir a la seva esquerra. Podria
haver estat només una ombra en una roca o l'espetec d'una fulla. Però els seus
ulls havien captat un moviment i li van preparar just uns segons abans que l'ataquessin.
Els bandits van arribar brunzint en lliscants
que venien armats amb canons d'ions tant a la part davantera com posterior.
Qui-Gon va deixar el seu equipatge de supervivència a terra.
Va activar el seu sabre làser just a
temps de trobar-se amb el primer lliscant. El va esquivar en l'últim moment enviant
al conductor als arbres. Girà cap a l'esquerra per atacar a l'ocupant del segon
vehicle. El cop li va encertar, i el lliscant virà cap a l'esquerra, i el
conductor gairebé s'estavella en un terraplè. En l'últim moment va poder girar
cap a la dreta i redreçar el vehicle per tornar a atacar des d'aquest costat.
Qui-Gon va buscar una estratègia.
Podia utilitzar l'avantatge d'estar en un lloc tan estret que havien d'anar a
per ell d'un en un. Mentre els lliscants maniobraven per tornar-lo a atacar, va
trobar un camp de pedres prop d'un grup d'immenses roques. Tenia les roques a
l'esquerra i el terraplè darrere. Els bandits només podien arribar per la
dreta.
Hi havia deu lliscants... no, dotze,
i dos més van baixar brunzint des del cel. Un va anar dret cap a ell disparant.
Trossos de pedra saltaven al seu voltant mentre ell s'ajupia, retorçava i
tornava a posar-se dret quan l'atacant va passar per sobre del seu cap. Va
aprofitar aquest moment per atacar el conductor per darrere. Va caure fora de
l'aparell, que va volar uns instants sense control i després es va estavellar.
El conductor era a terra sense poder aixecar-se.
El segon lliscant ja es trobava avall,
i un altre més venia per la dreta disparant. El seu conductor semblava més
destre que els altres. Zigzaguejava d'un costat a un altre, gairebé encartant a
Qui-Gon amb els trets del seu canó que queien a escassos centímetres, mentre el
Jedi es cobria passant de roca en roca. Qui-Gon va intentar connectar amb la
Força. La necessitava.
La va sentir vibrant al seu voltant,
cada vegada més forta. Es va introduir en ella.
Es va moure ràpidament sorprenent al
conductor. Es va tirar a terra mentre el pilot seguia disparant per sobre del
seu cos, amb els canons apuntant ara al congost. Va anar comptant el temps que
trigava el pilot a fer la volta i dirigir-se cap a ell de nou. Qui-Gon va
sortir de darrere de les roques i va romandre dret amb el sabre làser a la mà.
Aquesta vegada va anar contra el tauler de control del vehicle. Va donar un
fort cop i va sentir com rebotava tot el seu braç fins a l'espatlla.
El dolor es va apoderar de la seva
extremitat. El cop li havia fet efecte, però hi havia destrossat el lliscant.
El motor va començar a treure fum i el vehicle va començar a vibrar sense
control. Va xocar amb un altre que baixava cap a Qui-Gon. Els dos van caure
terraplè avall.
Després Qui-Gon va veure el que venia
cap a ell des de l'esquerra. El conductor era o un inconscient o molt hàbil, i
feia tot el possible per ser vist. Arribava a gran velocitat, dret cap a les
roques. L'espai entre ells era mínim, gairebé el just perquè cabés un lliscant.
Venien separats a intervals irregulars de manera que gairebé no podien
maniobrar bé entre ells.
Gairebé és la paraula clau, es va
adonar massa tard Qui-Gon.
El desafiant conductor va girar a
l'esquerra, bolcant a un costat el lliscant. Va passar brunzint a través de la
petita obertura. Es va donar la volta, va surar en l'aire i després va fer un
ràpid viratge cap a la dreta. Va enfilar la següent obertura. Ara tenia un
segon preciós per fer un tret precís sobre Qui-Gon.
La Força va ajudar a Qui-Gon a moure's,
enviant-lo d'un salt al cim del camp de pedres que havia utilitzat al principi
com a refugi. Un altre lliscant estava girant per anar cap a ell. El conductor
es va sorprendre del seu ràpid moviment i va fer un viratge brusc per evitar a
Qui-Gon, fins i tot sense deixar que els seus canons disparessin. Alhora, el
vehicle que estava a mig camí de les roques va començar també a disparar. Les
ràfegues es van unir en l'aire, creant una càrrega explosiva que va arribar a
les pedres. L'impacte va convertir les roques en una bomba que es va desfer en
multitud de petits trossos de metralla que semblaven volar cap a Qui-Gon a
càmera lenta.
Qui-Gon va rebre el cop al pit. Un
cop molt fort. L'impacte el va tirar a terra cap enrere i el sabre làser va
sortir disparat de la seva agafada diversos metres, tombant-lo cap per amunt
ferit. Podia sentir com rugien dos motors dels lliscants mentre que els
conductors maniobraven per tornar a atacar.
El seu cap es va enterbolir després
de la caiguda. Va buscar el seu sabre làser. Sabia una cosa: estava atrapat
enmig de les línies de foc, sense possibilitat de cobrir-se. Va cridar a la
Força i la seva arma va tornar a la seva mà.
Un brunzit que creixia en intensitat
provinent d'un motor va arribar fins les seves orelles. Mentre el seu sabre
làser arribava a la seva mà, Qui-Gon va veure un altre lliscant que s'introduïa
entre els estrets espais de les roques. El va reconèixer. Era una motojet molt
ràpida amb un motor molt potent. Els comandaments se situaven al manillar i al
seient. Només els més agosarats conductors eren capaços de pilotar-la. Un
moviment lleuger podia fer-los perdre el control del vehicle.
Havia pensat que el primer conductor
era arriscat. Però el que portava la motojet fregava la imprudència. Però
Qui-Gon va veure que hi havia seguretat en la manera en què es movia el
vehicle, tan ràpid que gairebé es feia borrós, derrapant a esquerra i dreta,
aixecant-se en l'aire i donant la volta, pujant i baixant per maniobrar entre
els lliscants.
Qui-Gon es va posar dempeus. El dolor
li colpejava, sec i ardent, i es va adonar que també li havien ferit en una
cama. Va cridar a la Força perquè ajudés al seu cos a respondre i a la seva
ment a aclarir-se. Els lliscants enfilaven cap a ell una altra vegada. Va
saltar per evitar el foc d'un canó i va fer un salt mortal sobre el vehicle que
volava més baix, colpejant el seu panell de control. Va sentir com el motor
explotava i deixava de funcionar, estavellant el vehicle.
Qui-Gon va caure a terra i va evitar
el foc d'un pilot que va arribar immediatament per ajudar al seu company que
estava a les roques. Però aquest no era tan hàbil. Va intentar girar dins de
l'estret buit i va fallar, colpejant-se amb la roca i desplaçant la nau mentre
intentava redreçar el seu rumb.
Qui-Gon va poder veure perfectament
al conductor de la motojet. Portava posat un mocador negre sobre el pèl lligat
al voltant de la cara. Només se li veien els ulls. Les seves mans enguantades
s'agafaven al manillar mentre girava i maniobrava expertament entre les roques,
mentre dirigia els moviments dels vehicles amb fermesa. Qui-Gon podria afirmar
que el pilot era curós perquè els vehicles tinguessin la suficient maniobrabilitat
i no xoquessin contra les roques.
Qui-Gon es preguntava què passaria
amb ell una vegada que el conductor de la motojet veiés el que havia passat amb
els pilots dels lliscants. Probablement seria un bandit també. Qui-Gon tindria
una altra vegada molta feina a fer.
Els vehicles que quedaven van
començar a sobrevolar-lo una altra vegada, sense ajudar al seu company que
estava estès al mig de les roques, distrets per un moment de la presència d'en
Qui-Gon. El Cavaller Jedi es va posar dempeus, amb el seu sabre làser activat.
Estava a punt.
Al final els lliscants van passar
entre les roques, amb la motojet tan proper que gairebé podia tocar els
vehicles. Tot d'una, la motojet va girar, passant al costat d'un lliscant,
dirigint-se cap a Qui-Gon.
Qui-Gon es va sorprendre de la
maniobra però no li va agafar desprevingut. Va saltar cap a un costat quan els
canons van començar a disparar. La ferida de la cama dificultava els seus
moviments. Va ensopegar lleugerament, després es girà per mantenir els lliscants
a la vista.
El conductor de la motojet va
mantenir una mà en els controls i va treure una ballesta làser amb l'altra.
Sense esforç, i sense variar el seu rumb, va apuntar al lliscant i va disparar
al conductor. El làser li va encertar al canell. Qui-Gon va veure que la seva
boca s'obria i que després llançava un grunyit.
Distracció era tot el que
necessitava. Qui-Gon va convocar la Força. Necessitava un últim impuls. Amb un
moviment, la Força el va enviar pels aires al capdamunt d'una de les roques. Va
descarregar un contundent cop sobre el sorprès pilot de la nau que passava al
costat d'ell en aquell moment. El vehicle es va estavellar contra el terra del
precipici.
Qui-Gon va baixar d'aquesta posició
que era massa visible. Va sentir el creixent rugir d'altres motojets. Va mirar
cap amunt i les va veure com insectes negres sobre el cel gris dirigint-se cap
a ell. Eren almenys vint, i més començaven a aparèixer pel costat contrari.
No anava a poder lluitar contra tants
enemics. Qui-Gon va veure com els vehicles dels bandits s'allunyaven.
Algunes de les motojets els van
perseguir. Hi havia aterrat enmig d'una guerra de bandits?
La motojet va volar cap a ell. Els
seus motors de propulsió la mantenien en l'aire uns centímetres per sobre de la
terra mentre el conductor baixava d'un salt, amb la seva ballesta làser
apuntant directament cap a Qui-Gon.
No tenia sentit lluitar. Qui-Gon va
apagar el seu sabre làser i va esperar.
- Qui ets? -el seu to de veu era
tallant.
Qui-Gon es va sorprendre perquè la
veu del bandit era d'una persona jove.
-Qui-Gon Jinn. Sóc un Cavaller Jedi
enviat per trobar algú.
La ballesta làser apuntava
directament al seu cor.
- A qui? -va preguntar el bandit.
Qui-Gon va pensar que no podia
perjudicar que els bandits sabessin la seva missió. Potser podria negociar amb
ells.
-Al líder de la gent de les muntanyes
-va dir-. A Elan.
Lentament, el bandit es va treure el
mocador negre que cobria el seu cap. Una cascada de cabells platejats va caure
sobre les seves espatlles. Tenia davant seu a una dona jove. Els seus ulls eren
foscos, del color d'un cel nocturn, inusuals en els galacians. La seva mirada
impacient el va observar, fixant-se en cada detall i deixant clar que no estava
impressionada per la seva presència.
-Bé, al final alguna cosa t'ha sortit
bé -va dir-. M'has trobat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada