La profecia final (XXIV)

Anterior

CAPÍTOL 24

La Jaina va desaccelerar i va fer una altra passada al costat del Mon Mothma, acostant-se a un metre de la pell del destructor estel·lar. Tot d'una, li va semblar que lliscava sobre un ampli pla blanc, lleugerament corb. Va aparèixer per davant un embalum negre i irregular, i ella va virar cap a allà. En l'últim instant, va activar els repulsors i va pujar el morro, llançant tots els gasos de la seva estela contra el grutchin, que es va deixar anar. El seu cos socarrat es va perdre en l'espai, com el dels altres vint, més o menys, amb els quals ja havia acabat.

-Això arriba a ser divertit, la veritat -va dir la Jaina-. Hauria de preguntar a l'oncle Luke si caçar rates womp era una cosa així.

-Això ho diràs tu -va dir Bessó Dos-. Acabo de xocar amb un estabilitzador.

-Doncs vés amb compte. Si t'estavelles amb el casc, causaràs danys majors que qualsevol grutchin.

-Què commovedor, com et preocupes per la meva seguretat -va respondre Dos.

-És que tinc un gran cor... Bé, crec que ja gairebé hem acabat.

-Just a temps per a la diversió de veritat -va dir la Rar.

-Ja ho veig.

Les naus grans tornaven a acostar-se, i l'espai s'havia omplert de llum pels seus bombardejos mutus. I arribava la resta dels coris; no tan de pressa com els d'avançada, però el doble de calents. La Jaina va comprovar les noves ordres.

-D'acord -va dir-. Anem a evaporar uns quants coris.

* * *

-Realment, no volen que marxem -va murmurar en Wedge. Havia pensat atacar amb força cap a un dels interdictors, per poder sortir d'allà, però els yuuzhan vong els tenien lluny i molt ben guardats.

Allò era bo, en cert sentit: els atorgava una situació gairebé d'equilibri en la batalla pròpiament dita. Tot i que els altres tenien naus a l'esquena, no les estaven emprant per a res, excepte per impedir-li que fugís cap allà. I tampoc tenien naus suficients per intentar envoltar-los.

Malgrat tot, entaular combat obert era una possibilitat dubtosa per aquesta igualtat numèrica. Ell no havia anat allà per mantenir un combat igualat... l'Aliança no podia criar naus noves, com les criaven els yuuzhan vong.

No obstant això, un avanç cap a un dels interdictors equivaldria a un suïcidi en aquells moments.

-Senyor -va dir la tinent Cel, crec que he trobat una de les Golan.

En Wedge va arquejar les celles amb sorpresa. Hi havia demanat a la tinent que busqués algun dels llocs de combat que havia destacat allà l'Imperi en altre temps, o qualsevol altra cosa que estigués operativa; però, en realitat, no hi havia esperat que trobés res. Les drassanes havien desaparegut pràcticament; havien servit per alimentar la flota yuuzhan vong. I els llocs de combat havien estat tots al voltant de les drassanes.

-On és?

-Molt desviat de la seva òrbita, si és que es tracta d'alguna de les que teníem en les cartes. I la seva òrbita actual és excèntrica.

En Wedge va mirar la pantalla.

-Això sí que està lluny.

-Potser hagi anat a la deriva tot el temps; o pot ser que els de les drassanes la posessin aquí per algun motiu. Malgrat tot, és estrany que els vong no s'hagin fixat en un objecte d'aquesta mida.

-No ho sé, senyor; però també a nosaltres se'ns va passar per alt en la seva primera passada. Com has dit, senyor, està molt lluny.

-Té encara actiu el nucli d'energia?

-Sí, senyor.

-Llavors, pot ser que encara tingui canons. Serà millor que ho comprovem... podria fer-nos falta.

-Anem a portar el combat fins allà, senyor?

-No, llevat que jo sàpiga que funciona. Han acabat els Sols Bessons la seva tasca de neteja? -va preguntar.

-Sí, senyor. Es dirigeixen al creuer Olemp.

-Posa-me'n amb la coronel Solo.

-Sí, senyor.

* * *

El comunicador de la Jaina va deixar anar un xiulet. Va veure amb sorpresa que es tractava del general Antilles, per un canal tancat i molt codificat.

-Senyor?

-Tinc un encàrrec que et pot semblar una mica més emocionant que cremar bestioles -va dir en Wedge.

-Estaré molt ocupada d'aquí a poc, general. Que necessites?

-Necessito que em trobis a l'almirall Kre'fey.

-A l'almirall Kre'fey, general?

De què li estava parlant en Wedge?

-Alguna cosa falla a l'HoloRed -li va explicar -. Nosaltres estàvem fent d'avançada d'altres dues flotes. Però, com no podem posar-nos en contacte amb elles, no s'han presentat. Necessito que el trobis de seguida i que el portis aquí. Que ell mani a algú a buscar a Pellaeon.

-Senyor, no vindran pel seu compte quan s'adonin que el que falla és l'HoloRed?, i no és que aquí passi res dolent de moment -va preguntar la Jaina.

-No ho han de fer. Ells no ho saben, ni ho sé jo tampoc, si la caiguda de l'HoloRed encobreix un atac contra Mon Cal o contra els imperials, i si el nostre grup de combat ja és pastura de les estrelles. Necessito que li facis saber que seguim bé.

-General, vol que abandoni la batalla?

En què s'havia convertit el seu esquadró? En els nois dels encàrrecs? Hi havia una batalla per davant.

-Uns quants caces poden superar els cons d'interdicció. Els nostres navilis capitals no poden. No obstant això, com dubto que t'ho vagin a posar fàcil, no crec que et queixis de falta d'acció. En qualsevol cas, aquest assumpte té una segona cara, si de veritat no et ve de gust sortir del Sistema Bilbringi. Els nostres sensors de llarga distància indiquen que una de les estacions de combat de Golan II pot estar operativa encara. Si les coses van malament aquí, podria servir de punt de reunió; però necessito que funcioni. Si no funciona, i no se li pot fer funcionar, també he de saber-ho. Envia a un dels teus grups a la recerca d'en Kre'fey i pren l'estació de combat amb els altres dos.

-Sí, senyor.

-Tots comptem amb tu, coronel.

«Estàs segur que l'única cosa que pretens no és treure'm de l'acció?», es va preguntar la Jaina. A ella li semblava que la situació estava molt igualada des del salt en massa que s'havia produït feia uns minuts. Per què estava tan preocupat en Wedge?

Va arribar a la conclusió que allò no era cosa seva. Hi havia rebut unes ordres. No era la primera vegada que rebia ordres que no li agradaven, ni seria l'última.

Va canviar de freqüència.

-Bessons, acabem de rebre noves ordres. Simitarres, us quedeu sols. Bona sort.

-Rebut, Bessó U.

-Bessons, seguiu-me.

Al capdavant de l'esquadró, es va apartar verticalment del plànol de l'eclíptica del sistema, i després va emprendre la fugida a tota velocitat cap a l'espai obert.

-Estem fugint, coronel? -va preguntar en Jag, amb un matís molt clar de sorpresa en la seva veu, habitualment sòbria.

-No exactament -va dir ella, encara que també li ho semblava.

-Tenim avantatge -va informar Vuit-. Ens persegueixen, però els hem deixat bastant enrere.

«Wedge hauria d'haver enviat al Simitarra, -va pensar la Jaina-. Els Ala-A són més veloços».

-Arribaran fins a nosaltres, Vuit -va dir-. Abans que estiguem al seu abast, vull que ens hàgim distanciat de les flotes. Ens anem a separar. Jag, quant estiguem fora de l'abast d'aquest interdictor, t'emportaràs a Cinc i a Sis a les coordenades que t'envio. Nosaltres et cobrirem fins que hagueu fet el salt.

-El salt, coronel?

-Sí. No sé com de segur que és aquest canal, i estic segura que algú ens està prestant molta atenció en aquests moments. Dóna el salt i posa't en contacte amb el teu superior, que trobaràs allà. Digues-li que endavant amb tot. Entesos?

-Rebut. I tu?

-Nosaltres tenim una altra tasca a fer.

-Entesos -va dir en Jag.

Gairebé estaven lliures per fer el salt quan es va posar a distància de tir el primer dels coris.

-D'acord -va dir la Jaina-. Anem a deixar-los la distància necessària per fer el salt. Bona sort, Quatre.

-Rebut -va dir en Jag. No semblava content. la Jaina va sospirar i va passar a un canal privat.

-Jag, necessito algú de confiança, algú amb experiència de comandament. Pots fer-ho, o no?

-No m'agrada. No m'agrada deixar-te enrere a tu.

-Llavors, fes la teva tasca i torna de pressa, d'acord?

-Sí, coronel.

Van començar a passar al costat d'ella trets de plasma.

-Ja no queda temps per parlar -va dir-. Vés-te'n.

La Jaina va traçar un gir a babord i tornà cap enrere. Dos coris seguien al Tres de prop. Es va situar darrere d'un d'ells i va començar a disparar, al mateix temps que feia maniobres evasives per confondre al seu propi perseguidor. Va encertar a un dels objectius amb un torpede, i va volar de ple cap a la massa en expansió de plasma i corall. En no poder veure res, va tirar de la palanca de comandament, traçant un gir cap amunt i cap enrere...

I va caure darrere de la cua del seu perseguidor. El va situar en el seu visor amb fredor. Li va llançar uns quants trets a través de les defenses de buit, però pel que semblava cap va encertar a res important, ja que el cori va seguir perseguint a Jag i als seus companys, sense deixar de disparar. La Jaina ja tenia a dos més a la cua, i els seus companys de vol estaven ocupats en una altra part. L'Ala-X es va sacsejar en rebre un impacte fort en els seus escuts, i va perdre de vista per un moment al cori en el seu visor. Capi va deixar anar un xiscle.

El cori anava a arribar fins a Jag abans que aquest tingués temps de saltar.

La Jaina va disparar el seu últim torpede i el va escortar amb foc granejat. Va aparèixer un buit, i el torpede va explotar abans de ser absorbit, que era per al que estava programat. El foc de làser de la Jaina va assotar al cori, que va esclatar en un anell d'ions en expansió.

Arribaven altres dos per un costat. No anava a ser capaç de contenir-los a tots.

Llavors, Jag i el seu grup van desaparèixer.

Cuida't, Jag, va pensar ella.

Va virar amb força a estribord i cap a sota de l'horitzó, més preocupada ja pels coris que tenia a la seva esquena que pels que pogués tenir davant. Va estar a punt de xocar amb un que no havia vist. El tenia just al visor, i li va donar el que no estava escrit. El cori no va explotar, però es va desviar fent tombs, clarament avariat.

-Et tinc, cap de Bessons -va dir el Vuit.

Dos explosions a l'esquena, i de sobte havia quedat lliure de nou. La situació començava a equilibrar-se.

-En formació -va dir-. Hem de seguir junts, o aniran acabant amb nosaltres un a un.

El Nou estava especialment lluny del combat.

-Nou, també ho dic per tu.

-Ho sento, coronel. No puc fer res. He perdut un motor i m'han donat en els estabilitzadors.

-Llavors, espera; anem per tu.

Però als pocs segons, l'Ala-X es va apagar, desintegrada pel foc de tres coralites. Ella, en veure-ho, es va sentir buida i paralitzada. Després, es va treure de sobre la impressió... Ara estaven en major inferioritat que abans, i va comprendre que Wedge havia tingut raó. Va veure pels escàners de llarga distància que arribaven encara més coralites cap a ella, fent l'impuls voltant de l'interdictor.

«Tindrem sort si sobreviu algú de nosaltres».

Ja no lamentava tant haver deixat la batalla principal. Ja veia la Golan. Encara estava molt lluny, prop de la vora de l'ample cinturó d'asteroides de Bilbringi.

-Anem a portar-los a través de les pedres, nois.

Als pocs moments, estaven sortejant asteroides que anaven des de la mida de còdols petits fins a la de veritables monstres. Es van endinsar en el cinturó, i els coris accelerats van canviar de rumb per seguir-los. La majoria d'ells van tenir el sentit comú de desaccelerar quan van veure on s'anaven a ficar. Alguns no, i la Jaina va tenir la satisfacció de veure'ls polvoritzar-se contra roques gegants. Cosa estranya, la Jaina va començar a relaxar-se. Aquella era l'especialitat dels Sols Bessons, el combat de caça contra caça en circumstàncies complicades. Era evident que els yammosk que dirigien la gran batalla havien deixat lliures aquells perquè lluitessin pel seu compte. Pitjor per a ells.

Un altre avantatge era que els escuts dels Ala-X repel·lien als asteroides petits. Els buits dels yuuzhan vong, de fet, els atreien. No era un problema molt greu per als yuuzhan vong, perquè qualsevol roca espacial prou petita per ser atreta per les singularitats puntuals, també podia ser absorbida; però, quan donaven amb una de gran, les singularitats s'adherien a elles, de vegades. Així doncs, els Bessons volaven en formació tancada, esquivant, deixant que els coris s'eliminessin sols.

la Jaina es va omplir d'un nou optimisme, tot i que comprenia que la victòria era més il·lusòria que real. Encara havien d'arribar a l'estació de combat Golan i fer-la funcionar... si eren capaços de deixar enrere als vint coris que encara els perseguien, el que no semblava probable, tot i que aquests reduïen la velocitat per esquivar els asteroides. Si es donaven molta pressa, podrien arribar a l'estació amb alguns segons d'avantatge, el que no els permetria fer gran cosa amb ell, suposant que aquella antigalla funcionés. No estava a prop de les drassanes, ni molt menys, de manera que era probable que no l'haguessin utilitzat des de temps de l'Imperi. El més probable era que els canons, i tota la resta que pogués servir d'alguna cosa, hagués estat saquejat quan la Jaina encara feia servir bolquers.

Va enviar un clic pel seu comunicador.

-D'acord, Bessons, això és el que farem. Els nostres objectius principals són veure si l'estació està operativa i posar-la en marxa si ho està. Però no crec que el general Antilles suposés que ens anava a seguir fins aquí la meitat de la flota. Anem a arribar amb alguns segons d'avantatge sobre ells. Els altres em cobrireu mentre jo entro a l'hangar; després, saltareu a la regió exterior del sistema.

-Ens estàs dient que hem d'abandonar-te, Escuradents?

-Amb una mica de sort, no em veuran entrar. Creuran que he saltat amb vosaltres.

-Amb el degut respecte, coronel, és una bogeria -va dir Dos.

-El general Antilles necessita saber la situació de l'estació, i necessita saber-ho aviat. Si a algú de vosaltres se li ocorre un pla millor, que ho digui ja.

-El mateix pla, però quedant-se enrere un de nosaltres -va dir el Tres-. No té sentit que et quedis tu, coronel.

«Té molt sentit. Jo no enviaria a cap de vosaltres al que és, probablement, una missió suïcida», va pensar la Jaina. Però no ho va dir.

-Així són les coses -va dir la Jaina-. El que menys em cal ara és una discussió.

-Sí, coronel. Entesos.

Ho havia calculat gairebé perfectament. Els coris els estaven atrapant quan van arribar a l'estació de combat. Els altres van adoptar formacions de combat. Ella va fingir fer el mateix, i fins i tot va llançar un parell de trets abans de dirigir-se veloçment a l'hangar. Però, en aquells dies, ja havia fet un parell d'amics. El Tres estava just darrere d'ella, però la seguien quatre coris. La Jaina es va desanimar. Allò no anava a funcionar. Encara que arribés a l'hangar, anaven a fixar-se en ella. Es disposava a tornar enrere amb tristesa, quan la seva cabina es va omplir d'una espurna de llum verda, i d'una altra després.

Va sentir pels seus auriculars les exclamacions d'alegria dels Bessons Vuit i Nou. La Jaina va fer el gir i va veure la causa. Uns raigs gegants de llum coherent saltaven de les torretes de l'estació, abatent coris com si fossin blancs de pràctiques.

Millor encara: va veure la brillantor blava sobtada dels escuts.

-Coronel -va dir el Tres-, ni que sigui una impressió, em sembla que podràs dir al general Antilles que l'estació està operativa.

Següent