La profecia final (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

La Nen Yim es movia invisible sota el cel negre de Yuuzhan'tar. Els guàrdies no es van moure dels seus llocs en passar ella; els ulubs cantadors van guardar silenci quan va recórrer amb pas viu els terrenys del complex del Summe Senyor. Els damuteks brillaven amb una luminescència tènue, i les naus que anaven i venien eren boirines de llum de color verdós pàl·lid o vermell de sang al cel. Yuuzhan'tar no sempre havia estat fosc de nit. Havia estat durant mil·lennis el món més brillant de la galàxia, sense arribar a conèixer mai la foscor veritable. El metall no viu havia bategat amb energies profanes, vomitant llum, calor i vapors nocius per cremar el ventre de la nit.

Ara que s'havia desfet tot allò no natural, no hi havia més llum que la que arribava de les estrelles. Aquella nit, ni tan sols aquestes molestaven les parpelles tancades dels Déus, ja que s'havia interposat un pal·li de núvols que les ocultava, fins i tot, la viva bellesa del Nucli. El clima de Yuuzhan'tar, que havia estat controlat per màquines durant tant de temps, també estava trobant ara el seu estat natural.

A la Nen Yim, paradoxalment, li semblava antinatural. Hi havia nascut i s'havia criat en una mónnau; l'havia nodrit un organisme tan gran que ella, en el seu ventre, havia sigut com un microbi, calenta i a estalvi. Només recentment havia arribat a conèixer el que eren les irregularitats de la meteorologia; i encara que la seva ment lògica acceptava que en alguna època llunyana els yuuzhan vong havien viscut en un món on s'anaven succeint les estacions, on plovia o deixava de ploure imprevisiblement; que allò era, en efecte, l'ordre natural de les coses, el seu instint es regirava davant aquella mutabilitat capritxosa. Ella era cuidadora. Preferia donar forma a què se la donessin a ella.

I li repel·lia tenir fred. Anava recoberta d'una criatura que havia modificat ella mateixa; una variant dels encobridors ooglith especials que es posaven els caçadors. Els seus mil milions de nòduls sensibles contemplaven la nit, la sentien, l'assaborien... i la feien formar part d'ella. Per primer cop en molts, molts mesos, estava lliure dels seus guàrdies, del seu damutek. No s'enganyava a si mateixa considerant real aquella llibertat. Si no sortia del seu sancta sanctorum al cap d'unes poques hores, començaria a semblar estrany i s'emprendria la seva recerca. Llavors no en tindria prou amb ser invisible. Però la il·lusió de llibertat era emocionant.

Encara que feia molt de temps que havia preparat aquell mantell, mai fins llavors havia tingut una necessitat imperiosa d'arriscar-se a usar-lo. Ara la tenia. Un missatge misteriós, una cita, una possibilitat.

Va sortir amb força facilitat del complex-fortalesa d'en Shimrra. Ni un caçador ho hauria aconseguit; però el mantell de nuun que portava ella era millor que els normals. Ocultava els seus pensaments mateixos; dissimulava la seva massa com si fos una brisa d'aire.

Ara avançava per terreny més irregular; va baixar per un vessant i va pujar després fins a la plataforma on un santuari de Yun-Harla, la deessa Mentidera, dominava un ampli estany que abans havien ocupat uns gratacels. Ara estava plena d'aigües fosques, i els crits aspres dels p'hiili s'alçaven en cor estrident amb els amanyacs greus dels ngom de grans papades. Com l'arbre lim del seu hort, eren criatures del món d'origen que s'havien recreat.

Una figura solitària l'esperava al santuari, sota una estàtua de Yun-Yuuzhan que s'havia construït amb cranis i ossos dels vençuts. També aquesta transmetia un missatge de la història dels yuuzhan vong; com les criatures de l'estany, proclamava: ara, aquest món és nostre.

Qui li esperava era un home, prim, amb els cabells recollits amb un mocador amb dibuixos. Li havien tallat dits de cada mà deixant-li'n només tres. La Nen Yim va passar un llarg moment observant-lo. El personatge tenia en els ulls una intel·ligència continguda i viva. «Un sacerdot -va pensar ella-. Què vol de mi?».

Es va posar dreta sobre la vua'sa. La mort li semblava propera. No sabia bé què era el que havia esperat, però no es tractava d'un sacerdot, sol, en plena foscor.

Es apartar de la seva vista i es tragué el mantell, i després va tornar a acostar-se al santuari.

Aquesta vegada, la mirada d'ell la va trobar a l'instant. Ell no es va moure.

-Vens a fer les ablucions a una hora estranya -va dir el sacerdot.

-Vinc quan em diuen -va respondre la Nen Yim.

-Això hem de fer tots -va respondre el sacerdot-. Sóc Harrar.

La Nen Yim va sentir un calfred a l'esquena. Coneixia aquell nom. «De manera que no és un sacerdot qualsevol. És un de molt important».

-Em dic Nen Yim, honorable -va respondre ella.

-Ets Mestra. Les nostres categories són equivalents, pel que podem prescindir dels títols honorífics. Tinc poc temps, i sospito que tu tens menys encara.

La Nen Yim fer que sí amb el cap.

-Corren rumors sobre tu, cuidadora -va dir el sacerdot-. Treballes sola, molt custodiada, al complex del gran Senyor. Es diu que estàs molt afavorida pels Déus; però són molt pocs els que coneixen tan sols la teva existència. De tu no es pot parlar ni en murmuris. Es diu que ja han mort diversos per no contenir aquests murmuris.

-Però tu saps de mi.

-Sé quan i amb qui he de xiuxiuejar -va respondre ell un lleu somriure-. Sembla que tu no ho saps.

-No sé què vols dir.

-Vull dir que els teus intents de posar-te en contacte amb la clandestinitat quorealista han estat maldestres.

-Ni tan sols sé què o qui són els quorealistes -va afirmar la Nen Yim.

-Quoreal era el gran Senyor abans d'en Shimrra. Molts no creuen que els Déus triessin a Shimrra perquè ocupés el seu lloc, sinó que Shimrra el va assassinar vilment. Els antics seguidors de Quoreal són un grup discret, com cal suposar, però segueixen existint.

-Aquests dades són noves per a mi, si és que són reals.

El sacerdot es va encongir d'una sola espatlla.

-No m'importa amb qui creies que t'estaves intentant posar en contacte. El cas és que, si insisteixes, Shimrra et descobrirà; i dubto que ningú sigui tan afavorit pels Déus com per sortir viu després d'una cosa així -es va posar les mans a l'esquena-. El que vull saber és el següent. Per què la cuidadora més afavorida pel Senyor Shimrra intenta posar-se en contacte amb les restes llastimoses dels enemics polítics d'aquest?

-No sé res d'aquesta política -va respondre la Nen Yim-. Shimrra és el gran Senyor. No tinc lleialtat a ningú més. No desitjo ser lleial ningú més.

En Harrar va decantar el cap.

-Vinga. Llavors, per què vols tenir contacte amb nosaltres?

-Amb vosaltres?

El somriure marcat d'en Harrar es va dilatar una mica més.

-Naturalment. Fins i tot sent tan maldestre com has estat, ho has aconseguit. Shimrra té enemics. Els has trobat. Què vols de nosaltres?

-Ja t'ho he dit. No busco a cap enemic del meu Summe Senyor.

-Però et mous en secret, sense que ell ho sàpiga. Què és el que vols?

La Nen Yim va vacil·lar de nou.

-He de veure una cosa -va dir-. Una cosa que considero d'importància cabdal per als yuuzhan vong.

-Què interessant. I Shimrra no te la deixa veure?

-No puc demanar-li-ho.

-Més interessant encara. Què és aquesta cosa?

-Està molt lluny d'aquí -va dir la Nen Yim-. Necessito ajuda per arribar-hi. Necessito ajuda per trobar-lo.

-Parles amb paraules fosques.

-Sóc prudent. Em dius que ets enemic del meu Senyor Shimrra. Si és així, ets enemic meu, en última instància, i no vaig a desvetllar informació -va dir la Nen Yim, i va callar.

-I si t'he mentit, només per posar a prova la teva lleialtat?

-Llavors, no podré confiar en res del que diguis -va dir ella.

-En aquest cas, sembla que ha de concloure la nostra reunió -va dir ell i va fer una altra pausa-. Però, t'ho adverteixo: és poc probable que tinguis una altra oportunitat. Dius que aquesta cosa té una importància vital per al nostre futur. Com n'és d'important?

-Podria suposar la nostra fi.

-Però tems que Shimrra no el resoldrà?

-Sí.

-Creus que saps millor que el nostre Summe Senyor el que els hi convé als yuuzhan vong?

La Nen Yim va tirar les espatlles cap enrere.

-En aquest cas, ho crec.

-Molt bé. Hi havia fingit ser deslleial, simplement per arrencar-te a tu una confessió del mateix tipus. Ara crec que ets lleial a l'ordre establert. Jo també sóc lleial al Senyor Shimrra, ho juro pels Déus mateixos. Que em devorin si menteixo -va fer una pausa, i va seguir parlant en veu més baixa-. Però crec, com tu, que el seu judici no és infal·lible. Parla-me'n d'aquesta cosa que has de veure. Si, és clar, estàs disposada a arriscar-te a la deshonra i a la mort. No és moment de fer-se enrere.

La Nen Yim va fer petar les ungles de la seva mà de mestra. Com la seva mestra, Mezhan Kwaad, ella també tenia ocultes en elles armes mortals. Si arribava a la conclusió que el sacerdot no era de confiança, els p'hiili soparien bé aquella nit.

-Tot comença per un comandant anomenat Ekh'm Val -va dir en veu baixa.

Ell va obrir més els ulls en sentir aquell nom.

-Ah -va dir.

-Has sentit parlar d'ell?

-En efecte. Començo a comprendre la teva cautela. Segueix, si us plau.

Ella li va explicar breument el que sabia, encara que deixant-se moltes coses. No li va dir res de la seva pròpia heretgia, sinó que va presentar els seus estudis sobre la nau en termes ortodoxos. Mentre ella parlava Harrar l'escoltava assegut, amb les cames creuades, com fa un nen que escolta a parlador-de-la-veritat en el viver. Quan va haver acabat de parlar, hi hagué un moment de silenci que va trigar a anar-se'n.

-Sorprenent -va dir ell per fi.

-Comprens les conseqüències, doncs?

-Algunes. Altres aniran quedant clares. I pot ser que comprengui algunes que tu no.

-No ho dubto. El sacerdoci té els seus coneixements propis, estic segura això.

En Harrar va contreure els llavis deixant al descobert les dents.

-Ets molt amable de considerar-ho així.

-No pretenia ofendre.

-És clar que no. Seu al meu costat -va dir ell, convidant-la a seure en un gest.

Ella va fer el que li demanava, i es va instal.lar sobre un pòlip petit.

-Em jures que tot el que m'has explicat és cert?

-Ho juro pels Déus -va respondre la Nen Yim.

Ell va fer que sí amb el cap, i després la va mirar amb serietat.

-Es diu que la teva mestra, Mezhan Kwaad, afirmava que no existien els Déus.

-Amb totes les seves virtuts, és possible que estigués boja -va observar la Nen Yim.

-Sí, això mateix em temo jo.

-Dubtes del meu seny?

-Podria, si no fos per una cosa. Coneixes l'heretgia?

Ella va sentir que la sang se li tornava freda i pesada.

-L'heretgia?

-Entre els Avergonyits. Els molt obscens creuen que els Jeedai són, d'alguna manera, els salvadors dels Avergonyits.

-Sí -va respondre ella, amb l'esperança de no haver perdut la compostura-. Al cap i a la fi, jo era a Yavin IV quan va començar aquesta heretgia.

-Estaves, oi? De fet, tu formes part de la història almenys en algunes de seves versions. En unes, mors gloriosament. En totes, desapareixes.

-Em temo que no estic molt al dia de les creences populars dels Avergonyits -va dir la Nen Yim amb sequedat.

-No, dubto que ho estiguis. Aquesta heretgia té ara el seu líder, el seu Profeta. Se sap poc d'ell, però va adquirint poder. No fa gaire temps, va fer una profecia; va parlar d'un món nou, d'una llar per als Avergonyits, d'una promesa de redempció. D'un món vivent -Va repenjar les mans als genolls i s'inclinà cap a endavant-. No et sona això en aquest Zonama Sekot de què has parlat?

-No sé res d'aquest Profeta ni de les seves nicieses -va dir la Nen Yim.

-Tampoc en això dubto de tu -va dir ell, i aclucà els ulls-. Saps on és aquest suposat món?

-No.

-Llavors, vols que et tregui de sota dels nassos d'en Shimrra, que et proporcioni una nau...

-Jo puc aportar la meva pròpia nau -li va interrompre ella.

Ell la va estudiar amb el cap, i va continuar parlant.

-Molt bé. De manera que només he de treure't, donar-te provisions, i ajudar-te a trobar aquest planeta... que Shimrra afirma que va ser destruït.

-Això és el que desitjo, si.

-No puc fer això. Estic en un lloc massa alt. Es fixarien en mi.

-Llavors, he vingut en va -va dir la Nen Yim, preparant l'arma del seu dit.

-Potser no -va dir el sacerdot-. No podria ajudar-te el Profeta de què t'he parlat?

La Nen Yim es va tranquil·litzar lleument.

-M'aconselles que col·labori amb un heretge?

-Si tens raó sobre l'amenaça que representa aquest planeta, llavors no hi ha dubte que podria passar per alt una aliança temporal amb un heretge. Per cert, vas fer bé en no demanar a Shimrra que t'ajudés. Ni Ekh'm Val ni cap membre de la seva tripulació conserven la vida. El Summe Senyor tem aquest secret. Això ja m'indica de per si la seva importància cabdal.

-Estem d'acord en això -va reconèixer la Nen Yim-. Però de què pot servir que em posi en contacte amb aquest «profeta»? Encara que estigués disposat a ajudar-me, què podria fer per mi?

-Quants Avergonyits treballen dins el complex del Summe Senyor?

-No ho sé.

-A quants coneixes de nom?

-A un -va dir ella amb menyspreu.

En Harrar va tornar a ensenyar les dents, somrient davant aquella al·lusió tan clara.

-Aquesta heretgia està molt estesa i organitzada. És una amenaça per al benestar del nostre poble, tant com aquest Zonama Sekot de què parles. Estic segur que si es pot convèncer en aquest «Profeta» que tu estàs a favor de la seva causa, trobarà la manera d'ajudar-te. Sobretot si, com dius, tens una nau.

-Sí -va dir ella-. El difícil seria enlairar la nau de la superfície de Yuuzhan'tar i sortir amb ella d'aquest sistema -una nova sospita es va despertar en ella-. Vols usar-me d'esquer.

-En efecte. Però no cauré sobre el Profeta quan vagi a alliberar-te. Esperaré al moment en que tu consideris complerta la teva missió. Si ho fem perfectament, fins i tot potser serà possible convèncer al Senyor Shimrra que eres captiva dels Avergonyits, en comptes de instigadora de l'expedició.

-Proposes que ens intercanviem enganys.

-Pensa-ho. Dues grans amenaces contra els yuuzhan vong. El teu planeta misteriós, i el meu Profeta. Podem alliberar-nos de tots dos. Si tot surt bé, tu i jo seguirem servint al nostre poble. Altrament, anirem a reunir-nos amb els Déus, que sap que els nostres motius eren purs. És que veus un camí millor?

-No -va dir la Nen Yim-. No el veig. Però no sé gran cosa d'aquest Profeta. No tinc manera de posar-me en contacte amb ell.

-Jo tampoc puc posar-me en contacte amb ell directament, és clar -va dir en Harrar-. Però hi ha maneres de fer-li arribar notícies. Puc organitzar-ho. Estem d'acord?

-Estem d'acord -va dir la Nen Yim.

I, encara que li va semblar que havia signat la seva sentència de mort, va realitzar el camí de tornada entre la foscor amb pas més lleuger, i l'aire li semblava gairebé càlid.

* * *

En Harrar va veure de perdre's de vista a la Cuidadora i es va preguntar de nou com havia aconseguit venir a reunir-se amb ell sense un seguici de guàrdies. Tindria algun tipus d'emmascarador d'ocultació, com el mantell de nuun que usaven els caçadors? Probablement. Al cap i a la fi, era mestra cuidadora. Allò no tenia importància.

El que sí que tenia importància era que ell s'havia compromès amb el supòsit que ella no era un parany que li hagués tendit Shimrra, ni algú de la jerarquia del Summe Senyor que fos enemic seu. Tots els seus instints naturals li advertien que s'apartés d'allò; però hi havia una cosa molt profunda (una cosa que procedia, potser, dels mateixos Déus) què li deia que confiés en aquella cuidadora estranya. Feia molts cicles que corrien entre els quorealistes i algunes sectes sacerdotals rumors que parlaven del planeta Zonama Sekot, i ell sabia amb certesa que Ekh'm Val no havia estat el primer yuuzhan vong que s'havia trobat amb aquell planeta. Ni tampoc havia estat Shimrra qui havia enviat a Ekh'm Val, encara que el propi comandant no ho havia sabut.

Si Zonama Sekot existia (i, sobretot, si la cuidadora tenia raó a suposar que existia alguna història oculta entre el planeta i els yuuzhan vong), llavors podria ser molt important. En qualsevol cas, s'estava amagant a la classe sacerdotal una cosa que clarament havien de saber.

Darrerament, ell havia començat a albergar les seves sospites respecte d'en Shimrra. No expressades en veu alta, per descomptat, però no per això deixaven de ser sospites. I aquest dia (que ja li havia aportat tantes idees noves e interessants) li havia portat una de més.

Potser la Nen Yim no sabés quant sabia Harrar sobre els cuidadors i dels seus protocols. Ell era el primer a reconèixer que no ho sabia tot. Però una cosa estava clara: Nen Yim operava fora del terreny normal dels cuidadors, i l'heretgia dels Avergonyits no era l'única heretgia que existia. Mezhan Kwaad, antiga mestra de la Nen Yim, havia estat heretge, i allò li havia costat la vida.

I allà estava la Nen Yim, viva, afavorida pel Summe Senyor, i potser, practicant en secret la seva pròpia heretgia.

Si allò era veritat, només podia significar una cosa: el propi Shimrra era un heretge. I allò (com tota la resta en aquesta situació) podia arribar a canviar-ho tot.

Si les coses sortien com ell esperava, podia aconseguir matar tres objectius amb un sol insecte atordidor.

Es va aixecar, ensumà l'aire i va sentir el destí en les seves venes.

Següent