La Marca de la Corona (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

No sentia els peus. Obi-Wan es va treure les botes i se'ls va fregar per restablir la circulació. Portava tancat diverses hores a la cambra frigorífica. Havia estat caminant sense parar per mantenir la calor. Hi havia cridat a la Força i l'havia visualitzat com a calor i llum.

Es va tornar a posar les botes. Va buscar a la butxaca interior de la seva túnica la pedra de riu que Qui-Gon li havia regalat al seu tretze aniversari, quan oficialment s'havia convertit en el seu padawan. La pedra semblava tenir una mica de calor i la va fregar entre els palmells de les mans.

Sabia que cada vegada tenia menys forces. No podia seguir caminant durant un temps il·limitat. Va tancar els ulls, enviant un missatge amplificat per la Força a Qui-Gon. Tinc problemes, Mestre. Torna.

Què estava planejant Deca Brun? Era conscient que estava aliat amb una empresa corrupta que podia devastar el planeta? Sabia com de malvat que Xànatos podia arribar a ser?

La major preocupació de l'Obi-Wan era que en Deca parlés amb Xànatos i li digués que tenia tancat un Jedi en la seva càmera refrigeradora. Una vegada que Xànatos sabés que era l'Obi-Wan, també sabria que Qui-Gon caminava a prop.

I quan Xànatos sabés això, intentaria atrapar a Qui-Gon. Hi havia jurat que li destruiria.

Obi-Wan havia d'escapar. Havia d'advertir a Qui-Gon que Xànatos estava enmig de tot això.

Va sentir uns sorolls dèbils fora de la porta del congelador. Potser algú vingués a alliberar-lo! Obi-Wan es va posar dempeus. Va apropar la seva orella a la porta, ignorant com de freda que estava.

Les veus li arribaven febles. Va usar la Força perquè l'ajudés a distingir-les dels altres sorolls: el constant brunzir de la càmera, la seva pròpia respiració. Es concentrà en el que passava a l'exterior.

-No m'importa -va dir algú.

Era una veu d'un noi jove.

-Jo també he de fer la meva feina. Tinc un turbocamió ple de carn per a lliurar. Ja està pagada. No hi haurà carn en una setmana si no la poso a la càmera. L'hi pots preguntar a Deca Brun. Jo no ho faré.

-Ningú entrarà ni sortirà -va contestar el guàrdia bruscament.

Obi-Wan es va concentrar en la Força com si fos un làser. Està bé, tots necessitem menjar.

-Està bé, tots necessitem menjar -va dir el guàrdia-. No et moguis d'aquí! Jo la col·locaré dins.

Obi-Wan va sentir com es descorria el forrellat. Va avançar cap a la porta. Es va obrir i va entrar un transport tan ample que tapava tota la sortida.

Obi-Wan va seguir avançant. Va empènyer contra el vehicle amb totes les seves forces, ajudant-se de la Força altra vegada. El pesat transport retrocedí cap al guàrdia.

El noi del transport va donar una empenta addicional. El vehicle va anar a parar contra la paret, empresonant al guàrdia. Aquest va deixar anar un crit d'enuig i va empènyer el pesat transport. No es va moure.

El noi es va treure la gorra. Era Jono.

-No hi ha res com el treball en equip -va dir a l'Obi-Wan, somrient.

-Gràcies pel rescat -va respondre l'Obi-Wan agraït.

Van baixar corrent per un passadís i van arribar a una oficina deserta. Els febles raigs d'un sol naixent es filtraven a través de la finestra. Obi-Wan va dubtar.

-El meu sabre làser -va dir-. I el meu comunicador...

-No podem parar-nos a esperar ara -el va interrompre Jono-. Vindran a per nosaltres de seguida. -Li va agafar del braç i va tirar d'ell-. El Príncep Beju ha empresonat a la Reina. Ella es nega a menjar. Estic preocupat, Obi-Wan. Crec que s'està morint. Som-hi!

La llum de primera hora del matí il·luminava la ciutat. La llum grisa es combinava amb tons rosats. Els galacians començaven a moure's. Els bars començaven a obrir-se en els principals bulevards mentre ells corrien.

-Vaig parlar amb els altres membres del Consell -li va explicar Jono a Obi-Wan-. Era un risc que havia d'assumir. Volen reunir-se amb tu i discutir què fer amb Giba. Han format una aliança en contra seu. Empresonar la Reina va ser un error. Giba i el Príncep Beju han anat massa lluny.

-Abans he d'anar a veure algú -li va dir Obi-Wan a Jono.

Jono li va llançar una mirada d'incredulitat.

-Però, no hi ha temps per perdre. Avui és el dia de les eleccions, Obi-Wan!

-Això és important, Jono -va dir Obi-Wan amb fermesa-. He de parar un moment en un laboratori que analitza substàncies. Si s'ha identificat la substància, tindrem una prova que la Reina estava sent enverinada. Necessitem aquesta prova.

Jono negà amb el cap.

-No podem, Obi-Wan. El Consell de Ministres està esperant. Els hi vaig prometre portar-te allà immediatament.

-Si sabem el que està enverinant a la Reina, pot ser que hi hagi un antídot -discutí l'Obi-Wan.

Jono es va mossegar un llavi.

-Però...

-És per aquí -va dir l'Obi-Wan assenyalant un carrer transversal.

Girà una cantonada, sabent que Jono li seguiria.

Estava a uns pocs minuts del laboratori d'en Mali Errat. Estava tancat i fosc, però Obi-Wan va colpejar la porta. Mali va treure el cap a través d'una finestra del segon pis. El seu cabell blanc creava un estrany halo al voltant del seu cap.

- Qui és? -Va rugir-. Qui ve en aquestes hores del matí!

- Sóc jo, Mali! -va cridar l'Obi-Wan.

Va donar un pas al carrer perquè el científic pogués veure-li bé.

- Jove impacient! On has estat? -va cridar Mali, balancejant-se excitat a l'ampit de la finestra-. Tinc els teus resultats. Estaré avall en un moment.

Instants després la porta es va obrir. Mali estava dret al rebedor vestit amb el seu únic vestit. Subjectava un full gran ple de dades.

- Sóc un geni! -va proclamar.

- Què has trobat? -va preguntar l'Obi-Wan.

-He buscat cada grup d'agents químics en tota la galàxia -va dir Mali-. Cada compost, cada verí secret, cada químic... I saps per què no he pogut trobar el teu agent verinós?

Obi-Wan va negar amb el cap impacient.

- Perquè era un ingredient natural! -va rugir Mali-. Quina sorpresa! Qui els fa servir ja? Ningú! És dimilatis. Una herba! Creix en les planes de la mar de Gala. Una espècie o dues d'elles són inofensives. Però la gent d'aquí sap que si s'asseca, i s'usa en determinades proporcions, té els mateixos efectes que una malaltia devastadora. Malaltia mortal, al final.

-Si creix en les planes de la mar de Gala és probable que també ho faci en els jardins de palau -va dir l'Obi-Wan pensatiu.

-Vinga Obi-Wan, corre -l'urgí Jono-. L'hi hem d'explicar al Consell.

- Hi ha algun antídot? -va preguntar l'Obi-Wan.

Mali va esgrimir un flascó.

-N'he creat un. Això et costarà...

Obi-Wan va descarregar tots els crèdits que portava a les mans de l'ancià. Va agafar el flascó. Instant a Jono a què es donés pressa, van córrer cap a palau.

* * *

Jono va portar a l'Obi-Wan a una part del palau que mai havia visitat, a dalt a la torre des de la qual es miraven els jardins.

-Necessito trobar la Reina -va dir Obi-Wan impacient.

-Em van dir que et portés aquí -va dir Jono nerviosament-. Els guàrdies cuidaran de tu. Tu sol no podries fer-ho. Ells et portaran davant la Reina.

Obi-Wan es va acostar a la petita finestra. Mirà a baix i va veure la copa d'un gran lindemor. A sota s'alineaven les ordenades files dels jardins de la cuina.

- Coneixes bé als jardiners Jono? -preguntà-. Hi hauria algun d'ells que pogués participar en un complot contra la Reina?

-No ho sé -va dir Jono.

-Han de saber molt sobre les herbes -va dir Obi-Wan en actitud pensativa-. I què hi ha del conseller dels ulls blaus i blancs? Sempre està en els jardins.

-Viso és el suport més incondicional de la Reina -va dir en Jono.

-Un membre del Consell podria tenir accés a les habitacions de la Reina -va comentar Obi-Wan reflexionant-. Però tot i així, seria estrany que entrés portant menjar.

L'accés era la clau, ho sabia. El verí havia de ser posat en el menjar de la Reina per algú que no despertés sospites...

Un pensament va travessar la seva ment com si fos un làser. El color verd que hi havia a baix se li va tornar borrós. Jono. El seu amic era l'únic que tenia accés als jardins i al menjar. Qui-Gon tenia raó. De vegades el que és obvi és la resposta.

Jono havia dit que trobava a faltar el mar. El verí venia de les terres properes al mar. Tenia el deure diari de recollir flors per al gerro de la Reina. Era fàcil que recollís també una mica de dimilatis. I Jono era l'encarregat de portar cada nit el te a la Reina, com Qui-Gon havia assenyalat.

Obi-Wan es va donar la volta. Jono va retrocedir.

- Què passa, Obi-Wan? -va preguntar.

Tenia una mirada de preocupació, però Obi-Wan va sentir el seu nerviosisme.

-Vas ser tu, oi? -va dir Obi-Wan calmadament-. Tu vas enverinar la Reina.

- Enverinar la Reina? Jo no podria fer una cosa així! -va cridar Jono-. Saps que podria haver estat qualsevol!

-Però no ho va estar -va dir Obi-Wan-. Vas ser tu.

Qui-Gon li deia a vegades que no estava en contacte amb la Força vivent. Però ara Obi-Wan podia veure la culpabilitat del seu amic com si tingués un sensor. Va veure la desesperació i la por en els ulls d'en Jono. I una cosa més: ira.

No va dir res, només va mantenir la mirada d'en Jono.

Lentament, la màscara d'innocència es va anar caient de la cara d'en Jono.

- I per què jo no hauria d'haver fet? -va preguntar suaument Jono-. Gràcies a tu, Jedi, gairebé em fan fora de palau!

-Però matar la Reina... -va començar a dir lentament Obi-Wan.

- No ho entens, Obi-Wan? -va cridar en Jono-. Això és tot el que tinc! Els Dunn han estat part de la família reial durant generacions. És el que m'han ensenyat, per al que m'han criat. L'honor de la meva família depèn de mi.

Jono va fer un gest de súplica amb les seves mans.

- La Reina depèn de tu! -va afegir Obi-Wan-. El teu treball és protegir-la!

Tot d'una, la cara d'en Jono es va enrogir d'ira.

-M'haurien fet fora -va dir-. Una vegada que Deca Brun fos escollit, contractarà als seus propis servents. On aniré? Què podria fer? He de ser un més? Sí, sóc un servent. Però visc a palau! -va dir aquesta última paraula amb molt d'orgull.

-Jono -va dir Obi-Wan amb tristesa-. Jo vaig confiar en tu.

La ira va desaparèixer de la cara d'en Jono.

-Vas cometre un error -va dir suaument-. Ets el meu amic. Em caus bé, Obi-Wan. Però crec que prefereixo seguir vivint a palau.

Obi-Wan es va girar quan va sentir el so d'uns passos. Giba arribava. Segurament li anaven a empresonar o matar.

-Ho sento, Obi-Wan -va dir en Jono-. De debò.

-Guarda't la teva compassió -va dir Obi-Wan, dirigint-se cap a la finestra. Va mirar per la vora i va calcular la distancia que hi hauria fins a terra. Estava massa alt per deixar-se caure. Però la Força el guiaria.

-No la necessito -va dir.

I va saltar al buit.

 Següent