CAPÍTOL 4
Van abandonar la plataforma d'aterratge i van prendre
per un carrer estret i serpentejant que els va conduir al centre de la ciutat.
El Mestre Jedi va ordenar al seu deixeble que es posés la caputxa per amagar la
cara.
-Hem d'estar a Phindar. Només ens hem creuat amb phindians,
i sé que vam haver de desviar-nos prop de Gala. Hem d'estar a Laressa, la
capital. No crec que hi hagi molts alienígenes en aquest món i cal procurar no
cridar l'atenció. Oculta els teus braços amb la capa.
Obi-Wan va obeir.
-Però, Mestre, per què dius que serà Pilot qui ens
trobi? Com ho saps?
-No va ser accidental que aterréssim aquí.
Al noi li havia semblat un complet accident, però sabia
que no havia de dir-ho. En comptes d'això, es va concentrar en el que
l'envoltava. Ja no estava distret. Hi havia oblidat que era el seu aniversari,
havia oblidat tot el que no fos fixar-se en la manera en què Qui-Gon es
desplaçava pels carrers. Hi havia anat canviant la seva actitud a mesura que
s'apropaven al centre de la ciutat i els carrers s'anaven omplint de gent. El
port del Cavaller Jedi cridava normalment l'atenció; era un home alt, de
poderosa constitució i que es movia amb gràcia.
Però en aquest planeta es movia d'una altra manera.
Havia perdut allò que el distingia dels altres i procurava barrejar-se amb la
multitud. Obi-Wan va observar i aprendre, i va equiparar el seu pas al dels que
l'envoltaven, va mirar cap a on ells miraven, apartava els ulls per fixar-los
en el camí, i va mantenir el mateix ritme que els transeünts. Es va adonar que
el seu Mestre feia el mateix, i que s'estava fixant en tot el que l'envoltava,
encara que no tingués la seva habitual mirada ferotge i escrutadora.
Phindar era un món estrany. La gent vestia amb
senzillesa, i el jove es va adonar que portaven robes diverses vegades
apedaçades. Els cartells de les botigues anunciaven "Avui no hi ha
res" o "Tancat fins nou repartiment". Els phindians miraven els
cartells, sospiraven i prosseguien el seu camí, portant les cistelles de la
compra buides. Davant les botigues tancades hi havia moltes cues, com si els phindians
esperessin una ràpida obertura.
Hi havia androides assassins per tot arreu, les seves
juntes espetegaven, els seus caps rotaven. Pels carrers sense pavimentar i
plens de fang circulaven brillants lliscants platejats sense prestar atenció a
les normes de trànsit o als transeünts que intentaven creuar-les.
Entre la gent semblava dominar un sentiment comú i
l'aprenent Jedi va intentar identificar-lo amb la Força. Quin era aquest
sentiment?
-Por -va comentar Qui-Gon en veu baixa-. Està per tot
arreu.
Tres phindians vestits amb platejades túniques
metàl·liques van aparèixer de sobte a la vorera. Caminaven espatlla amb
espatlla, amb la cara tapada per foscos visors que s'empassaven la llum del
sol. Els altres phindians es van apartar a corre-cuita de la vorera per
trepitjar l'enfangada calçada. Sorprès, Obi-Wan va ensopegar. La gent s'havia
mogut amb molta rapidesa, sense pensar, trepitjant el fang en una reacció
nascuda de l'hàbit. Els phindians vestits de plata no van titubejar, prenent
possessió de la vorera com si tinguessin aquest dret.
El Cavaller Jedi va tirar de la capa del seu deixeble i
els dos van deixar de seguida la vorera pavimentada per trepitjar l'enfangada
calçada. Els homes coberts de plata van passar desfilant al costat d'ells.
Tot just van passar, els altres phindians van tornar a
la vorera pavimentada sense que intervingués cap paraula. Un cop més van
reprendre el procés de mirar les botigues i d'apartar-se d'elles quan
comprovaven que no hi havia res a la venda.
- Has notat alguna cosa estranya en algun d'ells? -va murmurar
en Qui-Gon-. Mira'ls a la cara.
El jove Kenobi va mirar als vianants a la cara. Va
veure resignació i desesperació, però no va trigar a adonar-se que en alguns
d'aquests rostres veia... res. Hi havia un estrany buit en els seus ulls.
-Hi ha una cosa que va malament aquí -va comentar el
seu Mestre en veu baixa-. És quelcom més que la por.
Tot d'una, un gran lliscant daurat va aparèixer per una
cantonada. Els phindians del carrer van córrer a posar-se fora de perill,
mentre els que eren a la vorera s'enganxaven contra els edificis.
Obi-Wan va sentir que el Costat Fosc de la Força
envoltava el lliscant daurat. Qui-Gon li va tocar suaument a l'espatlla,
incitant-lo a apartar-se silenciosament i ràpidament. Es van ficar en un
carreró des d'on van veure passar la nau.
Als controls hi anava un conductor enterament vestit de
plata. Al seient posterior anaven dues figures. Vestien llargues túniques
daurades. La dona phindiana tenia bells ulls ataronjats amb vetes del color de
la seva túnica. L'home que anava amb ella era més alt que la majoria dels seus
congèneres, i tenia els braços llargs i forts del poble de Phindar. Tampoc
portava un visor emmirallat i els seus petits i bronzins ulls exploraven el carrer
amb arrogància.
Obi-Wan no necessitava que una lliçó del Temple li
digués que havia de prestar atenció. Tenia tots els sentits en alerta. El seu Mestre
tenia raó. Alguna cosa anava molt malament en aquest lloc. Fins a l'últim
detall del que havia vist així li ho deia. Aquí actuava la maldat.
El lliscant daurat girà una cantonada, gairebé
atropellant a un nen que va ser apartat frenèticament per la seva mare.
L'aprenent de Jedi va mirar incrèdul com s'allunyava.
-Anem, Obi-Wan -va dir el Cavaller Jedi-. Anem al
mercat.
Van creuar el carrer fins arribar a una gran plaça. Era
un mercat a l'aire lliure semblant als que el jove havia vist a Bandomeer i Coruscant.
Es diferenciava d'ells que si bé també hi havia moltes parades en ell, no
tenien res a la venda. Tot just unes peces metàl·liques inútils o uns vegetals
podrits.
Tot i així, el mercat estava ple de gent anant d'un
costat a un altre. El noi no tenia ni idea del que podien estar comprant. A
l'altre costat de la plaça hi havia un aparador on es podia veure a un
treballador encenent el seu cartell lluminós. La paraula va brillar vermella:
"Pa". Tot d'una, la massa de gent va començar a moure's i a empènyer i
a apressar-se cap a aquesta botiga. En pocs segons es va formar una cua que
serpentejava per tot el perímetre de la plaça.
Els dos Jedi van estar a punt de separar-se enmig de la
confusió. Però, llavors, una figura va aparèixer de sobte al costat d'en
Qui-Gon.
-M'alegro de tornar a veure als Jedi -va recalcar Pilot
en to plaent, com si estigués parlant del bon temps-. Seguiu-me, si us plau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada