CAPÍTOL 16
Qui-Gon, Guerra i Paxxi van trobar un amagatall darrere
d'una pila d'equips reparadors situada a l'hangar del Sindicat. Duenna els
havia informat de l'hora prevista d'arribada del príncep. A la plataforma
d'aterratge l'esperava Baftu, acompanyat per una tropa de guàrdies i androides
assassins.
Els germans Derida i el Jedi vestien les túniques
blindades del Sindicat que havien robat dos dies abans. I si bé les túniques
els atorgaven certa protecció, sempre era millor no ser vistos.
La Kaadi havia acceptat el pla amb entusiasme. També
creia que la visita del príncep seria el moment ideal per realitzar l'atac. Hi
havia contactat amb tots els seus col·legues rebels i aquests només esperaven
un senyal seu que els indiqués l'obertura dels magatzems. Hi havia designat els
encarregats de buscar armes i distribuir-les, així com als que s'ocuparien de
fer el mateix amb el menjar i els subministraments. I a més procuraria que tots
els phindians veiessin que s'estava carregant el bacta a la nau del príncep.
Qui-Gon no podia imaginar com seria la fúria d'un poble
que s'havia vist privat durant tant de temps de tot el que necessitava per
subsistir. Segur que la capital explotaria en mil trossos. Això proporcionaria
distracció suficient com per robar el tresor d'en Baftu. Això causaria la
caiguda del Sindicat i faria que la pau tornés per fi a Phindar.
Per què se sentia
llavors tan incòmode?,
es va preguntar. Potser fos perquè el pla semblava massa simple, i estava ple
d'incògnites. I si el príncep anava primer a la Caserna General? I si Baftu
planejava trair-lo i quedar-se amb el bacta? I si no funcionava l'aparell antiregistrador
d'en Paxxi? Ja ho havien provat amb un tancament de seguretat de la Kaadi, però
i si el tancament del magatzem era d'un altre tipus? Hauria estat perillós
provar-ho primer aquí, però igual haurien d'haver-ho intentat.
Igual deixava que la preocupació per l'Obi-Wan
interferís en el seu judici. Estava impacient per enfonsar al Sindicat i
posar-se a buscar el seu padawan el més aviat possible, però estava sent
imprudent?
-Et preocupes molt, Jedi-Gon -va xiuxiuejar en Guerra-.
No hauries. Tot sortirà bé. Paxxi i jo sempre hem tingut sort.
Qui-Gon no havia vist res que pogués sustentar aquesta
afirmació, però el phindià només intentava ser una ajuda, així que va assentir
en gest de gràcies.
-Sí, així és, ho garantim -va afegir Paxxi amb un murmuri-.
El Sindicat es debilitarà, i pot ser que s'enfonsi, i el príncep Beju s'anirà
sense bacta i sense aliança. I ja està!
- Ja arriba la nau! -va xiuxiuejar en Guerra.
La nau del príncep va aparèixer a les altures, blanca i
esvelta. Va descendir fins a realitzar un aterratge perfecte. La rampa va
baixar lentament. Qui-Gon es va posar en tensió. Anava a començar tot.
El príncep va baixar lentament per la rampa, sol. Al
principi, el Cavaller Jedi es va sorprendre; havia suposat que el príncep
arribaria amb una guàrdia real.
Llavors va sentir alguna cosa familiar en ell. Però, a
què es devia? Va trigar llargs segons en adonar-se que era l'Obi-Wan
disfressat.
L'alegria va inundar el seu cor. El seu padawan era
viu!
Però a l'alegria li va seguir ràpidament la confusió.
Hauria perdut el seu deixeble la memòria per veure's barrejat d'alguna manera
en els assumptes de Gala? Seria una coincidència increïble. Com hauria conegut
al príncep Beju?
-Mireu-lo. Es nota que aquest brut és un ésser maligne
-va dir Paxxi amb desgrat.
-Mira millor. Aquest noi és l'Obi-Wan -va murmurar el
Jedi.
Paxxi boquejà.
-Sí, és veritat, ja em va semblar molt ben plantat i
valent. I quin port més real té!
- Obawan! Estic entusiasmat! -va exclamar Guerra
exultant, entre murmuris, abans de caure en el compte-. Però, què podem fer
ara, savi Cavaller Jedi-Gon? No podem seguir amb el nostre pla. Si alertem al
poble que el príncep s'emporta el bacta, posarem a l'Obi-Wan en greu perill.
- Creus que li hauran esborrat la memòria i que ara l'està
utilitzant el Sindicat? -va murmurar en Paxxi.
-No sé què pensar -va dir Qui-Gon en veu baixa, amb els
ulls clavats en l'Obi-Wan mentre aquest saludava Baftu.
Només podia fer una cosa, i es va concentrar per buscar
en la Força. Es va amarar en ella i la va dirigir cap al seu deixeble com si
fos una onada.
I va esperar, amb els músculs tensos, amb totes les
cèl·lules alertes, amb el cor suplicant, al fet que el seu padawan l'escoltés.
Va sentir que aquest recollia la seva onada de Força i
la hi retornava, trencant en ell com una gloriosa cascada.
Qui-Gon va tancar els ulls amb profund alleujament.
-Està bé. Ha resistit l'esborrat de memòria.
Els germans Derida van intercanviar mirades incrèdules.
-Ningú abans ha aconseguit això -va dir en Paxxi.
-Sabia que ell podria fer-ho -va afirmar en Guerra-.
Què va, és mentida. Tenia por pel meu gran amic Obawan, però ara sento
alleujament i alegria.
-Jo també, el meu bon germà.
Els dos germans es van enroscar amb els seus llargs
braços i es van abraçar, apropant-se les cares somrients.
Però el Cavaller Jedi estava preocupat. El phindià
tenia raó. Posarien a l'Obi-Wan en perill si seguien amb el seu pla. Però, no
tindria el seu deixeble també el seu propi pla? No s'havia ficat el noi en un
compromís molt més gran?
Va llançar un sospir. Hauria d'esperar, i no actuar
mentre no sabés el que planejava el seu aprenent.
Una de les lliçons Jedi que havia intentat ensenyar-li
una vegada i una altra al noi era que l'activitat de l'espera sempre era
necessària. Actuar és una cosa que pot posar-te en perill, li deia. El fet d'esperar
i observar és sempre una tasca molt més difícil, però aquesta és la que ha de
dominar.
Si tan sols s'hagués ensenyat a si mateix aquesta
norma.
* * *
L'Obi-Wan va sentir que la Força li colpejava com una
onada. Va saber que el seu Mestre era a prop i això li va donar forces.
Li preocupava que Terra pogués canviar d'opinió i que
estigués a la plataforma per rebre Beju. Estava segur que el reconeixeria a
l'instant. I, malgrat haver-lo tancat en la seva cabina, li preocupava que el
príncep pogués fer suficient soroll com perquè el sentissin. Havia d'allunyar a
Baftu d'allà el més aviat possible.
-Benvingut, Príncep Beju -va dir en Baftu acostant-se a
ell-. Em sorprèn veure'l sol. L'ha pilotat vostè mateix?
-Vaig pensar que el millor seria venir sol -va respondre
en veu alta, esperant que Qui-Gon pogués escoltar-lo-. He de confessar que tinc
els meus dubtes sobre aquesta aliança.
Baftu es va perdre el somriure.
-Però si estàvem d'acord en tots els termes.
-Sí, però jo arrisco molt més que vostè -va dir l'Obi-Wan-.
Vostè sempre em diu que he de confiar que complirà el que hi ha pactat. Sempre
parlem de mercaderies que no he vist. Em parla d'una gran provisió de bacta,
d'un gran tresor que compartirà amb mi perquè jo pugui recuperar Gala. Però
encara no he vist res d'això.
El somriure d'en Baftu era tens.
-Doncs ara ho veurà. Anem primer a la caserna general.
Allà prendrem un refrigeri i...
-No. Primer el bacta -el va interrompre tallant
Obi-Wan.
-Però si he preparat un banquet. Allà podrem repassar
els detalls. No va ser vostè qui va dir que necessitaria menjar alguna cosa
després del viatge?
- No m'avorreixi amb preguntes! Limiti's a obeir-me.
Primer el bacta. Després el tresor. O me'n torno a la meva nau i torno a casa.
La irritació d'en Baftu era visible.
- No vam acordar que el millor era carregar el bacta a
l'abric de la foscor? Si el meu poble veu la quantitat de bacta que tenim aquí,
podria resultar perillós per a tots.
Obi-Wan es va tirar la capa per sobre de les espatlles.
- És que no pot controlar al seu poble, Baftu? Per
ventura els hi té por? Això fa que em senti insegur.
L'aprenent de Jedi va pensar per un moment que Baftu el
mataria allà mateix. Però l'aliança era massa important per a ell. Els ullets
astuts d'en Baftu es van estrènyer i va posar un somriure forçat.
-Com desitgi el príncep, és clar. Carregarem primer el
bacta.
-Excel·lent -li va dir Qui-Gon en veu baixa als germans
Derida- Obi-Wan està guanyant temps. Hem de canviar els nostres plans. Primer
el tresor i després els magatzems. Alerteu la Kaari que el príncep està
carregant el bacta, i torneu després amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada